Comunicat: 75 anys de l’entrada de les tropes Franquistes a Olot

 

20140204_211020

El 7 de febrer del 1939, ara fa 75 anys, les tropes franquistes entraven a Olot i començava una negra nit de repressió, assassinats i abusos varis.

75 anys després, les coses no semblen haver canviat tant: llei de l’avortament, desnonaments, càrrega sobre les espatlles de la classe treballadora de la factura de “barra lliure” i de “casino” d’aquesta societat capitalista a què ens han condemnat poderosos, bancs, polítics i un llarg etc. d’hereus del franquisme, sempre acompanyats de la ferum a podrit del capitalisme en la seva versió més obscena, la neo-lliberal, i de la maneta, aquest cop, d’una falsa democràcia.

Després de tots aquests anys, podem comprovar que a Olot i comarca, encara hi tenim aquests feixistes, que van de demòcrates, en alguns casos camuflats i en d’altres, com en el cas del Partido Popular (PP) i de Plataforma per Catalunya (PxC) són fàcilment localitzables.

Però aquests i els altres, han de saber que també hi som els seus antagonistes, membres de CNT, anarquistes i gent implicada en diverses lluites de justícia social, hereus dels que l’any ’39 van patir mort, tortura, vexació i exili. El hereus dels mateixos que en massa ocasions encara romanen soterrats en alguna cuneta, amb un tret a la nuca. Els han volgut oblidar, els han volgut menystenir, però les seves idees, les mateixes que van defensar tant bé com van saber i poder, no han mort. Som molts els que les intentem portar a terme aquí i avui. I nosaltres, ni oblidem, ni perdonem.

75 anys després, la lluita contra la barbàrie dels poderosos és al carrer i no pensem parar.

Comunicat de CNT Olot. Fracking a cap preu

En els darrers dies s’ha pogut conèixer l’acord a què han arribat els anomenats “agents socials” del sector químic en relació al tema de l’explotació del gas natural mitjançant la fractura hidràulica o fracking. La patronal del sector i els sindicats CCOO i UGT han signat una declaració conjunta que, malgrat disfressar-la de bones intencions, l’únic que pretén és obrir les portes a la tècnica del fracking.

Afirmen els signants de l’acord que, per poder decidir lliurement en aquest tema primer cal explorar totes les vies possibles d’aquesta tècnica extractiva per obtenir una energia competitiva que permeti desenvolupar la indústria química. En l’acord demanen que s’estableixin protocols i normes, evidenciant així el seu ple suport a la utilització del fracking.

Des de la CNT d’Olot, com a sindicat, ens hem de posicionar a favor dels interessos dels treballadors i del manteniment dels seus llocs de treball, ara bé, això no sempre ha de ser així a qualsevol preu.

frackingLa tècnica del fracking és una amenaça real i seriosa, un ecocidi amb un impacte ambiental incalculable com demostren nombrosos estudis i res no pot justificar-ne la seva defensa. La única actuació possible en relació al fracking és la seva completa desaparició, pel bé de tots, no només dels treballadors.

Malauradament, no pensen igual CCOO i la UGT que, en defensa de no se sap ben bé què i de la maneta de la patronal del sector obren les portes de nou a aquest sistema d’extracció de gas natural que l’any passat va generar un fort rebuig arreu del territori, amb l’epicentre, a casa nostre, al poble de Riudaura.

La postura de CCOO i UGT en tot aquest tema és un insult als milers de persones que vam manifestar el nostre rebuig a les intencions de companyies petrolieres, que, amb la complicitat del govern, pretenien provocar danys irreparables al territori l’any passat. Una vegada més, i ja en van moltes, en nom dels beneficis econòmics de les grans companyies, les empreses CCOO i UGT es venen per les engrunes i les sobres del gran capital, són una burla a la classe treballadora.

Pensem que l’únic progrés viable en el sector energètic vindrà de la ma de la potenciació i extensió en l’ús de les energies renovables. Malgrat que el govern espanyol ha intentat frenar-ne el desenvolupament perquè les companyies de subministres tradicionals continuïn augmentant els seus beneficis, cada vegada som més els qui apostem per l’energia alternativa, ja sigui de forma col·lectiva en cooperatives o de manera individual.

Com a sindicat, la CNT d’Olot rebutja de ple aquest acord o declaració signat entre els “agents socials” del sector químic, així com també els arguments que posen el manteniment dels llocs de treball per sobre dels costos ambientals, socials i econòmics de la societat en general.

