general

En suport a la lluita dels companys/es grecs reproduïm un article aparegut a la web “A las barricadas.org” i un video de la televisió grega on apareix el que aquí s’intenta tapar.

GRÈCIA, UN ALTRE HIVERN AMB MIL DESEMBRES.

Es compleix un any que un policia va assassinar a sang freda al jove Alexandros Grigoropoulos. Des de feia dies es notava la tensió en augment a tota Grècia per la imminent arribada de la data. Les accions s’han succeït i finalment a l’aniversari les marxes, les ocupacions i els enfrontaments s’han repetit gairebé amb la mateixa intensitat que l’any passat.

En aquests moments es compleix el tercer dia d’accions i enfrontaments, i no se sap quan acabaran. La capacitat de convocatòria no ha disminuït gota respecte a l’any passat, augmentant fins i tot en alguns llocs, demostrant que la repressió que ha tingut lloc al llarg d’aquest any no ha fet sinó escalfar els ànims de molta gent que ho demostra aquests dies. Són molts milers de persones les que han sortit al carrer, sent 7 les ciutats amb manifestacions per sobre de les mil persones manifestant-se.

Desembre torna a ser escenari de la insurrecció grega, d’un moviment que avança sense témer a la repressió – gairebé 1000 persones detingudes en tres dies, entre elles 5 de l’Estat espanyol – i sense deixar que la flama decaigui. Què farà l’Estat, ficar-les a la presó ? – unes presons que desborden d’ira i que estan a punt igualment d’esclatar? Animem a estar alerta, a donar suport solidàriament totes les iniciatives que sorgeixin per a donar suport als companys/es grecs en lluita.

En aquests moments és gairebé impossible tenir una bona actualització del que està ocorrent actualment, per això recomanem la lectura de diverses fonts contrastades i per contrastar:

• klinamen.org
• grecia-libertaria.blogspot.com
• atenas indymedia
• After the Greek Riots
• Libcom.org
• Como un invierno con mil diciembres

‘La Granja’ és la nau que es troba al passeig de Sant Roc que havia estat la fàbrica de la llet antigament, posteriorment va ser ‘Privata’ i no fa gaire hi assajaven ‘Els Xerrics’. Ara és de propietat municipal i la previsió és fer un centre ‘integral’ de formació per adults. Però no hi ha inversions previstes en els propers exercicis  amb les restriccions de la ‘crisi’.
Dins de la campanya de masoveries urbanes que va promoure el regidor d’Alternativa per la Garrotxa , en Llorenç, que heu vist a una trobada bagauda a Les Tries, estem argumentant que el propi ajuntament ha de donar exemple començant amb les seves propietats, i que son de tots, que no ho oblidin.
Amb la diferència de que es tractaria de tenir una cessió ‘a precari’, malgrat que el local no tingui totes les condicions a que estaria obligada l’administració per un local d’ús públic. Però això no vol dir que ara ja té prestacions molt interessants.
El cas és que aquest local pot  acollir diferents iniciatives socials, culturals, artístiques… i no hi hauria excusa de no fer-ho possible si tenim en compte el que dèiem abans.
Només imaginar com es poden activar les sinergies entre els colectius i les iniciatives que ara no tenen sostre o es troben disperses i aïllades val la pena intentar-ho. No és tan difícil!

En resum, desprès de diverses dilacions i ajornaments, el dimecres 9 de desembre anem a fer un cop d’ull a aquests locals. Si hi veiem les possibilitats podem trobar la manera de tirar endavant.Si sumem les energies i la creativitat podem superar tots els obstacles.

Hem quedat a les dues del migdia a la porta d’aquest local o a 3/4 de dues, una mica abans, devant de l’Ambulatori.

Ja podeu venir o , si voleu, us poseu en contacte amb algun de nosaltres abans i en parlem.

Més informació fent clic aquí.

Podeu trobar el nou local a la Plaça Cinema Colon nº4 d’Olot (al costat del parking del Cor de maria). El proper dijous establirem el horaris definitius d’atenció al públic. Feu clic a les imatges per veure-les en un format més gran.

El dictamen del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ha causat un gran escàndol en admetre la denúncia d’una ciutadana italiana i declarar la presència de crucifixos a les aules escolars com un atemptat contra la llibertat dels pares per educar als seus fills conforme a les seves conviccions, i contra la llibertat de religió dels propis alumnes. Els catòlics apostòlics romans fan grans protestes d’escàndol. No els cristians. Perquè també hi ha cristians que no són apostòlics romans, i no consideren que el símbol de la creu sigui el seu valor essencial. I no cal dir que, el dictamen del tribunal europeu dista de ser ofensiu per els qui són ateus i no tenen religió, com jo. Tampoc em sembla ofensiu per els qui professen una altra religió.

