Un cop més l’Estat li fa el joc a la patronal i retalla més drets als treballadors. A grans trets aquests són els punts més significatius als quals ens veurem sotmesos si no hi plantem cara.
L’ABARATIMENT DE L’ACOMIADAMENT
S’abarateix l’acomiadament. La indemnització serà de 33 dies per any treballat i amb un màxim de 24 mesos. 20 i un màxim de 12 mesos en cas que l’acomiadament sigui declarat procedent, per a això la reforma augmenta el marge de casos acceptables com a tals.
Fins aquí res de nou. La nova sorpresa per a indemnitzacions en cas d’acomiadament afecta als contractes anteriors a la reforma de l’estiu del 2010, que si ve alguns continuaven mantenint la indemnització de 45 dies per any treballat, a partir d’aquesta reforma, els hi baixarà a 33 dies.
En resum això vol dir que si acomiaden a algun treballador amb contracte indefinit anterior a la reforma, fins el dia abans de l’entrada en vigor de la reforma, es computaran com a indemnització els anys treballats en una escala de 45 dies per any treballat i els posteriors en una escala de 33 dies.
EL CONVENI LABORAL EL PODEU ANAR EMMARCANT…
S’autoritza el despenjament de les PIMES dels convenis sectorials. En la pràctica suposa que l’empresari pot imposar les condicions de treball (horaris, durada de la jornada, salaris, etc.) al seu aire. Suposa, també, la fi de la negociació col·lectiva. Els convenis pràcticament passen a ser, en l’àmbit de les PIMES, paper mullat, o, millor dit, figures retòriques per adornar el marc de relacions laborals vigent, però sense cap valor real.
Els convenis caducats no podran allargar-se més enllà de 2 anys. Aquesta mesura afectarà més que res a empreses de més de 50 treballadors, doncs a les PIMES ja hem vist cap a on assenyala la nova reforma.
L’OFERTA/DEMANDA D’OCUPACIÓ PASSA A SER UN NEGOCI.
Pràcticament s’equiparen les Empreses de Treball Temporal (ETT) a l’INEM i altres agències autonòmiques d’ocupació com ara el SOC, en el que suposa una privatització encoberta del servei públic d’ocupació. Les ETT, conegudes per ser el paradigma de la contractació ultraprecària i l’explotació laboral abusiva, seran ara els qui exerceixin com a agències de col·locació a gran escala, traient del mig la incomoditat que per a un empresari explotador pogués suposar haver d’utilitzar l’Estat com intermediari en la recerca de treballadors i treballadores, i convertint de facto l’oferta/demanda d’ocupació en un negoci, on els aturats seran tractats com a mera mercaderia a la qual poder treure un rendiment econòmic. L’oferta/demanda d’ocupació passa a ser un negoci.
CRIMINALITZACIÓ DELS QUE ESTAN EN ATUR
L’Executiu ha anunciat que, dins de la reforma laboral, s’impulsarà que els aturats que estiguin cobrant la prestació realitzin serveis d’interès general en benefici de la comunitat. Això es durà a terme a través de convenis de col·laboració amb les Administracions públiques i l’objectiu, segons ha anunciat la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, és lluitar contra el frau en el cobrament de la prestació.
Converteix als aturats, persones malaltes amb baixa laboral (doncs també apunta a l’absentisme), etc. en subjectes sospitosos d’estar cometent algun tipus de frau fiscal solament pel mer fet de trobar-se en tal situació laboral, i carrega sobre ells la lluita contra la “economia submergida”, tractant-los a priori com a delinqüents i no es té en compte que mentre han treballat se’ls ha retingut part del salari precisament per poder gaudir de la prestació d’atur, situació en la qual es veuen en la majoria dels casos avocats a conseqüència de la mala fe de l’administració i la patronal.
ELS JOVES: CARN DE CANÓ.
Instauren una via legal per la qual l’empresari podrà robar a un jove aturat part de la seva prestació de desocupació.
Per reduir l’atur juvenil, que sofreix una taxa de desocupació del 48%, l’Executiu ha creat un nou contracte. En ell, s’estableix una rebaixa en els costos laborals de 3.000 euros per a les PIMES amb menys de 50 treballadors en contractar al primer empleat menor de 30 anys que estigui en atur. Aquest treballador seguirà cobrant el 25% de l’atur al que tenia dret mentre, l’ocupador, podrà deixar de pagar el 50% del que li corresponia de la prestació a la qual tenia dret l’empleat durant un màxim d’un any, encara que aquest període coincideix amb el període de prova que preveu el nou contracte, el qual s’estableix en 12 mesos (l’anterior era de 30 dies).
Això vol dir que abans de que hagin passat aquests 12 mesos tens tots els números per anar al carrer sense indemnització i que al teu lloc n’hi posin un altre.
Al costat d’aquest contracte, el Govern modifica les bonificacions i s’estableix una ajuda de 4.000 euros per els qui donin treball als anomenats aturats de llarga durada.
Perquè s’entengui, la cosa que s’acaba d’aprovar, ve a ser una cosa així com si vostè, ciutadà treballador, jove, en atur i que actualment està cobrant 900 euros pel subsidi de desocupació, perquè un empresari accepti contractar-lo, en les condicions que ell consideri oportunes (diguem, per exemple, contracte temporal pel salari mínim de 642 euros), vostè haurà de renunciar al 75% del subsidi d’atur, del qual un 25% anirà per a l’Estat, i un 50% per a l’empresari en forma de deduccions fiscals. Vostè seguirà cobrant el 25% restant i el podrà sumar als 642€, però perdrà tot dret adquirit sobre aquest tema, i, en essència, serà vostè, amb el seu subsidi, qui estigui pagant la major part del cost que a l’empresari li suposa la seva contractació.
Tot i això, s’ha decidit recuperar el límit de l’encadenament de contractes que el govern anterior havia eliminat, passant a ser un altre cop de 24 mesos. En resum això vol dir que com a mínim cada 24 mesos perdrem la feina, doncs de tots és sabut l’afició que tenen empreses (principalment relacionades amb l’alimentació) de la nostra comarca a utilitzar aquests límits per rescindir-te el contracte.
El contracte de formació continuarà vigent afectant a tots els treballadors fins als 30 anys. En cas de que baixi l’atur per sota del 15%, la línia serà els 25 anys.
En opinió de la ministra de treball Fátima Báñez, el nou marc legal augmenta els drets dels treballadors, encara que solament n’ha enumerat un: que tindran més dret a la formació.
Per tant, aquest augment de drets tan espectacular, estableix que les empreses hauran de pagar 20 hores de formació laboral anuals als seus empleats si es compleixen una sèrie de criteris concrets.
Cal que ens unim i lluitem contra els continuats abusos i les retallades de drets. Banquers, patronal i polítics ens estan fent pagar repetidament la crisi que han creat ells i els seus mercats. És per això que des de la CNT hem de continuar lluitant i sumant el màxim de treballadors/es possible a les nostres mobilitzacions i donar el màxim suport possible a les diferents lluites als llocs de treball.
