El passat dissabte 9 de febrer de 2008 es va dur a terme una manifestació contra el deteriorament de les condicions de vida i de treball que hem sofert els treballadors en els últims anys. Es va realitzar per a protestar per la pujada de preus, el difícil accés a l’habitatge, la precarietat laboral, la privatització de les pensions i contra la política laboral d’empreses com Caprabo i Expo-einess ( dos conflictes que actualment la CNT manté oberts ). A la manifestació es va unir també l’Associació de Veïns per la Millora de Ca n’Anglada, associació de veïns paral·lela a l’oficial, que actualment manté un conflicte per la implantació de zona blava en el barri de Ca n’Anglada.

La mobilització es va iniciar a les cinc de la tarda davant els Jutjats de Rambla Egara de Terrassa, amb una participació inicial d’unes 200 persones, a les quals durant el recorregut es van anar sumant persones fins a aconseguir més de 250 persones. Els manifestants van avançar per la Rambla cap a l’ajuntament cantant animadament consignes com : Visca la lluita dels treballadors, Que passa, que passa, que no tenim casa, Si l’ETT t’explota, explota l’ETT, Caprabo explota als seus treballadors, Expo-einess, qui riu ara! entre d’altres. Els manifestants es van aturar davant l’Ajuntament durant uns minuts, cridant consignes demanant la dimissió de l’alcalde i animant-lo a treballar de peó.

Seguidament, es va baixar pel Carrer Cremat fins arribar a la Plaça Vella ( plaça central a Terrassa ), on després de cantar unes quantes consignes, va començar el miting.

Va començar parlant un treballador afiliat a la Secció Sindical de CNT-AIT al Caprabo del Centre Logístic d’Hospitalet. En la seva intervenció va explicar el conflicte que estan mantenint, i va animar als treballadors a seguir lluitant en els llocs de treball per a millorar les condicions laborals que cada dia són més necessàries.

Després de la intervenció del company, va parlar una afiliada a l’Associació de Veïns per la Millora de Ca n’Anglada, exposant la lluita que estan duent contra l’ajuntament per la falta d’equipacións que aquest està donant a un barri obrer com el de Ca n’Anglada. Va explicar la campanya i les mobilitzacions que estan realitzant en el barri contra la implantació de la zona blava, així com una sèrie de demandes com l’escolarització de tots els/les nens/as del barri en col·legis públics i la contrucció d’un CAP (Centre d’Atenció Primària) per a alleujar el col·lapse sanitari que hi ha al CAP Est de la localitat.

Per a finalitzar l’acte, van intervenir dos membres de la Junta Sindical de la CNT-AIT de Terrassa, que van denunciar la situació actual en la qual estem el conjunt dels treballadors, que tot i ser els que aixequem l’economia dia rere dia no deixem de patir atacs que ens fan perdre poder adquisitiu i deterioren les nostres condicions de vida i de treball. Es va animar al conjunt de treballadors a denunciar la situació d’injustícia social que patim per a adquirir consciència, doncs aquest ha de ser el primer pas que hem de donar per a l’emancipació social.

Després de la intervenció d’aquests companys, el miting es va donar per acabat i es va desconvocar la manifestació amb èxit i sense incidents.

Aquest mes de gener a registrat les dades més dolentes en relació a l’atur des de fa 24 anys.

Ha pujat el nombre d’aturats en un 6,22%. Ja tenim 2.261.925 persones a l’atur.

Els últims 12 mesos el total d’aturats a augmentat en 179.417 persones.

Tot i que ha pujat el nombre de persones a l’atur entre els dos sexes, l’atur entre les dones a augmentat més, fins a arribar ales 81.920, mentre que l’atur entre els homes ha arribat als 50.458.

També sabem que les dades de noves persones sense feina són més grans entre les persones majors de 25 anys (110.254 persones, un 5,8% del total que disposava d’un lloc de treball), però el tan per cent, és més elevat entre els menors de 25 anys (22.124 persones, que representa un 9,2% del total).

Per altra banda, la contractació baixa un 4,3% aquest mateix mes de gener.

Dels 1.581.360 contractes registrats el gener , 196.763 són indefinits, el que representa una reducció de 58.659 (el 22,9%) en aquest tipus de contractes respecte el mateix mes del 2007.

Sigue el encierro de los trabajadores de Frape Behr

• Se constituye el “Comité de Apoyo a los Trabajadores de Frape”

Ayer, organizaciones sociales y sindicales de Barcelona constituyeron el “Comité de Apoyo a los Trabajadores de Frape”, entre las que se encuentra CNT y que ha convocado para la víspera de Noche Buena una concentración en la puerta de la fábrica de Frape Behr en Zona Franca.

