Opinió i debat

El lloc on penjar pensaments, paranoies, debats, tertúlies de bar o refundacions de la internacional anarquista.

Aturem l’ERO i frenem el xantatge: Expropiació de la Nissan

per

Imatge: Xavi Ariza (Fotomovimiento)

Finalment Nissan, part de l’aliança amb Renault i Mitsubishi, està complint les seves amenaces i ha presentat un ERO de tancament per a les plantes amb seu a Catalunya. L’impacte pot ser molt greu, uns 3000 llocs de treball directes, més de 20.000 de llocs de treball en diferents subcontrates i empreses proveïdores, junt amb tota l’afectació posterior que se’n derivarà cap a altre tipus de sectors.

Només Nissan (sense tenir en compte els efectes d’empreses auxiliars) suposa el 7% del teixit industrial català. A més, es tracta d’una multinacional que ha rebut centenars de milions d’euros de fons públics de forma directa així com indirectes, en forma de comandes de flotes o via costos irrisoris per la seva ubicació a la Zona Franca, Sant Andreu de la Barca i Montcada.
Nissan té la poca vergonya de no incloure motivacions econòmiques en l’ERO presentat evidenciant que no hi ha cap motiu real que no sigui la cobdícia. Les seves plantes estan perfectament adaptades i amb coneixement adquirit pel pas de vehicles de motor de combustió a elèctrics. Ja ho
estaven produint.

Som davant un problema de primer nivell no només per a una empresa, sinó per a tot el territori i amb conseqüències a la totalitat de la classe treballadora. Si la Nissan aconsegueix els seus objectius de forma fàcil i sense una oposició contundent, ben aviat altres grans empreses prendran el relleu, especialment al sector de l’auto. Nissan, després de parasitar recursos públics durant anys, pretén executar la seva agressió el mes d’agost aprofitant el període vacacional.

Mentrestant la classe política i les institucions no fa absolutament res més enllà de paraules un cop ha vist que la promesa de noves subvencions no serveixen per modificar els plans de la Nissan. Argumenten que davant del lliure mercat no s’hi pot fer res. Assumeixen que les lleis del capitalisme
estan per sobre de tot, fins i tot d’ells mateixos.

Per tot això els sindicats sotasignants reivindiquem:

  • La derogació urgent de l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors per recuperar la capacitat de
    l’administració de denegar EROs. Apartat que va ser eliminat a la darrera Reforma Laboral.
  • Davant la voluntat de la Nissan de marxar i tancar les seves plantes, l’expropiació immediata
    de les instal·lacions, la maquinària, els béns i recursos, fent protagonistes als treballadors del
    pla de gestió industrial alternatiu i proveint de suficients fons en el període de transició.
    Nissan ja ha rebut prou indemnització amb les subvencions rebudes i la seva voluntat de
    marxar. Ara es tracta de fer costat a als treballadors.
  • Apostem per un projecte industrial per a la Nissan que segueixi en la línia de reducció dels
    efectes contaminants i aprofondint en la tecnologia de motor elèctric, que camini cap un nou
    model de transició ecològica en l’àmbit industrial i amb projecció de servei públic. Aquesta
    transició no pot ser deixada en mans dels projectes empresarials privats.

Els treballadors i les treballadores ens devem a nosaltres mateixos. La nostra força radica en la
solidaritat, en la pressió i en la lluita. Com a sindicats, fem una crida al conjunt dels i les treballadores
a lluitar per frenar l’agressió de Nissan i per exigir la seva expropiació. Exigim, a més, la fi del
servilisme de les institucions polítiques davant de les grans empreses. Les persones sempre hem
d’estar per davant del Capital.

 

NISSAN NO ES TANCA! PROU XANTATGES, ATUREM L’ERO!

Novenes Jornades d’Ensenyament i Intervenció Social, a Figueres

per

Properament tindran lloc les Novenes Jornades d’Ensenyament i Intervenció Social, organitzades per les companyes del Nucli Sindical de Figueres, els dies 25 i 26 d’Octubre.

