CCOO i la traició com a mode de vida

CCOO i la traició com a mode de vida

 

 

El secretari general de CCOO, José María Fidalgo, va confirmar que el compromís del seu sindicat segueix vigent, i no és un altre que la “moderació salarial”. Va reconèixer que serà un camí difícil donat l’augment de de la inflació, però va insistir que als treballadors els havia anat bé en els últims anys amb aquest principi de moderar els salaris.


El secretari general de Comissions Obreres, José María Fidalgo, ha demanat “responsabilitat” als partits polítics i als agents socials a l’hora d’afrontar la crisi econòmica. El dirigent sindical ha criticat que en ocasions “es rebutgen  les propostes del Govern” per part de l’oposició sense que es donin altres alternatives. “En situacions de crisis cal ser prudent”, ha afirmat el secretari general del sindicat.

 

 

 

Fidalgo ha enviat aquest missatge durant una compareixença per a parlar sobre la situació econòmica, conscient de la compareixença que tindrà el dimecres en el Congrés el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Fidalgo “s’alegra” a coincidir amb Zapatero a pensar “en els de baix abans que els de dalt” i va afegir que si l’oposició vol col·laborar “que digui com”. Després va argumentar en clau progressista a l’afirmar que “No es col·labora dient que s’està pensant en els interessos de les persones i al mateix temps plantejar que es redueixi encara més la despesa pública o recaptar menys per a reduir-la, perquè així no s’arregla la situació econòmica del nostre país”.

 

 

Fidalgo va dir que el sindicat no admetrà retallades en la protecció social dels treballadors a causa de la crisi econòmica. Però, participarà activament en la taula convocada pel govern amb la UGT i la patronal per a debatre sobre la nova reforma laboral.


A més, s’ha mostrat contrari a una reforma urgent del sistema de pensions, tal com va sol·licitar el Banc d’Espanya, i de les retallades en la despesa pública que afectin a la qualitat dels serveis públics.

 

 

Fidalgo ha apostat per mantenir “el compromís amb la moderació salarial” que s’ha produït en els últims anys, que ha permès millorar la renda dels treballadors però sense alimentar l’espiral inflacionista.

 

 

Extret de Kaosenlared

Programari lliure

TROBADA DE PROGRAMARI

LLIURE A FIGUERES

 

 

 

Durant uns quants dissabtes ens hem anat trobant diversa gent amb il·lusió pel programari lliure a Figueres, resolent dubtes i compartint experiències amb ordinadors al davant.

 

 

Aquest divendres 4 de juliol del 2008 a les 17.30h fem una reunió al taller de la botiga “PC-Shop” del carrer Peralada de Figueres, que segurament podrà ser el punt de partida d’una cosa més organitzada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tothom hi és convidat. Podrem plantejar objectius i camins per arribar-hi, així com proposar tallers, vies de comunicació i col·laboració.
Aquest és un pas més en el creixement de la comunitat informàtica lliure de les comarques gironines. Mira també:

http://lapipaplena.wordpress.com/

Una lectura llibertària del Moviment LGTB


Una lectura llibertària

del Moviment LGTB

 

 

 

Les organitzacions pro-governamentals LGBT, han propiciat un concepte d’acceptació social, emmotllat al que la societat està preparada per a acceptar. No ha qüestionat el model heterosexista que impregna tota la nostra cultura heretada del jueu-catolicisme, fonamentada sobre la construcció política i social del patriarcat, i segueix avui dia profundament arrelada en el comportament col·lectiu i personal. Encara que reivindiqui i construeixi altres models familiars, segueix sostenint un model familiar íntimament lligat al model heterosexual, però que en cap cas qüestiona o lluita contra aquesta Institució social que reprimeix la llibertat de l’individu enfront de la pressió socio-familiar. Exclou i renega d’altres múltiples practiques sexuals i identitats, estigmatitzant i censurant a milers d’individus sota el seu discurs moralista. Ha blindat zones tradicionalment d’ambient, construïdes per activistes en un principi com espais alliberats en les grans ciutats; en barris elitistes i classistes per a una minoritària comunitat Gai, que no és ni obrera, ni puta, i si taurons de les finances i de l’explotació del Bussines rosa. Han contribuït a la cimentació de rols, transmetent un missatge ple de clichés i materialismes sobre el que avui dia és i ha de ser un Gai i una Lesbiana. Han venut el contingut que un dia van tenir, per a acomodar-se a l’espectacle capitalista.

 

El conflicte de fons segueix estant en punt mort, i no ha variat gaire. La societat ja no s’escandalitza, d’acord, però que a ningú li toqui en la seva família. L’homofòbia segueix sent el problema de fons, i la discriminació, i la por segueix marcant la fase d’identitat sexual i de gènere de tots/es els joves. Forçant en la construcció d’una doble vida a moltes persones. Genera conflictes que no totes superen en l’acceptació de la seva condició i orientació sexual, provocant sofriment i en molts casos arrossegant a unes al suïcidi, i a altres a la repressió sexual. Situa a la dona i el femení en un segon pla, predominant la masculinitat i sostenint la lesbofòbia i el sexisme entre la comunitat gai.

 

Si per a aquestes organitzacions LGBT, ser gai és sinònim de reproduir les mateixes pautes socials, jo i altres moltes ens quedem en la vorera de davant i preferim ser mariques, bolleres, i putes amb dignitat, criteri i personalitat.

 

 

Jose Luis Corrales ha participat en diversos projectes llibertaris d’activisme LGTB i és militant del sindicat CNT. Extracte d’un article publicat al CNT de Juliol.

Edició de l’Anarcosindicalisme Bàsic en català!

