Els sindicats de la CNT tenim el compromís de fer front als greus i continus atacs del sistema capitalista. És la nostra obligació com a eines de lluita dels treballadors unir forces per posar fre i lluitar contra la pèrdua de drets laborals i socials, i respondre a l’empitjorament de les condicions de vida de la classe obrera.
Aquí i ara, expressem de forma clara els nostres plantejaments:
En relació a les institucions antiobreres
Manifestem que ni la classe política ni els seus partits solucionaran els problemes dels treballadors, ja que només són titelles corruptes al servei de la banca i les grans empreses. Els treballadors hem de tornar a lluitar, com hem fet sempre que hem pretès aconseguir respecte, millores de vida i drets per a la nostra classe social. El camí és la lluita (sectorial, social, als barris, als pobles…). Cal engegar una de les nostres millors eines de resposta, la vaga general real, i no repetir escenificacions de cara a la galeria per cobrir l’expedient.
Ens oposem a totes les directrius econòmiques, polítiques i socials emanades del FMI, la Troica i la Unió Europea, que fan pagar als treballadors les conseqüències de la crisi que el sistema econòmic i financer han provocat. Els governs i parlaments nacionals s’escuden en les altes institucions internacionals per imposar tot tipus de mesures antiobreres i repressives, eludint així la seva responsabilitat directa. Les seves «solucions» s’apliquen a costa de la nostra explotació i patiment, condemnant-nos a nosaltres i als nostres fills a un futur incert, negre i injust, mentre asseguren el de les elits polítiques i financeres. Estan robant la riquesa que generem els treballadors en el present i la seva avarícia és de tal magnitud que han endeutat i condemnen a les generacions futures a condicions de vida contra les quals hem de rebel·lar-nos.
Rebutgem les estructures militars al servei del capital i els estats, que enfronten i divideixen als pobles per mantenir el control sobre la matèria primera i els recursos energètics, en les seves guerres per l’hegemonia econòmica, sense importar-los gens ni mica la barbàrie i el dolor que provoquen.
Denunciem els privilegis econòmics, fiscals, laborals o d’estament social de l’Església Catòlica i la resta de confessions, la classe política, la monarquia i els militars.
En relació a l’organització dels treballadors per a la lluita
Expressem el nostre respecte i reconeixement als treballadors afiliats a CCOO i UGT que encara conserven la seva consciència de classe; és a dir, a les seves bases. Però malgrat ser aquest un manifest que crida als treballadors a fer front comú en la lluita, no per això deixarem de dir alt i clar que mostrem el nostre rebuig i repulsa als pactes que, a esquena dels treballadors i els seus interessos, signen i negocien les cúpules dirigents de CCOO i UGT. També condemnem les seves pràctiques traïdores i desmobilitzadores, que pretenen controlar o acabar amb altres lluites socials i sindicals legítimes i autònomes.
Denunciem la trajectòria de CCOO i UGT, que demostra sense cap gènere de dubtes que actuen com a instruments del sistema, moguts pels seus propis interessos: subvencions, favoritisme, clientelisme… i una infinitat d’actuacions que no tenen res a veure amb la defensa dels drets dels treballadors. S’han convertit fa temps en còmplices necessaris i gestors del sistema a l’hora de controlar, vendre i utilitzar a la classe obrera, atorgant-se la seva representació, legitimats pels governs i la patronal com a interlocutors «legals i democràtics» per permetre al capital espoliar al poble i desmantellar les conquestes obreres que tant els va costar aconseguir als treballadors que ens van precedir.
Per tant, fem una crida a tots els treballadors que conformen aquestes organitzacions a que les abandonin i no segueixin ni sostenint ni recolzant als qui de forma constant traeixen no solament a les seves bases sinó a tota la seva classe. Els demanem que no es retirin de la lluita, sinó que, com a persones lliures i conscients, s’autoorganitzin o s’integrin en altres organitzacions obreres.
La història recent, des dels Pactes de la Moncloa, ens demostra que la participació en el model sindical oficial basat en la delegació del poder i la responsabilitat dels treballadors en representants a través d’eleccions sindicals només afebleix a la classe obrera. Els camins preestablerts del sistema de representació unitària en els comitès d’empresa es converteixen en una escenificació controlada que impossibilita l’acció sindical, que només pot ser real si parteix dels propis treballadors.
La CNT afirma que només pot ser qualificada com a sindicat una organització obrera autònoma; és a dir, sostinguda econòmicament i gestionada pels propis treballadors. Només un sindicalisme de classe sense ingerències polítiques ni corporativismes pot proporcionar una unitat d’acció i una resposta global amb capacitat transformadora.
Suport a les lluites socials, des del respecte i el reconeixement als qui les protagonitzen
Des de CNT fem una crida a totes les persones de classe treballadora, en actiu, aturats, precaris, jubilats, immigrants, estudiants, desnonats, etc, en definitiva, a totes les persones que patim les injustes conseqüències del capitalisme, a enfrontar-se a aquells que ens oprimeixen.
És necessari que tots fem un esforç de solidaritat sumant-nos als actes de protesta que se succeiran en tot l’estat durant els propers mesos en defensa de l’educació, la sanitat, les pensions, el dret a l’avortament, i en definitiva de la nostra llibertat i les nostres condicions de vida. Parem l’espoli dels nostres drets i acabem amb els seus privilegis.
En la lluita és on hem de trobar-nos tots per respondre com a classe obrera als greus atacs del capitalisme. És el moment de confluir als carrers per entre tots enfortir les lluites i així d’una vegada per sempre fer-los veure al Capital i a l’Estat que no els serà senzill seguir arrabassant-nos drets socials i laborals.
Pel ressorgir de la consciència de classe
Els sindicats de la CNT ens oposem i denunciem totes les mesures injustes que aquest sistema social ens imposa, però som conscients que, a dia d’avui, com a organització no podem fer-hi front sols i sense suports. Les nostres causes de lluita són les de la nostra classe social. Només la classe treballadora unida podrà defensar i conservar tot allò que ens és necessari i comú. La guerra de classes mai ha desaparegut: hem de defensar-nos i passar al contraatac. Les persones que conformem la CNT estem disposades i en lluita, però necessitem dels nostres germans i germanes de classe que feu un pas al capdavant i que la vostra responsabilitat individual es converteixi en confrontació col·lectiva.
Que s’alci la protesta i s’estengui la revolta!
La major prova de la seva hipocresia són els serveis mínims: mai l’administració (l’Estat) és neutral. Repetidament es fixen serveis mínims abusius (fent fins i tot que en un hospital en vaga hi hagi més personal que un dia normal de treball); d’aquesta manera priven de facto als treballadors del dret a vaga. Quan aquests serveis mínims són recorreguts davant els tribunals, l’administració és reiteradament condemnada per imposar serveis mínims il·legals i abusius, però el mal ja està fet.
