El territori Lakota inclou parts de cinc estats de la federació

 

 

 

 

Davant dels mitjans de comunicació i d’una representació de l’ambaixada boliviana als Estats Units, una delegació de líders de la tribu Lakota, membre de la nació Sioux, van explicar, el dijous 20 de desembre, que havien fet a mans del Departament d’Estat del govern nord-americà, un document en virtut del qual anunciaven que es retiraven unilateralment d’un important nombre de tractats signats amb els Estats Units. Alguns d’aquests tractats ara denunciats, tenien una antiguitat de més de 150 anys.

La delegació Lakota, on destaca la presència del controvertit activista pels drets dels indis Russell Means, també va entrar en contacte, a més de la boliviana, amb les ambaixades de Xile, Sud-Àfrica i Veneçuela, i té previst iniciar una campanya d’informació diplomàtica arreu del planeta en els propers mesos.

La retirada dels tractats signats, implicarà l’accessió a la sobirania d’un territori que compta amb diversos milers de kilòmetres quadrats a cavall de cinc dels estats de la federació nord-americana: Nebraska, Dakota del Sud, Dakota del Nord, Wyoming i Montana.
Segons els seus impulsors, algunes de les primeres mesures que es portaran a terme és l’expedició de passaports i de permisos de conduir. No es pagaran impostos, tret de si no es renuncia a la ciutadania dels Estats Units.

Pels líders Lakotes, la situació colonial en la que viuen els seus germans ha donat lloc a enormes desigualtats i injustícies. Algunes d’elles són les següents: l’expectativa de vida masculina és de 44 anys, la més baixa del món; la mortalitat és la més alta dels Estats Units; més de la meitat dels adults de les Reserves, es troben malalts o són addictes; la taxa de tuberculosi lakota és un 800% superior a la mitjana dels Estats Units; l’alcoholisme afecta al 80% de les famílies; els ingressos mitjans dels Lakotes és d’entre 2.600 i 3.000 dolars anuals, molt inferiors, doncs a la mitjana; 97% viuen per sota del llindar de la pobresa; un 85% són aturats; el suicidi d’adolescents és un 150% més alt que la mitjana dels Estats Units; la llengua lakota està al límit de la desaparició.

A hores d’ara, encara no se sap quina serà la reacció tant dels representants escollits de la Nació Sioux, com de les autoritats federals.

La història dels Lakota, en tant que part de la Nació Sioux, és plena d’episodis dramàtics i de cabdills heroics. D’entre els primers destaca la batalla de Little Big Horn (1876), en la qual es va derrotar el 7è de cavalleria del coronel Custer, o la massacre de Wounded Knee (1890). D’entre els segons, destaquem-ne Bou Assegut (1831-1890) i Cavall Boig (1842-1877), tots dos morts de forma violenta.

 

 

  Josep Sort

Extret de llibertat.cat

 

 

Tu com a mínim pots triar el teu sindicat, que el conill,quan el tigre li va dir “amor” no va tenir opció.

Afilia’t a la CNT tu que pots!

In my eyes

Nothing to hide

Hardcore amb majúscules.

El millor cd d’aquesta gent de Boston. Linia “old school”, amb un so espectacular y un dels millors vocalistes de hardcore.

Evidentment un altre gran èxit desde les files del Straight Edge.

Minor Threat

(discografia completa)

Tot un clàssic dintre el món del Hardcore. El seu cantant, Ian , és tot un personatge dintre aquest estil de música.Es podria dir que està dintre el grup de pioners d’aquest estil musical. Membre de grups com Teen Idles (un dels primers grups hardcore) o els Fugazi. També és un dels creadors del moviment Straight Edge. Old school en estat pur.
IMPRESCINDIBLE.

Bé, aquesta categoria, es la que ens podrà servir de “quadrilater” pels que els agrada emprendre-la a “bufetades” ideològiques amb la resta dels essers humans que participen d’aquesta web.

Per tan:

Aspirants al títol… Púgils de la retòrica feta insult… Nang!nang!nang!

El passat dijous 22 de novembre, el grup municipal d’Alternativa per La Garrotxa va presentar una moció al ple de l’Ajuntament per declarar Olot municipi lliure de transgènics. La moció va comptar amb el suport suficient i va ser aprovada. Aquest és un extracte del text presentat:

Moció

A Catalunya hi ha ja més de 19.000 hectàrees de cultiu de blat de moro transgènic. L’any 2006 el blat de moro transgènic representa el 55% de la producció total de blat de moro. L’any 2003 era només un 13%. A tot Europa se’n conreen, en petites explotacions, no més enllà de 7.000 hectàrees. Catalunya és, després d’Aragó, la comunitat autònoma amb més hectàrees de transgènics a Europa (un 40% de la producció total). Segons estimacions de Greenpeace, enguany se sembraran a Espanya entre 65.000 i 70.000 hectàrees de blat de moro modificat genèticament; aquesta xifra significa el 20 % del blat de moro conreuat a Espanya i la xifra més alta mai sembrada durant els últims deu anys. D’aquestes hectàries, 20.000 són a Catalunya, la qual cosa significa el 50 % de tot el blat de moro sembrat.

 

A Catalunya ja no hi ha ni un sol cultiu de blat de moro ecològic ja que tots han quedat contaminats pels cultius de blat de moro transgènic.

