Enguany hem viscut una situació excepcional que ens ha permès, en major o menor mesura, contemplar els estralls d’una societat les prioritats de la qual estan basades en el capitalisme: el benefici econòmic, l’activitat frenètica imparable i el consum desmesurat. Hem contemplat atònites com, una vegada més, es prioritzava l’economia a la vida. La qual cosa suposa, com totes sabem, perdre vides humanes a canvi de salvar la temporada d’estiu o la de Nadal. No podem oblidar que les nefastes conseqüències a causa de la COVID-19 han recaigut especialment sobre les dones treballadores, els qui hem estat imprescindibles en la lluita contra la pandèmia des dels sectors essencials (neteja, alimentació, sociosanitari, ensenyament, etc.). De nou, les dones treballadores hem hagut de bregar amb els problemes de la conciliació. Aquesta vegada, amb una dificultat afegida: el teletreball.
Davant l’evident necessitat de protegir les persones i de posar en valor les cures, des de la Confederació Nacional del Treball, en aquest 8 de Març reivindiquem el feminisme de classe, sindicalista i combatiu, com la nostra millor defensa. Un feminisme que transformi la vida des de l’arrel i que aprofundeixi en les claus per a la consecució d’una societat orientada a cura de la vida i a posar-la en el centre. Un feminisme que trobi en el sindicat una eina eficaç per a recuperar les nostres vides, per a protegir-les i per a dignificar-les. Per a conciliar vida i treball i per a disposar del NOSTRE temps i prioritzar l’important.
Perquè és en el sindicat on, dia a dia, conquistem els nostres drets i guanyem terreny a l’explotació i a la precarietat; a les hores extres obligades i no remunerades, a les jornades interminables, als canvis d’horari que ens incapaciten per a tenir vida més enllà del treball, a la discriminació i els abusos, als acomiadaments… En definitiva, a la falta de control sobre el nostre manteniment i les nostres vides.
És en el sindicalisme combatiu, on recuperem el que és nostre i treballem juntes per a doblegar aquesta càrrega que suposen ?especialment a les dones? les dobles i triples jornades amb les quals breguem diàriament: al treball, a casa, durant la maternitat… Un sindicalisme des del qual lluitem perquè aquestes càrregues siguin realment repartides i la responsabilitat sigui compartida, per a tenir garanties i cures cobertes per a tota persona dependent i per a aconseguir conciliacions que no suposin expulsar a les dones del treball.
Un sindicalisme útil i eficaç, un espai d’aprenentatge i de revisió, on nosaltres recordem a les que ens van precedir i des d’on lluitem diàriament per erradicar la violència contra les dones, creant xarxes de suport reals que incideixin sobre la vida de cada dona i la millorin a través de la defensa dels nostres drets. On involucrem a totes les persones que conformen el sindicat per a construir aquesta societat més justa que ens sostingui com a persones i prioritzi la vida abans que res.
Per tot això, és important recordar que aquest 8 de Març, igual que tots els dies de l’any, és el sindicalisme combatiu, a CNT, el lloc on podem lluitar des d’un feminisme de classe, continuat i sostingut en el temps. És per això que nosaltres hem de continuar aprenent, militant i sent exemple en els nostres sindicats: formant a altres dones, animant a més companyes a formar part del canvi, sent totes partícips i reconeixent la nostra capacitat.
Per un feminisme de classe, sindicalista i combatiu, i per nosaltres a CNT: Visca el 8 de març i la lluita de les treballadores!