general

Els arguments dels defensors de la MAT són els de prevenir possibles apagades de llum per a les comarques gironines, sobretot durant els pics de potència de l’estiu. Adverteixen que les comarques gironines són una illa elèctrica al conjunt del sistema elèctric de l’Estat espanyol. Recorden el constant creixement anual de la demanda elèctrica i també defensen la interconnexió entre Sentmenat i Baixàs per a l’evacuació de l’energia generada en els futurs parcs eòlics gironins. Els seus arguments són creixement, creixement i més creixement, …però resulta que aquest 2008 s’ha descobert ja clarament que ni amb tot el domini i violència actual del capitalisme es pot mantenir aquest ritme de creixement econòmic.

Tots aquests plans de futur són molt bonics i sucosos per a l’economia global que estem immersos, però no són altre cosa que una fugida endavant i obcecada del capital davant les nombroses crisis que venen, …energètica, financera, alimentària, ecològica. Quan justifiquen la MAT amb aquests arguments ens estant recordant que no tenen cap mena d’intenció de rectificar cap de les seves polítiques agressives amb el medi ambient i les persones. Urbanitzacions a tort i a dret per tot el territori, un tren agressiu i elitista que només respon a les necessitats capitalistes d’interconnectar i concentrar els centres de negocis i decisions, una potenciació del turisme de volts de baix cost (en euros, no pas en CO2 o en combustibles fòssils) i també de la mobilitat privada i individual enfront d’una bona xarxa de transport public, una política nefasta de l’aigua, dels residus, dels transgènics, de l’educació, de la sanitat, de les pensions, del treball…

I tot això fa que no ens acabem de creure aquest creixement que tant alegrement anuncien. La seva religió finalment ha topat amb el punt de màxima extracció possible de petroli i ja no deixa pujar plàcidament el PIB, ja que les gràfiques del consum energètic i del PIB mundials sempre han anat paral·leles. Estem vivint els darrers anys de l’època del petroli barat i abundant, del malbaratament energètic irresponsable. Això ens hauria d’alertar de la necessitat d’organitzar el nostre futur al marge de la dinàmica capitalista, ja que aquest només proposa continuar concentrant la riquesa a cada vegada menys butxaques i esgotar tots els recursos del planeta fins a què no hi hagi cap mena de possibilitat de construir una alternativa on tota la població mundial en pugui sobreviure.

Segurament la marxa pel decreixement que aquests dies ha estat recorrent els pobles i ciutats del nostre país ha pogut conèixer moltes de les alternatives i realitats que els moviments socials estant tirant endavant. Tota aquesta experiència es posarà en comú a la trobada del 4 al 6 de juliol a la Masia de Cal Cases a Santa Maria d’Oló (Bages), on es preveu ampliar el treball per posar en marxa el decreixement i el contrapoder.

La MAT significa creixement, significa un model energètic obsolet basat en centrals nuclears, en grans tèrmiques i grans parcs eòlics per a produir grans quantitats d’energia per a poder comercialitzar-la aquí i allà. El més trist, però és sentir encara pels carrers i pels diaris que els opositors a la MAT no volen que ens arribi la llum i que encara haurem d’acabar encenent les espelmes. A vegades és ignorància però a vegades és prepotència i menyspreu a la gent que està proposant una manera més justa i sostenible d’encarar el futur.

Xevi Planas i Puigbert

www.nomat.org 

Des de l’assemblea de Suport a Núria Pòrtulas us enviem aquest mail per convidar-vos el proper:

Dissabte 24 de maig, als jardins rera muralla (davant de l’institut Vicens Vives), a les primeres jornades solidàries de les 10:00h matí fins a 01:00h nit.

La intenció és fer front a les multes que han recaigut sobre 5 companys i companyes arran de la manifestació que es va fer el passat 7 de febrer per demanar la llibertat sense condicions de Núria Pòrtulas.

Ens hi veiem, ah! i feu-ne difusió!!

