Comunicat de CNT-Bilbao davant l’escalada de detencions a l’esquerra abertzale.
El Sindicat anarcosindicalista CNT, desitja manifestar la seva preocupació per l’última escalada de detencions, de persones vinculades a l’esquerra abertzale.
Independentment de les diferències més que evidents entre els nostres dos moviments, no és impediment, per a donar a conèixer la nostra opinió públicament, de forma resumida, per a evitar males interpretacions sobre l’actual situació que estem vivint.
Suposa una desaparició de drets que afecta directament a tots els ciutadans i no solament als que vivim a Euskal Herria sinó al conjunt de ciutadans de l’Estat. Entendre aquesta situació com un problema basc és un greu error. Entenem que és un problema de falta de democràcia en la cultura política de l’Estat, amb uns Governs incapaços d’enfrontar-se a problemes heretats des de la Transició, sent utilitzats descaradament per a obtenir rèdits electorals en lloc de solucionar-los.
La proximitat de les eleccions fa donar passes i utilitzar bases com a arma llancívola a l’hora d’aconseguir vots. La desinformació ciutadana en tot l’Estat és palesa i als partits i mitjans de pressió, no els preocupa el mes mínim, l’esforç de molts ciutadans per a donar sortida al denominat conflicte basc, brou de cultiu i vida per a molts pseudo analistes, tertulians, etc., la seva font d’ingressos és el terrorisme.
Sense voler entrar en la discussió sobre la necessitat, oportunitat, validesa o no de les diferents formes de defensar unes idees, des de CNT creiem que actualment la millor manera de donar una solució duradora a l’actual conflicte a EuskalHerria, és la negociació entre totes les parts implicades.
Una vegada solucionat el tema basc, seria el moment oportú per a lluitar de forma efectiva per problemes que romanen relegats d’una manera interessada, tals com les condicions laborals, l’atur, l’habitatge, etc., solament utilitzats, de vegades de manera barroera, en benefici principalment de la classe política i la Patronal, que pospossen qualsevol debat amb l’excusa que el principal problema que preocupa als ciutadans és la violència.
Insistim en la nostra solidaritat, amb totes les organitzacions, col·lectius i persones afectades.
Bilbao, a 14 de febrer de 2008.
Federació Local de Sindicats de Bilbao
La SGAE demanda a la CNT per ofenses al seu “honor”
“Qui em torni a insultar acabarà a la presó o a l’hospital”. Ramoncín.
Anirem fins el final. El que ens digui gángsters, que es busqui un bon advocat?. SGAE.
La Societat General d’Autors i Editors (SGAE) ha interposat una demanda per valor de 9.000 euros a la CNT-AIT per un comunicat en el qual es van abocar expressions que atemptarien contra l’honor de tan “digna” institució. Es dóna la circumstància que el comunicat -del sindicat d’Arts Gràfiques de Madrid- estava escrit en solidaritat amb Alasbarricadas.org.
Aquesta demanda ja no ha estat interposada per Ramoncín, sinó que directament l’ha posat la pròpia SGAE. La demanda va ser interposada el passat mes de gener, i va ser rebuda pel Comitè Nacional de la CNT. A més es demana la publicació de la sentència en la web i el periòdic de CNT. En la lectura de la sentència es destaquen coses com: Resulta particularment trist que una organització sindical com la CNT (…) difami a la SGAE, la fi principal de la qual és garantir als seus representats una remuneració per l’ús que de les seves obres fan tercers.
No és la primera vegada que la SGAE actua contra la llibertat d’expressió per a tractar de silenciar l’allau de crítiques que rep diàriament. Ja ho va fer amb la web humorística Frikipedia, que reia de la SGAE en una de les seves entrades, ho van fer amb alasbarricadas, aquesta vegada per mitjà de Ramoncín, també amb la revista literiaria Quimera, l’Associació d’Internautes per la pàgina putasgae.com, i fins i tot han demandat a organitzacions que l’havien demandat abans denunciant irregularitats en la seva gestió. Les víctimes de la SGAE són moltes i segueixen creixent cada dia. El dret a l’honor de semblant organització està acabant amb la llibertat d’expressió a internet. Es fa necessària una resposta.
Volem solidaritzar-nos amb aquesta nova víctima d’aquest nou poder fàctic.
I una vegada més, Per la desaparició de la SGAE. A les barricades!
