En aquest sub-apartat d’economia anirem reproduint articles extrets del periòdic CNT que ens semblin d’especial interès. Pots trobar l’edició digital actualitzada entre els enllaços de la nostra web, encara que estaría bé que si t’agrada t’incorporessis com a subscriptor.Ajuda a la premsa llibertària.
Anotacions
23 d’abril. Dia del llibre. (III)
Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.
Estado de wonderbra.
Entretejiendo narraciones feministas sobre las violencias de género.
Bárbara Biglia y Conchi San Martín (Cordinadores)
302 pàgines
18 €
Esperin, esperin, un moment! meravellosa dieu? pot alguna cosa ser meravellosa quan apreta tant? I aquesta subjecció no tindrà alguna cosa a veure amb els mandats de gènere, amb la inscripció a les classes socials, amb la invenció de les races, amb l’heterosexualidad obligada, amb la diferència?
Però? fins a quin punt aquestes preguntes no són més que velles queixes que no tenen sentit en les nostres actuals democràcies?
Efectivament, hi haurà qui cregui que en contextos que s’autodefineixen com a paritaris ja no resulta necessari l’anàlisi feminista. No obstant això, com interpretar llavors les quotidianes evidències de violències i discriminacions de gènere? Ignorant-les i ratllant-les d’un cop?; identificant-les com alguna cosa merament individual, que li toca a cada persona segons tingui més o menys sort en la vida?; considerant-les simplement com simulació col·lectiva d’hordes de feministes histèriques?
Ens sembla que en els actuals discursos quan s’aborda la comprensió de les violències de gènere apareixen diversos llocs comuns que solen desviar la mirada cap als símptomes oblidant les arrels. Enfront d’això creiem important mostrar l’estreta relació de subjeccions i violències amb elements d’estratificació i poder social reconeixent que no es tracta de reductes del passat sinó part d’un dolorós present.
Així en aquest llibre, a través de mirades feministes, intentem abordar aquesta qüestió formulant interrogants, qüestionant respostes, posant a debat símptomes i arrels, deslligant subjeccions i finalment obrint espais de comunicació per a les subversions.
Com? Ajuntant veus en un diàleg col·lectiu. Veus que narren les violències exercides en la construcció de la nostra identitat generitzada, dels nostres cossos, de la nostra sexualitat, del nostre lloc en la història, en els mitjans de comunicació, en l’educació i en el poder. Veus que lluny de parlar des de la victimització i infantilització ho fan des del reconeixement de la capacitat d’agència de les protagonistes.
23 d’abril. Dia del llibre. (II)
Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.
El caso Scala. Terrorismo de estado y algo más.
Xavier Cañadas Gascón
116 pàgines
10 €
El 15 de gener de 1978, a les 13:15 hores, un incendi de grans dimensions destrueix la sala de festes Scala de Barcelona, provocant la mort de quatre treballadors. En 48 hores són localitzats els presumptes autors de l’atemptat per part de la Policia, identificats d’entre els 10.000 manifestants que acabaven de participar en la manifestació convocada per CNT contra els Pactes de la Moncloa. Aquests Pactes signats pel PSOE i el PCE a l’octubre de 1977, amb el beneplàcit d’UGT i CC. OO. anaven a marcar un abans i un després en la capacitat de la classe treballadora espanyola per a fer front a la flexibilització i precarització capitalista del mercat de treball que necessitava la reforma econòmica neoliberal.
Xavier Cañadas, militant de la CNT en aquells moments, va ser una de les cinc persones encausades i condemnades per l’anomenat «Cas Scala», el que li va suposar passar-se vuit anys a la presó. En el seu relat explica quina va ser la participació i responsabilitat real en els fets de les persones condemnades; com va transcórrer el judici plagat d’irregularitats; i com es va orquestrar la destrucció del Scala i el muntatge policial, vertebrat entorn de la figura del confident policial Joaquín Hernández alias «el Grillo» o «el Vell Anarquista», un delinqüent comú convertit per obra i gràcia dels serveis d’intel·ligència en un veterà i repressaliat militant anarquista.
Amb aquest atemptat i la repressió posterior contra el conjunt del moviment llibertari, el Govern neofranquista d’UCD i el llavors ministre de l’Interior Martín Villa perseguien erosionar la imatge pública de la CNT i de tot el moviment llibertari, que en aquells moments, amb els seus 100.000 afiliats només a Catalunya, constituïa una seriosa amenaça per als pactes i consensos dels quals l’esquerra institucional i la cúpula política i empresarial franquista van ser protagonistes durant la Transició.
El Cas Scala va marcar la fi del creixement espectacular de la CNT i del moviment llibertari, i l’inici de la seva decadència accelerada.
