Comunicat de CNT-Bilbao davant l’escalada de detencions a l’esquerra abertzale.

El Sindicat anarcosindicalista CNT, desitja manifestar la seva preocupació per l’última escalada de detencions, de persones vinculades a l’esquerra abertzale.

Independentment de les diferències més que evidents entre els nostres dos moviments, no és impediment, per a donar a conèixer la nostra opinió públicament, de forma resumida, per a evitar  males interpretacions sobre l’actual situació que estem vivint.

Suposa una desaparició de drets que afecta directament a tots els ciutadans i no solament als que vivim a Euskal Herria sinó al conjunt de ciutadans de l’Estat. Entendre aquesta situació com un problema basc és un greu error. Entenem que és un problema de falta de democràcia en la cultura política de l’Estat, amb uns Governs incapaços d’enfrontar-se a problemes heretats des de la Transició, sent utilitzats descaradament per a obtenir rèdits electorals en lloc de solucionar-los.

La proximitat de les eleccions fa donar passes i utilitzar bases com a arma llancívola a l’hora d’aconseguir vots. La desinformació ciutadana en tot l’Estat és palesa i als partits i mitjans de pressió, no els preocupa el mes mínim, l’esforç de molts ciutadans per a donar sortida al denominat conflicte basc, brou de cultiu i vida per a molts pseudo analistes, tertulians, etc., la seva font d’ingressos és el terrorisme.

Sense voler entrar en la discussió sobre la necessitat, oportunitat, validesa o no de les diferents formes de defensar unes idees, des de CNT creiem que actualment la millor manera de donar una solució duradora a l’actual conflicte a EuskalHerria, és la negociació entre totes les parts implicades.

Una vegada solucionat el tema basc, seria el moment oportú per a lluitar de forma efectiva per problemes que romanen relegats d’una manera interessada, tals com les condicions laborals, l’atur, l’habitatge, etc., solament utilitzats, de vegades de manera barroera, en benefici principalment de la classe política i la Patronal, que pospossen qualsevol debat amb l’excusa que el principal problema que preocupa als ciutadans és la violència.

Insistim en la nostra solidaritat, amb totes les organitzacions, col·lectius i persones afectades.

Bilbao, a 14 de febrer de 2008.

Federació Local de Sindicats de Bilbao

La SGAE demanda a la CNT per ofenses al seu “honor”

“Qui em torni a insultar acabarà a la presó o a l’hospital”. Ramoncín.

 

Anirem fins el final. El que ens digui gángsters, que es busqui un bon advocat?. SGAE.

 

La Societat General d’Autors i Editors (SGAE) ha interposat una demanda per valor de 9.000 euros a la CNT-AIT per un comunicat en el qual es van abocar expressions que atemptarien contra l’honor de tan “digna” institució. Es dóna la circumstància que el comunicat -del sindicat d’Arts Gràfiques de Madrid- estava escrit en solidaritat amb Alasbarricadas.org.

 

Aquesta demanda ja no ha estat interposada per Ramoncín, sinó que directament l’ha posat la pròpia SGAE. La demanda va ser interposada el passat mes de gener, i va ser rebuda pel Comitè Nacional de la CNT. A més es demana la publicació de la sentència en la web i el periòdic de CNT. En la lectura de la sentència es destaquen coses com: Resulta particularment trist que una organització sindical com la CNT (…) difami a la SGAE, la fi principal de la qual és garantir als seus representats una remuneració per l’ús que de les seves obres fan tercers.

 

No és la primera vegada que la SGAE actua contra la llibertat d’expressió per a tractar de silenciar l’allau de crítiques que rep diàriament. Ja ho va fer amb la web humorística Frikipedia, que reia de la SGAE en una de les seves entrades, ho van fer amb alasbarricadas, aquesta vegada per mitjà de Ramoncín, també amb la revista literiaria Quimera, l’Associació d’Internautes per la pàgina putasgae.com, i fins i tot han demandat a organitzacions que l’havien demandat abans denunciant irregularitats en la seva gestió. Les víctimes de la SGAE són moltes i segueixen creixent cada dia. El dret a l’honor de semblant organització està acabant amb la llibertat d’expressió a internet. Es fa necessària una resposta.

 

Volem solidaritzar-nos amb aquesta nova víctima d’aquest nou poder fàctic.

 

I una vegada més, Per la desaparició de la SGAE. A les barricades!

 

Més info:

 

Comunicat de la CNT- Gràfiques Madrid, en solidaritat amb alasbarricadas.