El divendres 25 d’octubre, a les 19.30, projectarem el documental Viva la escuela moderna, d’Adolfo Dufour. La projecció tindrà lloc a La Cate de  Figueres (Ronda Rector Arolas, 4). Comptarem amb la presència de Pere Solà, catedràtic d’Història de l’Educació de la UAB i d’alguns professors de secundària.

El dissabte 26 d’octubre tindrem una sèrie d’actes al local de CNT-Figueres (Carrer Poeta Marquina, 5):

  • A les 11.30 –> Xerrada Cuidar lo colectivo: Salud emocional y movimiento asociativo. A càrrec de Martín Correa, professor d’Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili.
  • A les 14.30 –> Arrossada, que tindrà lloc al pati del Sindicat.
  • A les 16.30 –> Presentació de diferents experiències educatives i socials, i posterior debat. Amb la participació de diversos col·lectius de l’àmbit de l’ensenyament.

En paral·lel es podrà visitar l’Exposició La Ruche: escuela anarquista (1905-1917), al local de CNT-Figueres (Carrer Poeta Marquina, 5). per concertar visites cal trucar al 617 805 759, o contactar amb mikelbosc@gmail.com.

Comunicat a favor de l’autodeterminació del poble català

per

El Sindicat d’Olot de la CNT volem fer públic el nostre posicionament a favor de l’autodeterminació del poble català.

Des de el nostre tarannà anarcosindicalista pensem que la transformació política dintre del món capitalista no pot encabir tot el nostre anhel d’una transformació social on l’autogestió dels mitjans de producció i distribució siguin en mans de les classes treballadores. És per això que la nostra lluita quotidiana no està enfocada cap a la creació de nous estats o iniciatives parlamentàries.

Tot i així no podem restar mirant cap a un altre costat quan les iniciatives per autodeterminar-se en clau de progrés, expressades de forma natural i transparent, són atacades i represaliades per part de qualsevol Estat, que en aquest cas s’ha tret la careta per revelar el seu autèntic caràcter autoritari i post-franquista com ja havia insinuat en altres moments (reformes laborals, rescats bancaris, escàndols de corrupció, retallades en la sanitat, desnonaments… algunes de les quals recolzades pel Govern de la Generalitat).

La CNT d’Olot vol saludar l’actitud desobedient contra un aparell estatal dictatorial, discriminador i reaccionari i vol mostrar el més profund rebuig contra la repressió i contra qui l’exerceixi contra un poble que s’expressa lliurement.

Les dones i els homes de la CNT seran uns més en defensa dels seus veïns i veïnes si així s’escau, com no pot ser d’altra forma en una organització anarcosindicalista i per tant revolucionaria.

(Manifest original de la CNT Vallès Oriental, al qual ens adherim plenament).

Vulneració de drets sindicals a la fàbrica de Llet Pascual de Gurb

per
Foto: Adrià Costa. www.osona.com

L’empresa de llet CALIDAD PASCUAL SLU ha acomiadat a tres treballadores de la factoria de Gurb, a Osona, portaven treballant entre 8 i 12 anys, adduint raons econòmiques de caràcter objectiu segons consta a la carta d’acomiadament.

Segons aquesta carta l’acomiadament es justifica per una disminució de les vendes del 4% de mitjana de l’any 2015 en relació a l’any anterior. Però ja des d’agost de l’any passat els mitjans de comunicació informen d’una pujada del beneficis de l’empresa i de la recuperació de les vendes d’un 1,5%. De fet a Gurb s’han fet dues noves contractacions de treballadors de producció des de començament d’any.

Les tres treballadores represaliades formen part del grup que ha impulsat la nova secció sindical de CNT que es va presentar a l’empresa a finals del mes d’abril per lluitar contra les irregularitats laborals, per molts motius com el calendari laboral, canvis de torn sense respectar les hores establertes de descans, confusions en les nòmines. Havien formulat diverses preguntes i peticions de caràcter laboral i sindical que han tingut fins ara aquesta única resposta repressiva, pocs dies després de formalitzar la secció sindical. És, per tant, un intent clar d’obstaculitzar el sindicalisme combatiu de la CNT a l’empresa i al mateix temps estendre l’estratègia de la por entre la resta de treballadors i treballadores.