L’extraordinari d’aquesta sentència destinada a provocar no només escàndol, sinó també debat i enfrontament, és que irromp en la pantalla plana d’una realitat italiana que viu -¿viurà?- permanentment a l’ombra del poder de l’Església romana. Vist així, la sentència és una crítica profunda al seu símbol per excel·lència, la creu. Una simbologia imposada, penjada en tots els col·legis, hospitals i oficines com a senyal d’identitat de la nostra cultura. Una omnívora cultura d’estat. I els catòlics no renunciaran fàcilment a la idea que són els gestors de la religió d’estat.

Però el tribunal europeu ha afegit, i no per ventura, que els alumnes de totes les edats poden interpretar fàcilment la presència dels crucifixos a les aules com un evident símbol religiós, i que, pel mateix, podria condicionar-los: encara que és un estímul per als nens ja catòlics, pot ser un condicionament i un trastorn pels d’altres religions i per als ateus.

Esclata la ira del Vaticà, el govern de centredreta acusa, l’oposició democràtica balboteja («és una qüestió de cultura, de tradició»). Molt bé; obrim, doncs, el llibre negre d’aquesta cultura i d’aquesta tradició. El catolicisme de l’Església romana amaga, després d’un crucifix interpretat com a redempció, una cultura i una història de violències, atropellaments i guerres. En nom de la creu s’han comès grans malifetes, croades, inquisicions, el saqueig i les matances del Nou Món, la benedicció dels imperis i dels homes de la providència. Sense oblidar que, fins al segle XIX, el catolicisme va prohibir traduir la Bíblia i els Evangelis a la llengua vulgar.

En nom d’aquest «símbol» s’han comès els crims més atroços. I se segueixen cometent amb les prohibicions contra el dret dels homes a administrar el coneixement i la llibertat individual i sexual. Si és «la nostra cultura», segons declaren a l’uníson la intrèpida ministra Gelmini i el «pontífex» Buttiglione, qui, a més, qualifica d’«aberrant» la sentència d’Estrasburg, per què no parlem del costat fosc de la creu com a simbologia de poder? Però és com si seguíssim dient: l’espai del visible, de la iconografia quotidiana de la realitat, és meu, el manejo jo i poso en ell els emblemes que jo vull. Aquí està l’error.

La Conferència Episcopal s’esgargamella: la sentència és «ideològica». Que ens parli de la violència en la cultura històrica de l’Església romana apostòlica, de les fogueres contra la raó herètica que per si sola va fer avançar a la humanitat. Si el que es vol defensar és el seu origen salvador per a tots, llavors cal acceptar-ho i adaptar-ho al present, perquè al principi no era més que un signe per identificar els llocs clandestins d’oració i culte; no un símbol imposat, que podria valer per un ritual de mort, hostil als altres, a les altres cultures, històries i religions.

Tant de bo la realitat que ens envolta, i d’antuvi, la realitat formativa de l’escola, torni a ser un espai creatiu, lliure de religions, incapaç d’imposar a ningú les obligacions opressives que emanen dels valors aliens.

Dario Fo, escriptor i dramaturg revolucionari italià, Premi Nóbel de literatura el 1998.

QUÈ HI HAURÀ?

A les 10h del matí
Inici de la 24a Fira de l’Intercanvi
Durant tot el matí…
Entre tots farem la SOPA DE PEDRES amb els ingredients que porteu i la col·laboració de tothom a tallar verdures, vigilar el foc ,servir la sopa, etc. Els qui participeu tindreu preferència a menjar sopa, ja sigui la vegetariana o la sopa amb carn.
Recordeu-vos de portar bol i cullera de casa.També us haureu de portar el segon plat i el beure o sinó intercanviar-ho.
L’Ampa de l’escola posarà un parada de pastissos i cafès per als despistats.
Hi haurà un escenari amb equip de so a disposició dels músics o animadors que vulguin intercanviar les seves arts per la sopa de pedres , beguda i el que ofereixi el públic.
Us suggerim que si teniu previst venir a actuar a la fira ens truqueu al mòbil: 626417360, per tal de poder organitzar millor les actuacions.

LA SOPA DE PEDRES

Ingredients:
– ossos de vedella, porc, pernil…
– careta i peus de porc
– gallina o pollastre
– botifarra negre, perol o cansalada
– cigrons i mongetes remullats
– verdures: api, porros, pastanaga, nap, col, xirivia…
– pasta per sopa i/o arròs
– La Fira es farà a la plaça dels gronxadors i pels carrers del voltant. Aquest any no es podrà accedir a l’espai de fira d’intercanvi amb el vehicle.
– Avís. No disposareu de taules ni de cadires, us les heu de portar de casa.