Més info:
Comunicat de la CNT- Gràfiques Madrid, en solidaritat amb alasbarricadas.
http://cnt.es/graficas/new53.html
http://www.diagonalperiodico.net/spip.phparticle5449
http://todoscontraelcanon.es/
http://www.alasbarricadas.org/noticias/
L’economia gansteril (Mumia Abu-Jamal)
Mentre els nord-americans comencen a assaborir l’amargura de la recessió, l’economia ascendeix en espiral fins a dominar la xerrameca de les eleccions primàries, desplaçant el tema d’Irak de moment.
Els republicans i demòcrates han arribat a un insòlit acord bipartidista sobre un paquet d’estímul econòmic? Un subsidi del govern d’aproximadament 800 dòlars per a cada contribuent. Se suposa que el públic gastarà els diners lliurats per a estimular o impulsar l’economia letàrgica.
No vull ser pesat, però si és possible estimular l’economia amb un esforç tan modest, em sento obligat a preguntar: és cert que els problemes són tan greus com diuen? o seran més greus del que els polítics ens volen dir?
A mi em sembla que els polítics esquiven el que és obvi: Els problemes econòmics d’Estats Units no estan desplaçant els problemes a l’Irak; de fet, la guerra contra Irak i el seu cost en sang i tresors estan impulsant aquest període d’inestabilitat econòmica, recessió i pèrdua d’ocupacions.
Com? Doncs, encara que les indústries de defensa, igual que les empreses petrolieres i contractistes de mercenaris, com Blackwater, guanyen diners il·limitats, aquesta riquesa es distribueix estretament. Durant les guerres del passat, les obreres i els obrers es veien obligats a entrar en les fàbriques, on van construir l’armament per a la primera i segona guerres mundials; per tant, els diners van circular àmpliament, particularment entre els negres acabats d’arribar del Sud segregat, o entre les dones que van entrar en les fàbriques per a utilitzar les màquines deixades per milions d’homes blancs cridats a la guerra (recordeu Rosita la Remachadora?)
L’anomenat exèrcit de voluntaris que tenim avui dia és, en gran part, el producte de la conscripció econòmica dels joves pobres de la classe obrera que esperen treure avantatge en la carrera de rates per a assistir a les universitats cada vegada més inaccessibles per a ells.
Si aquesta esperança, aquest somni, no s’aconsegueix, quins són les perspectives per a desenes de milers d’homes i dones que tornen sense cames, sense braços i sense capacitat mental després de les seves repetides gires per Irak?
I la guerra a l’Irak, que probablement costarà trillons de dòlars del dit al fet, és dissenyada en realitat per al benefici econòmic d’unes poques empreses petrolieres i les seves filials. (Clar, els combustibles fòssils provinents de dipòsits de petroli tenen els seus propis costos ecològics i socials que encara no hem començat a calcular.)
Bush i els prínceps saudites ballen la dansa de les espases (una ironia en vista de la venda d’armes per 20 mil milions de dòlars anunciada per Bush), mentre l’economia i l’ecologia cremen.
Els embargaments d’habitatges es disparen; els manufacturers fugen a Xina; els preus de la gasolina pugen; els barris pobres es converteixen en forats infernals on la gent intenta sobreviure; i les escoles semblen camps d’entrenament per a la presó.
I les presons? Tal vegada són l’única indústria de creixement a Estats Units.
Les guerres són pobres substituts per a les economies malaltes perquè només produeixen dolor, pèrdues, i al final, més guerra.
Aquesta guerra, iniciada pels imbècils neo-conservadors i la màfia de Bush/Texas, ha produït dolor, pèrdues i mort a escala èpica.
Ni un sol polític en la carrera presidencial té la més mínima idea de com posar fi al cicle, perquè tots ells també estan atrapats en una xarxa imperial, teixida pels grans negocis.
Ni tan sols prometen una solució, només més del mateix, tal vegada en un altre lloc.
Des del corredor de la mort, sóc Mumia Abu-Jamal
Assaig escrit 19/01/08
Crònica de la manifestació a Terrassa el 9 de febrer
El passat dissabte 9 de febrer de 2008 es va dur a terme una manifestació contra el deteriorament de les condicions de vida i de treball que hem sofert els treballadors en els últims anys. Es va realitzar per a protestar per la pujada de preus, el difícil accés a l’habitatge, la precarietat laboral, la privatització de les pensions i contra la política laboral d’empreses com Caprabo i Expo-einess ( dos conflictes que actualment la CNT manté oberts ). A la manifestació es va unir també l’Associació de Veïns per la Millora de Ca n’Anglada, associació de veïns paral·lela a l’oficial, que actualment manté un conflicte per la implantació de zona blava en el barri de Ca n’Anglada.