“Los trabajadores de Frape Behr no cesaremos en nuestro empeño de luchar por nuestros puestos de trabajo”, así califica los ánimos de la plantilla el Delegado Sindical de CNT en Frape Behr, Luis Andrades. Los trabajadores llevan ya dos noches durmiendo en las instalaciones de la planta que la empresa tiene en Zona Franca, y han decorado las vallas de la fábrica con varias pancartas y camisetas que representan a cada uno de los despedidos (más de 300) si la Generalitat se muestra favorable al ERE el próximo día 24.

Distintas organizaciones sindicales y sociales constituyeron ayer por la mañana en Asamblea en la Plaza Sant Jaume de Barcelona el “Comité de Apoyo a los Trabajadores de Frape”, impulsado por CNT e IAC. La primera medida del Comité ha sido la convocatoria de una concentración de apoyo a los trabajadores encerrados en la víspera de Noche Buena. Con esta medida pretenden que los trabajadores puedan tener a sus más allegados en unas fechas que deberían de ser para pasarlas en família, pero que -según CNT- pueden pasarlas encerradas en la fábrica el resto de fiestas si la Generalitat se posiciona a favor del ERE.

Según el Sindicato, los trabajadores han recibido numerosas visitas de familiares, simpatizantes y compañeros que han ido a darles el “calor que se merecen en estos momentos tan funestos”. A pesar de todo, la moral de los trabajadores es muy alta y estan convencidos que Mar Serna, la Consellera de Treball, tendrá un posicionamiento contrario al ERE según la Sección Sindical, ya que a día de hoy no se ha demostrado nada más que se trataba de un chantaje patronal para reducir las condiciones laborales y dividir a la plantilla, cosa que no ha sucedido.

Finalment, CNT recuerda que mañana de 20 a 21 horas habrá una concentración de solidaridad con los compañeros encerrados en la puerta de la fábrica (Sector C, Calle D, nº 33-35 de Zona Franca). El Sindicato anima a toda la ciudadanía a ser parte de esta “masa calurosa de solidaridad y buenos deseos que se vivirá en la fábrica en Noche Buena a pesar de las trágicas circunstancias”.

Federación Local de Sindicatos de Barcelona, CNT-AIT
Agència Confederal de Barcelona

Moderació salarial. Aquesta es la pedra de toc de totes les últimes reformes laborals i negociacions de conveni per part dels “agents socials” (patronal, sindicats grocs i estat).

Resultat?

Els últims 10 anys, sense comptar les “puges” de l’IPC, el poder adquisitiu dels treballadors/es ha pujat un 1% de mitjana.

La patronal , no s’ha “moderat” el veneficis.

Per Charles Bronson (púgil de l’assamblea)

Vaig assistir aquesta setmana a una reunió dels “negociadors” dels nostres drets laborals al sector de la fusta.

És realment molt trist assistir a una reunió , que penses hauria de servir per intentar arribar a un punt d’acord per millorar la nostra situació laboral, i poder comprobar que la única cosa que els interessava realment , és vendre’ns fum (1) i intentar afiliar-nos (2) per formar un altre comitè a l’empresa que segurament és la més nombrosa en treballadors al sector de la fusta a la província de Girona (money!money! per als amics de la representativitat sindical).

(1) -Vendrens fum perquè, l’unica cosa que van comentar sobre la situació de les “negociacions” del futur conveni, és que segurament de cara l’any que ve cobraríem un 6 o 7 per cent més!!

Però, es deuen pensar que els treballadors som imbècils.

Ens deien:

-Un 4,1% per la puja de l’IPC del 2007 .

O sigui, que no és una puja, sino més aviat una “no perdua” de poder adquisitiu.

– Un tan per cent (no recordo la xifra exacte) dels endarreriments respecte la diferència de l’IPC real i el previst del 2007 (paga única al mes de febrer).

Senyors! un respecte que això no és una puja pel 2008, sinó que són endarreriments, que se’ns deu ja des de l’any passat!! joder!

– un 1,3% que s’està “negociant” de puja sobre l’IPC del 2007.(encara no s’ha firmat el conveni a Girona).

Donant per vàlid el 1,3%, seria l’únic guany real d’aquest famós 6 o 7 per cent que ens comentaven per vendre’ns la moto.

Però té un parell de petits problemes:

L’IPC que s’utilitza pels càlculs, és el global de l’Estat espanyol, que acostuma a ser mig punt més baix que el de catalunya (que és el que ens afecta realment a girona), i que per sistema sempre és més alt.