Enlloc de dialogar amb les treballadores, la decisió de l’empresa va ser l’acomiadament degut a l’activitat sindical que estaven duent a terme les companyes. Des de la CNT volem deixar clar que aquests fets no quedaran impunes i que lluitarem perquè les nostres companyes siguin readmeses i fins que l’empresa deixi de posar pals a les rodes a la nostra secció sindical i a les treballadores que en formen part.

Aquesta empresa, que té un total de sis factories a diverses comunitats autònomes, ha estat inculpada per actuacions similars en anteriors ocasions. Va ser condemnada pel Tribunal Suprem l’any 2008 a pagar una indemnització per coaccionar l’activitat sindical, al 2011 hi va haver diverses denuncies a la factoria principal a Aranda del Duero i els sindicats de Burgos la qualifiquen com “la primera en pràctiques antisindicals”.
Llet Pascual també ha estat multada per la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència (CNMC), que ha imposat multes importants d’entre les que operen a l’aprovisionament de llet crua de vaca a l’estat espanyol per un total de 88,8 milions d’euros. El grup Pascual ha recorregut una multa de 8,5 milions d’euros.

CNT Olot
Secció Sindical a Llet Pascual (Gurb)

Comunicat de la CNT Olot davant el procés judicial contra «Títeres desde abajo»

per

Davant la detenció el passat dia 5 i l’excarceració amb càrrecs cinc dies després d’Alfonso i Raúl, dos titellaires andalusos un d’ells company de CNT Granada, i davant el linxament mediàtic al que estan sent sotmesos no podem sinó mostrar la nostra solidaritat, l’arma més forta que posseïm contra els abusos de poder i la repressió de l’Estat espanyol i el seu sistema judicial, relatant allò succeït sense segmentar la informació.

“Títeres desde abajo” sorgeix com a iniciativa de teatre popular on, mitjançant la sàtira i la ironia, reflecteixen les contradiccions de la societat, tractant en tot moment d’agitar consciències i convidar al debat entre el públic assistent. En aquesta ocasió, i com no podia ser d’una altra manera, des de l’obra “La Bruixa i don Cristóbal” estrenada a Granada el passat 29 de Gener, es tractava de reflectir mitjançant l’animació les realitats a les quals en ocasions, no tan infreqüents, ens veiem sumits aquells que mantenim veus discordants amb el sistema establert, tenint sempre en compte la defensa de la convivència, la tolerància i l’acceptació del diferent. La premsa, fidel a la fàcil fórmula “notícia impactant i difícil de comprovar”, concentrada també en la morbositat de determinades figures polítiques de Madrid, ha procedit a publicar la denúncia tal qual, sense contrastar la versió dels acusats, donant per resultat un relat completament erroni del que és l’obra que va poder veure’s a Granada, i que esperem documentar aviat. En el contingut de les notícies se subratllava l’exaltació del terrorisme per mitjà d’una pancarta amb el lema escrit de “Gora Alka-ETA”, traient de context la trama. Es tracta, en tot moment, d’una segmentació de l’esperit general de l’obra, tractant d’acusar sota la figura d’enaltiment una mera escena, on en to irònic, es tracta de denunciar els muntatges policials, en els quals, paradoxalment, avui les nostres companyes es veuen embolicats. Evidenciant-se així la creixent escalada de repressió que es porta sofrint els últims anys, en la qual l’estat, en un moment de tensió i convulsió política, tracta de reagrupar les seves pròpies forces a força de lluitar contra els moviments socials de tall reivindicatiu.

A tot això, es va sumar l’Ajuntament de Madrid, que va voler denunciar a “Títeres desde abajo”, com a reacció netament política que es deu, indubtablement, a la seva necessitat de respondre públicament a les acusacions de complicitat amb els detinguts que es realitzen des de l’Estat i les seves ramificacions en forma de “periodisme”, per sort aquesta denúncia ha estat retirada.

És més que evident així, com aquest muntatge policial està sent usat com a arma llancívola entre els diferents sectors del capital per solucionar el seu repartiment de poder que en aquests moments es troba especialment en pugna.

Des de la Confederació Nacional del Treball d’Olot reiterem el nostre més ferri suport als titellaires així com també exigim la retirada immediata dels càrrecs amb què han estat “alliberats”.

