Text d’Edurne Bagué, fotografia de Xevi Planas. Extret de l’Ariet, portal de comunicació de les comarques gironines.
Durant les últimes setmanes, era difícil passejar per Santa Coloma de Farners i romandre impassible davant d’uns carrers que s’han emplenat de pancartes i cartells que convidaven a participar a la consulta sobre la MAT, que va tenir lloc el 26 de gener en les tres poblacions de la Selva afectades per aquest projecte.
La lluita en aquesta comarca es va reactivar a principis d’agost un cop assabentats del projecte de construcció d’un nou ramal de la MAT que afecta diferents municipis. El juliol passat, es va fer pública al BOE la declaració d’utilitat pública de la subestació de Riudarenes, que ha d’alimentar el tren d’alta velocitat i enllaçar dues línies de mitja tensió que haurien de substituir les que hi ha actualment, de baixa tensió, i el tram fins a Santa Coloma de Farners (un ramal de 17km). Aquestes infraestructures afectarien paratges centrals com els estanys de Sils, i també la fauna i flora de tot l’entorn comprès entre les tres poblacions.
Segons fonts de Red Eléctrica Española (REE) i la Direcció General de Política Energètica i Mines, els motius que justifiquen la construcció d’aquesta infraestructura són principalment tenir més energia perquè no es repeteixin situacions com les viscudes a les comarques de Girona durant les nevades del 2010, millorar el subministrament elèctric a la Costa Brava sud, però principalment, poder abastir el tren d’alta velocitat. En contraposició, segons les membres de No a la MAT Selva, tots tres arguments han quedat obsolets ja que el tren d’alta velocitat va entrar en funcionament el desembre passat sense que estigués llesta la subestació que l’alimenta, i insisteixen que els talls de servei durant la nevada es relacionen amb la manca de manteniment de la xarxa de distribució i no amb la falta d’electricitat.
Per Santa Coloma de Farners, des del 2008, ja passa un tram de la MAT. En aquell moment, segons Beth Galí, membre de No a la MAT Selva, l’oposició no es va mobilitzar per “manca de transparència”, i per tant, “les obres es van dur a terme sense incidents”. Aquesta vegada, afegeix Galí, “el poble ha despertat molt abans i hem pogut fer una feina preparativa abans de trobar-nos en aquest punt”, referint-se a l’acció per aturar les obres que va tenir lloc a Fellines, quan un veí es va encadenar a un bidó dins un cotxe soterrat on han d’instal·lar una de les torres.
La consulta ha estat una eina informativa
La consulta es mostra com una acció clau en un moment en què s’està organitzant un multireferèndum des de diverses entitats i col·lectius, més enllà del referèndum convocat pel novembre d’enguany.
Però a més a més, amb la llei a la mà, existeix la Directiva 2003/35/CE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de maig de 2003 per la qual s’estableixen mesures per a la participació del públic en l’elaboració de determinats plans i programes relacionats amb el medi ambient, continguda en el Conveni d’ARHUS, segons la qual, en projectes de gran impacte medi ambiental, s’ha d’informar les habitants i recollir la seva opinió mitjançant una consulta. D’aquesta manera, No a la MAT Selva afirma: “La legalitat ens empara perquè ens haurien d’haver informat i consultat. Fins i tot en el seu moment, el mediador europeu, Mario Monti, va dir que s’havia de fer una consulta. Aquí no es fa tot això, se’ns imposa.” En el mateix sentit van dirigides les declaracions fetes pel grup de Riudarenes, pels qui “el conflicte de la MAT rau en una gestió de la democràcia, en aquest cas, la democràcia energètica que no està representant la voluntat d’un poble que busca l’autosuficiència energètica i la sobirania energètica.”
Més d’un mes d’una programació plena d’activitats i accions, com l’apagada que s’ha fet durant els dissabtes de l’últim mes, la campanya d’al·legacions o la caminada al castell de Farners, amb debats, xerrades i formació sobre les possibilitats d’un model energètic diferent, juntament amb l’exposició de la informació sobre el projecte han preparat el terreny per a la data 26G, el dia de consulta que va concloure amb més del 90% de vots contraris a la MAT.