Salut a tots

Núria Lliure, tots i totes lliures!!

www.elsud.org/nuri

Els de la CNT d’Olot també pensem que és una gran injustíca el que s’està fent amb en Franki. Per un drap de colors és ridícul que es vulgui tancar a una persona durant anys.

LLIBERTAT PER EN FRANKI!!!!!

Més informació relacionada amb el tema a:

http://www.llibertatfranki.org/

Un any més,el miting/manifestació de l’1 de maig de la CNT/AIT a Barcelona va transcorrer amb normalitat i molta motivació per parts dels/les aproximadament 500 assistens,corejant crits en contra la precarietat laboral,l’estat,els “sindicats majoritaris”,etc.

Al miting van participar diversos membres de la CNT, entre ells el nou director del periòdic Solidaridad Obrera, un delegat de la Secció Sindical al centre logístic de Caprabo actualment en lluita per la millora de les condicions laborals,membres dels sindicats de Terrassa i l’Hospitalet, així com també el Secretari General de la Regional que va fer una breu presentació de l’acte.

S’ha d’assenyalar també, que hi havia força parades de llibres tant dels sindicats com de distribuidores ,així com també un servei de bar.
El recorregut de la manifestació es va iniciar a Arc de Triomf, passant per Plaça Catalunya, Les Rambles,Plaça de Sant Jaume i va finalitzar un altre cop a Arc de Triomf, on es va donar per acabada la convocatòria.

 

 

 

 

 http://www.berguedallibertari.org/wordpress/index.php

 

 

 

Castell de Blanca Flor, 2 d’abril de 2008

Les Morenes Sagnants de la Roser, comunicat oficial:

Serveixi aquest comunicat d’advertència a capellans, monges, mongetes, beates, i altres divulgadors de la mentida i la ignomínia. Massa temps ha passat des de que la lluita anticlerical fou abandonada per les gairebé oblidades “Pubilles de Belzebú”. Davant de la insostenibilitat d’aquesta situació, les “Morenes sagnants de la Roser”, ens alcem amb el mall de la guerra sodomita, amb la voluntat de donar un cop rere un altre als halitòsics pregoners de la paraula del senyor i als seus lacais.

La passada nit vam desplegar fins a deu comandos operatius d’operacions especials per l’obaga de Queralt, amb un objectiu molt clar: El segrest de la sagrada família, resident a l’ermita de nom homònim, situada al costat del famós tancat dels cérvols, ara ja inexistents.

A hores d’ara podem constatar l’èxit de l’operació, així com la dignificació de la ja esmentada ermita. La família cristiana, formada per un home amb una túnica marró de marca desconeguda i un hula hop del mateix color clavat al clatell, una dona aparentment promíscua, i un nadó amb cara de toxicòman que va perdre un braç en el transcurs de l’operació ha estat substituïda per un gràcil i bell noi de color, (de color negre) fet amb làtex, i amb un erecte, saborós i vibràtil penis. El jove fadrí negre es una reproducció del nostre líder espiritual valorada en 60 euros.

No es tracta doncs de cap acte de vandalisme ni de cap robatori com ha denunciat l’Associació dels Amics del Romànic del Berguedà sinó d’una substitució: de tres ídols per un altre. Si no heu trobat el gran negre de latex, sinó ha estat donat com a prova als mossos, ens atrevim a suggerir la possibilitat que el tingui el nen tenebres al seu “cuarto” i que l’estigui fent servir…

Nosaltres no ens vendrem per unes tristes entrades al Tibidabo, i uns pocs milers de marcs. No hi haurà més concessions en la lluita anticlerical. La família serà destruïda i abocada en un femer, el lloc que li pertoca. Per tant cal que tothom sapigueu que l’únic que recupereu de la imatge dels vostres ídols són els bossins.

Això només és el començament, no pararem fins a l’eradicació total i absoluta de la xacra cristiana al Berguedà.

La guerra anticlerical es inevitable!