Fracking mai més, ni aquí ni enlloc

Confederació Nacional del Treball d’Olot

Olot, 4 de febrer de 2014

Després de la consulta sobre la MAT, comença tot

Text d’Edurne Bagué, fotografia de Xevi Planas. Extret de l’Ariet, portal de comunicació de les comarques gironines.

Durant les últimes setmanes, era difícil passejar per Santa Coloma de Farners i romandre impassible davant d’uns carrers que s’han emplenat de pancartes i cartells que convidaven a participar a la consulta sobre la MAT, que va tenir lloc el 26 de gener en les tres poblacions de la Selva afectades per aquest projecte.

La lluita en aquesta comarca es va reactivar a principis d’agost un cop assabentats del projecte de construcció d’un nou ramal de la MAT que afecta diferents municipis. El juliol passat, es va fer pública al BOE la declaració d’utilitat pública de la subestació de Riudarenes, que ha d’alimentar el tren d’alta velocitat i enllaçar dues línies de mitja tensió que haurien de substituir les que hi ha actualment, de baixa tensió, i el tram fins a Santa Coloma de Farners (un ramal de 17km). Aquestes infraestructures afectarien paratges centrals com els estanys de Sils, i també la fauna i flora de tot l’entorn comprès entre les tres poblacions.

Segons fonts de Red Eléctrica Española (REE) i la Direcció General de Política Energètica i Mines, els motius que justifiquen la construcció d’aquesta infraestructura són principalment tenir més energia perquè no es repeteixin situacions com les viscudes a les comarques de Girona durant les nevades del 2010, millorar el subministrament elèctric a la Costa Brava sud, però principalment, poder abastir el tren d’alta velocitat. En contraposició, segons les membres de No a la MAT Selva, tots tres arguments han quedat obsolets ja que el tren d’alta velocitat va entrar en funcionament el desembre passat sense que estigués llesta la subestació que l’alimenta, i insisteixen que els talls de servei durant la nevada es relacionen amb la manca de manteniment de la xarxa de distribució i no amb la falta d’electricitat.

Per Santa Coloma de Farners, des del 2008, ja passa un tram de la MAT. En aquell moment, segons Beth Galí, membre de No a la MAT Selva, l’oposició no es va mobilitzar per “manca de transparència”, i per tant, “les obres es van dur a terme sense incidents”. Aquesta vegada, afegeix Galí, “el poble ha despertat molt abans i hem pogut fer una feina preparativa abans de trobar-nos en aquest punt”, referint-se a l’acció per aturar les obres que va tenir lloc a Fellines, quan un veí es va encadenar a un bidó dins un cotxe soterrat on han d’instal·lar una de les torres.

La consulta ha estat una eina informativa

IMG_5590

La consulta es mostra com una acció clau en un moment en què s’està organitzant un multireferèndum des de diverses entitats i col·lectius, més enllà del referèndum convocat pel novembre d’enguany.

Però a més a més, amb la llei a la mà, existeix la Directiva 2003/35/CE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de maig de 2003 per la qual s’estableixen mesures per a la participació del públic en l’elaboració de determinats plans i programes relacionats amb el medi ambient, continguda en el Conveni d’ARHUS, segons la qual, en projectes de gran impacte medi ambiental, s’ha d’informar les habitants i recollir la seva opinió mitjançant una consulta. D’aquesta manera, No a la MAT Selva afirma: “La legalitat ens empara perquè ens haurien d’haver informat i consultat. Fins i tot en el seu moment, el mediador europeu, Mario Monti, va dir que s’havia de fer una consulta. Aquí no es fa tot això, se’ns imposa.” En el mateix sentit van dirigides les declaracions fetes pel grup de Riudarenes, pels qui “el conflicte de la MAT rau en una gestió de la democràcia, en aquest cas, la democràcia energètica que no està representant la voluntat d’un poble que busca l’autosuficiència energètica i la sobirania energètica.”

Més d’un mes d’una programació plena d’activitats i accions, com l’apagada que s’ha fet durant els dissabtes de l’últim mes, la campanya d’al·legacions o la caminada al castell de Farners, amb debats, xerrades i formació sobre les possibilitats d’un model energètic diferent, juntament amb l’exposició de la informació sobre el projecte han preparat el terreny per a la data 26G, el dia de consulta que va concloure amb més del 90% de vots contraris a la MAT.

