El sindicat que et protegeix

Eficaç. Solidari. Combatiu. Participatiu. Independent.

FRAPE-BEHR continua lluitant!

Sigue el encierro de los trabajadores de Frape Behr

  • Se constituye el “Comité de Apoyo a los Trabajadores de Frape”

Ayer, organizaciones sociales y sindicales de Barcelona constituyeron el “Comité de Apoyo a los Trabajadores de Frape”, entre las que se encuentra CNT y que ha convocado para la víspera de Noche Buena una concentración en la puerta de la fábrica de Frape Behr en Zona Franca.

“Los trabajadores de Frape Behr no cesaremos en nuestro empeño de luchar por nuestros puestos de trabajo”, así califica los ánimos de la plantilla el Delegado Sindical de CNT en Frape Behr, Luis Andrades. Los trabajadores llevan ya dos noches durmiendo en las instalaciones de la planta que la empresa tiene en Zona Franca, y han decorado las vallas de la fábrica con varias pancartas y camisetas que representan a cada uno de los despedidos (más de 300) si la Generalitat se muestra favorable al ERE el próximo día 24.

Distintas organizaciones sindicales y sociales constituyeron ayer por la mañana en Asamblea en la Plaza Sant Jaume de Barcelona el “Comité de Apoyo a los Trabajadores de Frape”, impulsado por CNT e IAC. La primera medida del Comité ha sido la convocatoria de una concentración de apoyo a los trabajadores encerrados en la víspera de Noche Buena. Con esta medida pretenden que los trabajadores puedan tener a sus más allegados en unas fechas que deberían de ser para pasarlas en família, pero que -según CNT- pueden pasarlas encerradas en la fábrica el resto de fiestas si la Generalitat se posiciona a favor del ERE.

Según el Sindicato, los trabajadores han recibido numerosas visitas de familiares, simpatizantes y compañeros que han ido a darles el “calor que se merecen en estos momentos tan funestos”. A pesar de todo, la moral de los trabajadores es muy alta y estan convencidos que Mar Serna, la Consellera de Treball, tendrá un posicionamiento contrario al ERE según la Sección Sindical, ya que a día de hoy no se ha demostrado nada más que se trataba de un chantaje patronal para reducir las condiciones laborales y dividir a la plantilla, cosa que no ha sucedido.

Finalment, CNT recuerda que mañana de 20 a 21 horas habrá una concentración de solidaridad con los compañeros encerrados en la puerta de la fábrica (Sector C, Calle D, nº 33-35 de Zona Franca). El Sindicato anima a toda la ciudadanía a ser parte de esta “masa calurosa de solidaridad y buenos deseos que se vivirá en la fábrica en Noche Buena a pesar de las trágicas circunstancias”.

Federación Local de Sindicatos de Barcelona, CNT-AIT
Agència Confederal de Barcelona

COMEBACK KID. broadcasting.

Hardcore.2007.

Guitarres realment potents i molt ràpides. Val la pena escoltar aquest disc, encara que la duració dels temes és bastant llarga per ser d’aquest estil musical.

El cantant suposo que dintre de poc es quedarà sense veu.És un autèntic escàndol el que monta aquest noi quan graba un disc.

Les parades en algun dels temes són realment bones, un detall que personalment m’agrada molt.

Una mica menys melòdic (tan de veu com de guitarres) que l’anterior LP Wake the dead (2005).

En resum, hardcore dur… molt dur! molt recomanable i fora del tradicional Old School.

Per Charles Bronson (púgil de l’assemblea)

Els Indis Lakota es retiren dels tractats signats amb els Estats Units

El territori Lakota inclou parts de cinc estats de la federació

 

 

 

 

Davant dels mitjans de comunicació i d’una representació de l’ambaixada boliviana als Estats Units, una delegació de líders de la tribu Lakota, membre de la nació Sioux, van explicar, el dijous 20 de desembre, que havien fet a mans del Departament d’Estat del govern nord-americà, un document en virtut del qual anunciaven que es retiraven unilateralment d’un important nombre de tractats signats amb els Estats Units. Alguns d’aquests tractats ara denunciats, tenien una antiguitat de més de 150 anys.