FUNCIONAMENT
DE LA FIRA
– Podreu deixar els vehicles en els llocs habilitats com a aparcament, també hi haurà una zona per a vehicles i objectes voluminosos.
– Es disposarà d’un espai habilitat amb foc i graelles per a qui vulgui coure menjar.
– Us agrairíem que si porteu gossos els controleu i no els abandoneu.
– Us demanem que tot allò que no heu pogut intercanviar no ho deixeu.
– Per cuinar la SOPA DE PEDRES, acceptarem ingredients fins les 12h del matí.
– En cas de pluja a Mieres, la fira es farà igualment , veniu preparats ( toldos, plàstics, imaginació …).
– Recomanem que els objectes que no funcionin, estiguin trencats o no serveixin per ningú els llenceu o no els porteu. recordar un any més que l’esperit d’aquesta Fira és l’intercanvi, aquesta fira no és per vendre, qui pensi en vendre no cal que vingui.

Fotografia extreta de Vilaweb

Avui, 23 d’Octubre a les 12:10, un grup de vint persones han ocupat les instal·lacions de Catalunya Ràdio (Diagonal 614, M-L3 Maria Cristina, M-L5 Hospital Clínic), en senyal de protesta pel silenciament que s’ha dut a terme des dels mitjans de comunicació del cas d’Amadeu Casellas. També hi havia un nombrós grup de suport a l’entrada de l’edifici.

Hi ha hagut un procés de negociació sobre la possibilitat d’intervenir en antena i llegir un manifest explicatiu del cas i de l’acció, no obstant, amb la presència de quatre furgones dels Mossos d’Esquadra(antiavalots) a l’exterior, la situació cada cop es tornava més tensa.

Finalment a les 14:20 la gent que estava dins han anat sortint sense ser identificats pels mossos entre crits d’Amadeu llibertat!

Ells mateixos han explicat que Catalunya Ràdio s’ha compromès a que tres companyes puguin intervenir demà de 13 a 14 en un programa que s’emet a aquesta hora. Finalment tothom ha pogut marxar sense identificacions ni intervenció dels mossos.

No deixem que ens tornin a silenciar.

Manifest:

Estem aquí per denunciar una situació insostenible. Nosaltres no podem comprendre com és possible que una persona estigui, avui, ara, en aquests moments, a punt de morir, de ser assasinada, en mig del silenci d’uns mitjans que suposadament són públics, que suposadament són nostres. La indiferència de tots els mitjans, tan públics com privats, és avui còmplice de l’assassinat d’Amadeu Casellas.

S’ha silenciat qualsevol intent de fer del cas de l’ Amadeu una preocupació social. Estan matant l’Amadeu Casellas, pres anarquista català que va entrar a la presó a finals dels anys 70, per robar als que més ens roben: els bancs, i finançar, amb aquests diners, lluites obreres. L’Amadeu no va incorrer en cap delicte de sang.
Se’l castiga per denunciar la situació real que s’esta vivint a les presons. Donant noms i cognoms dels que maneguen aquesta màfia penitenciària, que beneficia els rics i perjudica als pobres. És per aixó que ara, a dia d’avui, porta 100 dies en vaga de fam i 11 en vaga de set, després de 23 anys tancat.

En aquesta situació dolorosa, la seva mare fa un any que demana reunir-se amb la consellera de Justícia, Montserrat Tura, o amb el director general d’Institucions Penitenciàries, Albert Batlle. Tots dos s’hi continuen negant: estan massa ocupats en coses importants.

L’any passat l’Amadeu va fer dues vagues de fam, ell les va aturar amb l’acord de que a la tardor del 2008 passaria a tercer grau, després del qual sortiria al carrer. Aquest acord s’ha incomplert, i encara ara cap dels responsables ha donat explicacions al respecte. Ara mateix el seu estat és molt crític i es troba incomunicat a la unitat hospitalària penitenciària de l’Hospital de Terrassa.

Exigim, perquè és de sentit comú, que el cas de l’Amadeu Casellas es faci públic i es difongui entre la gent.

Que els responsables polítics, el Secretari de Serveis Penitenciàris, Albert Batlle i la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, donin explicacions del perquè s’arribat fins aquesta situació, on una persona ha estat més de 200 dies de vaga de fam, i està a punt de morir per la seva llibertat!