Xavier Cañadas Gascón, llibertari, va estar afiliat a la CNT a la fi dels setanta. Condemnat a 17 anys de presó pel conegut com «Cas Scala», va sortir en llibertat condicional després de complir vuit anys de presó.
De la seva experiència en diferents presons espanyoles tracta el text Entremuros. Les presons en la transició democràtica, publicat per l’editorial basca Muturreko Burutazioak (Bilbao, 2000), i El Tubo, un text de pròxima aparició.
Solidaritat urgent amb els treballadors de DANA (Argentina)! 1ªpart.
Companys en lluita,a l’altre costat de l’oceà,però als quals no oblidem a través de l’AIT (Associació Internacional dels Treballadors/es), la nostra organització internacional, on participen els nostres companys/es de la FORA des d’Argentina.Ens expliquen la seva situació i demanen solidaritat!
LOS OBREROS DE DANA EN LUCHA CONTRA LOS DESPIDOS
– En 5 de Enero obreros de la fábrica Dana fueron despedidos con el supuesto motivo de reestructuración productiva, cuando en verdad se estaba dejando sin trabajo a casi todos los obreros que desde hace 7 años venían impulsado la organización interna de lo trabajadores.
El 6 de 5 de enero a las 22hs todos en ruta 8 km 36500 Grand Bourg, lo obreros convocaron a la solidaridad. La misma no se hizo esperar y desde esa noche trabajadores, familiares, amigos, vecinos, miembros de organizaciones sociales y políticas acompañaron todas las noches y días a los obreros de Dana. A la mañana del lunes 7 de enero los trabajadores de la empresa que no habían sido despedidos y no estaban al tanto de la situación se enteraron de lo que ocurría y realizaron una asamblea en la puerta de la fábrica y no entraron a trabajar, mediante comunicado informaron lo decidido:
Reincorporación YA de los Trabajadores Despedidos de DANA!!!
Crecimiento Económico sin Despidos!!!
Los trabajadores de la autopartista DANA SPICER, nucleados en el sindicato de mecánicos (SMATA) hemos conformado una Asamblea Permanente en puerta de fabrica, ya que la empresa envió hasta el momento más de 20 despidos sin causa, siendo posible que aumente la cantidad de compañeros afectados. En un momento en que toda la industria automotriz y autopartista están con picos de producción y contratando más personal, la empresa DANA está llevando a cabo despidos masivos, alegando supuestas razones de reestructuración que son absolutamente falsas y no tienen ningún tipo de relación con la situación de la planta. Estos despidos son parte de la continua política antisindical que la empresa ha emprendido contra la organización gremial que hemos conformado los trabajadores en el lugar de trabajo. Esta ha sido la respuesta de la empresa, frente a nuestro reclamo por condiciones saludables de trabajo ante la utilización generalizada de materiales cancerigenos en la planta, hecho que le ha costado la salud y la vida no sólo de los trabajadores sino de los vecinos de la zona.
Con esta medida represiva, dirigida particularmente hacia los delegados y los trabajadores que han reclamado activamente el cumplimiento de la legislación vigente, la empresa busca evitar que salgan a la luz las gravísimas irregularidades en materia de higiene y seguridad existentes en la fábrica. La empresa busca erradicar de esta manera cualquier tipo de reclamo obrero, con lo que pretende volver a instaurar los despidos que los trabajadores logramos frenar por más de 7 años.
De esta forma los trabajadores de DANA SPICER, pedimos algo sumamente sencillo:
– Reincorporació n de los trabajadores despedidos!! !
– Fin a la persecución y discriminación sindical!!!
– Condiciones seguras y saludables de trabajo!!!
Por esto nuestro lema es:
TOCAN A UNO – TOCAN A TODOS!!!
Agradecemos que nos envíen vuestra solidaridad a:
solidaridadcondespedidosdana@yahoo.com.ar
Con copia a:
Ministerio de Trabajo: ctomada@trabajo.gov.ar
Dana Argentina: hola@dana.com
Responsable de Relaciones Institucionales –Dana EE.UU.-: chuck.hartlage@dana.com
Solidaritat urgent amb els treballadors de DANA (Argentina)! 2ªpart
-
Los días siguientes fueron de resistencia en el lugar, difusión entre los vecinos y trabajadores de la zona, evaluar los movimientos de la patronal y el sindicato, continuar ganando el apoyo de los compañeros no despedidos, sumar al fondo de huelga, la fábrica seguía parada. El domingo 13/01 se realizó un festival en la puerta de la fábrica el cual sirvió para el fondo de huelga, compartir en familia el día a día del acampe, acercar solidaridad y difundir más la situación. Pero al día siguiente la respuesta patronal llegaría criminalmente, a las 22:40 mientras los obreros preparaban la cena fueron brutalmente agredidos por un pato de 60 hombres. Así lo denunciaron los compañeros:
EN DANA FUIMOS ATACADOS!!