Sodomia o mort!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El passat 2007 la Solidaridad Obrera va celebrar el seu centenari amb diversos actes al llarg de tot l’any i l’edició d’un llibre “Solidaridad Obrera y el periodismo de raíz ácrata” on l’investigador Francisco Madrid, a través del llibre fa un esbós del que podrien ser les línies mestres d’un estudi sobre el moviment obrer espanyol de tendència anarquista i del propi moviment anarquista, prenent com a fil conductor al propi diari obrer, però també a tot el conglomerat cultural que l’anarquisme va desplegar llavors i continua desplegant en l’actualitat. Aquest llibre abasta des dels inicis de la premsa obrera fins a 1939.

 

Podeu demanar el llibre a olot(arroba)cnt.es o a molts altres llocs, però per anar fent boca hem fet la traducció al català d’un article – Solidaritat Obrera. Una històrica federació- on es fa un repàs a la història de la federació i capçalera més important de l’anarcosindicalisme català.

 

 

Descarrega’l aquí.

 

 

Més informació: http://www.cnt.es/soliobrera/

 

 

 

 

 

El passat dijous 28 de març el Comitè Internacional d’Amics i Familiars de Mumia Abu-Jamal (ICFFMAJ) va celebrar una conferència de premsa i manifestació a Filadelfia per a expressar la seva indignació sobre el rebuig a un nou judici per a Mumia pel Tribunal Federal d’Apel·lacions del 3° Circuit. Properament hi haurà protestes a Harlem, San Francisco i diverses ciutats del món. Es convoca una gran marxa a Filadelfia el 26 d’abril per a rebutjar les opcions de cadena perpètua o mort.

Encara que el tribunal federal va afirmar la revocació de la pena de mort ordenada pel jutge Yohn el 2001, també va rebutjar els arguments sòlids de Mumia per a aconseguir un nou judici i demostrar que va ser incriminat per l’assassinat del policia Daniel Faulkner el 1981.

El mateix tribunal ha ordenat nous judicis per a altres presos pels mateixos motius. Però no segueix els seus propis precedents en el cas d’aquest escriptor que té el valor d’atacar el poder des de la seva petita cel·la en el corredor de la mort.

Encara que diversos mitjans de comunicació parlen d’una nova audiència per a Mumia Abu-Jamal, el que passa és que el fiscal podria exigir una audiència, però solament per a determinar la sentència. En aquest cas, les úniques opcions serien mort o cadena perpètua. Si el fiscal no demana una nova audiència, la sentència serà cadena perpètua.

Per a aquests jutges, l’evidència és irrellevant. La justícia és irrellevant. És més important complaure als seus amos, qui veuen la llibertat d’aquest home honest com un greu perill per als seus privilegis i poder. El volen castigar i escarmentar per una vida sencera de resistència, primer per la  seva militància al partit Panteres Negres, després per la seva afinitat amb l’organització MOVE i sempre pel seu periodisme combatiu.

Per al tribunal federal, el comentari racista del jutge Sabo a un col·lega dient-li que anava a ajudar-los a fregir aquest “nigger” no va constituir una violació dels drets de Mumia a un judici imparcial.

Tampoc l’engany als membres del jurat quan el fiscal els va recomanar que no prenguessin en compte qüestionis de la presumpció d’innocència i de dubte raonable perquè Mumia tindria moltes apel·lacions en l’esdeveniment que el jurat donés un veredicte de culpabilitat erroni.

I només un dels tres jutges del panell va considerar que el racisme en la selecció del jurat va ser una violació dels drets de Mumia.

Encara que els advocats segueixen amb les apel·lacions, el més important és la pressió pública. Hi ha centenars de milers de persones que coneixem a Mumia Abu-Jamal a través dels seus assajos, els seus llibres, la seva dignitat, la seva rebel·lia.

NO PODEM ACCEPTAR AQUESTA DECISIÓ! DONEM SUPORT Al NOSTRE COMPANY MUMIA AMB ACTES PÚBLICS EN AQUESTS DIES!
MUMIA LLIBERTAT! PRES@S POLÍTICS LLIBERTAT!

