El 7 de febrer del 1939, ara fa 75 anys, les tropes franquistes entraven a Olot i començava una negra nit de repressió, assassinats i abusos varis.
75 anys després, les coses no semblen haver canviat tant: llei de l’avortament, desnonaments, càrrega sobre les espatlles de la classe treballadora de la factura de “barra lliure” i de “casino” d’aquesta societat capitalista a què ens han condemnat poderosos, bancs, polítics i un llarg etc. d’hereus del franquisme, sempre acompanyats de la ferum a podrit del capitalisme en la seva versió més obscena, la neo-lliberal, i de la maneta, aquest cop, d’una falsa democràcia.
Després de tots aquests anys, podem comprovar que a Olot i comarca, encara hi tenim aquests feixistes, que van de demòcrates, en alguns casos camuflats i en d’altres, com en el cas del Partido Popular (PP) i de Plataforma per Catalunya (PxC) són fàcilment localitzables.
Però aquests i els altres, han de saber que també hi som els seus antagonistes, membres de CNT, anarquistes i gent implicada en diverses lluites de justícia social, hereus dels que l’any ’39 van patir mort, tortura, vexació i exili. El hereus dels mateixos que en massa ocasions encara romanen soterrats en alguna cuneta, amb un tret a la nuca. Els han volgut oblidar, els han volgut menystenir, però les seves idees, les mateixes que van defensar tant bé com van saber i poder, no han mort. Som molts els que les intentem portar a terme aquí i avui. I nosaltres, ni oblidem, ni perdonem.
75 anys després, la lluita contra la barbàrie dels poderosos és al carrer i no pensem parar.