Amb tot, Beth Galí considera: “La consulta ha estat una eina informativa per donar a conèixer aquest tema a tota la població, per tal com s’ha fet el projecte, s’ha anat amagant la informació. La gent no en sabia res, hem de començar a organitzar-nos des de la gent. Tenim molt poder, només ens falta conscienciar-nos.” En aquest mateix sentit es posicionava la gent de la taula de Sils que afirmaven: “Aquest model de consulta és absolutament necessari per apropar la informació al poble.” Una mostra d’això ha estat la incorporació, a última hora, de l’Ajuntament de Sils en l’al·legació contra el projecte de la MAT, juntament amb el de Santa Coloma de Farners.
En canvi, la situació de Riudarenes és diferent. L’assistència a la consulta va ser elevada i la lectura que se’n fa és positiva, amb una participació “molt alta”, en un marc “d’una gran polarització política” tot i que no va afectar la consulta “perquè la gent pot votar de forma anònima”. L’Assemblea de No a la MAT ha aconseguit mantenir-se al marge de la situació política, que potser “no és tan efectiva a l’hora de fer difusió, però és més segura”.
“Després de la consulta, comença tot”, afirmen les organitzadores de l’acte, i per això, No a la MAT Selva té previst trobar-se amb Francesc Homs, portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya. Aquesta setmana mateix, però, la plataforma ja s’ha reunit amb els diferents grups parlamentaris que, tret del Partit Popular, s’han compromès a presentar una moció per aturar la tramitació del ramal de Riudarenes i a estudiar-ne la seva idoneïtat. En aquest sentit, Quim Arrufat, diputat de la CUP, recorda: “L’última moció que vam presentar al Parlament era sobre la sobirania energètica perquè estem avançant en direcció oposada a models que fa anys que s’estan construint a llocs d’Europa, molt més arrelats al territori amb una producció més cooperativa i familiar.”
Rumors sobre la possibilitat de canvi en el traçat
El dia abans de la cita a les urnes per evidenciar l’oposició de la MAT, va sortir publicada a El Punt Avui una noticia en què s’informava que, arran de la reunió mantinguda amb l’alcalde de Santa Coloma de Farners, REE estaria “disposada a modificar el traçat perquè no toqui tan de ple paratges emblemàtics del municipi”. Les primeres reaccions no es van fer esperar i segons Xavi Amat, membre de No a la MAT Selva, “aquesta informació que estan oberts al canvi és una manipulació, un intent de dir que són tolerants i que escolten la gent”. Coincidint amb aquestes declaracions, Antoni Solà, l’alcalde de Santa Coloma, diu: “Són correccions poc significatives. Ells potser estan oberts a tocar alguna torre, però nosaltres no volem això.” A l’hora del tancament d’aquest article, REE no s’ha posat en contacte ni amb l’Ajuntament ni amb No a la MAT Selva per tal de donar més informació sobre aquest tema.
En relació amb la possibilitat de canvi de traçat, una de les accions que s’han promocionat en el transcurs de les últimes setmanes ha estat afavorir que les veïnes i persones afectades hi presentin al·legacions que s’entregaran a REE. Segons el representant de REE, les tindran en compte. Ara bé, no especifiquen si mentre es revisen les al·legacions, el calendari de treballs seguirà el seu ritme. Xavi Amat afirma: “Hi ha canvis que ja s’han acceptat. Llavors de què estan parlant: d’una part de tot el traçat?” Beth Galí comenta que potser modifiquin, en pocs metres, les torres que passin en terrenys que corresponguin a les al·legacions fetes, però que no són canvis substancials, i per tant no canvien el sentit de la lluita.
Les opositores de la línia esperen una resposta
En general, les persones entrevistades a peu d’urna coincidien en la importància del dia ja que és la manera de “moure consciències i fer-ho pacíficament i democràticament”. S’espera que la consulta serveixi perquè el Govern de la Generalitat, però també l’espanyol i REE, donin “una resposta havent escoltat la veu del poble”. Tanmateix, vilatanes de Santa Coloma de Farners afirmaven: “Si tot i la pressió popular no fan cas, ens mobilitzarem i serem els primers de fer coses no tan pacífiques.”
De forma majoritària hi ha la percepció que “l’acció de desobediència que es va portar a terme a Fellines ens ha ajudat molt i ha fet que la gent es bolqués i sigués conscient del que passa. Potser a vegades sí que fan falta actes com aquest perquè la informació arribi a la gent”. Tothom coincideix en la via de la consulta i l’esgotament de les vies democràtiques, tot i així no descarten haver d’emprendre accions d’un altre tipus.