La mobilització es va iniciar a les cinc de la tarda davant els Jutjats de Rambla Egara de Terrassa, amb una participació inicial d’unes 200 persones, a les quals durant el recorregut es van anar sumant persones fins a aconseguir més de 250 persones. Els manifestants van avançar per la Rambla cap a l’ajuntament cantant animadament consignes com : Visca la lluita dels treballadors, Que passa, que passa, que no tenim casa, Si l’ETT t’explota, explota l’ETT, Caprabo explota als seus treballadors, Expo-einess, qui riu ara! entre d’altres. Els manifestants es van aturar davant l’Ajuntament durant uns minuts, cridant consignes demanant la dimissió de l’alcalde i animant-lo a treballar de peó.
Seguidament, es va baixar pel Carrer Cremat fins arribar a la Plaça Vella ( plaça central a Terrassa ), on després de cantar unes quantes consignes, va començar el miting.
Va començar parlant un treballador afiliat a la Secció Sindical de CNT-AIT al Caprabo del Centre Logístic d’Hospitalet. En la seva intervenció va explicar el conflicte que estan mantenint, i va animar als treballadors a seguir lluitant en els llocs de treball per a millorar les condicions laborals que cada dia són més necessàries.
Després de la intervenció del company, va parlar una afiliada a l’Associació de Veïns per la Millora de Ca n’Anglada, exposant la lluita que estan duent contra l’ajuntament per la falta d’equipacións que aquest està donant a un barri obrer com el de Ca n’Anglada. Va explicar la campanya i les mobilitzacions que estan realitzant en el barri contra la implantació de la zona blava, així com una sèrie de demandes com l’escolarització de tots els/les nens/as del barri en col·legis públics i la contrucció d’un CAP (Centre d’Atenció Primària) per a alleujar el col·lapse sanitari que hi ha al CAP Est de la localitat.
Per a finalitzar l’acte, van intervenir dos membres de la Junta Sindical de la CNT-AIT de Terrassa, que van denunciar la situació actual en la qual estem el conjunt dels treballadors, que tot i ser els que aixequem l’economia dia rere dia no deixem de patir atacs que ens fan perdre poder adquisitiu i deterioren les nostres condicions de vida i de treball. Es va animar al conjunt de treballadors a denunciar la situació d’injustícia social que patim per a adquirir consciència, doncs aquest ha de ser el primer pas que hem de donar per a l’emancipació social.
Després de la intervenció d’aquests companys, el miting es va donar per acabat i es va desconvocar la manifestació amb èxit i sense incidents.
FIDEL, SEMPRE FIDEL…..
He trobat una de les pàgines mes divertides, que segons el meu punt de vista hi ha a internet… No se si els que l’han fet estaven de conya o parlen seriosament… el cas es que els agraïments són per pixar-se de riure.
VUDU PARA PRINCIPIANTES
Además de realizar pintadas callejeras exigiendo el cese inmediato de hostilidades por parte de los imbeciles que gobiernan el mundo, podemos convertirnos en simpáticos terroristas que claven agujas oxidadas a pequeños muñecos con apariencia humana
Podemos extender el vudu como práctica revolucionaria y provocar algunas lumbalgias en los palacios donde se decide sobre nuestra vida. El código penal todavía no lo contempla como delito, por lo que podemos provocar algunas bajas y jubilaciones anticipadas. El terrorismo de baja intensidad permite interrelacionarnos unos con otros, incluso ligar, y poder contar en horario laboral a los compañeros y en nuestras salidas nocturnas las habilidades revolucionarias con las que hemos sido dotados.
Fujimori ya ha sido eliminado
Extret de: “Terrible Hechicero Anarkista”(web)BIENVENIDOS AL CIRCO!!!
Pasen y vean!!! El mayor espectáculo de la historia!!! En busca del culpable de la subida del paro en 2008:
PRIMER NOMINADO: ZP. O eso nos han contado en los telediarios últimamente, a la víspera de las elecciones este “señor” tiene todas las papeletas para llevarse el premio y es que la oposición y lxs borregxs de siempre que solo saben culpar al gobierno de turno, se llame ZP o Pepito Grillo, tanto da… si hay que culpar a alguien será a quien el pueblo supuestamente eligió hace ya casi 4 años.
SEGUNDO NOMINADO: LA CAIDA DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓN. Me parece que a estos nadie les explicó eso de que si escupes al cielo te cae en la cara o eso de que todo lo que sube tiene bajar ¿Qué esperaban que la gente siguiera comprando sus casas como si las construyeran con oro?
