El sindicat que et protegeix

Des de 1.996 fins a l’actualitat la nostra organització ha passat per moltes etapes, i durant aquesta última que patim ha arribat a dir-se que Creu Negra Anarquista Península Ibèrica no existia o fins i tot s’ha arribat a usar el nostre nom per a danyar al company Claudio Lavazza, a l’inventar-se la notícia de la seva mort. Fets com aquests ens han donat l’empenta que ens faltava per a reorganitzar-nos i concretar qui som per a qui no ens coneixen, o es pensaven que érem una altra cosa, o ens han oblidat…

A través d’aquestes línies simplement anem a realitzar una autocrítica (no som d’aquestes organitzacions que les seves crítiques externes són preses com heretgies i les autocrítiques són inexistents) i una descripció de la situació actual, més la pretensió de futur immediat que tenim.

No anem a realitzar una descripció de la nostra història contemporània. Després de l’intent de criminalització que va dur a terme l’Audiència Nazional i alguns cops repressius contra companys/es no va haver-hi un augment qualitatiu de l’activitat i sí una gran descordinació que va anar ampliant-se successivament. Els intents d’organitzar-se a nivell de península ibèrica i illes no van ser més que això, intents, no arribant-se des de fa molts anys a uns nivells seriosos d’organització de grup i activitats conjuntes i coordinades.

No sabríem dir a quin fet es va deure el gran creixement en nombre de grups i militants de l’organització en el passat, en un determinat moment, però gran part d’aquests van anar abandonant Creu Negra Anarquista quan s’incidia en reafirmar que érem una organització de grups federats, o després dels cops repressius. Cadascú és lliure d’organitzar-se com cregui oportú, construir el que desitgi i atacar al capital-estat de la forma que consideri… Creu Negra Anarquista de la Península va tenir la intenció des del seu inici de constituir-se en una federació de grups. Potser això no quedava clar per a tota la gent que ingressava a C.N.A., o hi havia companys/es que apostaven per altres models organitzatius. Això ja es va debatre de forma interna i es va considerar que el funcionament de la C.N.A. és el que era i és.

Una vegada clar l’anterior, ens trobem amb que el problema ara era un altre: calia dur a la pràctica el model organitzatiu pel qual apostàvem. Però això va ser difícil a causa de circumstàncies del moment i al final no va succeir. Un dels grans problemes de C.N.A. en els últims anys ha estat (i pretenem de distintes formes que d’ara endavant no ho sigui més) la descordinació total.

Els grups de C.N.A han seguit en tot moment amb la seva activitat, no de forma conjunta però si duent a terme les activitats pròpies de cada grup. Per això C.N.A. en cap moment ha deixat de ser o existir. Això s’ha hagut de notar en les ciutats respectives i amb presoners anarquistes determinats.

Després d’aquesta aturada de la coordinació, que ha suposat que molta gent pensés que no existíem, deixem clar que no només existim, sinó que hem mantingut la mateixa activitat de sempre i que seguirem fent-ho, però ara amb la pretensió de mantenir una estructura organitzativa pròpia que ens ajudi a lluitar en conjunt.

A través del nostre òrgan de difusió a la xarxa (que anirem actualitzant i intentant millorar) que torna a ser la nostra pàgina web, qualsevol persona podrà saber on hi ha grups de C.N.A., a qui dirigir-se, com funcionem, quins són els nostres principis, tàctiques i finalitats, les relacions amb altres grups i com formar un grup de C.N.A./A.B.C. Tot això eliminarà qualsevol malentès i qualsevol mite sobre la nostra organització.

Els grups de Creu Negra Anarquista posem ara en pràctica el nostre model organitzatiu i la nostra activitat de forma coordinada i el més seriosament possible. No formem part de cap joc ni de cap espectacle. Hem pogut tenir innombrables errors en el passat. Intentarem aprendre d’ells i no repetir-los. Per a això comptem amb totes aquelles persones que vulgueu col·laborar amb la nostra lluita, que al cap i a la fi és la de tots i totes, ja que la societat presó ens va afectant cada vegada més. Seguim lluitant per l’abolició del capital-estat i les seves institucions repressives, no oblidant en cap moment als nostres companys i companyes segrestats.

www.nodo50.org/federacioniberica_cna

 

 

 

 

 

Com ja tots i totes sabeu, la Societat General d’Autors ha demandat a la C.N.T. per solidaritzar-se amb un portal d’internet anarquista. No és una pràctica nova en aquesta associació pretendre gaudir, a cop de querella, d’una imatge honorable i respectable. Hem de suposar que intenta desesperadament aconseguir certa reputació encara que aquesta provingui únicament dels tribunals.

Nosaltres entenem el significat que té la paraula prestigi, sense cap dubte gaudim d’ell en certs mitjans laborals i és alguna cosa que hem guanyat amb el temps i sobretot amb una determinada manera de comportar-nos; també coneixem el significat de la difamació i del que implica, però sense dubte alguna són els nostres actes els que no deixen lloc a dubtes sobre el que representem.

Hem estat fidels als nostres principis d’acció directa i, abans de realitzar les al·legacions legals pertinents, iniciem els contactes amb la SGAE per a conèixer de primera mà el seu malestar i les possibilitats de solucionar el conflicte fora dels tribunals. Hem de dir que ens va sorprendre gratament l’actitud de la demandant al rebre’ns i entaular un diàleg assossegat amb uns simples treballadors/es, i hem de dir també que la reunió va ser satisfactòria i fins i tot cordial. Les pretensions de la SGAE són sense dubte raonables i en absolut desproporcionades. Entre elles, la de disculpar-nos per l’article de solidaritat emès pel Sindicat d’Arts Gràfiques, esgrimint la raó que el comunicat havia estat fet de forma individual i no compartida per l’òrgan de govern de la CNT. Sens dubte alguna així ha estat, ja que en la nostra Organització no existeix cap òrgan de govern i la nostra identitat és genuinament llibertària, no simplement de manera formal sinó real. El Sindicat d’Arts Gràfiques va expressar amb major o menor encert el que la societat percep de la SGAE i dels seus representants, el que sostenen milers d’individus dia a dia i que la SGAE es nega a entendre. És cert que hi ha formes de manifestar un desacord però no és menys cert que la ràbia i la impotència històricament ens ha conduït al sarcasme i l’exageració per a ridiculizar els poderosos i els intocables.

