El dret dels no creients
Davant l’anunci de modificació de la Llei de Llibertat Religiosa, les organitzacions de persones no creients exigeixen que s’avanci cap a la laicitat efectiva de l’Estat.
Les persones atees i no creients (més del 20% de la població espanyola, segons dades del CIS del mes de març de 2008) estem discriminades per l’actual Llei de Llibertat Religiosa. Per això, davant l’anunci realitzat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero de reformar aquesta norma pensem que és el moment perquè s’avanci cap a la laicitat de l’Estat i aquesta Llei s’ajusti a l’establert en la Declaració Universal de Drets Humans (art. 18) i a la Carta Europea de Drets Fonamentals (art. 10), on es declaren les llibertats de pensament, consciència i religió, situant en peu d’igualtat les conviccions i creences de les persones, tant religioses com les no religioses. Exigim per tant, una llei que garanteixi la llibertat de consciència de totes les persones (la qual inclou, com cas particular, la llibertat religiosa), això és, un dret universal i no només privilegis per a les persones amb creences religioses.
El Govern hauria de regular també, d’una vegada per sempre, l’exercici del dret a l’abandó efectiu d’una confessió religiosa, dret reconegut en l’actual Llei de Llibertat Religiosa, però que mai ha estat reglamentat. Som milers de persones en tot l’Estat Espanyol les quals hem iniciat els tràmits per a abandonar la confessió catòlica, l’única no obligada per l’Estat a fer efectiu aquest abandó. A manera d’apunt, l’oficina de Rivas- Vaciamadrid, que assessora per a realitzar els tràmits d’apostasia, va rebre en el seu primer mes de funcionament més de 1.100 consultes i més de 90.000 persones han visitat la web apostasia.es en dos anys, la qual cosa demostra l’enorme interès d’una part important de la població per a informar-se sobre el procediment per a abandonar la confessió catòlica. Davant l’absència d’una reglamentació clara del dret a abandonar efectivament una confessió religiosa, nombroses persones hem hagut de recórrer a la Llei de Protecció de Dades de Caràcter Personal per a poder exercir aquest dret. És més, algunes persones hem hagut de recórrer als tribunals, en un procés costós en temps i diners. Hem aconseguit diverses sentències de l’Audiència Nacional mitjançant les quals s’ha reconegut que la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals és plenament aplicable als llibres de baptismes i altres llibres de l’Església Catòlica, si bé encara no s’ha reconegut el dret a esborrar les dades personals per complet.
Per què es dóna aquest tracte de favor a l’Església Catòlica i se l’eximeix de complir la Llei de Protecció de Dades, a diferència de totes les altres religions ? Exigim, per tant, que aquesta regulació de l’abandó efectiu d’una confessió religiosa contempli l’esborrat de les dades dels llibres de baptisme i de qualsevol altre arxiu que tingui l’Església Catòlica, mentre que aquests registres suposen almenys aparença de pertinença a dita confessió. En l’actualitat, estem a l’espera d’una sentència del Tribunal Suprem, la qual cosa segurament demorarà anys a produir-se. És això raonable ? Només exigim poder exercir els nostres drets fonamentals, és a dir, poder abandonar de manera efectiva la confessió catòlica, si així ho hem decidit.
Albert Villanova i Sergi Campillo, del portal www.apostasia.es