La delegació Lakota, on destaca la presència del controvertit activista pels drets dels indis Russell Means, també va entrar en contacte, a més de la boliviana, amb les ambaixades de Xile, Sud-Àfrica i Veneçuela, i té previst iniciar una campanya d’informació diplomàtica arreu del planeta en els propers mesos.

La retirada dels tractats signats, implicarà l’accessió a la sobirania d’un territori que compta amb diversos milers de kilòmetres quadrats a cavall de cinc dels estats de la federació nord-americana: Nebraska, Dakota del Sud, Dakota del Nord, Wyoming i Montana.
Segons els seus impulsors, algunes de les primeres mesures que es portaran a terme és l’expedició de passaports i de permisos de conduir. No es pagaran impostos, tret de si no es renuncia a la ciutadania dels Estats Units.

Pels líders Lakotes, la situació colonial en la que viuen els seus germans ha donat lloc a enormes desigualtats i injustícies. Algunes d’elles són les següents: l’expectativa de vida masculina és de 44 anys, la més baixa del món; la mortalitat és la més alta dels Estats Units; més de la meitat dels adults de les Reserves, es troben malalts o són addictes; la taxa de tuberculosi lakota és un 800% superior a la mitjana dels Estats Units; l’alcoholisme afecta al 80% de les famílies; els ingressos mitjans dels Lakotes és d’entre 2.600 i 3.000 dolars anuals, molt inferiors, doncs a la mitjana; 97% viuen per sota del llindar de la pobresa; un 85% són aturats; el suicidi d’adolescents és un 150% més alt que la mitjana dels Estats Units; la llengua lakota està al límit de la desaparició.

A hores d’ara, encara no se sap quina serà la reacció tant dels representants escollits de la Nació Sioux, com de les autoritats federals.

La història dels Lakota, en tant que part de la Nació Sioux, és plena d’episodis dramàtics i de cabdills heroics. D’entre els primers destaca la batalla de Little Big Horn (1876), en la qual es va derrotar el 7è de cavalleria del coronel Custer, o la massacre de Wounded Knee (1890). D’entre els segons, destaquem-ne Bou Assegut (1831-1890) i Cavall Boig (1842-1877), tots dos morts de forma violenta.

 

 

  Josep Sort

Extret de llibertat.cat

 

 

Afilia’t que no n’hi ha per tant!

Tu com a mínim pots triar el teu sindicat, que el conill,quan el tigre li va dir “amor” no va tenir opció.

Afilia’t a la CNT tu que pots!

Moderació salarial

Moderació salarial. Aquesta es la pedra de toc de totes les últimes reformes laborals i negociacions de conveni per part dels “agents socials” (patronal, sindicats grocs i estat).

Resultat?

Els últims 10 anys, sense comptar les “puges” de l’IPC, el poder adquisitiu dels treballadors/es ha pujat un 1% de mitjana.

La patronal , no s’ha “moderat” el veneficis.

Per Charles Bronson (púgil de l’assamblea)

Representants sindicals

Vaig assistir aquesta setmana a una reunió dels “negociadors” dels nostres drets laborals al sector de la fusta.

És realment molt trist assistir a una reunió , que penses hauria de servir per intentar arribar a un punt d’acord per millorar la nostra situació laboral, i poder comprobar que la única cosa que els interessava realment , és vendre’ns fum (1) i intentar afiliar-nos (2) per formar un altre comitè a l’empresa que segurament és la més nombrosa en treballadors al sector de la fusta a la província de Girona (money!money! per als amics de la representativitat sindical).

