Vaga General de Sanitat el 10 de Març

La MESA SINDICAL DE SANITAT DE CATALUNYA es va constituir el Desembre del 2020.

Aquesta pretén unificar esforços dels diferents sindicats que en formen part amb una finalitat comuna que és la de posar sobre la taula i donar resposta a tots els problemes que arrosseguen els sectors que la conformen.

Estem sotmeses a una situació límit des de fa massa temps i creiem que després de tot el viscut és el moment en què les treballadores de sanitat tornem a fer-nos sentir per iniciar la transformació del nostre sistema de Salut.

I ho fem anunciant la convocatòria de VAGA pel pròxim 10/03/2021 i aturades indefinides tots els dilluns a partir del 15/03/2021 de 2 hores en tots els torns laborals (de 4:00 a 6:00, de 8:00 a 10:00 i de 18:00 a 20:00) i una mobilització massiva.

DEMANDES:

  1. Una sanitat de gestió, titularitat i provisió 100% pública.
  2. Els i les professionals que facin una mateixa feina han de tenir les mateixes condicions laborals. Cal eliminar les diferències en les condicions laborals entre treballadores.
  3. DESPROTEGIDES MAI MÉS. No posar en perill les professionals de la salut ni a les usuàries i usuaris que atenem. Assegurar sempre i en tot moment una correcta protecció laboral de les treballadores i els treballadors.
  4. Reconèixer malalties laborals a TOTES les treballadores i treballadors. Fer extensiu el reconeixement de la COVID-19 com a malaltia professional a TOTES les treballadores que estiguin exposades a aquest risc en el seu entorn laboral.
  5. Jubilació anticipada per al personal de la sanitat. Incloure al personal dels centres sanitaris al dret per rebaixar l’edat de jubilació, a causa de la penositat, perillositat i toxicitat de les condicions de treball. Regulació de la jubilació parcial.
  6. Recuperació del poder adquisitiu i drets laborals perduts d’ençà de les retallades del 2010. Fer efectiva la derogació i reversió dels efectes del DL 3/2010 segons acord parlamentari del 10/10/2019 i amb data d’efecte 1/1/2020.
  7. Reduir la temporalitat i la precarietat en les contractacions. Contractació estable i de qualitat que permeti el gaudiment de drets així com compaginar la vida laboral i personal dignament.
  8. Model sanitari centrat en l’atenció primària. Destinar el 25% del pressupost a l’Atenció Primària de salut tal com demana l’OMS.
  9. Despesa sanitària per càpita homologable als països de l’entorn europeu.
  10. Jornada de 35h setmanals per al torn diürn i reducció de jornada per al torn nocturn. Tornada al còmput horari anual previ a la crisi de 2010.
  11. Adequar les ràtios professional/usuari per a una correcta assistència i definir els rols professionals. Reconèixer i desenvolupar les capacitats competencials de cada una de les categories professionals amb el conseqüent reconeixement econòmic. Reducció de les càrregues laborals.
  12. Reconeixement del plus de perillositat per a totes les categories del personal que treballa en sanitat.
  13. Cobertura de TOTES les jubilacions i vacants, així com de les absències per vacances, formació, permisos i baixes per malaltia.
  14. Aturar i revertir les externalitzacions. La SALUT NO HA DE SER UN NEGOCI. Prou utilització de recursos públics en benefici de la privada.
  15. Internalització de serveis bàsics pel correcte funcionament del sistema sanitari com son el d’ambulàncies, SAD, neteja, atenció emergències, 061, Contact Center, etc.
  16. Exempció voluntària de treballar els caps de setmana i les guàrdies per als majors de 50 anys.
  17. Eliminar l’actual sistema pervertit de DPO (Direcció Per Objectius) i convertir aquest complement en una paga extraordinària que sigui percebuda per totes i tots els treballadors.

Aviat farà un any de l’inici de la Pandèmia, situació que ha deixat al descobert les precarietats i mancances de les treballadores i usuàries del nostre sistema de salut. La repercussió d’aquesta precarietat més la sobrecàrrega de treball que patim a l’àmbit de la salut, serveis socials i transports sanitaris des de fa tants anys, han tingut un dèficit molt marcat en la qualitat assistencial a la ciutadania. 

