Economia

L’empresa de llet CALIDAD PASCUAL SLU ha acomiadat a tres treballadores de la factoria de Gurb, a Osona, portaven treballant entre 8 i 12 anys, adduint raons econòmiques de caràcter objectiu segons consta a la carta d’acomiadament.

Segons aquesta carta l’acomiadament es justifica per una disminució de les vendes del 4% de mitjana de l’any 2015 en relació a l’any anterior. Però ja des d’agost de l’any passat els mitjans de comunicació informen d’una pujada del beneficis de l’empresa i de la recuperació de les vendes d’un 1,5%. De fet a Gurb s’han fet dues noves contractacions de treballadors de producció des de començament d’any.

Les tres treballadores represaliades formen part del grup que ha impulsat la nova secció sindical de CNT que es va presentar a l’empresa a finals del mes d’abril per lluitar contra les irregularitats laborals, per molts motius com el calendari laboral, canvis de torn sense respectar les hores establertes de descans, confusions en les nòmines. Havien formulat diverses preguntes i peticions de caràcter laboral i sindical que han tingut fins ara aquesta única resposta repressiva, pocs dies després de formalitzar la secció sindical. És, per tant, un intent clar d’obstaculitzar el sindicalisme combatiu de la CNT a l’empresa i al mateix temps estendre l’estratègia de la por entre la resta de treballadors i treballadores.

Enlloc de dialogar amb les treballadores, la decisió de l’empresa va ser l’acomiadament degut a l’activitat sindical que estaven duent a terme les companyes. Des de la CNT volem deixar clar que aquests fets no quedaran impunes i que lluitarem perquè les nostres companyes siguin readmeses i fins que l’empresa deixi de posar pals a les rodes a la nostra secció sindical i a les treballadores que en formen part.

Aquesta empresa, que té un total de sis factories a diverses comunitats autònomes, ha estat inculpada per actuacions similars en anteriors ocasions. Va ser condemnada pel Tribunal Suprem l’any 2008 a pagar una indemnització per coaccionar l’activitat sindical, al 2011 hi va haver diverses denuncies a la factoria principal a Aranda del Duero i els sindicats de Burgos la qualifiquen com “la primera en pràctiques antisindicals”.
Llet Pascual també ha estat multada per la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència (CNMC), que ha imposat multes importants d’entre les que operen a l’aprovisionament de llet crua de vaca a l’estat espanyol per un total de 88,8 milions d’euros. El grup Pascual ha recorregut una multa de 8,5 milions d’euros.

CNT Olot
Secció Sindical a Llet Pascual (Gurb)

• Dilluns 11 i divendres 15 de febrer des de les 11h parada informativa a la Plaça Rector Ferrer.

• Dissabte 16 de febrer a les 16h al local de CNT trobada d’entitats i individualitats per posar projectes i accions en comú.

El proper dissabte 16 de febrer, dintre de la campanya contra l’atur que duu en marxa la CNT d’Olot (que l’atur no t’aturi!), s’ha organitzat una trobada d’entitats i individualitats a les 16h. al local de CNT. Hi convidem a participar a tothom, doncs en la mateixa s’hi exposaran projectes i idees per fer front a l’atur.

També es farà una crida als treballadors/es en atur per tal de crear una Assemblea d’aturats i aturades i poder plantejar reivindicacions de manera més ferma per aquest col·lectiu.

CNT d’Olot

El sindicat anarcosindicalista considera que les dades de l’atur, conegudes ahir , són el resultat de les polítiques de retallades i acomiadaments impulsades des dels diferents governs i des de les institucions europees.

CNT considera que les dades de l’EPA, conegudes ahir, no fan sinó evidenciar els efectes de les polítiques reals que s’estan impulsant, i que tenen com a resultat conegut, assumit i buscat, la multiplicació dels acomiadaments i la destrucció sistemàtica de llocs de Treball. El sindicat anarcosindicalista afirma que el discurs oficial de creació d’ocupació no és més que una justificació per tal d’aplicar més retallades de drets, la precarització, i el desmuntatge dels serveis públics, i l’aposta per les polítiques a favor dels interessos de la patronal i la banca.