(1) -Vendrens fum perquè, l’unica cosa que van comentar sobre la situació de les “negociacions” del futur conveni, és que segurament de cara l’any que ve cobraríem un 6 o 7 per cent més!!

Però, es deuen pensar que els treballadors som imbècils.

Ens deien:

-Un 4,1% per la puja de l’IPC del 2007 .

O sigui, que no és una puja, sino més aviat una “no perdua” de poder adquisitiu.

– Un tan per cent (no recordo la xifra exacte) dels endarreriments respecte la diferència de l’IPC real i el previst del 2007 (paga única al mes de febrer).

Senyors! un respecte que això no és una puja pel 2008, sinó que són endarreriments, que se’ns deu ja des de l’any passat!! joder!

– un 1,3% que s’està “negociant” de puja sobre l’IPC del 2007.(encara no s’ha firmat el conveni a Girona).

Donant per vàlid el 1,3%, seria l’únic guany real d’aquest famós 6 o 7 per cent que ens comentaven per vendre’ns la moto.

Però té un parell de petits problemes:

L’IPC que s’utilitza pels càlculs, és el global de l’Estat espanyol, que acostuma a ser mig punt més baix que el de catalunya (que és el que ens afecta realment a girona), i que per sistema sempre és més alt.

Resumint, que aquest 1,3% es quedaria (siguent generosos) en un 0,8% de puja pel 2008!!!!!! (aplausos y obaciones del público asistente).

Però com sempre, quan el públic aplaudeix a “saco”, hi ha sorpresa final. I aquest tant per cent, i això ha de quedar clar, ÉS BRUT!!!!

O sigui, ESTIC FORRAT de cara a l’any que ve.

(2) -Intentar de que ens afiliem i montem un comitè d’empresa:

Realment amb l’experiència que en tinc de l’últim, seria millor que no.

Els de CC.OO. saben perfectament , que l’últim comitè d’empresa, no convocava assamblees per decidir coses “poc importants”. ex: el canvi d’horari partit a horari seguit de 8 hores.

Simplement passaven amb una llista a la mà, sense haver-ne parlat abans i havies de dir “si” o “no”, que això ja era “democràtic” i no feia falta parlar-ne entre tots… (no fos cas que algú tingués alguna cosa a dir). Sempre he pensat que 4 ulls hi veuen més que 2, però es veu que estic equivocat…

-La part del comitè d’empresa format per UGT, simplement (i això ho sabiem tots) es va formar per intentar acabar la paciència a l’empresa , i aprofitant-se dels privilegis que et dóna el càrrec (ser l’últim que poden fer fora de l’empresa) , denunciar i crear problemes dins l’empresa, sense preguntar res a la resta de treballadors, de manera que al final els hi diguessin: “mira, aqui tens això $$$ i fot el camp” (els faltaven pocs anys per juvilar-se).

Un ho va aconseguir, però el segon “representant” dels treballadors, ho va tenir més difícil, ja que l’empresari es va empescar una manera de poder-lo fer fora. Més o menys era un xantatge, del tipus “o firmeu una llista per convocar una votació per fer fora a “fulanito de tal” del comitè, o us trec les hores extres que necessiteu fer”. En aquesta llista (presentada pels representants de CC.OO.), s’hi necessitaven el 33% de les firmes dels treballadors, un cop aconseguit això hi havia una votació i si era de més del 50% es feia fora al de l’UGT i evidentment se’l podria acomiadar.

Evidentment el de l’UGT era un “mangui”, però jo , no firmo acomiadaments, per molt mangui que sigui el personatge, i molt menys cedeixo a xantatges de la patronal.

El problema , és que els nostres “representants” de CC.OO. no van voler veure que aquesta llista no només senyalava al “mangui”, sinó que també senyalava en la direcció dels que no voliem fer el joc a la patronal. Un aplauso! clap!

Això si, hi va haver una assamblea.No. Dos!