Per tot això i molt més, fem una crida a totes les treballadores i treballadors de la sanitat i a les usuàries a participar tant a la convocatòria de VAGA com a les diferents mobilitzacions que es duran a terme.

8M. La nostra millor defensa: feminisme de classe, sindicalista i combatiu

Enguany hem viscut una situació excepcional que ens ha permès, en major o menor mesura, contemplar els estralls d’una societat les prioritats de la qual estan basades en el capitalisme: el benefici econòmic, l’activitat frenètica imparable i el consum desmesurat. Hem contemplat atònites com, una vegada més, es prioritzava l’economia a la vida. La qual cosa suposa, com totes sabem, perdre vides humanes a canvi de salvar la temporada d’estiu o la de Nadal. No podem oblidar que les nefastes conseqüències a causa de la COVID-19 han recaigut especialment sobre les dones treballadores, els qui hem estat imprescindibles en la lluita contra la pandèmia des dels sectors essencials (neteja, alimentació, sociosanitari, ensenyament, etc.). De nou, les dones treballadores hem hagut de bregar amb els problemes de la conciliació. Aquesta vegada, amb una dificultat afegida: el teletreball.

Davant l’evident necessitat de protegir les persones i de posar en valor les cures, des de la Confederació Nacional del Treball, en aquest 8 de Març reivindiquem el feminisme de classe, sindicalista i combatiu, com la nostra millor defensa. Un feminisme que transformi la vida des de l’arrel i que aprofundeixi en les claus per a la consecució d’una societat orientada a cura de la vida i a posar-la en el centre. Un feminisme que trobi en el sindicat una eina eficaç per a recuperar les nostres vides, per a protegir-les i per a dignificar-les. Per a conciliar vida i treball i per a disposar del NOSTRE temps i prioritzar l’important.

Perquè és en el sindicat on, dia a dia, conquistem els nostres drets i guanyem terreny a l’explotació i a la precarietat; a les hores extres obligades i no remunerades, a les jornades interminables, als canvis d’horari que ens incapaciten per a tenir vida més enllà del treball, a la discriminació i els abusos, als acomiadaments… En definitiva, a la falta de control sobre el nostre manteniment i les nostres vides.

És en el sindicalisme combatiu, on recuperem el que és nostre i treballem juntes per a doblegar aquesta càrrega que suposen ?especialment a les dones? les dobles i triples jornades amb les quals breguem diàriament: al treball, a casa, durant la maternitat… Un sindicalisme des del qual lluitem perquè aquestes càrregues siguin realment repartides i la responsabilitat sigui compartida, per a tenir garanties i cures cobertes per a tota persona dependent i per a aconseguir conciliacions que no suposin expulsar a les dones del treball.

Un sindicalisme útil i eficaç, un espai d’aprenentatge i de revisió, on nosaltres recordem a les que ens van precedir i des d’on lluitem diàriament per erradicar la violència contra les dones, creant xarxes de suport reals que incideixin sobre la vida de cada dona i la millorin a través de la defensa dels nostres drets. On involucrem a totes les persones que conformen el sindicat per a construir aquesta societat més justa que ens sostingui com a persones i prioritzi la vida abans que res.

Per tot això, és important recordar que aquest 8 de Març, igual que tots els dies de l’any, és el sindicalisme combatiu, a CNT, el lloc on podem lluitar des d’un feminisme de classe, continuat i sostingut en el temps. És per això que nosaltres hem de continuar aprenent, militant i sent exemple en els nostres sindicats: formant a altres dones, animant a més companyes a formar part del canvi, sent totes partícips i reconeixent la nostra capacitat.

Per un feminisme de classe, sindicalista i combatiu, i per nosaltres a CNT: Visca el 8 de març i la lluita de les treballadores!


Xerrada/debat telemàtic: Insubmissió i antimilitarisme, una història acabada?

Aquest divendres tenim una cita virtual: la xerrada / debat virutal amb dues persones que ho van viure en primera persona: Martí Marin, professor d’història contemporània de la Universistat Autònoma de Barcelona i Fernando Cordón, afiliat a CNT, al nucli de Figueres.

Als anys 80 molts joves van aconseguir «posar en jaque» a l’Estat amb l’estratègia de la insubmissió al servei militar. Podrem conèixer més sobre aquest moviment de desobediència civil i la seva trascendència històrica.

