Aquest 9 de març recicla el teu vot!
Nou model d’urnes: més capacitat, més ecològiques, un eficient sistema logístic de recollida perquè li donis un nou sentit al teu vot.
Resol tots els teus dilemes en un moment: vota en blau-contenidor.
Perquè llençar el teu vot en altres recipients on no serà tingut en compte?
En les properes eleccions recicla el teu vot amb eco-lògica.
Departament de mal ambient
Entrevista realitzada per Kaos en la red. La pots trobar a la seva pàgina:
Kaos – Quina posició manteniu davant les eleccions i per què?
Evidentment, com a sindicat no ens presentem a les eleccions. Per altra banda, als estatuts de la CNT queda clar que cap persona que formi part d’un partit polític pot accedir a un càrrec de gestió de la CNT.
Per tant, la nostra posició davant aquest tipus de “democràcia” que tenim a l’estat espanyol, és clarament d’oposició al sistema establert de representativitat parlamentària i entre els nostres objectius s’inclou combatre i destruir a l’estat.
Nosaltres continuem tenint com a finalitat el Comunisme Llibertari i per tan una societat horitzontal i no vertical, com és el cas del sistema al que ens intenten sotmetre actualment.
La nostra manera de prendre les decisions continua essent l’assemblea. Nosaltres no deleguem la nostra responsabilitat ni el nostre sentit comú, l’exercim dia a dia.
Kaos – Creieu que aquestes eleccions són plenament democràtiques, lògicament des del punt de vista de la democràcia formal pròpia del pensament burgès?
Des del punt de vista del pensament burgès, és clarament favorable als seus propòsits de desigualtat social. L’estat i els seus representants cada cop són més una eina de les multinacionals i el seu marge de decisió és mínim, especialment sobre determinats temes de tipus econòmic i també en l’àmbit de polítiques socials la seva capacitat de maniobra és pràcticament nula.
A més, aquesta dependència que els crea la necessitat de tenir el vist i plau de certs cercles “d’informació”, directament relacionats amb les altes esferes, resta clarament la seva capacitat de lliure actuació.
Tot això deixant apart certs moviments per part del braç judicial, en recolzament de interessos polítics de dubtosa “legalitat” en el tema de qui i com pot participar a les eleccions.
Kaos – Quina valoració feu de la legislatura que acaba, governada pel PSOE i els seus aliats parlamentaris (ICV-IU, ERC…)?
Una valoració molt negativa. Tinguem en compte tan sols els últims resultats en l’àmbit laboral, on el mes de gener de 2008 ha sigut una calamitat.
Ha pujat el nombre d’aturats en un 6,22%. Ja tenim 2.261.925 persones a l’atur. Els últims 12 mesos el total d’aturats a augmentat en 179.417 persones.
A més, el poder adquisitiu del/les treballadors/es ni de lluny ha sigut equiparable als guanys de la patronal.Les xifres macroeconòmiques i l’empenta que ens volen fer creure que té el país , només a beneficiat als de sempre. Nosaltres estarem pagant hipoteca tota la vida i amb molts problemes, mentre que el gerent de l’empresa on treballo, s’ha construit una casa de més de 300 quilets de les antigues pessetes sense ni tan sols despentinar-se. I així estem la majoria dels treballadors/es.
I de pas, el braç sindical de l’estat continua afavorint la moderació salarial… la dels treballadors/es ,és clar! I això que és un govern “d’esquerres”!
Kaos – Tot sembla indicar que no està clar quina serà la força política guanyadora a les eleccions. El PSOE està utilitzant a fons la possibilitat d’una victòria del PP per a mobilitzar l’electorat. Segons la vostra valoració, què podria significar una victòria de Zapatero o de Rajoy des del punt de vista de l’acció del futur govern?
La veritat és que no crec que la cosa canviï gaire governi qui governi.
Per descomptat considero que el grau de representació dels ciutadants en l’actual sistema parlamentari és ridícul. Només cal veure com el PP es va passar per “l’arc de triomf” les manifestacions que van ser tan multitudinaries en contra de la guerra d’Irak per entendre que un cop has votat els importa molt poc el que pensis.
Kaos – Sembla evident que a dia d’avui no existeix una opció anticapitalista prou implantada i reconeguda com a tal, sinó una multiplicitat d’organitzacions i col·lectius oposats al sistema: quines passos creieu que podrien ajudar a avançar en la construcció d’un referent de l’esquerra, sòlid, implantat i prou influent, capaç de fer front als atacs d’aquest sistema capitalista?