Des de 1.996 fins a l’actualitat la nostra organització ha passat per moltes etapes, i durant aquesta última que patim ha arribat a dir-se que Creu Negra Anarquista Península Ibèrica no existia o fins i tot s’ha arribat a usar el nostre nom per a danyar al company Claudio Lavazza, a l’inventar-se la notícia de la seva mort. Fets com aquests ens han donat l’empenta que ens faltava per a reorganitzar-nos i concretar qui som per a qui no ens coneixen, o es pensaven que érem una altra cosa, o ens han oblidat…

A través d’aquestes línies simplement anem a realitzar una autocrítica (no som d’aquestes organitzacions que les seves crítiques externes són preses com heretgies i les autocrítiques són inexistents) i una descripció de la situació actual, més la pretensió de futur immediat que tenim.

No anem a realitzar una descripció de la nostra història contemporània. Després de l’intent de criminalització que va dur a terme l’Audiència Nazional i alguns cops repressius contra companys/es no va haver-hi un augment qualitatiu de l’activitat i sí una gran descordinació que va anar ampliant-se successivament. Els intents d’organitzar-se a nivell de península ibèrica i illes no van ser més que això, intents, no arribant-se des de fa molts anys a uns nivells seriosos d’organització de grup i activitats conjuntes i coordinades.

No sabríem dir a quin fet es va deure el gran creixement en nombre de grups i militants de l’organització en el passat, en un determinat moment, però gran part d’aquests van anar abandonant Creu Negra Anarquista quan s’incidia en reafirmar que érem una organització de grups federats, o després dels cops repressius. Cadascú és lliure d’organitzar-se com cregui oportú, construir el que desitgi i atacar al capital-estat de la forma que consideri… Creu Negra Anarquista de la Península va tenir la intenció des del seu inici de constituir-se en una federació de grups. Potser això no quedava clar per a tota la gent que ingressava a C.N.A., o hi havia companys/es que apostaven per altres models organitzatius. Això ja es va debatre de forma interna i es va considerar que el funcionament de la C.N.A. és el que era i és.

Una vegada clar l’anterior, ens trobem amb que el problema ara era un altre: calia dur a la pràctica el model organitzatiu pel qual apostàvem. Però això va ser difícil a causa de circumstàncies del moment i al final no va succeir. Un dels grans problemes de C.N.A. en els últims anys ha estat (i pretenem de distintes formes que d’ara endavant no ho sigui més) la descordinació total.

Els grups de C.N.A han seguit en tot moment amb la seva activitat, no de forma conjunta però si duent a terme les activitats pròpies de cada grup. Per això C.N.A. en cap moment ha deixat de ser o existir. Això s’ha hagut de notar en les ciutats respectives i amb presoners anarquistes determinats.

Després d’aquesta aturada de la coordinació, que ha suposat que molta gent pensés que no existíem, deixem clar que no només existim, sinó que hem mantingut la mateixa activitat de sempre i que seguirem fent-ho, però ara amb la pretensió de mantenir una estructura organitzativa pròpia que ens ajudi a lluitar en conjunt.

A través del nostre òrgan de difusió a la xarxa (que anirem actualitzant i intentant millorar) que torna a ser la nostra pàgina web, qualsevol persona podrà saber on hi ha grups de C.N.A., a qui dirigir-se, com funcionem, quins són els nostres principis, tàctiques i finalitats, les relacions amb altres grups i com formar un grup de C.N.A./A.B.C. Tot això eliminarà qualsevol malentès i qualsevol mite sobre la nostra organització.

Els grups de Creu Negra Anarquista posem ara en pràctica el nostre model organitzatiu i la nostra activitat de forma coordinada i el més seriosament possible. No formem part de cap joc ni de cap espectacle. Hem pogut tenir innombrables errors en el passat. Intentarem aprendre d’ells i no repetir-los. Per a això comptem amb totes aquelles persones que vulgueu col·laborar amb la nostra lluita, que al cap i a la fi és la de tots i totes, ja que la societat presó ens va afectant cada vegada més. Seguim lluitant per l’abolició del capital-estat i les seves institucions repressives, no oblidant en cap moment als nostres companys i companyes segrestats.

www.nodo50.org/federacioniberica_cna