Los trabajadores de Dana Spicer sufrimos un brutal ataque por una patota que con armas de fuego, cuchillos, y palos nos golpearon dejando a 4 compañeros internados. Robaron celulares, mochilas, documentos y dinero, destrozaron y quemaron varios vehículos. Después de varios días de resistencia en defensa del puesto de trabajo, no vamos a aflojar, por más que liberen la zona policial y mediaticamente.
Hacemos responsable directo a la empresa DANA que nos contamina, despide y nos manda a matar.
Basta de patota antiobrera
Por la reincorporación de todos los despedidos en Dana Spicer
– Luego de 15 días de lucha y sacrificio estando en la puerta de la fábrica a la vera de ruta 8, con la incertidumbre del futuro económico, soportando el calor de un verano represivo y la lluvias casi tropicales, no teniendo más recursos que los propios y los aportados por la solidaridad, el campamento fue levantado. El lunes 21 la presión mediante telegramas y llamadas de supervisores junto al hostigamiento de la burocracia del SMATA (sindicato de los mecánicos), y con un despliegue policial sin precedente, la patronal logra volver a poner en funcionamiento la planta. Ya con los trabajadores no despedidos adentro trabajando militarizados como en un cartel, este fue el volante difundido por los despedidos:
EL PROBLEMA DE LOS MECANICOS LOS RESOLVEMOS LOS TRABAJADORES
El 7 de enero después de 7 años la empresa con el aval del sindicato intentan una vez más quitarnos la dignidad. Los despidos masivos y discriminatorios no son el final de un plan que comenzó con la postergación de las elecciones de delegados, sino que continúa con más avasallamientos como por ejemplo querer imponernos el 6X2 cuando lo hemos rechazado reiteradas veces por unanimidad en asamblea. Otro perjuicio es el aumento de la producción que significa intercambiar por algunas monedas nuestra salud, como si fueran pocas las lesiones físicas que hay actualmente. Todo esto mientras la gerencia se llena los bolsillos con tercerizadas y los trabajos afuera. El objetivo mas buscado por este matrimonio empresa – representantes sindicales, es querer prohibirnos la libre expresión, asambleas, reuniones etc. Negándonos a los trabajadores elegir nuestro futuro. Valoramos el apoyo incondicional que recibimos de los compañeros y los que no lo hicieron, por miedo, dudas, etc. los respetamos y nos ponemos a disposición. Durante este tiempo hemos recorrido fiscalias, comisarías, ministerios (de trabajo: La Plata- José C Paz- Nación) secretaria de derechos humano, ministerios de seguridad. También hemos realizado un festival en la puerta de la fabrica para la familia y los vecinos y al día siguiente fuimos atacados por una patota bajo zona liberada por parte de la policía, siendo nuestros hogares también blanco de ataques ( disparos desde vehículos) por todo esto decimos:
Reincorporacion de todos los despedidos por defender los derechos
( el tuyo y el mío) no vamos a parar hasta que se valla el último policía del establecimiento
Trabajadores de DANA
El problema de los mecánicos lo resolvemos los trabajadores
– Los delegados despedidos continúan exigiendo la reincorporación presentando todos los recursos legales posibles y siguiendo instando a la solidaridad tanto de los trabajadores en actividad en la fábrica como de la clase trabajadora en su conjunto. Ante esto nuestro Sindicato de Resistencia de Oficios Varios de Morón adherido a la FORA-AIT ha cursado un pedido de ayuda económica a los sindicatos anarcosindicalistas, sindicalistas revolucionarios, sindicalistas de base y a todo trabajador solidario de Europa y Estados Unidos, teniendo en cuenta la mejor posición de organización de base existente allá
Pero además desde aquí hay que continuar con la solidaridad aunque sea económicamente más difícil es igual de importante y valedera. Toda lucha de nuestra clase trabajadora es nuestra lucha, y la solidaridad es efectiva poniendo el cuerpo por nuestro hermano de explotación allí donde halla una lucha, la solidaridad y el apoyo mutuo es nuestro deber. Solo la clase trabajadora emancipara a la clase trabajadora.
23 d’abril. Dia del llibre. (I)
Des d’avui i fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot. Avui el primer:
Queremos libertad. Una vida en los Panteras Negras.
Mumia Abu-Jamal
368 pàgines
20 €
L’aguda anàlisi que Mumia fa dels Panteres Negres ofereix als lectors una visió única d’una organització considerada per J. Edgar Hoover (director del FBI) com la major amenaça a la seguretat interna del estats units.