Amb tot, Beth Galí considera: “La consulta ha estat una eina informativa per donar a conèixer aquest tema a tota la població, per tal com s’ha fet el projecte, s’ha anat amagant la informació. La gent no en sabia res, hem de començar a organitzar-nos des de la gent. Tenim molt poder, només ens falta conscienciar-nos.” En aquest mateix sentit es posicionava la gent de la taula de Sils que afirmaven: “Aquest model de consulta és absolutament necessari per apropar la informació al poble.” Una mostra d’això ha estat la incorporació, a última hora, de l’Ajuntament de Sils en l’al·legació contra el projecte de la MAT, juntament amb el de Santa Coloma de Farners.

En canvi, la situació de Riudarenes és diferent. L’assistència a la consulta va ser elevada i la lectura que se’n fa és positiva, amb una participació “molt alta”, en un marc “d’una gran polarització política” tot i que no va afectar la consulta “perquè la gent pot votar de forma anònima”. L’Assemblea de No a la MAT ha aconseguit mantenir-se al marge de la situació política, que potser “no és tan efectiva a l’hora de fer difusió, però és més segura”.

“Després de la consulta, comença tot”, afirmen les organitzadores de l’acte, i per això, No a la MAT Selva té previst trobar-se amb Francesc Homs, portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya. Aquesta setmana mateix, però, la plataforma ja s’ha reunit amb els diferents grups parlamentaris que, tret del Partit Popular, s’han compromès a presentar una moció per aturar la tramitació del ramal de Riudarenes i a estudiar-ne la seva idoneïtat. En aquest sentit, Quim Arrufat, diputat de la CUP, recorda: “L’última moció que vam presentar al Parlament era sobre la sobirania energètica perquè estem avançant en direcció oposada a models que fa anys que s’estan construint a llocs d’Europa, molt més arrelats al territori amb una producció més cooperativa i familiar.”

Rumors sobre la possibilitat de canvi en el traçat

El dia abans de la cita a les urnes per evidenciar l’oposició de la MAT, va sortir publicada a El Punt Avui una noticia en què s’informava que, arran de la reunió mantinguda amb l’alcalde de Santa Coloma de Farners, REE estaria “disposada a modificar el traçat perquè no toqui tan de ple paratges emblemàtics del municipi”. Les primeres reaccions no es van fer esperar i segons Xavi Amat, membre de No a la MAT Selva, “aquesta informació que estan oberts al canvi és una manipulació, un intent de dir que són tolerants i que escolten la gent”. Coincidint amb aquestes declaracions, Antoni Solà, l’alcalde de Santa Coloma, diu: “Són correccions poc significatives. Ells potser estan oberts a tocar alguna torre, però nosaltres no volem això.” A l’hora del tancament d’aquest article, REE no s’ha posat en contacte ni amb l’Ajuntament ni amb No a la MAT Selva per tal de donar més informació sobre aquest tema.

En relació amb la possibilitat de canvi de traçat, una de les accions que s’han promocionat en el transcurs de les últimes setmanes ha estat afavorir que les veïnes i persones afectades hi presentin al·legacions que s’entregaran a REE. Segons el representant de REE, les tindran en compte. Ara bé, no especifiquen si mentre es revisen les al·legacions, el calendari de treballs seguirà el seu ritme. Xavi Amat afirma: “Hi ha canvis que ja s’han acceptat. Llavors de què estan parlant: d’una part de tot el traçat?” Beth Galí comenta que potser modifiquin, en pocs metres, les torres que passin en terrenys que corresponguin a les al·legacions fetes, però que no són canvis substancials, i per tant no canvien el sentit de la lluita.

Les opositores de la línia esperen una resposta

En general, les persones entrevistades a peu d’urna coincidien en la importància del dia ja que és la manera de “moure consciències i fer-ho pacíficament i democràticament”. S’espera que la consulta serveixi perquè el Govern de la Generalitat, però també l’espanyol i REE, donin “una resposta havent escoltat la veu del poble”. Tanmateix, vilatanes de Santa Coloma de Farners afirmaven: “Si tot i la pressió popular no fan cas, ens mobilitzarem i serem els primers de fer coses no tan pacífiques.”