 

http://cnt.es/graficas/new53.html

 

http://www.diagonalperiodico.net/spip.phparticle5449

 

http://todoscontraelcanon.es/

 

http://www.alasbarricadas.org/noticias/

FIDEL, SEMPRE FIDEL…..

He trobat una de les pàgines mes divertides, que segons el meu punt de vista hi ha a internet… No se si els que l’han fet estaven de conya o parlen seriosament… el cas es que els agraïments són per pixar-se de riure.

www.fidel-castro.es

VUDU PARA PRINCIPIANTES

Además de realizar pintadas callejeras exigiendo el cese inmediato de hostilidades por parte de los imbeciles que gobiernan el mundo, podemos convertirnos en simpáticos terroristas que claven agujas oxidadas a pequeños muñecos con apariencia humana

 

Podemos extender el vudu como práctica revolucionaria y provocar algunas lumbalgias en los palacios donde se decide sobre nuestra vida. El código penal todavía no lo contempla como delito, por lo que podemos provocar algunas bajas y jubilaciones anticipadas. El terrorismo de baja intensidad permite interrelacionarnos unos con otros, incluso ligar, y poder contar en horario laboral a los compañeros y en nuestras salidas nocturnas las habilidades revolucionarias con las que hemos sido dotados.

Fujimori ya ha sido eliminado

Extret de: “Terrible Hechicero Anarkista”(web)

AIXÍ FUNCIONA UNA CURSA DE BRAUS

 – Les curses de braus són espectacles on els torturen com a diversió fins a la mort de l’animal. Per “evitar riscos”, abans de sortir a la plaça, els braus reben pallisses amb sacs de sorra i pals.- Ja a la plaça crivellen al brau amb diferents armes: puntes de pica, randes, banderilles, espases… El picador li enfonsa una punta de 10 cm. al coll i la mou cap als costats per estripar la carn de l’animal, provocant-li intenses hemorràgies.

– Amb un ganivet se li secciona la medul·la espinal deixant l’animal paralitzat però conscient, provocant que molts braus encara siguin vius en el moment en que els esquarteren a l’escorxador.

I PEL QUE FA A LA LEGISLACIÓ:
– A l’abril de 2003, a la ciutat d’Olot, s’aprovà que hi torni a haver curses de braus a la ciutat. La moció va ser impulsada per un regidor del PP i hi van votar a favor 7 regidors del PSC.

– Al juny de 2003 el Parlament de Catalunya aprovà la nova Llei de Defensa dels Animals, que protegeix ja molt favorablement a tots els animals, però que encara permet la celebració de curses de braus en aquelles places construïdes abans del 1988.

– També es va prohibir l’entrada dels menors de 14 anys als espectacles taurins. El PP hi va estar en contra, mentre que IC-V i ERC demanaren la prohibició d’aquests “espectacles” tan lamentables a les places de braus que encara avui hi ha a Catalunya (Barcelona, Girona, Tarragona, Lloret de Mar i Olot).

Extret de campanyes.org

Suport a la campanya: http://www.campanyes.org/redireccio.php?id=braus

CADA UNO CON SU PIEL!

Cada año se matan millones de animales con el único objetivo de utilizar su piel para hacer abrigos y accesorios.

La inmensa mayoría pasan su corta vida enjaulados. En los métodos de sacrifico la prioridad es que la piel no sea dañada, por lo que se emplean sistemas como la electrocución, estrangulación, asfixia… la piel es arrancada en muchas ocasiones cuando el animal todavía no ha muerto.

 

El strés que les provoca el encierro provoca que algunos animales se nieguen a comer o practiquen comportamientos compulsivos, como roerse su propio rabo, patas e incluso llegar al canibalismo.

Sus patas no se adaptan a caminar por la malla metálica, por lo que sufren de lesiones y dolores permanentes, que no serán aliviadas por ningún tratamiento veterinario.

El hedor de sus propios excrementos y de sus compañeros se les hace insoportable. Las jaulas están preparadas para que las defecaciones pasen a través de la rejilla de la malla metálica, al igual que la comida, consistente en la mayoría de las ocasiones en una pasta nauseabunda.

 

Todo está pensado para obtener el máximo beneficio con el mínimo de gastos.