Per la CNT, sis milions d’aturats no fan sinó constatar el caràcter irracional d’un sistema econòmic que prima els beneficis de la patronal i la banca davant les necessitats i el benestar de la societat. Un sistema econòmic que descuida necessitats com l’educació, la sanitat, i la cura de les persones i del medi, mentre que les persones amb la capacitat, la voluntat i els coneixements per satisfer aquestes necessitats es troben sense recursos.

CNT acusa la patronal i el govern de no deixar, amb cada mesura, de fomentar l’atur com a mecanisme per aconseguir imposar menys salaris, condicions de treball més precàries, i fer retrocedir dècades de lluita obrera, estenent la por entre la classe obrera.

CNT ha convocat per al pròxim 15 de febrer una jornada d’acció a la que crida a participar als treballadors en atur ja que consideracia que res es pot esperar dels governs d’un i altre signe  pels que el treball només és un reclam per les campanyes electorals i publicitàries. De la mateixa manera, els anarcosindicalistes poc o res podem esperar del sindicalisme institucional, còmplice dels ERE’S i acomiadaments, i que, durant anys, han fet de l’atur juntament amb la patronal, un negoci a través de les subvencions per l’engany de la formació i la orientació laboral.

CNT espera que només desde la mobilització i la autoorganització dels  treballadors/es en atur es podran imposar mesures radicals contra aquesta situació, apostant pel repartiment del treball i la riquessa, avançant cap a un canvi de sistema amb mesures contràries a les que s’estant impulsant:

Reduint la jornada laboral;

Avançant l’ edat de jubilació;

Prohibint les hores extres i el treball a preu fet;

I garantint prestacions dignes i suficients per cada treballador o treballadora en atur.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CNT-AIT

Contra l’atur, jornada d’acció.

La CNT convoca pel proper dia 15 de febrer una jornada d’acció contra l’atur dins la campanya “Que l’atur no t’aturi!!”. En aquesta data els sindicats de la CNT sortiran al carrer i impulsaran accions pel repartiment del treball i de la riquesa.

CNT considera que l’atur obrer no ha deixat de créixer com a resultat de les polítiques econòmiques de governs d’un o altre signe, que han assumit com a prioritaris el pagament d’un deute il·legítim i assegurar els beneficis de la patronal i de l’elit financera, al que dediquen milions d’euros, davant del benestar i els drets de la majoria de la població. Per això continuen impulsant polítiques de retallades i reformes laborals que faciliten i abarateixen els acomiadaments.

Per la CNT l’atur està assolint nivells dramàtics, per sobre del 25%, molt majors en determinats territoris, sectors o franges d’edat. No obstant això, els governs segueixen retallant les prestacions i subsidis per desocupació, ja de per si mateix insuficients, als quals se sumen els previstos als Pressupostos pel 2013, on fins i tot la misèria del Pla Prepara desapareix a partir de febrer, aguditzant les conseqüències de la desocupació, que es tradueix en desnonaments o en la impossibilitat de fer front a les necessitats més elementals. Les contínues retallades en els serveis públics, en la sanitat, en l’educació i en els serveis socials, agreugen encara més la situació pels treballadors i treballadores sense recursos.

Des de CNT entenem que aquestes polítiques posen en evidència que l’atur, en contra del discurs oficial, és l’última de les seves prioritats, ja que permet a la patronal aconseguir, sota l’amenaça de l’acomiadament, la continua reducció dels salaris i l’empitjorament de les condicions de treball, objectiu últim de la reforma laboral, aprovada ara fa un any.

A CNT pensem que no podem esperar res dels governs en la lluita contra l’atur, res de les seves promeses per a la generació d’ocupació, poc o res del sindicalisme institucional que durant anys ha acceptats ERO’s i acomiadaments, mentre participava del negoci de la formació i l’orientació laboral.

A CNT apostem per que siguem els propis treballadors els qui ens organitzem, especialment els directament afectats per aquesta situació, fent del sindicat una eina útil en la lluita contra l’atur, rebutjant frontalment EROS’s i acomiadaments. Exigim mesures radicals contra la desocupació, el repartiment del treball i la riquesa, per garantir el benestar per tots i totes, cosa que en última instància no serà possible sense un canvi radical de model econòmic i social.