De forma majoritària hi ha la percepció que “l’acció de desobediència que es va portar a terme a Fellines ens ha ajudat molt i ha fet que la gent es bolqués i sigués conscient del que passa. Potser a vegades sí que fan falta actes com aquest perquè la informació arribi a la gent”. Tothom coincideix en la via de la consulta i l’esgotament de les vies democràtiques, tot i així no descarten haver d’emprendre accions d’un altre tipus.

Nou número d’Estudios. Nº 3 / 2013 Control i obediència

Nou número de ESTUDIOS. Revista de Pensament Llibertari nº 3/2013: “Control i Obediència”

Després d’un llarg any de treball militant us presentem una nova publicació d’Estudios. Ja teniu a lliure disposició el contingut complet d’Estudios. Revista de Pensament Llibertari, nº 3/2013: “Control i Obediència”. Adjuntem l’índex i un resum dels continguts.

Captura de 2013-12-28 14:18:40

Podeu consultar i descarregar lliurement el contingut complet o parcial de la revista a: http://estudios.cnt.es/

A ESTUDIOS nº 3, trobareu una anàlisi llibertària de caràcter interdisciplinari sobre els sistemes de control social necessaris per legitimar la ficció post-democràtica i postmoderna de les nostres societats avançades. Dels continguts destaquem l’anàlisi sobre la deriva d’un sindicalisme que anul·la la capacitat de reacció de la classe treballadora i amenaça la seva pròpia subsistència enfront del capitalisme avançat. I els centrats en les estratègies de control sobre els sentiments inconscients: el desig, el consum, la por, el llenguatge, i la sexualitat, com a mitjans de dominació.

La infància, la família, la publicitat, i l’aïllament com a mètode de submissió en un context de crisi de les estructures simbòliques tradicionals, marquen les pautes de la secció d’articles.

Recomanem pel seu interès i novetat les traduccions de tres textos sobre la situació del moviment llibertari internacional: són els de Uri Gordon, pensador llibertari israelià establert al Regne Unit, Nildo Avelino, conegut anarquista brasiler i Aris Tsioumas, militant a les lluites socials a Grècia.

Des d’Estudios, agraïm la desinteressada contribució d’autors i col·laboradors, sense la qual aquest projecte no tiraria endavant. Us animem a participar en el número de 2014. I a difondre aquest projecte que parteix de la Secretaria de Formació i estudis de CNT, però que pretén ser de tots aquells que compartim una posició des de la qual crear una visió més humana i lliure de la nostra realitat social.

L’equip d’Estudios.

portada estudios 3

Nou número del Periòdic CNT nº 406 – Desembre 2013

1005031_10152100296011967_697566729_nDescarrega’l: Periodico CNT 406 – Diciembre 2013.pdf

EDITORIAL: Sortint del pas

Salut companys/es. Són la 01:30 del dia 21 de novembre, i per tant, la data límit perquè el SP enviï l’editorial al periòdic. I està sense fer! Estem cansats de la reunió d’avui i tenim per davant una agenda de vertigen. Sense pretendre mirar-nos el melic i conscients que molts esteu en els sindicats duent a terme una tasca igual o més gran que la nostra. Així que per cobrir l’expedient, complir amb l’organització i que no ens renyin els nostres companys del CNT, us traslladem part del treball que desenvolupem de cara a l’entrevista que es va realitzar al secretari general per al programa «La Sexta Columna» i així li traiem partit a l’esforç invertit sense pretendre establir càtedra, ni donar lliçons a ningú compartim amb vosaltres el fruit de les nostres reflexions.

Preguntes i respostes (res nou sota el sol)

– Què és ser d’esquerres?

Tenir consciència de classe treballadora i en conseqüència lluitar contra l’explotació i l’ordre establert. Votar una vegada cada quatre anys a un partit progre i veure com fan el contrari del que van prometre no és ser d’esquerres, és ser un conformista.

– Què és la Llibertat?

És tenir capacitat d’elecció real i responsabilitat, sense que les teves decisions o actes comportin privilegis sobre altres persones. No pot haver-hi llibertat individual plena sense llibertat col·lectiva.

(No tenim capacitat de decisió en les qüestions més importants que ens afecten ja que aquestes es prenen en àmbits i institucions allunyades i alienes, però sí podem triar lliurement el color del cotxe o l’equip de futbol al que pertanyem).

– Què és el Mercat?

És una cortina de fum amb la qual la classe dominant eludeix la seva responsabilitat sobre les injustícies econòmiques i socials que provoquen per mantenir l’explotació, multiplicant els seus beneficis i privilegis. Ens volen fer creure que el mercat és com el clima, un fet natural però no hi ha res més artificial i dirigit per els qui ho han creat.