Apunta: divendres 19 a les 18h al Canal de Youtube de CNT

2020 EN NÚMEROS: CNT OLOT SEGUEIX CREIXENT IMPARABLE

El passat any 2020 ha estat un any molt mogut, totalment marcat per la COVID-19. Davant d’aquesta situació adversa, igual com sempre passa, el sistema capitalista ha carregat el mort a les de sempre, les que té menys, la classe treballadora.

Amb l’excusa de la pandèmia s’han vist abusos per part de moltes empreses en l’aplicació d’Expedients de Regulació Temporal, tota mena d’infraccions als convenis laborals vigents i, en termes generals, violacions als drets de les treballadores.

Malgrat tot, i sempre seguint totes les mesures sanitàries per cuidar-nos entre totes, CNT Olot ha estat des del primer dia al peu del canó combatent les injustícies.

Les dades parlen per sí soles: durant el 2020 s’han atès més de 300 consultes laborals, durant les assessories jurídiques dels dimarts i els dijous, però també moltes de telemàtiques. A més, des de CNT Olot també es van coordinar xarxes de solidaritat, com per exemple, la de fabricació de mascaretes per poder-les fer arribar a totes quan aquestes eren difícils d’aconseguir. 

També cal recordar que durant tot aquest temps CNT ha editat moltes guies informatives per dotar a les treballadores de les eines necessàries per poder-se defensar als seus llocs de treball.

Tot aquest treball realitzat des del sindicat no passa desapercebut per les treballadores, i altra vegada ens remetem a les dades.

Durant l’any 2020 s’han afiliat 63 noves persones, 4 més que l’any 2019, que ja va ser un grandíssim any. L’afiliació ha sigut tan important que en els últims dos anys CNT Olot ha doblat el nombre d’afiliades. Aquest creixement es reflexa en l’enfortiment del sindicat d’Olot i dels nuclis de la Bisbal, Figueres, i també del de Torelló, que amb un creixement espectacular ha passat a englobar tot Osona.


Si analitzem el sindicat en clau de gènere també podem estar contentes. Durant aquest  2020 l’afiliació ha estat majoritàriament femenina, amb un 58%. Aquest fet fa que, en termes globals, ens anem acostant cap a nivells de paritat total. D’altra banda, celebrem també la creació d’una nova secretaria de Gènere, que ja està treballant en l’elaboració d’un protocol per prevenir i actuar davant conductes masclistes en el sí del sindicat.

En clau d’edat, el sindicat es va regenerant i rejovenint. Durant l’any passat més de tres quartes parts de la nova afiliació està entre els 20 i 39 anys. Actualment, la franja d’edat dominant és la dels 30 a 39 anys, amb un 41% de l’afiliació.

Finalment, si fem la lectura en clau de rams, els de transport, gràfiques i metall han dominat durant aquest passat any. Això ha resultat en la creació de dues noves seccions sindicals: la de Transport Sanitari d’Olot i Campdevànol; i la de Ros Ducting de Sant Jaume de Llierca. En termes globals, el sindicat està format per una barreja molt heterogènia de treballadores de diferents rams, fent honor al nom que tenim de Sindicat d’Oficis Varis de CNT Olot.

Les dades ens confirmen que seguim pel bon camí, i que la feina ben feta té resultats.. Nosaltres seguim treballant i lluitant. 

Si vol unir-t’hi seràs benvinguda!

CNT Olot presenta un nou espai web més actual i funcional, que millora la simplicitat, claredat i l’accessibilitat als continguts.

El nou disseny web pretén acostar el sindicat a les treballadores, amb un entorn més net on la navegació és més senzilla i intuïtiva.

Els canvis principals són:

  • Simplificació de la navegació. El nou web disposa d’un nou únic menú a la part superior on es poden trobar tots es continguts fàcilment.
  • Més visualització dels nuclis. CNT Olot té varis nuclis associats (Figueres, la Bisbal i Torelló). És la nostra voluntat ajudar-los a créixer fins a esdevenir Sindicats autònoms. Per aquest motiu s’ha creat una nova pàgina amb informació i contactes dels diferents nuclis.
  • Introducció de continguts audiovisuals. A l’apartat de material formatiu s’han inclòs vídeos de formació sindical creats des del Confederal de gran interès per a totes les treballadores.
  • Espai propi per les branques del sindicat. Tant la Biblioteca Social com el Grup de Consum Autogestionat disposen de la seva pròpia pàgina d’informació.
  • Adaptació als dispositius mòbils. El nou entorn web aplica els principis del disseny web responsiu, això significa que els continguts s’adaptin a tot tipus de telèfons i tablets.