Contra tota autoritat, contra tota repressió, la solidaritat i el suport mutu ens mantenen en peus.

“La sàtira és l’arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l’humor, ni tan sols els governants que es diuen democràtics, perquè el riure allibera a les persones de les seves pors.” Darío Fo.

#LibertadTitiriteros

No són successos, és el patriarcat

per

Els darrers dies ens han colpejat amb duresa les notícies de dones assassinades a mans del masclisme, 17 només en el mes de juliol a tot l’estat espanyol, 63 en el que portem d’any, això són més de 8 assassinats masclistes cada mes o el que és el mateix, un cada 4 dies aproximadament. Podríem pensar que aquest està essent un any especialment dur però no, desenganyem-nos, el 2014 van haver-hi 102 víctimes mortals de la violència de gènere. En els últims 12 anys 789 homes han assassinat a les seves parelles o ex-parelles. (Font: http://feminicidio.net/)

mani3

Això no són successos, no són fets aïllats, és un sistema que perpetua la dominació sobre les dones. És el patriarcat.

És regalar pilotes als nens i nines a les nenes, és educar-les perquè siguin submises i callades, ensenyar-los que hi ha coses de dones i coses d’homes, és mirar el cos d’una dona quan no t’ha demanat que el miris, és tractar-les d’exagerades o d’histèriques quan s’expressen, és l’assetjament verbal cap a elles, és la insistència, és la violència i, finalment, la mort. Tot això és el patriarcat, i moltes més coses. Que els homes tinguin més temps lliure que les dones, que els homes no facin a casa sinó que ajudin, que deleguin en elles la cura de les filles o fills i de les persones grans, que les dones cobrin menys per fer la mateixa feina, que passin por quan caminen pel carrer, que les assetgin des de la infància…

cap agr

Totes aquestes situacions legitimen el masclisme i els que les permeten, les practiquen o, senzillament miren cap a una altra banda són còmplices de la violència patriarcal.

Ja és l’hora, des dels nostres col·lectius de dir prou. El masclisme no és un tema de segona, situem-lo al centre del debat i de l’acció i organitzem la resposta, per tots els mitjans necessaris.

No deixem passar ni un dia més perquè ens estan matant i ens volem vives.

CNT Olot

14 d’agost del 2015

Dissabte 17 a les 22:25h. Projecció de «Ciutat Morta» a CNT Olot.

per

Aquest dissabte a les 22:25 h de la nit projectarem «Ciutat Morta» al local de CNT d’Olot ja que, després de mesos de censura TV3 finalment l’emetrà.

SINOPSI
Al juny de 2013, un grup de 800 persones ocupen un cinema abandonat del centre Barcelona per projectar un documental. Rebategen l’antic edifci en honor a una noia que es va suïcidar dos anys abans: *Cinema Patricia Heras. Qui era Patricia? Per què es va treure la vida i què té a veure Barcelona amb la seva mort? Això és exactament el que es vol donar a conèixer amb aquesta acció il·legal i de gran impacte mediàtic: que tothom sàpiga la veritat sobre un dels pitjors casos de corrupció policial a Barcelona, la ciutat morta.

Més informació: https://ciutatmorta.wordpress.com/

ciuat morta

PER LA DIGNITAT DE LES MARXES

per

La Confederació Nacional del Treball (CNT) es veu obligada a manifestar públicament el seu rebuig a la incorporació de CCOO i UGT a les Marxes de la Dignitat, alhora que mostra la seva repulsa a les seves convocatòries paral·leles realitzades per aquest proper dissabte 29N amb el lema “Dignitat i Drets”.