– Quina opinió us mereix la Monarquia?

Estem en contra de qualsevol forma de poder i la monarquia és anacrònica i insultant. És incomprensible que al segle XXI s’acceptin privilegis pro dret de naixement. Però també cal dir que no existeix cap diferència pràctica amb els països republicans, doncs mantenen el mateix sistema polític i econòmic.

– I la Dictadura del Proletariat?

La CNT no vol prendre el poder polític sinó que la classe treballadora tingui el poder econòmic. La dictadura del proletariat va ser un error teòric i una catàstrofe en la pràctica, a més d’una traïció a les aspiracions de llibertat dels treballadors. El moviment anarquista mai ha recolzat aquest concepte.

– I la Democràcia?

La democràcia hauria de ser el govern del poble. Això solament és possible quan totes les persones tenen poder de decisió real sobre el que els afecta. El sistema actual és una democràcia formal i no real, ja que treballa a favor dels interessos de les elits financeres, bancs i grans empresaris. Un exemple d’això va ser l’última reforma de la Constitució realitzada pel PSOE juntament amb el PP per assegurar el pagament del deute, en benefici dels bancs, mentre es desnona a les famílies de les seves cases.

– Igualtat

No pot existir igualtat mentre existeixi injustícia social, no es reparteixi la riquesa i desapareguin els privilegis que ostenten uns pocs.

– Què dir del Terrorisme?

Per evitar que ens fiquin en embolics, el que sí tenim clar és que terrorisme és tot allò que causa terror a la població, i la gent està terroritzada per no poder arribar a final de mes, per si és desnonada de casa seva, davant la possibilitat de perdre el dret a la sanitat i l’educació, per entrar en les llistes de l’atur.

– Com superar la divisió de l’esquerra?

Deixar de col·laborar amb els poderosos i d’anteposar interessos electoralistes o econòmics, i dedicar tota la capacitat de les organitzacions d’esquerres a defensar els interessos dels treballadors i els exclosos socials. Alguns només són d’esquerres quan estan a l’oposició. Una organització que es reclama d’esquerres ha de lluitar pel canvi social, en cas contrari ha perdut el nord i es converteix en part del problema.

– Què dir de la Revolució?

La revolució és necessària, ja que solament mitjançant aquesta les societats han evolucionat en positiu. Nosaltres lluitem per la revolució social. Uns altres defensen una revolució que solament suposi un canvi en el poder polític. Nosaltres volem una revolució que elimini qualsevol tipus de poder. La CNT és una eina, no una fi.

Salut i descans. Demà més.

SUMARI: En aquest número:

Portada | Escombrada de drets

Sindical pàg 3 | Neteja viària: sensacions d’una vaga mediàtica

Economia pàg 10 | L’autogestió com a eina de construcció alternativa

Actualitat pàg 12 | Repressió a ritme de reformes

Global pàg 16 | Reportatge sobre l’extrema dreta. Primer lliurament: Polònia

Memòria i Història pàg 20 | Una querella contra la impunitat

Cultura quadern central | Entrevista a Francisco Contreras `El nen d’Elx´: «Han aconseguit que el poble sigui el major enemic del poble»

Opinió pàg 26 | Debat sobre el públic i l’autogestió: defensa i avanç

Contraportada | Els nostres locals // Gijón: Vida, robatori i desemparament

L’adhesiu criminal. Comunicat de suport a en Lluís Riera

El dia 13 de desembre a les 11:30 es celebra un judici per penjar un adhesiu al vidre d’un banc.
L’acusat és conegut a Olot, perquè fa anys que s’implica professionalment i personalment en la recuperació del nucli antic. Els que passegen pel barri vell, especialment els visitants, lamenten l’abandonament de tants edificis, habitatges i comerços de la nostra ciutat. Alguns carrers s’esforcen a dissimular els aparadors buits amb dibuixos, decorats o qualsevol element que distregui de la tristesa que provoquen. Nosaltres també sentim indignació quan veiem cada dia més portes i finestres tapiades, com si les administracions i la propietat preferissin condemnar a l’enrunament abans de tenir la utilitat per la qual van ser construïdes. A aquest estat de coses hi hem arribat per diverses raons, però un observador imparcial hi ha de reconèixer la misèria ciutadana i moral també dels que ho permeten i del temps que ens toca viure.