Per tot això, CNT crida a mobilitzar-se contra l’atur el proper 15 de febrer, a organitzar-se, a sortir al carrer i impulsar accions exigint:

• La reducció de la jornada laboral a 30 hores, sense rebaixa salarial;

• L’avançament de l’edat de jubilació als 55 anys;

• L’oposició frontal a tot tipus d’ERO’s i acomiadaments, lluitant i defensant cada lloc de treball; i

• Una cobertura universal digna per tots els aturats/des.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal CNT-AIT

prensa@cnt.es / 618 450 411

C/Historiador Domínguez Ortíz, 7 local. Còrdova

En aquesta ocasió, el Grup Anarquista X Llogar-hi Cadires, ens sorprén amb un manifest anarquista: El manifest negre.

Perpetrat a la Garrotxa, en aquest treball s’hi van abordant diferents temes d’actualitat  a partir de la crítica del moment actual en els diferents àmbits, econòmics, democràtics, laborals, etc. s’hi van suggerint possibles solucions i idees per caminar cap a una societat més justa.

Treballador: L’Estat no et necessita

Els Pressupostos Generals per 2013 que van ser aprovats a finals de desembre passat, constaten amb tota claredat que l’Estat ja no necessita als treballadors, ni als presents, ni als futurs.

Per fer front a una pujada de més d’un 33% de la partida destinada a pagar els interessos del deute, el govern no ha dubtat a practicar profundes retallades pressupostàries en sanitat, educació, prestacions per desocupació o serveis socials, a més de la congelació de les pensions, que configuren un ombrívol panorama per a aquells que no podem -ni volem, ni estem disposats- a pagar-nos una assegurança mèdica privada, una educació privada o un pla de pensions.

Una bona part dels gairebé sis milions d’aturats d’aquest país no tornarà a trobar treball assalariat en anys. I si no tornen a treballar, perquè són mà d’obra sobrant, per què ha de gastar l’Estat diners per mantenir a aquests treballadors sans? Si emmalalteixen, poden substituir-se sense cap cost, i probablement, per altres més barats. Els nens que ara van a escola pública, segons els càlculs del govern, tampoc aconseguiran en el futur un treball qualificat ja que estan destinats a ser aquesta mà d’obra barata i intercanviable. Per què llavors gastar diners en la seva educació? L’única cosa que necessiten saber aquests nens és obeir i sotmetre’s al poder establert. Per què pagar prestacions per desocupació si els aturats no es veuen als carrers, si no s’organitzen, si no són un problema social? I el mateix cal dir de les pensions i de moltes altres prestacions que minven o desapareixen en cada reforma i en cada llei de pressupostos.

Tots aquests diners, en comptes de redistribuir-se en la societat, estan sent utilitzats per rescatar als bancs i pagar els interessos del deute als inversors nacionals i estrangers. És a dir, per fer més rics als rics. I la funció que compleixen tots aquests serveis públics que es desmantellen, es lliura també al sector privat: només tindran accés a la sanitat, l’educació o les pensions aquelles que puguin pagar-ho. Tot això ens aboca a un sistema dissenyat perquè la lluita social no sigui dels de baix contra els de dalt, sinó dels de baix contra els seus iguals; per aconseguir un lloc de treball, per aconseguir alguns diners per sobreviure o simplement per accedir a la beneficència en la qual es convertiran els serveis públics.

Davant aquesta situació, ara ens toca a nosaltres, als treballadors, demostrar que podem fer una cosa diferent; que podem forçar que s’inverteixi aquest robatori de drets del que som víctimes. Ens toca demostrar que podem posar les bases d’una societat diferent, d’una economia i uns drets diferents. Per a això, tots els que som material sobrant de l’estat neoliberal hem d’unir-nos i organitzar-nos. I hem d’estar al carrer, no defensant interessos parcials o corporatius, sinó defensant-nos com a poble enfront d’uns poders polítics i econòmics que són literalment criminals. Enfront del ‘salvi’s qui pugui’ al que ens condemna l’Estat, només ens queda la solidaritat com a resposta. I aquest és el nostre autèntic repte: ser capaços de promoure la solidaritat i el suport mutu en una societat que encara pensa en clau individualista.