Resumint, que aquest 1,3% es quedaria (siguent generosos) en un 0,8% de puja pel 2008!!!!!! (aplausos y obaciones del público asistente).

Però com sempre, quan el públic aplaudeix a “saco”, hi ha sorpresa final. I aquest tant per cent, i això ha de quedar clar, ÉS BRUT!!!!

O sigui, ESTIC FORRAT de cara a l’any que ve.

(2) -Intentar de que ens afiliem i montem un comitè d’empresa:

Realment amb l’experiència que en tinc de l’últim, seria millor que no.

Els de CC.OO. saben perfectament , que l’últim comitè d’empresa, no convocava assamblees per decidir coses “poc importants”. ex: el canvi d’horari partit a horari seguit de 8 hores.

Simplement passaven amb una llista a la mà, sense haver-ne parlat abans i havies de dir “si” o “no”, que això ja era “democràtic” i no feia falta parlar-ne entre tots… (no fos cas que algú tingués alguna cosa a dir). Sempre he pensat que 4 ulls hi veuen més que 2, però es veu que estic equivocat…

-La part del comitè d’empresa format per UGT, simplement (i això ho sabiem tots) es va formar per intentar acabar la paciència a l’empresa , i aprofitant-se dels privilegis que et dóna el càrrec (ser l’últim que poden fer fora de l’empresa) , denunciar i crear problemes dins l’empresa, sense preguntar res a la resta de treballadors, de manera que al final els hi diguessin: “mira, aqui tens això $$$ i fot el camp” (els faltaven pocs anys per juvilar-se).

Un ho va aconseguir, però el segon “representant” dels treballadors, ho va tenir més difícil, ja que l’empresari es va empescar una manera de poder-lo fer fora. Més o menys era un xantatge, del tipus “o firmeu una llista per convocar una votació per fer fora a “fulanito de tal” del comitè, o us trec les hores extres que necessiteu fer”. En aquesta llista (presentada pels representants de CC.OO.), s’hi necessitaven el 33% de les firmes dels treballadors, un cop aconseguit això hi havia una votació i si era de més del 50% es feia fora al de l’UGT i evidentment se’l podria acomiadar.

Evidentment el de l’UGT era un “mangui”, però jo , no firmo acomiadaments, per molt mangui que sigui el personatge, i molt menys cedeixo a xantatges de la patronal.

El problema , és que els nostres “representants” de CC.OO. no van voler veure que aquesta llista no només senyalava al “mangui”, sinó que també senyalava en la direcció dels que no voliem fer el joc a la patronal. Un aplauso! clap!

Això si, hi va haver una assamblea.No. Dos!

Per decidir què feiem després de l’amenaça patronal (tema hores i una vida insoportable dins l’empresa) es van convocar un parell d’assamblees (una a les 6 de la tarda i l’altra a les 7). A la primera, els assistents van obligar que el “mangui” d’UGT, retirés les denuncies a l’empresa fetes sense la nostra aprovació.Arribats a aquest acord i demanant que a partir de llavors es fessin assamblees de manera més habitual, l’assamblea es va acabar .

Llavors va venir la SEGONA assamblea, on per art de màgia va aparèixer la proposta de la recollida de firmes, i es van passar tot l’acord de la primera assamblea pel forro. Evidentment , els que van assistir i organitzar les DOS assamblees eren els de CC.OO. (un prodigi de l’organització feta art i el saber dins el camp del sindicalisme).

COM ES POT SER TAN GAMARÚS PER ORGANITZAR DUES ASSAMBLEES!!! I COM ES POT ANAR DE TAN MALA FE, PER TAL DE QUE ES FACI EL QUÈ A TU ET CONVÈ!!

Total, que el meu nom està entre els 14 que no vam firmar… Ja em puc anar oblidant de cap millora salarial… GRÀCIES COMITÈ D’EMPRESA.

I tornant al principi i per acabar:

SENYORS DE CC.OO, REALMENT ES PENSEN QUE JO VULL FORMAR PART D’UN COMITÈ D’EMPRESA , TAL COM EM VAREU DEMANAR, DESPRÉS D’AIXÒ???!!!!

EL QUÈ ESTÀ CLAR, ÉS QUE UN COMITÈ D’EMPRESA TÉ L’ASSAMBLEA COM A ÒRGAN CONSULTIU I NO COM A ÒRGAN DE DECISIÓ .

SENYORS,SENYORES I MEMBRES DEL JURAT:

EM CAGO EN ELS COMITÈS D’EMPRESA!

VISCA L’ASSEMBLEA!

Per Charles Bronson (púgil de les assamblees).