Com és lògic, nosaltres continuem pensant que el camí del sindicalisme i l’organització del treballadors és un bon camí per aconseguir quelcom davant l’enemic capitalista.
El punt dèbil del capital, continua essent la línia de producció i gestió que ocupem els treballadors. Depenen de que nosaltres estiguem al nostre lloc de treball puntualment. Si controlem la producció els podem pressionar.
Això si, s’ha de tenir clar que les millores graduals no són una finalitat, són un pas més cap a la següent reivindicació, fins a aconseguir una societat lliure i igualitària. En cap cas s’ha de firmar una pau entre classes.
Apart, al mateix temps que som els productors, també som els consumidors, i l’autogestió organitzada és un altre “taló d’Aquiles” del sistema capitalista. Així com un camí a un consum més responsable, de cara a eliminar els abusos del capital per pujar o baixar preus segons convingui als interessos macro-econòmics amb la sobre explotació de la natura i els recursos energètics.
Per això és tan necessari crear un altre cop consciència de classe, i fer veure que l’organització dintre un model anarcosindicalista et dona força per passar a l’atac i començar a equilibrar la balança, a moure aquesta societat.
Exemples com el “Strike bike” amb un èxit total com el que s’ha aconseguit a hores d’ara, són un clar referent de com organitzats de forma autogestionària i anarcosindicalista els podem anar fent fora de les nostres vides.
Secretari General de la Regional catalano-balear de CNT/AIT.
Confederació Nacional del Treball (CNT)
Associació Internacional de les Treballadores (AIT / IWA)
Pagines-web: http://www.cnt.es/crcatalunya_bal/
Aquest és el calendari que hem editat per la jornada del 8 de març.
El Sindicat anarcosindicalista CNT, desitja manifestar la seva preocupació per l’última escalada de detencions, de persones vinculades a l’esquerra abertzale.
Independentment de les diferències més que evidents entre els nostres dos moviments, no és impediment, per a donar a conèixer la nostra opinió públicament, de forma resumida, per a evitar males interpretacions sobre l’actual situació que estem vivint.
Suposa una desaparició de drets que afecta directament a tots els ciutadans i no solament als que vivim a Euskal Herria sinó al conjunt de ciutadans de l’Estat. Entendre aquesta situació com un problema basc és un greu error. Entenem que és un problema de falta de democràcia en la cultura política de l’Estat, amb uns Governs incapaços d’enfrontar-se a problemes heretats des de la Transició, sent utilitzats descaradament per a obtenir rèdits electorals en lloc de solucionar-los.
La proximitat de les eleccions fa donar passes i utilitzar bases com a arma llancívola a l’hora d’aconseguir vots. La desinformació ciutadana en tot l’Estat és palesa i als partits i mitjans de pressió, no els preocupa el mes mínim, l’esforç de molts ciutadans per a donar sortida al denominat conflicte basc, brou de cultiu i vida per a molts pseudo analistes, tertulians, etc., la seva font d’ingressos és el terrorisme.
Sense voler entrar en la discussió sobre la necessitat, oportunitat, validesa o no de les diferents formes de defensar unes idees, des de CNT creiem que actualment la millor manera de donar una solució duradora a l’actual conflicte a EuskalHerria, és la negociació entre totes les parts implicades.
Una vegada solucionat el tema basc, seria el moment oportú per a lluitar de forma efectiva per problemes que romanen relegats d’una manera interessada, tals com les condicions laborals, l’atur, l’habitatge, etc., solament utilitzats, de vegades de manera barroera, en benefici principalment de la classe política i la Patronal, que pospossen qualsevol debat amb l’excusa que el principal problema que preocupa als ciutadans és la violència.
Insistim en la nostra solidaritat, amb totes les organitzacions, col·lectius i persones afectades.
Bilbao, a 14 de febrer de 2008.
Federació Local de Sindicats de Bilbao
“Qui em torni a insultar acabarà a la presó o a l’hospital”. Ramoncín.
Anirem fins el final. El que ens digui gángsters, que es busqui un bon advocat?. SGAE.
La Societat General d’Autors i Editors (SGAE) ha interposat una demanda per valor de 9.000 euros a la CNT-AIT per un comunicat en el qual es van abocar expressions que atemptarien contra l’honor de tan “digna” institució. Es dóna la circumstància que el comunicat -del sindicat d’Arts Gràfiques de Madrid- estava escrit en solidaritat amb Alasbarricadas.org.
