Orgull divers, orgull de classe

Un any més, la Confederació Nacional del Treball mostra el seu recolzament i assumeix les reivindicacions del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+, que ompliran de nou els carrers de manifestacions i protestes a tot el territori per reclamar drets i per a defensar els que, fins ara, s’han conquistat. Dècades de lluita del col·lectiu que començaren els últims anys de la dictadura militar franquista i continuen avui amb la mateixa vigència, davant les noves amenaces a la diversitat sexual, els seus drets, la integritat i la dignitat del col·lectiu.

L’ombra dels moviments reaccionaris i ultraconservadors estan posant en risc els drets LGTBI+ en paral·lel als drets de les dones: de les polítiques obertament lgtbifòbiques de Bolsonaro a Brasil i de Putin a Rússia, als últims moviments del govern d’Hongria que acaba de decretar una nova llei anti-LGTBI, després de que aquest parlament hagués aprovat una declaració expressa contra el Conveni d’Istambul, sobre prevenció i lluita contra la violència masclista; fins a les autodenominades «ciutats/zones lliures» de ideologia LGTB a diverses regions de Polònia. En aquest mateix país foren multitudinàries les manifestacions promogudes pel moviment feminista davant les noves restriccions per poder exercir el dret a l’avortament.

Les manifestacions en contra del dret al matrimoni igualitari el 2005, l’autobús transfòbic de les plataformes ultracatòliques i d’ultradreta, l’intent de restricció de la Llei d’Avortament de Gallardón, els grups «pro-vida» que assetgen les dones a les portes de les clíniques, les sentències misògines i masclistes com la del cas de «la manada», o les sentències que protegeixen a agressors lgtbifòbics. El desmantellament dels serveis públic dirigits a ajudar les dones víctimes de violència masclista o dels serveis d’assessorament, denúncia i recolzament pel col·lectiu LGTBI+, l’anomenat «pin parental», o les declaracions institucionals a favor de «revisar» lleis autonòmiques que garanteixen drets… Son només una seqüència ràpida i una advertència clara de que els drets sempre estaran amenaçats. Ens enfrontem a un pols constant que ens indica que no podem baixar la guàrdia, i menys encara desmobilitzar-nos o fragmentar-nos.

La discriminació per raó de identitat de gènere o orientació sexual a l’àmbit laboral segueix sent una realitat. Una realitat que castiga especialment a les persones trans*, que necessiten d’un sindicat feminista i solidari per abordar aquestes situacions, treballar i lluitar per a que desapareguin conjuntament de l’esfera laboral i social. Reivindiquem que la diversitat de la classe obrera, lluny de ser una trampa, és un fet històric, i per tot això, a CNT, hi trobareu la força col·lectiva d’un sindicat per a continuar lluitant.