De jove, Mumia Abu-Jamal va ajudar a fundar el Black Panther Party (BPP) a Filadelfia, va col·laborar amb el seu diari, The Black Panther, i va començar així una vida dedicada enterament a la lluita per la llibertat. En “Queremos libertad” Mumia combina els seus records de la vida quotidiana en el Partit amb l’anàlisi de la història de les lluites per l’alliberament negre. El resultat és una complerta visió del Partit dels Panteres Negres.
La història del BPP és difícil de sintetitzar, ja que no és la història del típic partit d’avantguarda, sinó l’intent de construir des de la comunitat una forma de contrapoder que signifiqués des de ja una forma d’alliberament. Això es reflecteix tant en les patrulles de control de l’activitat repressiva de la policia com en els nombrosos programes de suport a les comunitats negres: menjadors populars, atenció sanitària, ajuda a la tercera edat, formació política… El creixement rapidíssim del Partit, a la fi dels seixanta i inicis dels setanta, va omplir d’esperança a una part important de la població negra nord-americana, i va traspassar amb la seva energia, originalitat i creativitat les fronteres dels EE. UU., per a servir com referent a altres minories oprimides en el món, en un moment en què creixien els moviments d’alliberament nacional arreu i la nova esquerra contestatària a Occident. El Partit és el producte contradictori d’aquestes tendències en l’esquerra del moment: nacionalisme antiimperialista, marxisme-leninisme, avantguardisme… però també comunitarisme, alliberament personal, feminisme, antiautoritarisme…
Tractat com un veritable enemic intern a liquidar, la CIA i l’ FBI es van valer de tots els mitjans de contrainsurgencia i de manipulació, a més de la pura repressió i assassinat, per a aniquilar-los.
BIBLIOTECA D’ECONOMIA
En aquest sub-apartat d’economia anirem reproduint articles extrets del periòdic CNT que ens semblin d’especial interès. Pots trobar l’edició digital actualitzada entre els enllaços de la nostra web, encara que estaría bé que si t’agrada t’incorporessis com a subscriptor.Ajuda a la premsa llibertària.
Article: QUATRE QÜESTIONS SOBRE LES PRIVATITZACIONS. (Obre’l aquí)
Acció de les morenes sagnants de la Roser (Berga)
Castell de Blanca Flor, 2 d’abril de 2008
Les Morenes Sagnants de la Roser, comunicat oficial:
Serveixi aquest comunicat d’advertència a capellans, monges, mongetes, beates, i altres divulgadors de la mentida i la ignomínia. Massa temps ha passat des de que la lluita anticlerical fou abandonada per les gairebé oblidades “Pubilles de Belzebú”. Davant de la insostenibilitat d’aquesta situació, les “Morenes sagnants de la Roser”, ens alcem amb el mall de la guerra sodomita, amb la voluntat de donar un cop rere un altre als halitòsics pregoners de la paraula del senyor i als seus lacais.
La passada nit vam desplegar fins a deu comandos operatius d’operacions especials per l’obaga de Queralt, amb un objectiu molt clar: El segrest de la sagrada família, resident a l’ermita de nom homònim, situada al costat del famós tancat dels cérvols, ara ja inexistents.
A hores d’ara podem constatar l’èxit de l’operació, així com la dignificació de la ja esmentada ermita. La família cristiana, formada per un home amb una túnica marró de marca desconeguda i un hula hop del mateix color clavat al clatell, una dona aparentment promíscua, i un nadó amb cara de toxicòman que va perdre un braç en el transcurs de l’operació ha estat substituïda per un gràcil i bell noi de color, (de color negre) fet amb làtex, i amb un erecte, saborós i vibràtil penis. El jove fadrí negre es una reproducció del nostre líder espiritual valorada en 60 euros.
No es tracta doncs de cap acte de vandalisme ni de cap robatori com ha denunciat l’Associació dels Amics del Romànic del Berguedà sinó d’una substitució: de tres ídols per un altre. Si no heu trobat el gran negre de latex, sinó ha estat donat com a prova als mossos, ens atrevim a suggerir la possibilitat que el tingui el nen tenebres al seu “cuarto” i que l’estigui fent servir…
Nosaltres no ens vendrem per unes tristes entrades al Tibidabo, i uns pocs milers de marcs. No hi haurà més concessions en la lluita anticlerical. La família serà destruïda i abocada en un femer, el lloc que li pertoca. Per tant cal que tothom sapigueu que l’únic que recupereu de la imatge dels vostres ídols són els bossins.
Això només és el començament, no pararem fins a l’eradicació total i absoluta de la xacra cristiana al Berguedà.
La guerra anticlerical es inevitable!
Sodomia o mort!