Per decidir què feiem després de l’amenaça patronal (tema hores i una vida insoportable dins l’empresa) es van convocar un parell d’assamblees (una a les 6 de la tarda i l’altra a les 7). A la primera, els assistents van obligar que el “mangui” d’UGT, retirés les denuncies a l’empresa fetes sense la nostra aprovació.Arribats a aquest acord i demanant que a partir de llavors es fessin assamblees de manera més habitual, l’assamblea es va acabar .

Llavors va venir la SEGONA assamblea, on per art de màgia va aparèixer la proposta de la recollida de firmes, i es van passar tot l’acord de la primera assamblea pel forro. Evidentment , els que van assistir i organitzar les DOS assamblees eren els de CC.OO. (un prodigi de l’organització feta art i el saber dins el camp del sindicalisme).

COM ES POT SER TAN GAMARÚS PER ORGANITZAR DUES ASSAMBLEES!!! I COM ES POT ANAR DE TAN MALA FE, PER TAL DE QUE ES FACI EL QUÈ A TU ET CONVÈ!!

Total, que el meu nom està entre els 14 que no vam firmar… Ja em puc anar oblidant de cap millora salarial… GRÀCIES COMITÈ D’EMPRESA.

I tornant al principi i per acabar:

SENYORS DE CC.OO, REALMENT ES PENSEN QUE JO VULL FORMAR PART D’UN COMITÈ D’EMPRESA , TAL COM EM VAREU DEMANAR, DESPRÉS D’AIXÒ???!!!!

EL QUÈ ESTÀ CLAR, ÉS QUE UN COMITÈ D’EMPRESA TÉ L’ASSAMBLEA COM A ÒRGAN CONSULTIU I NO COM A ÒRGAN DE DECISIÓ .

SENYORS,SENYORES I MEMBRES DEL JURAT:

EM CAGO EN ELS COMITÈS D’EMPRESA!

VISCA L’ASSEMBLEA!

Per Charles Bronson (púgil de les assamblees).

El Fuelle, publicació de la Federació Ibèrica de Joventuts Anarquistes

Ha aparegut el primer número de “El Fuelle”, òrgan d’expressió de la Federació Ibèrica de Joventuts Anarquistes. L’aparició d’aquest grup pretén impulsar novament un grup específic juvenil i anarquista englobat dintre el moviment llibertari i compartint els plantejaments de l’anarquisme organitzat.

Us podeu descarregar la revista a:

http://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/fuelle.html

CRÒNIQUES DEL 6 i altres retalls de la claveguera policial.

Aquest mes escric per cridar-vos l’atenció sobre un dels molts llibres que com moltes altres obres dificilment hauran arribat a les nostres mans i que s”ha editat a la nostra capital (BCN, la que no té trens ni llum però… é tan maca!!). En aquest cas però, l’editorial impulsora, la Virus (sempre garantia de treball honrat i acurat) lligat al fet de tenir un company generós, amant de la lectura i sense gaires problemes de solvència m’han permès gaudir de la lectura del llibre que porta el mateix títol que aquesta parrafada.

 

 

 

 

No es tracta que a la cèlebre colla dels cinc d’Enid Blyton que llegíem de petits ara s’hi ha ajuntat un altre personatge. No, no és ben bé això. Encara que podria ser: també els del Grup 6 són bordegassos, “chavalotes” que diria en Torrente… com els de Harrelson. Al llibre se’ls anomena amb el nom de Jordi; en Jordi és qui punxa els telèfons, qui destrossa aparadors infiltrat a les manis contra la guerra o qui s’inventa acusacions. El que passa, el que fa que el Grup 6 deixi de ser simpàtic, és que així com els Hombres de Harrelson lluitaven, a la tele, per desfer els malvats plans dels malos malotes, els del Grup 6 es dediquen a espiar-nos a nosaltres… I arribats a aquetst punt, ja és bastant igual si són o no castissos, els nois i noies del 6. Els del 6 es dediquen, diuen, al terrorisme, als moviments socials i a les tribus urbanes.