La repressió serà la tònica en qualsevol dels intents que es facin en aquest sentit. Ja ho saben bastants companys de l’organització, perseguits, maltractats i acusats sense fonament per la policia. Qualsevol conat de lluita social serà durament castigat per les forces “de l’ordre” i hem de preparar-nos per fer-los front.

El paper de la CNT en aquest escenari no pot ser un altre que llançar-nos a la lluita en tots els camps que puguem abastar; promoure l’organització social en barris, pobles, fàbriques i camps. Mostrar a la societat que la solidaritat existeix i que es pot sentir, palpar i contagiar. Seguir traslladant el nostre discurs a la pràctica, com fem en el dia a dia dels nostres sindicats.

Si algun dia som capaços de fer-li saber a l’Estat que som nosaltres els qui no el necessitem, llavors, res tornarà a ser igual.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CNT

 

 

 

Periódico cnt nº 396 – Enero 2013.pdf

 

Índex en aquest número:

Portada | Sanitat: Juguen amb vides

Sindical pàg 3 | Vaga indefinida a IMESAPI

Economia pàg 10 | Rescatats o devorats?

Actualitat pàg 14 | Balanç de la repressió després del 14N

Global pàg 18 | Coordinació global en el 90 aniversari de l’AIT

Memòria i Història pàg 20 | Història de l’anarquisme a Xile

Cultura quadern central | Entrevista a l’historiador Francisco Espinosa

Opinió pàg 25 | A debat: representativitat i poder

Contraportada | 80 aniversari del periòdic // Els successos de “Casas Viejas”

fracking a Catalunya

Des de la CNT d’Olot volem sumar la nostra veu a les dels altres que demanen l’aturada de les prospeccions per buscar i explotar jaciments de gas mitjançant la tècnica del fracking.

En aquest assumpte hi ha dues qüestions a destacar; la primera que la tècnica d’extracció coneguda com a fracking comporta greus perills pel medi ambient i la segona, que els governants actuals i passats han estat i són incapaços d’apostar d’una manera ferma i decidida per les energies renovables, entregant i explotant la terra -que és de tots i de ningú- a empreses depredadores sense cap escrúpol pel bé comú.

Les repercussions pel medi ambient del fracking i de l’explotació del gas són innombrables. Utilització de grans superfícies per les plataformes d’explotació, camions, equips; obertura de pistes i carreteres; emissió a l’atmosfera de contaminants, contaminació de les aigües subterrànies per fluxos incontrolats de gas, erupcions, vessaments o l’abocament incontrolat d’aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux metalls pesats i materials radioactius; prop dels pous de gas s’han contaminat aigües residuals amb metà i amb clorur de potassi que salinitza l’aigua potable.

I també cal no oblidar el greu atemptat que suposaria tot plegat pel paisatge de les zones de gran valor natural de La Garrotxa i el Ripollès afectades.

Mentre que a nivell local i de carrer la oposició al fracking s’està organitzant per aturar-lo a les altes instàncies les coses van d’una altra manera. El govern de la Generalitat de CiU ja ha donat els permisos necessaris perquè comencin les prospeccions a l’empresa Teredo Oil Limited i fins i tot els ha facilitat el fraccionament del pagament de la fiança a què han de fer front.

Un cop més la política neoliberal de CiU no té en compte els ciutadans ni el territori, l’únic que interessa són els diners. Els mateixos que clamen per la llibertat del país són els primers a destrossar-lo i a condemnar-lo a la misèria. És aquest el país que vol CiU? I ERC hi té alguna cosa a dir? O tot el que no sigui l’hipotètica consulta no interessa?

Quin model aplicaran al territori quan siguem independents? El mateix que a l’estat espanyol els darrers anys? Els aeroports sense avions, els aeroports amb avions sense passatgers, les promocions de milers de vivendes desocupades, les carreteres que no duen enlloc, les infraestructures faraòniques infrautilitzades. Perquè no ho oblidem, la política econòmica de CiU és la mateixa que la del PP, el neoliberalisme i el capitalisme, ras i curt. I el model de país en mans d’aquests també serà el mateix.

Podeu obtenir més informació sobre aquest tema a la plataforma contra el fracking que s’ha creat al municipi de Riudaura: http://riudauranofracking.wordpress.com/