 

Cada uno con su piel es una campaña indefinida para Galicia, la comunidad con mayor número de granjas peleteras. Mediante mesas informativas, recogidas de firmas y actos delante de las tiendas y almacenes peleteros se pretende concienciar y sensibilizar a la población acerca de los 50 millones de muertes que supone la industria peletera cada año

Descargar música de internet o fotocopiar un libro está más penado que robar, agredir o acosar.

1. PREGUNTA
a) Luis se descarga una canción de Internet.
b) Luis decide que prefiere el disco original y va a El Corte Inglés a
hurtarlo. Una vez allí, y para no dar dos viajes, opta por llevarse toda
una discografía. La suma de lo hurtado no supera los 400 euros.
RESPUESTA: La descarga de la canción sería un delito con pena de 6 meses a
dos años. El hurto de la discografía en El Corte Inglés ni siquiera sería
un delito, sino una simple falta ( art.623.1 del Código Penal)
2. PREGUNTA :
a) Luis se descarga una canción de Internet.
b) Luis va a hurtar a El Corte Inglés y, como se la va la mano, se lleva
cincuenta compactos, por valor global de 1.000 euros.
RESPUESTA: Seguiría siendo más grave la descarga de Internet. El hurto
sería un delito, porque supera los 400 euros, pero sería de menor pena que
la descarga (art. 234 del Código Penal).
3. PREGUNTA :
a) Sergio, en el pleno uso de sus facultades mentales, se descarga una
canción de Malena Gracia.
b) Sergio, en un descuido de Malena Gracia, se lleva su coche y lo devuelve
40 horas después.
RESPUESTA: Sería mas grave la descarga. El hurto de uso de vehículo tiene
menos pena, a tenor del articulo 244.1 del Código Penal.
4. PREGUNTA:
a) Ocho personas se intercambian copias de su música favorita.
b) Ocho personas participan en una riña tumultuosa utilizando medios o
instrumentos que pueden poner en peligro sus vidas o su integridad física.
RESPUESTA: Es menos grave participar en una pelea que participar en el
intercambio de compactos. Participar en una riña tumultuosa tiene una pena
de tres meses a un año (art. 154 del Código Penal)y el intercambio tendría
una pena de 6 meses a 2 años (art. 270 del Código Penal). Si algún día te
ves obligado a elegir entre participar en un intercambio de copias de CDs o
participar en una pelea masiva, escoge siempre la segunda opción, que es
obviamente menos reprobable.
5. PREGUNTA:
a) Juan copia la última película de su director favorito de un DVD que le
presta su secretaria Susana.
b) Juan, aprovechando su superioridad jerárquica en el trabajo, acosa
sexualmente a su secretaria Susana.
RESPUESTA: El acoso sexual tendría menos pena según el articulo 184.2 del
Código Penal.
6. PREGUNTA:
a) Pedro y Susana van a un colegio y distribuyen entre los alumnos de
preescolar copias de películas educativas de dibujos animados protegidas
por copyright y sin autorización de los autores.
b) Pedro y Susana van a un colegio y distribuyen entre los alumnos de
preescolar películas pornográficas protagonizadas y creadas por la pareja.
RESPUESTA: La acción menos grave es la de distribuir material pornográfico
a menores según el articulo 186 del Código Penal. La distribución de copias
de material con copyright sería un delito al existir un lucro consistente
en el ahorro conseguido por eludir el pago de los originales cuyas copias
han sido objeto de distribución.
7. PREGUNTA:
a) Ramón, que es un bromista, le copia a su amigo el último disco de Andy y
Lucas, diciéndole que es el ‘Kill’em All’ de Metallica.
b) Ramón, que es un bromista, deja una jeringuilla infectada de SIDA en un
parque público.
RESPUESTA: La segunda broma sería menos grave, a tenor del articulo 630 del
Código Penal
8. PREGUNTA:
a) Juan fotocopia una página de un libro.
b) Juan le da un par de puñetazos a su amigo por recomendarle ir a ver la
película ‘Los Ángeles de Charlie’.
RESPUESTA: La acción más grave desde un punto de vista penal sería la ‘a’,
puesto que la reproducción, incluso parcial, seria un delito con pena de 6
meses a dos años de prisión y multa de 12 a 24 meses. Los puñetazos, si no
precisaron una asistencia médica o quirúrgica, serían tan solo una falta en
virtud de lo dispuesto en el artículo 617 en relación con el 147 del Código
Penal.

Hala chavalotes, ya sabéis: pegad, acosad, robad, pero no uséis el emule.