A vosaltres, les persones que escolteu aquesta ràdio, a tothom qui senti aquest cas com una injustícia, veniu a mostrar la vostra solidaritat amb l’Amadeu a la manifestació que hi haurà aquest dissabte a la Rambla del Raval a les 18.00h.

Amadeu, company, t’esperem aquí amb nosaltres.

“Hi ha un home a la presó dels que avancen.
Juntem-nos. Perquè faci camí, perquè faci camí, juntem-nos.”
(Joan Salvat-Papasseit)

Amadeu Casellas és un pres anarquista català que porta més de 23 anys empresonat, acusat de robar bancs al principi dels anys vuitanta -per finançar lluites obreres-, sense cometre cap delicte de sang. Actualment (14 d’octubre del 2009) es troba incomunicat a la Unitat Hospitalària Penitenciària de l’Hospital de Terrassa: està fent una vaga de fam de la qual ja du 93 dies, i hi ha afegit una vaga de set des de fa 10 dies.

L’Amadeu acumula vuit anys de redempció de pena pels treballs -pena sobre pena- que ha dut a terme a les presons en aquets 23 anys. La seva condemna més alta és de cinc anys: si, com la llei preveu, es tripliqués la condemna més alta fa anys que hauria pogut de sortir de la presó. D’altra banda, si s’apliqués la refosa de penes, com que ha superat amb escreix els 20 anys d’estada a la presó, hi ha mecanismes legals perquè ja pogués sortir al carrer.

Ara bé, pel que sembla 23 anys no ha estat prou temps perquè el sistema penitenciari “rehabiliti” aquest home per “reintegrar-lo” a la societat. Sra Tura (consellera de la Llei) i Sr. Batlle (director general de Presons): quants anys més preveuen que l’Amadeu necessita per “rehabilitar-se”? Insistim-hi, l’Amadeu no cometé cap delicte de sang (altres persones amb delictes de sang i penes semblants han sortit al carrer moltíssim abans). Inqüestionablement, vostès tenen molta feina, una feina que deu ser molt més rellevant que resoldre la situació de vida o mort d’una persona, oi?.

La mare de l’Amadeu porta més d’un any demanant reunir-se amb el Sr. Batlle i al llarg d’un any no ha estat rebuda ni per ell ni per cap alt responsable d’Institucions Penitenciàries. Potser la vida dels pobres i dels presos no és significativa ni valuosa per als nostres governants. Veure la mare de l’Amadeu, una dona gran, haver d’implorar el seu dret a reunir-se amb el Sr. Batlle en cada visita a la Direcció General d’Institucions Penitenciàries és humiliant. On és la democràcia, senyora Tura i senyor Batlle?, on és la negociació com a mitjà per resoldre els conflictes?, vostès creuen que les persones que des del 1936 han donat la vida per la llibertat i la justícia social ho feren perquè una consellera de Justícia i un director general d’Institucions Penitenciàries actuessin de la manera com vostès porten dos anys actuant amb l’Amadeu Casellas? Com podem dormir tranquils?

L’any 2008, la magistrada del jutjat núm. 2 de Manresa, Érika López Gracia, i posteriorment el magistrat de la secció cinquena de l’Audiencia Provincial de Barcelona, Sergi Cardenal Montraveta, denegaren la posada en llibertat de l’Amadeu per raons humanitàries. En definitiva, s’és davant de presons, de polítics i de Jutges que castiguen -que castiguen els pobres-, però que amb 23 anys d’empresonament no en tenen prou per “rehabilitar” una persona i que surti de nou al carrer.
L’Amadeu va fer una primera vaga de fam a la primavera del 2008, i una segona de fam de 77 dies a l’estiu del 2008. Al setembre del 2008 va acordar amb Institucions Penitenciàries que al març del 2009 se li aplicaria un tercer grau restringit, i que una mica més endavant podria sortir en llibertat.

Què ha succeït, doncs, perquè l’Amadeu romangui a la presó? El 20 d’abril del 2009 l’Amadeu denuncià que el subdirector de Tractament de la presó de Quatre Camins coneixia la falsedat dels informes que l’equip de Tractament de l’MR-3 estava enviant al jutge de vigilància penitenciària núm. 1 de l’Audiencia Provincial de Barcelona per impedir-ne la sortida al carrer (http://amadeucasellas.blogspot.com i http://llibertatamadeu.blogspot.com). Per què l’Amadeu parlava de “falsedat”? Hi ha prou elements per concebre que s’està castigant Amadeu Casellas per raó de les reiterades denúncies que ha fet entorn de la situació a les presons catalanes al llarg d’aquests 23 anys. L’Amadeu ha denunciat que entre 20 i 25 persones han mort al centre penitenciari de Brians 2 als últims dos anys a causa del deteriorament físic i moral que pateixen: a les males condicions de vida, s’hi afegeixen un seguit d’aspectes no gens amables sobre les pràctiques d’una part del funcionariat carceller en les seves relacions amb els presos. (En un exemplar de la revista Catalunya del 2008 s’exposava la situació laboral dels presos catalans i l’incompliment de la legislació sobre les condicions i els sous que aquests han de percebre pel seu treball). La Fiscalia no ha emprès cap investigació. Ni la Conselleria de Justícia. Ni la Síndica de Greuges. Ni la Sindicatura de Comptes. Ni els periodistes d’investigació. La societat no ha emprès cap investigació.