TERCER NOMINADO: LA INMIGRACIÓN. Y como me iba a olvidar de los inmigrantes que como yo “venimos a quitarle el trabajo a la gente” o “trabajamos más horas por menos dinero” seguro que los parados son todos de “raza aria”. Si es que los inmigrantes que no trabajamos es por que no queremos, a la vista está, según la teoría de los racistas, aquí todos tenemos un cacho del pastel, eso si, a costa de fastidiar a los que no trabajan a cambio de un sueldo indigno y claro, como olvidarnos de las horas extras, que por lo visto los nacidos en esta bella tierra nunca hacen. No puedo olvidar aquello que me dijo una chica un cálido día de invierno: “Os estáis cargando todo por lo que lucharon mis abuelos! Y bueno, me voy pal curro que voy ha hacer unas horitas ahora por la mañana… que quieras que no son 5€ la hora eh! Y eso siempre va muy bien”
Lo que no llego a entender es como la gente que tiene tan poca visión, como se empeña en buscar un culpable en concreto ¿eso de verdad les hace más felices? ¿Habiendo un culpable llegarán mejor a fin de mes? No se, por mi parte lo tengo muy claro y ya puestos a buscar culpables, desde mi punto de vista, esa “carga” es de todxs.
¿POR QUÉ?
Vosotros mismos sois culpables de la subida del suelo, ahora perdéis dinero con la caída inmobiliaria y yo que me alegro, el ansia de tener una casa al precio que hiciera falta os ha condenado y habéis creado un comercio que tarde o temprano tenía que caer por su propio peso.
Vosotros firmáis los contratos basura de los que tanto habláis, cobráis los sueldos indignos de los que tanto os quejáis y agacháis la cabeza porque agradecéis al cielo no estar en las listas del paro y poder pagar vuestra querida hipoteca. Vosotros idealizáis al jefe que os da por culo y encima no veis mal que esté sentado en su trono cobrando un pastón, mientras vosotros os partís la espalda para cobrar una miseria.
Ohhh! hablando de partirse la espalda… menos mal que tenéis las máquinas que alivian el peso del trabajo, si señorxs! Esas maquinas que han sido muy culpables de la explotación que estáis viviendo. He pasado por empresas en las que para hacer el trabajo de 8 personas, ahora solo necesitan a una, explotada y puteada, pero que no se queja y encima mira ese robot que hace el trabajo de sus ex compañerxs con miedo de que no se estropee porque sabe que si se jode la máquina no podrá dormir esa noche por el stress y el intenso dolor que le produce el echo de tener que hacer el trabajo de siempre, sumado, al que ese día no puede hacer su querida máquina. Los trabajadores del inicio de esta industria tan voraz lo tenían mas claro que vosotros, ellos se cargaban esas máquinas porque sabían que pronto serían sustituidos por un montón de tornillos. Y no es por nada, pero de momento (y solo de momento) los robots no tienen familias a quien mantener, ni hijos a los que criar, ni hipotecas que pagar.
Tampoco pienso olvidarme de los comités de empresa, esos que deciden por lxs trbajadorxs, esos que firman acuerdos que os perjudican, que venden vuestra dignidad al mejor postor y aún así les votáis. Personas sin escrúpulos que gracias al voto de los trabajadores gozan de total impunidad. Y que quede claro ¡Si nadie trabaja por ti, que nadie decida por ti!
¿Alguien más a quien culpar?
Nu Kwa
Dades de l’atur pel gener del 2008
Aquest mes de gener a registrat les dades més dolentes en relació a l’atur des de fa 24 anys.
Ha pujat el nombre d’aturats en un 6,22%. Ja tenim 2.261.925 persones a l’atur.
Els últims 12 mesos el total d’aturats a augmentat en 179.417 persones.
Tot i que ha pujat el nombre de persones a l’atur entre els dos sexes, l’atur entre les dones a augmentat més, fins a arribar ales 81.920, mentre que l’atur entre els homes ha arribat als 50.458.
També sabem que les dades de noves persones sense feina són més grans entre les persones majors de 25 anys (110.254 persones, un 5,8% del total que disposava d’un lloc de treball), però el tan per cent, és més elevat entre els menors de 25 anys (22.124 persones, que representa un 9,2% del total).
Per altra banda, la contractació baixa un 4,3% aquest mateix mes de gener.
Dels 1.581.360 contractes registrats el gener , 196.763 són indefinits, el que representa una reducció de 58.659 (el 22,9%) en aquest tipus de contractes respecte el mateix mes del 2007.