 

Els transgènics s’han autoritzat “de facto” sense que els experiments sobre la seva innocuïtat o sobre la seva perillositat hagin estat acabats. S’imposa, doncs, aplicar el principi de precaució.

 

La proliferació dels conreus transgènics per a ús comercial té tres importants impactes. El primer, sobre el consumidor, ja que no disposa d’informació real sobre el que menja. El segon, sobre el medi ambient i l’agricultura, ja que el blat de moro transgènic ha contaminat el blat de moro convencional i ecològic, causant un fort impacte sobre la biodiversitat i posant en risc les varietats de blat de moro autòcton. I el tercer, els transgènics tenen un fort impacte econòmic, perquè beneficien les grans multinacionals que els desenvolupen i els comercialitzen, la qual cosa té greus conseqüències sobre els pagesos, que perden el control sobre les seves collites i els imposa un model agrícola basat en el monocultiu, tal i com s’ha demostrat en els pagesos de l’hemisferi sud.

 

Espanya pot ser l’únic país de la UE en què es permeti el conreu de varietats transgèniques per a ús comercial, quan a nombroses regions d’Europa s’han declarat lliures de transgènics i alguns governs han aprovat mesures legislatives que dificulten el conreu dels transgènics.

 

Per tot això, invocant el principi de precaució que ha de guiar les decisions polítiques.

 

Perquè l’extensió dels cultius transgènics no respon a una necessitat socialment compartida. El conjunt de ciutadans i ciutadanes europeus, la majoria de la població de l’Estat s’oposa als aliments transgènics. Segons les dades de l’Eurobaròmetre, només el 34% de la població està a favor de l’ús de la biotecnologia en els aliments.

 

Perquè l’ agroecologia és una estratègia productiva i una forma de vida clau per afrontar la crisi agrària i rural i a l’hora per garantir la seguretat alimentària

 

Perquè el cultiu de varietats modificades genèticament són un pas irreversible cap a la privatització de la vida i la dependència de la pagesia respecte de les multinacionals del sector, i els casos de contaminació creuada han demostrat que la coexistència no és possible.

 

proposem l’adopció del següents ,

 

 

 

ACORDS

 

 

 

1. Declarar el municipi d’Olot “zona lliure de transgènics”, la qual cosa suposa que no s’hi podrà cultivar cap tipus de llavor modificada genèticament.

 

2. Demanar al Govern de la Generalitat que declari Catalunya zona lliure de transgènics.

 

3. Demanar al Govern de l’Estat Espanyol i al de la Generalitat de Catalunya que s’aturi la legislació reguladora de la coexistència entre cultius transgènics i les altres formes de producció agrària.

 

 

Aquest dimecres va ser posat en llibertat Julio Villanueva, membre de Solidari@s con Itoiz que portava empresonat desde el passat agost per una acció de sabotatge contra la construcció de la presa de Itoiz feta al 1996. La resta de solidaris pendents de complir presó per l’acció que estan actualment en clandestinitat es preveu que puguin recuperar la normalitat.

Actualment Julio era un dels pocs ecologistes empresonats pels socialistes. En l’acció del 1996 vuit Solidari@s van sabotejar la presa tallant els cables que portaven formigó provocant la paralització de les obres durant un any. Temps més tard van ser condemnats a 5 anys de presó per l’acció, i els 8 solidari@s van passar a la clandestinitat. Al 2001 va ser detingut i empresonat Iñaki Garcia que va estar 3 anys. Més tard va passar per presó Ibai, i a l’agost del 2007 van detenir Julio quen el cas estava proper a la prescripció. Despre´s d’uns mesos empresonat, Julio ara queda en llibertat en guanyar un recurs i es preveu que els altres que estan en clandestinitat també puguin normalitzar la seva situació amb recursos similars.

La presa d’Itoiz es va continuar construint, ha inundat dues valls, han enderrocat 7 pobles i ara es troba en fase de proves.
Hi ha riscos en les vessants de la presa i s’han començat a produir un munt de terratrémols desde que es va començar a acumular aigua.
Lluny d’aturar-se la lluita, la població de la zona continua cridant:

ITOIZ HUSTU!  BUIDEM ITOIZ!!

En aquesta entrada podeu veure els dies de vacances i de festa de l’any vinent i, a més, les hores de treball anuals.

Festius generals

1 de gener, 21 i 24 de març, 1 de maig, 24 de juny, 15 d’agost, 11 de setembre, 8 – 25 – 26 de desembre.

A això s’hi han de sumar els dos dies de festes locals (16 hores) i els 22 dies de vacances anuals (176 hores).

L’any 2008 tindrà 252 dies laborals (2016 hores), si a la vostra empresa en feu més, heu de consultar el conveni al què pertanyeu i si en feu més del compte podeu demanar les que sobrin de vacances.

Per consultar els convenis, al requadre d’enllaços de la web trobareu un enllaç a la web de la Generalitat on podreu buscar el vostre.

Benvingut, benvinguda a les pàgines públiques del Sindicat d’Oficis Varis d’Olot.

En aquest espai podràs trobar informació i referències importants sobre el món laboral i polític que ens afecta a la gent de La Garrotxa i a tota la classe treballadora.