L’Amadeu porta temps remetent, i reproduím literalment els termes que utilitza, a “l’explotació laboral, les tortures, les morts induïdes i tota mena d’abusos que els presos pateixen“. Un panorama no gaire falaguer, prou tèrbol perquè durant l’estada dels periodistes de TV3 a Brians 2 -al març del 2009, per elaborar el programa “A la presó” que s’està emetent aquestes setmanes- no detectessin el que l’Amadeu ha explicat i que els grans mitjans de consum privats i públics han anat amagant: referint-se a Brians 2, ell parla de “poca quantitat, mala qualitat i manca de varietat de l’alimentació; falta d’activitats per als presos; un disseny físic i organitzatiu de la presó i la vida carcerària que condueix a la depressió; saturació de drogues legals i il·legals de molts presos” -el consum de les darreres sí que apareix en aquest programa televisiu, però no s’hi explica com és que n’hi ha ni qui se’n beneficia-; “manca d’aigua calenta i calefacció, en ple hivern, a determinades àrees d’alguns mòduls (quan n’hi ha en una banda no n’hi ha a l’altra); manca d’electricitat durant setmanes en algunes cel·les…“

Cap pres, cap exprès, cap familiar ha estat entrevistat ni per la Fiscalia ni per ningú a fi d’informar-se sobre la conveniència o no d’iniciar un procés rigorós d’investigació. El que moltes i molts de nosaltres, constituïts en assemblea de suport a l’Amadeu Casellas, pensem és d’entrada que el que està succeint a les presons no coincideix amb la imatge que la societat se’n fa. I el que hi passa no és precisament bonic. Per això s’amaga.

Pensem, també, que aquesta tercera vaga de fam (93 dies) i de set (10 dies) de l’Amadeu respon a la justa demanda d’un home sotmès a una situació d’injustícia enfront de la passivitat absoluta dels governants per resoldre-ho. Ara mateix l’Amadeu amb prou feinas supera els 50 kilos, i la seva pressió oscil·la entre 5 i 7. Aquest conflicte no és individual, sinó col·lectiu. No és l’únic, és un entre molts, però el risc sostingut en què està posant en joc la seva pròpia vida i el fet de mantenir les denúncies que efectua sí que són únics.

Per als governants del capitalisme amb un full salarial al final de mes -amb recursos públics- la vida de l’Amadeu no val res. Per a gent molt diversa de Catalunya, l’estat espanyol, Europa i Amèrica que han dut a terme accions de solidaritat amb l’Amadeu als darrers dos anys la seva vida sí que val i sí que té sentit, perquè en l’Amadeu s’hi reflecteix la vida de tothom: les seves esperances, els seus malsons, les seves necessitats, les seves lluites, les seves il·lusions, l’amor a la gent que estima i al que considera una causa justa i, sobretot, la seva llibertat i els seus drets. Els seus drets, Sra. Tura i Sr. Batlle, els seus drets: els de l’Amadeu i els de tothom. Els nostres drets.

Sra. Tura i Sr. Batlle: vostès no cobren dels fons públics per deixar morir un home. Oi que no? Caldrà que s’hi pronunciïn les instàncies internacionals públiques i privades en l’àmbit dels drets humans perquè d’una vegada es resolgui aquesta tragèdia? És així com es “rehabilita” les persones a les presons catalanes? Sra. Tura i Sr. Batlle, vostès seran capaços de mirar als ulls de la mare de l’Amadeu Casellas el dia que es dignin rebre-la? El proppassat 7 d’octubre, mentre vostès es reunien en una sala de la Direcciò General d’Institucions Penitenciàries, només a deu metres de distància la mare de l’Amadeu reclamava un cop més a un càrrec funcionarial intermedi que la rebessin. De debò que no els cau la cara de vergonya? Llavors, què està passant? Exactament què collons estan esperant? A què juguen? On és la responsabilitat política que afirmen que exerceixen? On és???

AMADEU CASELLAS LLIBERTAT!