Aquesta demanda ja no ha estat interposada per Ramoncín, sinó que directament l’ha posat la pròpia SGAE. La demanda va ser interposada el passat mes de gener, i va ser rebuda pel Comitè Nacional de la CNT. A més es demana la publicació de la sentència en la web i el periòdic de CNT. En la lectura de la sentència es destaquen coses com: Resulta particularment trist que una organització sindical com la CNT (…) difami a la SGAE, la fi principal de la qual és garantir als seus representats una remuneració per l’ús que de les seves obres fan tercers.
No és la primera vegada que la SGAE actua contra la llibertat d’expressió per a tractar de silenciar l’allau de crítiques que rep diàriament. Ja ho va fer amb la web humorística Frikipedia, que reia de la SGAE en una de les seves entrades, ho van fer amb alasbarricadas, aquesta vegada per mitjà de Ramoncín, també amb la revista literiaria Quimera, l’Associació d’Internautes per la pàgina putasgae.com, i fins i tot han demandat a organitzacions que l’havien demandat abans denunciant irregularitats en la seva gestió. Les víctimes de la SGAE són moltes i segueixen creixent cada dia. El dret a l’honor de semblant organització està acabant amb la llibertat d’expressió a internet. Es fa necessària una resposta.
Volem solidaritzar-nos amb aquesta nova víctima d’aquest nou poder fàctic.
I una vegada més, Per la desaparició de la SGAE. A les barricades!
Més info:
Comunicat de la CNT- Gràfiques Madrid, en solidaritat amb alasbarricadas.
http://cnt.es/graficas/new53.html
http://www.diagonalperiodico.net/spip.phparticle5449
http://todoscontraelcanon.es/
http://www.alasbarricadas.org/noticias/
Mentre els nord-americans comencen a assaborir l’amargura de la recessió, l’economia ascendeix en espiral fins a dominar la xerrameca de les eleccions primàries, desplaçant el tema d’Irak de moment.
Els republicans i demòcrates han arribat a un insòlit acord bipartidista sobre un paquet d’estímul econòmic? Un subsidi del govern d’aproximadament 800 dòlars per a cada contribuent. Se suposa que el públic gastarà els diners lliurats per a estimular o impulsar l’economia letàrgica.
No vull ser pesat, però si és possible estimular l’economia amb un esforç tan modest, em sento obligat a preguntar: és cert que els problemes són tan greus com diuen? o seran més greus del que els polítics ens volen dir?
A mi em sembla que els polítics esquiven el que és obvi: Els problemes econòmics d’Estats Units no estan desplaçant els problemes a l’Irak; de fet, la guerra contra Irak i el seu cost en sang i tresors estan impulsant aquest període d’inestabilitat econòmica, recessió i pèrdua d’ocupacions.
Com? Doncs, encara que les indústries de defensa, igual que les empreses petrolieres i contractistes de mercenaris, com Blackwater, guanyen diners il·limitats, aquesta riquesa es distribueix estretament. Durant les guerres del passat, les obreres i els obrers es veien obligats a entrar en les fàbriques, on van construir l’armament per a la primera i segona guerres mundials; per tant, els diners van circular àmpliament, particularment entre els negres acabats d’arribar del Sud segregat, o entre les dones que van entrar en les fàbriques per a utilitzar les màquines deixades per milions d’homes blancs cridats a la guerra (recordeu Rosita la Remachadora?)
L’anomenat exèrcit de voluntaris que tenim avui dia és, en gran part, el producte de la conscripció econòmica dels joves pobres de la classe obrera que esperen treure avantatge en la carrera de rates per a assistir a les universitats cada vegada més inaccessibles per a ells.
Si aquesta esperança, aquest somni, no s’aconsegueix, quins són les perspectives per a desenes de milers d’homes i dones que tornen sense cames, sense braços i sense capacitat mental després de les seves repetides gires per Irak?
I la guerra a l’Irak, que probablement costarà trillons de dòlars del dit al fet, és dissenyada en realitat per al benefici econòmic d’unes poques empreses petrolieres i les seves filials. (Clar, els combustibles fòssils provinents de dipòsits de petroli tenen els seus propis costos ecològics i socials que encara no hem començat a calcular.)