Pot ser que la CNT hàgim aportat poc a aquest moviment de moment. Som una organització que funciona sense alliberats i sense subvencions, que té els seus propis conflictes i lluites. Ens vam sumar a les Marxes amb la voluntat de recolzar un moviment popular que va néixer des dels pobles, barris, col·lectius socials i organitzacions de base. No es podrà dir de la CNT que ens hem sumat per imposar postulats propis o proposar iniciatives partidistes o en el nostre benefici.

marchesEn la nostra opinió les Marxes de la Dignitat tenen un important repte que afrontar per preservar allò que les ha fet especials, per seguir sent capaces d’aglutinar a milers de persones i a multitud de col·lectius i organitzacions, per mantenir com a objectiu articular una lluita comuna contra el sistema al marge dels camins establerts, i per conservar la unitat. Per la qual cosa hem de ser capaços, tant persones i col·lectius com sobretot les organitzacions, de no convertir les Marxes en un espai pel qual pugnar per satisfer interessos polítics propis, ja siguin aquests electoralistes, territorials, sindicals…

Per tant el primer pas hauria de ser no admetre a CCOO i UGT i tot el que aquestes representen en el si de les Marxes de la Dignitat, ja que en acceptar-los es convertirien en tot menys en allò que les va fer un referent fa menys d’un any i va permetre aconseguir l’èxit sense precedents del 22M. Esperem que tots els que componem les Marxes responguem col·lectivament davant atacs i intents de control i manipulació com aquest. Només mantenint la seva autonomia i dependència podrem aconseguir els objectius que proclamem: PA, SOSTRE, TREBALL I DIGNITAT.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CNT

Article de resposta a Nacho Mulleras de PxC

per

Salvem-nos del racisme

Malauradament ja fa temps que podem veure en aquest setmanari i en d’altres llocs la propaganda racista de PxC, la setmana passada centrada en el barri de Sant Miquel. Tot i que les seves afirmacions i falsedats ja han estat contestades per persones, col·lectius diversos i fins i tot pels serveis socials de la nostra ciutat no s’aturen les seves mentides. Segur que els membres de PxC i el senyor Mulleras coneixen la filosofia de Göbbels, el ministre nazi que va afirmar que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat, els mètodes que utilitzen són molt similars.

He viscut tota la meva infància i adolescència a Sant Miquel, un barri amb problemes, abans i ara. I amb una presència important d’immigrants, abans i ara. Però com que el senyor Mulleras parla de saber diagnosticar les malalties per curar-les crec que cal aclarir algunes coses. Els immigrants que arriben a casa nostra són gent majoritàriament sense recursos com ho eren els qui van començar a arribar a mitjans del segle passat procedents de diferents llocs de l’estat espanyol, per tant, com pot veure qualsevol persona amb dos dits de front, el problema és econòmic i no racial. I farien bé aquells immigrants del segle passat en recordar qui van ser ells i en no escoltar qui condemna els immigrants actuals, siguin del color que siguin i vinguin d’on vinguin. Persones com totes nosaltres.

Ningú marxa de casa seva i perd les seves arrels perquè sí, si vol, senyor Mulleras podem preguntar-ho als milers de persones de casa nostra que la crisi ha empès cap a altres llocs per poder sobreviure. També fan nosa allà on han anat a parar? Faran augmentar els índexs de delinqüència? Els deixem que demanin ajudes socials quan ja no puguin més o els repatriem com vostè faria amb els immigrants que són aquí? Han d’abandonar totalment els seus costums i convertir-se en quelcom que no són? No entraré ja a qüestionar la relació causa efecte que fa entre la immigració i els problemes socials o el deteriorament del barri, aquest ja seria un tema de fiscalia, un pressumpte delicte en la meva modesta opinió.

I encara que no vingui gaire al cas em fa molta gràcia veure’l a vostè parlar dels partits de la casta quan el seu partit és la definició més exacta d’aquesta paraula. Líders unipersonals sorgits de les entranyes del feixisme i del franquisme més ranci, un passat que caldria enterrar molt profundament. Encara recorden el seu pas a Juntas Españolas, Democracia Nacional, Alternativa Demócrata Nacional, senyor Mulleras? També defensava primer els de casa des d’aquests grupuscles o des dels càrrecs que ha ocupat a Democracia Nacional? Qui eren els de casa en aquells temps? Quin embolic!

La única cura possible pel que vostè anomena malaltia és l’educació, la tolerància i el coneixement. Lamentablement, en ocasions el sistema educatiu fracassa, vostè n’és un molt bon exemple. Llegeixi una mica per favor, farà un bé a la humanitat sencera. Mai és tard.

David Becerra

Publicat a La Comarca el 30/10/2014

576_1349259395anglada-deportista

Imatge extreta de Nació Digital