Paradoxalment, la qualificació penal prevista, el crim, del que s’acusa a en Lluís, responsable d’aquest cacau, és el de deslluïment de béns mobles i immobles ( article 626 del Codi Penal). Cal esmentar que el dia dels fets, va tenir lloc un acte de protesta de diferents col·lectius socials, entre d’altres els Indignats i la PAH, arrel d’un suïcidi més provocat per un desnonament, concretament a Còrdova, això era l’octubre del 2012. Hi ha res que pugui deslluir més cap patrimoni immobiliari que tapiar portes i finestres o tacar de sang i patiment dels més febles i desafavorits?

2012-11-20_IMG_2012-11-12_23.47.05__imagenEns calen aquestes i altres reflexions urgents i desesperades per a capgirar les imposicions i el discurs del capitalisme financer en fallida i de la submissió de la política i l’administració.

Ara, ja sabem que era fals que el rescat dels bancs es feia per evitar el col·lapse del sistema productiu. De fet, l’estem patint treballadors, jubilats, autònoms, funcionaris, empreses… només els grans bancs declaren beneficis cada any, igual que alguna empresa protegida pels governs. Això si que és demagògia!.

Ara, ja sabem que el rescat bancari és l’altra cara de les retallades a l’ensenyament, a la investigació, als drets socials, a la sanitat, a la inversió pública…

Ara, ja sabem que, malgrat tot, apareixen nous grans milionaris, en diuen elits extractives, que sense cap mena d’ètica s’enriqueixen amb la misèria i empobriment de la resta: el 99% de la població.

Ara, ja sabem que la sobreprotecció de la banca són els rescats que no volen tornar i que el patrimoni immobiliari del Sareb o del banc dolent ha de ser públic a tots els efectes, no només a l’hora de pagar.

Ara, ja sabem fins a on arriba la incompetència i el desconcert a l’ administració local que destina fins a tres unitats d’investigació a instruir aquest judici i perseguir aquells qui enganxen un adhesiu, mentre ignora i desconeix el nombre real de cases abandonades del casc antic i de tota la ciutat. Aquestes sí que desllueixen de veritat el patrimoni.

Ara, ja sabem que les unitats, de suposada ‘proximitat’, dels cossos policials es destinen no pas a ajudar els ciutadans, sinó a protegir el vidres dels bancs, els responsables i beneficiaris exclusius de les retallades.

Ara, ja sabem que resulta més fàcil que arribi als tribunals el crim de l’adhesiu que l’enriquiment injust de les grans fortunes, l’estafa social a gran escala del sistema financer o l’abandonament inqualificable del patrimoni urbà de la ciutat.

Ara, ja sabem que aquesta ciutat i aquest país, aquesta sistema econòmic en declivi necessita una acció valenta, extensa, profunda, transformadora i revolucionària per no deixar als nostres fills la vergonya de la covardia, la submissió i el discurs econòmic pervers i corrupte.

Ara, ja sabem com menteixen, que quan ens estafen, ens enganyen, ens criminalitzen, ens desnonen, ens reprimeixen i ens neguen els drets humans, …
Ara, ens arriba el moment que no tenim res més a perdre, i, havent perdut també la por i descobert l’engany ens alçarem com un puny per la justícia i pel futur d’aquest poble.

Olot, 10 de desembre de 2013

Signants del manifest:

PAH

Persones Indignades

CUP Garrotxa

Arran Garrotxa

Associació cultural la Greda

CNT Olot

ICV-EUiA

ERC

Cooperativa Integral de La Garrotxa

EcoXarxa

Cooperativa Arriant

Coordinadora de Moviments Socials de La Garrotxa

ADAG 40

UCFR Garrotxa

A judici per enganxar un adhesiu

Aquest proper divendres 13 de desembre jutgen el nostre company Lluís Riera, militant del sindicat i de diversos moviments socials de la comarca per enganxar un adhesiu en un banc en protesta pel suicidi d’una persona quan anava a ser desnonada. El dia dels fets, va tenir lloc un acte de protesta de diferents col·lectius socials, entre d’altres els Indignats i la PAH, arrel d’un suïcidi més provocat per un desnonament, concretament a Còrdova, això era l’octubre del 2012.

Ara, el jutgen amb l’acusació de deslluïment de béns mobles i immobles pel fet d’enganxar un adhesiu en una sucursal bancària.