Esperem que us agradi i us sigui d’utilitat!

CNT exigeix mesures efectives de conciliació i teletreball i no descarta mobilitzacions

Les darreres informacions que arriben per part del Govern d’Espanya sobre els permisos per cures de familiars i menors exposats a contagis, com en el cas de les escoles, evidencien una pugna entre els interessos de les classes treballadores del nostre país i els interessos econòmics.

Per a CNT és inacceptable que, per una banda es plantegin quarantenes en escoles davant diversos contagis i, per altra banda, la Ministra de Treball Yolanda Díaz plantegi també la possibilitat de reducció de jornada del 100% dels progenitors d’aquells alumnes que hagin de romandre a casa de quarantena però no hagin donat positiu en Covid19.

CNT recorda que hi ha en l’actualitat situacions molt precàries degut a les conseqüències del confinament de març i l’abús per part de moltes empreses en l’aplicació d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació fraudulents, aprofitant del col·lapse de l’administració per tal de tirar endavant expedients de regulació que en altres circumstàncies haguessin hagut de negociar amb les seves plantilles i tindrien més mecanismes de control per part d’aquestes. En aquesta situació de precarietat extrema no es pot carregar en els progenitors la responsabilitat individual d’assumir un permís sense retribució de cap manera. CNT va reclamar per escrit al Govern de l’Estat una bateria de mesures que preveia el desenvolupament immediat de nous permisos de conciliació per anticipar-nos a la situació actual. Tot plegat, unit als titubejos constants del govern català en la gestió de la crisi i la tornada a les escoles, només fan que accentuar la incertesa i preocupació de les famílies encara més.

Per altra banda, els avanços que transcendeixen sobre la negociació de la llei del teletreball amb les principals patronals i els sindicats CCOO i UGT preocupen molt al sindicat anarcosindicalista. Lluny de les reivindicacions que CNT reclamà també al govern espanyol fa mesos, les informacions sobre la futura llei de teletreball evidencien que pesa més el consens amb la patronal que la defensa dels interessos de les persones treballadores que es veuran afectades per aquesta llei. D’aquesta manera ja s’hauria renunciat a la obligatorietat de l’empresa d’assumir les despeses indirectes ocasionades pel teletreball, derivant-les a la negociació col·lectiva el que suposarà una gran indefensió de la majoria d’afectades degut al model sindical imperant encara en el conjunt del país. Altres aspectes com la definició del teletreball i el percentatge de la jornada mínim que ha d’ocupar, o la no obligatorietat de realitzar el teletreball quan una persona treballadora ho sol·licita són elements que preocupen enormement al sindicat.

El sindicat tem que, com tantes altres vegades que una llei que regula el treball es sotmet al diàleg social, aquesta acabi donant estatus de legalitat a diverses pràctiques laborals a les empreses d’absoluta precarietat laboral.

El Secretariat Permanent del Comitè Regional de la CNT a Catalunya i Balears, davant d’aquesta greu situació d’inici de curs, consultarà amb els sindicats de la CNT al territori i la resta de la Confederació Nacional del Treball a tot l’estat la resposta que caldrà donar com a organització sindical de classe, autònoma, feminista i anarcosindicalista, i no descarta iniciar mobilitzacions i contactes amb la resta de forces sindicals al país per una eventual vaga general en cas que els diversos governs claudiquin als interessos de les patronals i facin carregar novament aquesta crisis sobre les economies de les famílies treballadores.

Secretariat Permanent del Comitè Regional
CNT Catalunya i Balears

Aturem l’ERO i frenem el xantatge: Expropiació de la Nissan

Imatge: Xavi Ariza (Fotomovimiento)

Finalment Nissan, part de l’aliança amb Renault i Mitsubishi, està complint les seves amenaces i ha presentat un ERO de tancament per a les plantes amb seu a Catalunya. L’impacte pot ser molt greu, uns 3000 llocs de treball directes, més de 20.000 de llocs de treball en diferents subcontrates i empreses proveïdores, junt amb tota l’afectació posterior que se’n derivarà cap a altre tipus de sectors.

