Kaos – Tot sembla indicar que no està clar quina serà la força política guanyadora a les eleccions. El PSOE està utilitzant a fons la possibilitat d’una victòria del PP per a mobilitzar l’electorat. Segons la vostra valoració, què podria significar una victòria de Zapatero o de Rajoy des del punt de vista de l’acció del futur govern?
La veritat és que no crec que la cosa canviï gaire governi qui governi.
Per descomptat considero que el grau de representació dels ciutadants en l’actual sistema parlamentari és ridícul. Només cal veure com el PP es va passar per “l’arc de triomf” les manifestacions que van ser tan multitudinaries en contra de la guerra d’Irak per entendre que un cop has votat els importa molt poc el que pensis.
Kaos – Sembla evident que a dia d’avui no existeix una opció anticapitalista prou implantada i reconeguda com a tal, sinó una multiplicitat d’organitzacions i col·lectius oposats al sistema: quines passos creieu que podrien ajudar a avançar en la construcció d’un referent de l’esquerra, sòlid, implantat i prou influent, capaç de fer front als atacs d’aquest sistema capitalista?
Com és lògic, nosaltres continuem pensant que el camí del sindicalisme i l’organització del treballadors és un bon camí per aconseguir quelcom davant l’enemic capitalista.
El punt dèbil del capital, continua essent la línia de producció i gestió que ocupem els treballadors. Depenen de que nosaltres estiguem al nostre lloc de treball puntualment. Si controlem la producció els podem pressionar.
Això si, s’ha de tenir clar que les millores graduals no són una finalitat, són un pas més cap a la següent reivindicació, fins a aconseguir una societat lliure i igualitària. En cap cas s’ha de firmar una pau entre classes.
Apart, al mateix temps que som els productors, també som els consumidors, i l’autogestió organitzada és un altre “taló d’Aquiles” del sistema capitalista. Així com un camí a un consum més responsable, de cara a eliminar els abusos del capital per pujar o baixar preus segons convingui als interessos macro-econòmics amb la sobre explotació de la natura i els recursos energètics.
Per això és tan necessari crear un altre cop consciència de classe, i fer veure que l’organització dintre un model anarcosindicalista et dona força per passar a l’atac i començar a equilibrar la balança, a moure aquesta societat.
Exemples com el “Strike bike” amb un èxit total com el que s’ha aconseguit a hores d’ara, són un clar referent de com organitzats de forma autogestionària i anarcosindicalista els podem anar fent fora de les nostres vides.
Secretari General de la Regional catalano-balear de CNT/AIT.
Confederació Nacional del Treball (CNT)
Associació Internacional de les Treballadores (AIT / IWA)
Pagines-web: http://www.cnt.es/crcatalunya_bal/