Per tot això, us convoquem a la concentració de suport del proper divendres 13 de desembre a les 10 del matí davant els jutjats d’Olot, hi haurà xocolata calenta feta per ell mateix. És important que mirem d’assistir-hi tots els que puguem perquè el company es senti recolzat per tots i totes.

Si ens toquen a un/a, ens toquen a tots/es!

judiciadhesiupahlluis

Contra la imposició de la família. Avortament lliure i gratuït

  • Per a qualsevol dona el dret a avortar -en condicions segures per a la seva vida i salut- és inqüestionable i una decisió que només ella ha de prendre. Implica poder triar sobre la seva vida i el seu propi cos, lliurement, sense qüestionaments socials i molt menys morals o religiosos.

Rosa Fraile | Periòdic CNT
Il·lustració: Joan Turu

Però plantejar el tema de l’avortament suposa treure a la llum altres qüestions que afecten al conjunt de la societat – i no només a la dona- i que estan molt relacionades amb la dominació que el poder exerceix sobre homes i dones, a més d’afectar al desenvolupament de les nostres vides sexuals i al model de societat en el qual voldríem viure. Implica parlar de com ens relacionem, de respecte, d’igualtat, de dret a decidir, de models de família, de maternitat i paternitat, de desenvolupament sexual, de planificació familiar i mètodes anticonceptius i per descomptat d’educació sexual. Temes que afecten al conjunt de la societat i que serveixen per establir les bases de les nostres relacions i trencar barreres de gènere. Permetre que siguin “uns altres” els qui controlin aquest dret i decideixin en quins casos pot o no dur-se a terme un avortament, implica tolerar una imposició i dominació inacceptables, exercida directament sobre la meitat de la població i que va més enllà del fet mateix de l’avortament, doncs ens imposen, per exemple, una maternitat heterosexual, -mentre que a altres persones els hi neguen, gais i lesbianes-, i un model concret de família.

1470035_249801688510517_1314334493_nEl que intenten –els qui legislen i governen, els qui exerceixen el poder- és perpetuar la família patriarcal i heterosexual, mantenir un model de control i dominació en el qual confien encara. Idea que es reforça si considerem que encara es reprimeix el lliure desenvolupament sexual de les persones, que amb caràcter general no s’educa ni en el respecte ni en la igualtat i que en el cas d’existir una mínima educació sexual aquesta és, moltes vegades, lesiva per a la persona donat el caràcter repressor que sol tenir -l’augment de casos de violència masclista entre adolescents no és casual, ni que segueixin produint-se agressions homòfobes-.

Considerant que “políticament” no preocupa la prevenció de l’embaràs ni l’educació sexual i que els mètodes anticonceptius ni són barats ni estan a l’abast de totes les persones, podem afirmar que amb la nova Llei de l’Avortament imposen la “maternitat” a tota dona que estant embarassada no desitgi ser mare. Històricament els qui exerceixen el poder o pretenen fer-ho –governants varis, capitalistes o no, juntament amb esglésies i religions- sempre han volgut controlar els nostres cossos, la nostra sexualitat i les conseqüències del seu lliure desenvolupament. Sexe, embarassos, avortament, casaments, tipus de família, monogàmia o poligàmia, heterosexualitat, rols… ha estat conduït o imposat. Què temen del lliure desenvolupament del cos i de la sexualitat en general i en particular del de la dona? Potser el seu lliure desenvolupament podria fer trontollar els pilars del seu sistema de dominació? Si això fos cert, el desenvolupament d’una vida sexual sana, sense traves, sense dominacions, amb relacions basades en el respecte i el reconeixement de la diferència, seria revolucionari en si mateix i resultaria fonamental per dur a terme el plantejament de qualsevol procés de transformació social.

Des d’aquesta perspectiva, reivindicar des del món llibertari un avortament lliure i gratuït és inqüestionable, doncs amb això estem reclamant el dret que tots i totes tenim a decidir sobre el nostre cos, a tenir el control de les nostres vides. Reclamar el dret a l’avortament és per tant fonamental en la lluita contra tot tipus de dominacions, que en aquest cas a més facilitaria poder gaudir dels nostres cossos, és aquest camí cap a una sexualitat lliure i respectuosa. D’aquesta manera, homes i dones, no sofriríem l’aberració de la imposició de la maternitat o paternitat és a dir, la imposició de la família.

Extret del Periòdic CNT nº 405 – Novembre 2013