Només Nissan (sense tenir en compte els efectes d’empreses auxiliars) suposa el 7% del teixit industrial català. A més, es tracta d’una multinacional que ha rebut centenars de milions d’euros de fons públics de forma directa així com indirectes, en forma de comandes de flotes o via costos irrisoris per la seva ubicació a la Zona Franca, Sant Andreu de la Barca i Montcada.
Nissan té la poca vergonya de no incloure motivacions econòmiques en l’ERO presentat evidenciant que no hi ha cap motiu real que no sigui la cobdícia. Les seves plantes estan perfectament adaptades i amb coneixement adquirit pel pas de vehicles de motor de combustió a elèctrics. Ja ho
estaven produint.

Som davant un problema de primer nivell no només per a una empresa, sinó per a tot el territori i amb conseqüències a la totalitat de la classe treballadora. Si la Nissan aconsegueix els seus objectius de forma fàcil i sense una oposició contundent, ben aviat altres grans empreses prendran el relleu, especialment al sector de l’auto. Nissan, després de parasitar recursos públics durant anys, pretén executar la seva agressió el mes d’agost aprofitant el període vacacional.

Mentrestant la classe política i les institucions no fa absolutament res més enllà de paraules un cop ha vist que la promesa de noves subvencions no serveixen per modificar els plans de la Nissan. Argumenten que davant del lliure mercat no s’hi pot fer res. Assumeixen que les lleis del capitalisme
estan per sobre de tot, fins i tot d’ells mateixos.

Per tot això els sindicats sotasignants reivindiquem:

  • La derogació urgent de l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors per recuperar la capacitat de
    l’administració de denegar EROs. Apartat que va ser eliminat a la darrera Reforma Laboral.
  • Davant la voluntat de la Nissan de marxar i tancar les seves plantes, l’expropiació immediata
    de les instal·lacions, la maquinària, els béns i recursos, fent protagonistes als treballadors del
    pla de gestió industrial alternatiu i proveint de suficients fons en el període de transició.
    Nissan ja ha rebut prou indemnització amb les subvencions rebudes i la seva voluntat de
    marxar. Ara es tracta de fer costat a als treballadors.
  • Apostem per un projecte industrial per a la Nissan que segueixi en la línia de reducció dels
    efectes contaminants i aprofondint en la tecnologia de motor elèctric, que camini cap un nou
    model de transició ecològica en l’àmbit industrial i amb projecció de servei públic. Aquesta
    transició no pot ser deixada en mans dels projectes empresarials privats.

Els treballadors i les treballadores ens devem a nosaltres mateixos. La nostra força radica en la
solidaritat, en la pressió i en la lluita. Com a sindicats, fem una crida al conjunt dels i les treballadores
a lluitar per frenar l’agressió de Nissan i per exigir la seva expropiació. Exigim, a més, la fi del
servilisme de les institucions polítiques davant de les grans empreses. Les persones sempre hem
d’estar per davant del Capital.

 

NISSAN NO ES TANCA! PROU XANTATGES, ATUREM L’ERO!

MANIFEST | 1 DE MAIG: ARA MÉS QUE MAI, ORGULL DE CLASSE TREBALLADORA

Aquest 1 de Maig serà, sens dubte, una jornada de reivindicació atípica per a la classe treballadora. En el context d’una crisi global a causa de la pandèmia del COVID-19, els treballadors i treballadores ens enfrontem enguany a una situació límit. No és que abans estiguéssim bé, però ara es posa a prova la nostra capacitat, no només de resistir a l’adversitat, sinó de combatre-la, demostrant a més com de fonamental és l’activitat sindical que desenvolupem en aquesta societat.