Extret de l’Indymedia BCN

MUSICA I REBEL·LIA DES DE AMERICA LLATINA

No es cap secret que la situació a sudamerica es difícil i del govern no es pot esperar res en lloc! Però per sort el poble encara te medis per queixar-se, defensar la seva llibertat i informar a la gent de la insatisfacció, lo qual dona al poble la possibilitat d’adherir-se i fer que les veus sonin com si fos una. Tots tenim la banda sonora de la nostra vida, hi ha cançons que et recorden moments i d’altres et conviden a reflexionar. Així que us deixo un petit recull de les cançons que configuren la banda sonora de molts llatins que no volem una terra reprimida! 

“Los Prisioneros” A Xile als anys 80 va sorgir aquest grup de rock electrònic amb lletres  carregades de critica social.  Muevan las industrias, El baile de los que sobran, Sexo i el mític, No necesitamos banderas, fruit del seu primer disc La voz de los 80, Un clar manifest: “con toda honestidad y con la mente limpia, renegamos de cualquier color, ya todas las divisas nos dan indiferencias,  renegamos de cualquier patrón se llame religión, se llame nacionalidad. No queremos representatividad”

  “Los Fabulosos Cadillacs” Aquest grup segur que el coneixeu mes d’un pel tema Matador.  En aquell mateix disc  (Vasos Vacíos– 1993) havia un altre tema inèdit, El V Centenario, que a molts ens va servir per veure que tota aquella historia de la “madre patria” era una gran mentida i jo mateixa aquell any vaig entonar amb orgull aquest cantar :”El V centenario, no hay nada que festejar, latinoamericano descorazonado, hijo bastardo de colonias asesinas, cinco siglos no son para fiesta, celebrando la matanza indígena”  mes tard es van reafirmar amb una estranya combinació de punk, ska i hardcore que es deia Las venas abiertas de America latina. No més em queda recomanar-vos  que us mireu el vídeo de Mal bicho que va ser prohibit a varis països.

“Las manos de Filippi” Ens quedem a l’Argentina per parlar de un grup que fa una curiosa mescla de ska, punk, reggae i rock. Amb cançons polèmiques com  Sr. Cobranza o el himno del cucumelo. A les seves lletres trobem reivindicacions en contra del fons monetari internacional, els poders politics i la patronal com per exemple a Los Métodos piqueteros: “Los mejores, los únicos… los métodos piqueteros! Corte de Ruta… ¡Y asamblea!Que en todos lados se vea El Poder de la Clase Obrera!”

Molotov” Conegut grup de rock mexicà. Les seves lletres porten critiques en contra dels governs  tant del seu país com d’altres. Aquest grup va crear controvèrsia des del començament, sobretot quan van treure al 1997 l’àlbum ¿Dónde jugarán las niñas? Una parodia del disc del grup Maná ¿Dónde jugarán los niños?. A la policia mexicana tampoc no li va agradar gaire que a la cançó  Gimme the Power es denunciés l’extorsió que patia el poble per la seva part. Son moltes les histories que envolten a aquest grup que ha patit com a tants la repressió al seu país per cantar en nom del poble en contra de la burocràcia i els seus mètodes, tant es així que van haver de vendre ells mateixos al carrer el seu primer disc i van estar a punt de ser exiliats. I com van dir ells mateixos a la cançó Voto latino: “Que sentirias si cae junto a ti, una hermana que canto una “Rebel Melody”,asesinos yeah! es lo que son, la única raza que odio de corazón.”

Aquest són no mes quatre grups dels centenars que utilitzen la música per cridar ben alt el seu rebuig al sistema autoritari  que ha portat a sudamerica sencera a viure un drama social i econòmic que de vegades sembla que no s’acabi mai. Ens trobem també als cantautors que no menys radicals ,porten anys i anys cantant pel canvi, entre ells vull destacar al Victor Jara, màrtir del regim feixista xilè al 73. I de banda dels cantautors i els grups reconeguts per la seva ideologia política, he de dir que molts dels cantats que han aconseguit fama mundial, en moments donats de la seva carrera, han utilitzat la seva veu per protestar per diferents causes, com ara la Shakira al disc Pies descalzos (al 95 crear una fundació pels nens colombians que porta el mateix nom que el disc)

Sudamerica sempre ha estat un poble rebel però reprimit i una mostra d’aquesta rebel·lia, que cada dia es més forta, es aquesta musica que fa sagnar les orelles de molts politics, militars i policies i a tots aquells que recolzen els seus règims de corrupció, por i mort.

Kelpie