Realitzant un petit esforç podríem agrair als gerents de la SGAE si tinguessin a bé la retirada de la demanda interposada contra la CNT i, ja de camí, la interposada al portal alasbarricadas.org. Seria sense dubte un gran pas per a començar a rebre aquest pretès respecte d’una forma molt més íntegra i honesta. Si a més ho acompanyen democratitzant la seva estructura interna, defensant una cultura lliure i a l’abast de tots i totes, sense necessitat d’intimidar a ningú amb accions legals o repressives, fent arribar als menys afavorits la dignitat de la música, les lletres o el cinema que diuen representar, això seria excel·lent. Estem segurs que a infinitat d’autors que simbolitzen un altre tipus de valors els agradaria que la SGAE fos més coneguda pel desenvolupament de la cultura en tots els seus àmbits que com els germans bessons dels cobradors del frac.

Un dels nostres senyals d’identitat ha estat i continua sent la dignitat, i per descomptat sempre hem fet front de qui, per mitjà d’accions repressives, intenten dissuadir-nos de la nostra forma de pensar o actuar. No seríem el que som si ens repleguéssim, o miréssim a un altre costat quan algú és aclaparat per la injustícia, encara que aquesta tingui forma legal. Hem de dir que continuarem solidaritzant-nos amb el portal de alasbarricadas, i amb qualsevol altre que defensi els valors ètics i morals llibertaris, costi el que costi.

I únicament els més exercitats en l’art de la llibertat escoltaran aquest fi murmuri, o potser sigui un càntic acompanyat per una música que procedeix dels confins de la història i que parla d’un món més just i lliure, alguns reconeguts com Joe Hill o potser José Molina (payador llibertari) qui marquen uns acords, trencant el silenci i la injustícia, mentre, lentament, els nostres peus es van movent.

 

 

 

Aunque me quiten la vida

 

o engrillen mi libertad,
Aunque chamusquen quizás
mi guitarra en los fogones,
han de vivir mis canciones
en el alma de los demás,
no me nombren que es pecado
y no comenten mis trinos,
yo me voy con mi destino
pa’lado donde el sol se pierde,
tal vez alguno se acuerde
que aquí cantó un libertario.

 

 

( ) versión libre del payador perseguido

 

 

Miguel Perera González

Secretari d’Acció Sindical, Social, Jurídica i Pro-presos

del Secretariat Permanent del Comitè Nacional de la CNT

 

Aquest 9 de març recicla el teu vot!

 

 

Nou model d’urnes: més capacitat, més ecològiques, un eficient sistema logístic de recollida perquè li donis un nou sentit al teu vot.

 

Resol tots els teus dilemes en un moment: vota en blau-contenidor.

 

Perquè llençar el teu vot en altres recipients on no serà tingut en compte?

 

En les properes eleccions recicla el teu vot amb eco-lògica.

 

Departament de mal ambient

www.genfart.net

Aquest és el calendari que hem editat per la jornada del 8 de març.

El Sindicat anarcosindicalista CNT, desitja manifestar la seva preocupació per l’última escalada de detencions, de persones vinculades a l’esquerra abertzale.

Independentment de les diferències més que evidents entre els nostres dos moviments, no és impediment, per a donar a conèixer la nostra opinió públicament, de forma resumida, per a evitar  males interpretacions sobre l’actual situació que estem vivint.

Suposa una desaparició de drets que afecta directament a tots els ciutadans i no solament als que vivim a Euskal Herria sinó al conjunt de ciutadans de l’Estat. Entendre aquesta situació com un problema basc és un greu error. Entenem que és un problema de falta de democràcia en la cultura política de l’Estat, amb uns Governs incapaços d’enfrontar-se a problemes heretats des de la Transició, sent utilitzats descaradament per a obtenir rèdits electorals en lloc de solucionar-los.

La proximitat de les eleccions fa donar passes i utilitzar bases com a arma llancívola a l’hora d’aconseguir vots. La desinformació ciutadana en tot l’Estat és palesa i als partits i mitjans de pressió, no els preocupa el mes mínim, l’esforç de molts ciutadans per a donar sortida al denominat conflicte basc, brou de cultiu i vida per a molts pseudo analistes, tertulians, etc., la seva font d’ingressos és el terrorisme.

Sense voler entrar en la discussió sobre la necessitat, oportunitat, validesa o no de les diferents formes de defensar unes idees, des de CNT creiem que actualment la millor manera de donar una solució duradora a l’actual conflicte a EuskalHerria, és la negociació entre totes les parts implicades.

Una vegada solucionat el tema basc, seria el moment oportú per a lluitar de forma efectiva per problemes que romanen relegats d’una manera interessada, tals com les condicions laborals, l’atur, l’habitatge, etc., solament utilitzats, de vegades de manera barroera, en benefici principalment de la classe política i la Patronal, que pospossen qualsevol debat amb l’excusa que el principal problema que preocupa als ciutadans és la violència.

Insistim en la nostra solidaritat, amb totes les organitzacions, col·lectius i persones afectades.

Bilbao, a 14 de febrer de 2008.

Federació Local de Sindicats de Bilbao