Aquesta nova crisi no ha fet sinó evidenciar qui som els primers que ens veiem perjudicats directament quan les coses es torcen: la classe treballadora. Especialment, les treballadores i treballadors en situació de precarietat, temporalitat i d’extrema vulnerabilitat. L’aparentment contradictori és que són aquestes mateixes persones precisament les que estan tirant la situació endavant, mitjançant la seva imprescindible activitat. A hores d’ara, és molt necessari reconèixer i valorar la tasca de les i els professionals de la Sanitat, bregant amb el virus des de la primera línia, però també cal fer el mateix amb el treball de sectors habitualment invisibilitzats, com el transport, l’agroalimentació, la neteja, etc. Sectors aquests que s’han demostrat essencials, i sense els quals ni tan sols la pròpia activitat sanitària seria capaç de desenvolupar la seva tasca.

Aquest nou escenari torna a confirmar l’existència d’una estructura de classes socials, que és la que sosté el propi sistema econòmic, i constata -més encara si és possible- que sense nosaltres, sense la classe treballadora, aquesta societat no seria capaç d’avançar. Com sempre s’ha reivindicat des de la CNT, la necessitat de l’enfortiment i la defensa dels serveis públics és una de les conclusions que hem d’extreure, amb la mirada posada en el futur, ja que s’han evidenciat vitals per pal·liar els efectes d’aquesta pandèmia i per protegir les persones més afectades, que, com sempre, són les més humils dins de la classe treballadora. És aquí on poden apreciar-se les conseqüències genocides que han ocasionat les tesis neoliberals i la globalització, evidenciant un cop més davant el conjunt de la societat que el capitalisme és en realitat un sistema que prima els beneficis econòmics abans que les vides humanes i el propi planeta .

Al costat de la desprotecció absoluta en què s’ha trobat la classe treballadora, també ha pogut comprovar-se el paper dels sindicats -mal anomenats- majoritaris. Les seves cúpules dirigents han acceptat el conjunt de les mesures laborals i econòmiques aprovades pel Govern sense la més mínima crítica, fins i tot consensuant les propostes amb la mateixa patronal. Un cop més, la classe treballadora s’ha vist traïda per la seva incapacitat, mentre observa atònita com accepten que centenars de milers de treballadors/es tornin als seus llocs de treball considerats no essencials per sucumbir als interessos de la patronal de les grans indústries i de la construcció.

Les escasses mesures socials i laborals adoptades per aquest govern pretesament socialdemòcrata s’han implementat tard i han resultat ser totalment insuficients. S’ha permès que les empreses es desfacin de milers i milers de persones treballadores amb contractes temporals durant les primeres setmanes; encara no s’ha implementat una Renda Bàsica amb garanties suficients; la desprotecció absoluta de les persones migrants; la situació de les qui treballen com a falses autònomes; etc. Es desconeix l’abast que podria tenir aquesta pandèmia a escala mundial; no obstant això, la CNT sempre farà front a qui pretengui utilitzar aquest pretext per limitar els drets fonamentals o implantar mesures injustificades que suposin una retallada de les llibertats més bàsiques que la classe treballadora ha aconseguit a força de lluita social durant dècades.

Aquest any la lluita ha de seguir als carrers i als centres de treball, amb més arguments si és possible, ja que s’espera una cruenta ofensiva de les elits econòmiques i de la patronal en l’àmbit internacional, que intentarà emprendre per tots els mitjans una sagnia d’acomiadaments i retallades dels drets bàsics que tant han costat conquerir. Es tracta d’una crisi global amb una classe treballadora que, independentment de la seva procedència, sempre és la que pateix en primera instància les conseqüències, tot i que també és el ciment sobre el qual funciona tot gràcies a la seva força de treball i la seva capacitat autoorganitzativa. Hem presenciat com les treballadores i treballadors estan sent els elements fonamentals que estan possibilitant seguir endavant, donant tot el possible, arriscant fins i tot la seva pròpia vida per proporcionar tot el necessari: sanitat, cures, higiene, aliments, productes bàsics, medicaments, ensenyament i informació. Hem vist com la solidaritat i el suport mutu han deixat de ser simples paraules per convertir-se en fets que faciliten la vida en molts barris i pobles de tot el territori, teixint xarxes des de la base per ajudar i conèixer a les nostres veïnes i veïns. Xarxes solidàries que, en alguns casos, aconsegueixen fins i tot sobrepassar la capacitat del propi Estat, atesa la seva incapacitat d’abordar la situació. S’ha demostrat, una vegada més, que només el poble és capaç de salvar el poble.