Bush i els prínceps saudites ballen la dansa de les espases (una ironia en vista de la venda d’armes per 20 mil milions de dòlars anunciada per Bush), mentre l’economia i l’ecologia cremen.
Els embargaments d’habitatges es disparen; els manufacturers fugen a Xina; els preus de la gasolina pugen; els barris pobres es converteixen en forats infernals on la gent intenta sobreviure; i les escoles semblen camps d’entrenament per a la presó.
I les presons? Tal vegada són l’única indústria de creixement a Estats Units.
Les guerres són pobres substituts per a les economies malaltes perquè només produeixen dolor, pèrdues, i al final, més guerra.
Aquesta guerra, iniciada pels imbècils neo-conservadors i la màfia de Bush/Texas, ha produït dolor, pèrdues i mort a escala èpica.
Ni un sol polític en la carrera presidencial té la més mínima idea de com posar fi al cicle, perquè tots ells també estan atrapats en una xarxa imperial, teixida pels grans negocis.
Ni tan sols prometen una solució, només més del mateix, tal vegada en un altre lloc.
Des del corredor de la mort, sóc Mumia Abu-Jamal
Assaig escrit 19/01/08
El passat dissabte 9 de febrer de 2008 es va dur a terme una manifestació contra el deteriorament de les condicions de vida i de treball que hem sofert els treballadors en els últims anys. Es va realitzar per a protestar per la pujada de preus, el difícil accés a l’habitatge, la precarietat laboral, la privatització de les pensions i contra la política laboral d’empreses com Caprabo i Expo-einess ( dos conflictes que actualment la CNT manté oberts ). A la manifestació es va unir també l’Associació de Veïns per la Millora de Ca n’Anglada, associació de veïns paral·lela a l’oficial, que actualment manté un conflicte per la implantació de zona blava en el barri de Ca n’Anglada.
La mobilització es va iniciar a les cinc de la tarda davant els Jutjats de Rambla Egara de Terrassa, amb una participació inicial d’unes 200 persones, a les quals durant el recorregut es van anar sumant persones fins a aconseguir més de 250 persones. Els manifestants van avançar per la Rambla cap a l’ajuntament cantant animadament consignes com : Visca la lluita dels treballadors, Que passa, que passa, que no tenim casa, Si l’ETT t’explota, explota l’ETT, Caprabo explota als seus treballadors, Expo-einess, qui riu ara! entre d’altres. Els manifestants es van aturar davant l’Ajuntament durant uns minuts, cridant consignes demanant la dimissió de l’alcalde i animant-lo a treballar de peó.
Seguidament, es va baixar pel Carrer Cremat fins arribar a la Plaça Vella ( plaça central a Terrassa ), on després de cantar unes quantes consignes, va començar el miting.
Va començar parlant un treballador afiliat a la Secció Sindical de CNT-AIT al Caprabo del Centre Logístic d’Hospitalet. En la seva intervenció va explicar el conflicte que estan mantenint, i va animar als treballadors a seguir lluitant en els llocs de treball per a millorar les condicions laborals que cada dia són més necessàries.
Després de la intervenció del company, va parlar una afiliada a l’Associació de Veïns per la Millora de Ca n’Anglada, exposant la lluita que estan duent contra l’ajuntament per la falta d’equipacións que aquest està donant a un barri obrer com el de Ca n’Anglada. Va explicar la campanya i les mobilitzacions que estan realitzant en el barri contra la implantació de la zona blava, així com una sèrie de demandes com l’escolarització de tots els/les nens/as del barri en col·legis públics i la contrucció d’un CAP (Centre d’Atenció Primària) per a alleujar el col·lapse sanitari que hi ha al CAP Est de la localitat.
Per a finalitzar l’acte, van intervenir dos membres de la Junta Sindical de la CNT-AIT de Terrassa, que van denunciar la situació actual en la qual estem el conjunt dels treballadors, que tot i ser els que aixequem l’economia dia rere dia no deixem de patir atacs que ens fan perdre poder adquisitiu i deterioren les nostres condicions de vida i de treball. Es va animar al conjunt de treballadors a denunciar la situació d’injustícia social que patim per a adquirir consciència, doncs aquest ha de ser el primer pas que hem de donar per a l’emancipació social.
Després de la intervenció d’aquests companys, el miting es va donar per acabat i es va desconvocar la manifestació amb èxit i sense incidents.