Em sap greu haver de treure’t el somriure que se’t dibuixa a la boca: estàs llegint un article d’opinió en una revista de dubtosa oficialitat, com a mínim. Si has somrigut és perquè has entès el que llegeixes i per tant penses. Compte!: per al 6 ets potencialment perillós. Evidentment, el 6 no vigila als salvapàtries que piquen a una noia immigrada aprofitant un vagó de tren desert. El 6 espia a qui denuncia les lleis d’estrangeria o la repatriació forçosa . Estudia, en fi, totes aquelles organitzacions, col.lectius, etc. que es defineixen per lluitar contra l’estat actual de les coses (que són moltes: des d’ONG’s a tota la diatriba de lluita anticapitalista passant per totes les lluites parcials com ara l’alliberament de la dona, la okupació, etc. ) i, és clar, al tenir tant de client potencial, el Grup 6, a la pràctica, controla a qui li dóna la gana. El 6 es dedica a recollir, sistematitzar (i crear) informació de tot tipus sobre aquests moviments (membres, infraestructures, lligams…) i quan creu actua també com a fiscal, enviant, des dels despatxos de la comissaria de Via Laietana, les acusacions i les proves o les conjectures pertinents a la fiscalia, als mitjans de comunicació o, si cal, a la trista Audiència Nacional.

Els governs canvien però les policies romanen. I aquesta és també la història de la nostra molt inflada, diuen que envejada i a totes llums insuficient transició. També els del 6 provenen de la lletrina franquista: primer dins la Brigada Político-Criminal, després transició dins la democràtica Policia Nacional sota els assots de la inefable Júlia García Valdecasas per finalment acabar dins l’estructura dels mossos com a brigada d’informació sota les ordres de Saura i del nano dels Hostalets. Tota mena de personatges dels que a vegades -i sota eufemismes- es fan famosos a Intxaurrondo amb el terrorisme d’estat o per haver matat la seva companya i mai no ser jutjats o quan ho han estat han sortit absolts, indultats o condemnats a penes ridícules. Aquesta és la claveguera policial de l’estat espanyol: funcionaris que saben secrets i detalls policíacs i que els fan servir, per exemple, quan se’ls ha de jutjar per havar matat a un jove a l’Hospitalet una nit fora de servei, ostensiblement borratxo -el policia- i amb la pistola de sempre, és clar. Aquests ens vigilen: qui vigila al vigilant?

Continuem amb el teu somriure i el teu no va amb mi: sabem que en el nostre estat de dret hi ha tota una sèrie de garanties que permeten la llibertat i tal i qual. Segurament Artur Mas coincidirà amb aquesta última afirmació, però no sortirà mai dient que ell -i Felip Puig en aquella mateixa conversa però s’entén que tothom- estava essent escoltat per la policia catalana… el 2003: quan encara CiU estava al govern de la Txeneralitat!! A aquest nivell estan els del Grup 6. i nosaltres somrient i pensant que no passa res. Repeteixo: si penses, si hi penses, veuràs que ets una víctima en potència d’aquest gran germà que es desplega sobre nostre en sacrifici de la nostra llibertat.

Un llibre que em permeto de recomanar-vos a totes aquelles que saben que tot i ser moltes vegades decebedor i desencoratjdor, el camí de la veritat és l’únic que veritablement mena a la llibertat.

Títol: Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial (del Cinema Princesa a l’absolució dels Tres de Gràcia. 1996-2006).

 

Autor: David Fernàndez.

 

Any i editorial: , primera edició desembre 2oo6. Edit. Virus, Barcelona.

In my eyes

In my eyes

Nothing to hide

Hardcore amb majúscules.

El millor cd d’aquesta gent de Boston. Linia “old school”, amb un so espectacular y un dels millors vocalistes de hardcore.

Evidentment un altre gran èxit desde les files del Straight Edge.