Des de CNT, sentim veritable orgull de ser un sindicat de classe, de seguir assessorant i ajudant a milers de persones abans i durant l’emergència del COVID-19, evitant els abusos empresarials i aconseguint victòries que blinden els drets de la classe treballadora; orgull de continuar treballant per aconseguir una món més just i igualitari.

Estem davant d’un 1r de Maig singular però, encara que no puguem trobar-nos als carrers, ara més que mai seguirem amb les nostres reivindicacions. Perquè, ara més que mai, cal reprendre el sentiment de pertinença a la classe treballadora, de satisfacció pels èxits i capacitats pròpies per ser plenament conscients que la classe treballadora, unida i organitzada, ho pot tot.

Ara més que mai, orgull de classe treballadora.
Ara més que mai #ComptaAmbCNT.

INFOGRAFIES | Com estan afectant els ERTOs? [13/04/2020]

Fa molts de dies que pels diferents mitjans de comunicació es parla molts dels ERTOs. Segurament moltes de vosaltres les haureu patit amb les vostres propies carns.

Des de CNT Olot i els seus nuclis -Torelló, Figueres i la Bisbal- fa dies que estem treballant amb molts de casos de treballadores afectades pels ERTOs que s’han presentat arran de la crisi del COVID-19.

Per visualitzar l’abast estan tenint a les diferents comarques on tenim presència hem generat unes infografies.

Les dades de nombre d’ERTOs les hem tret del document «Expedients de regulació temporal d’ocupació registrats a Catalunya«, amb data d’actualització d’11/04/2020, publicat per l’Observatori del Treball i Model Productiu, del Departament de Treball, Afers Socials i Families.

Les dades de nombre d’empreses i llocs de treball de la Garrotxa l’hem extret de l’Observatori per al desenvolupament sostenible de la Garrotxa 2019. Les d’Osona de l’Observatori socieconomic d’Osona, i les de l’Alt i Baix Empordà, del XIFRA. Informació estadística local de la Diputació de Girona.

Com es pot comprovar, de forma general, i per enèsima vegada, qualsevol afectació a la producció l’acaba pagant la massa productiva, és a dir, la classe treballadora.

Per a que aquesta crisi no la tornin a pagar els de sempre, ara més que mai, cal unitat obrera i lluita sindical.

Afilia’t, i juntes serem més fortes.

 

La sección sindical de la CNT en la empresa Suntransfers de Torroella de Montgrí inicia una huelga indefinida

Suntransfers es una empresa dedicada a la atención al cliente y asistencia en los viajes que proporciona vehículos a las personas que están de viaje para ir del aeropuerto al hotel o donde haga falta.

En los últimos años la empresa ha precarizado los puestos de trabajo con sueldos de miseria, con despidos cíclicos y sin respetar las categorías laborales entre otras muchas vulneraciones.

Desde la creación de la sección sindical de la CNT en la empresa empezó un ciclo de lucha con reclamaciones diversas a inspección de trabajo; por vulneración del derecho de huelga el 8 de marzo, por no respetar los descansos de la plantilla… además de una demanda que se ha ganado y que ha obligado a la empresa a pagar miles de euros a las trabajadoras. A raíz de todas estas luchas, la empresa decidió despedir a tres miembros de la CNT.

Por todo esto la sección sindical ha convocado una huelga indefinida con dos puntos innegociables:
– Readmisión de las tres personas despedidas.
– Creación de una comisión para negociar un convenio propio de empresa.

Desde el sindicato de la CNT de Olot se ha abierto un número de cuenta para que todo el mundo pueda solidarizarse con la plantilla en una huelga que se prevé larga y dura y que los y las trabajadoras puedan resistir el máximo tiempo posible.
ES1621003724172100356986

En la primera jornada de huelga, en el turno de tarde ha secundado la huelga un 75% de la plantilla, y en el turno de noche un 100%. Además, la empresa se ha visto obligada a desactivar algunas de sus funciones por falta de personal.

Los miembros de la sección sindical y la CNT de Olot y de toda Cataluña y del estado no cederemos en nuestras justas reivindicaciones hasta conseguir todas nuestras demandas, la readmisión de los despedidos y sentar a la empresa a negociar un convenio propio.

Si nos tocan a una nos tocan a todas!!
Lucharemos hasta el final.