Properament l’editora El Grillo Libertario treurà el llibre Anarcosindicalisme Bàsic en català gràcies a la traducció que n’ha fet un company del sindicat d’Olot i a la maquetació d’un altre company i membre de la xarxa de recursos gràfics La Bugia.

si us interessa tenir-lo poseu-vos en contacte amb l’editora o amb el mateix sindicat d’Olot i en parlem.

Us avancem la portada del llibre.

APROVADA LA MOCIÓ DE SUPORT A EN FRANCESC ARGEMÍ A L’AJUNTAMENT D’OLOT

APROVADA LA MOCIÓ DE SUPORT A EN FRANCESC ARGEMÍ A L’AJUNTAMENT D’OLOT

 

El passat dijous 19 de juny es va votar a l’ajuntament d’Olot la moció
 presentada per l’Associació Cultural La Greda, Maulets i el sindicat
 CNT-AIT d’Olot. 

La votació va ser favorable a la moció presentada rebent
 el suport de tots els grups polítics a excepció del PP i PxC.
 

 Un grup de companys i companyes de les organitzacions que presentaven la
 moció vam estar presents en el ple amb cartells reivindicatius i demanant
 la llibertat total per en Francesc Argemí que ara es troba en règim obert
 havent d'anar cada dia a dormir a la presó.
 

 L'Associació Cultural La Greda, Maulets i el sindicat CNT-AIT d'Olot
 continuarem reivindicant la llibertat d'en Franki en propers actes que
 durem a terme a la ciutat d'Olot.

Programació d’estiu a Ràdio 90


Programació d’estiu a Ràdio 90

Cada any, quan arriba l’estiu, Ràdio 90 renova la seva programació. La d’enguany ofereix novetats molt interessants.

Ràdio 90, és una experiència que es va iniciar l’any 1990 a Olot – d’aquí el nostre nom -al voltant d’un grup d’amics tocats pel món de la ràdio, mitjà en el qual ja havien tingut diferents intervencions.

Després de superar un seguit inacabable de dificultats, finalment el 17 de juliol de 1993 comencem les emissions de manera regular i ininterrompuda fins el dia d’avui, cobrint la zona central de la Garrotxa, Olot i rodalies.

El plantejament, objectius i definició de la nostra emissora no ha canviat en absolut al llarg d’aquests anys. El primer de tot és el plantejament associatiu, desinteressat i respectuós amb els que professionalment es dediquen a fer tasques similars, el que provoca la total inexistència de publicitat i patrocinadors a la nostra sintonia. Per tant som una emissora sense afany de lucre i autofinançada per tots els col·laboradors. Tampoc pretenem fer res semblant al que es pot trobar al dial de la FM i sí potenciar música, grups i experiències que habitualment no tenen un espai en aquest mitjà de comunicació. Un altre dels objectius és que la qualitat sempre ha d’estar per sobre de la quantitat.
Aquesta és la nostra proposta de la qual ens sentim orgullosos i cofois perquè gaudim fent-ho i perquè malgrat les limitacions que podem patir, el que oferim es pot qualificar de força acceptable, i sinó escolteu-nos i jutgeu vosaltres mateixos. Això sí, us advertim que no trobareu res impersonal ni convencional.

A més aquest any celebrem els 15 anys de l’inici de les emissions ininterrompudament.
Pels que no sigueu d’Olot o rodalies, podeu escoltar la ràdio online aquí.

http://www.r90.org

MOCIÓ PER LA LLIBERTAT D’EN FRANCESC ARGEMÍ DE TERRASSA

Aquest és el text de la moció que serà presentada demà a l’ajuntament d’Olot per demanar la llibertat d’en franki.

MOCIÓ PER LA LLIBERTAT D’EN

FRANCESC ARGEMÍ DE TERRASSA


ELS FETS

Durant la Festa Major de Terrassa del 2002, en el marc de les activitats de l‘espai “Jove tu també pots…”, un grup d’unes trenta persones participaren en una cercavila per demanar que es retiressin les banderes espanyola i europea del balcó de l’Ajuntament. Després de varis intents de despenjar les banderes, hi va haver una càrrega policial per intentar impedir l’acte. Tot plegat va acabar amb set persones ferides sense que es produís cap identificació ni detenció. Arrel d’aquests fets, l’Ajuntament va demanar que s’obrís una investigació i mesos més tard dos joves terrassencs rebien unes citacions judicials.


El judici a Terrassa

El 8 de setembre de 2004 es va realitzar el judici en que s’acusava als dos joves terrassencs dels delictes d’ultratges a Espanya, atemptat a l’autoritat i desordres públics. Cal destacar que:

  • En declaracions prèvies un agent va dir que li havien passat els noms dels joves en un paper.

  • La policia no va reconèixer cap de les persones acusades.

  • A les fotografies presentades no hi figuren els acusats.


El 22 de setembre de 2004, Enrique Rovira del Canto, titular del jutjat penal número 2 de Terrassa, va sentenciar a un dels joves a 2 anys i 3 mesos de presó i 8 mesos de pena multa. L’ altre a 1 any i 6 mesos de presó, i 7 mesos de pena multa.


El recurs a l’ Audiència Provincial de Barcelona

Davant d’aquesta sentència es va presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial demanant l’absolució d’ en Francesc Argemí (Franki).


El dia 1 d’Abril del 2005 la Secció Segona de l’Audiència Provincial, integrada per Pedro Martín Garcia, Javier Arzúa Arrugaeta, José-Carlos Iglesias Martín i Maria José Magaldi Paternostro, va ratificar la sentència del jutge i ex-fiscal militar, Enrique Rovira

del Canto, que condemnava a presó al jove egarenc.


La petició d’ indult a l’ Estat Espanyol

Tot i que en un primer moment l’Ajuntament de Terrassa s’havia presentat com acusació particular, posteriorment la junta de portaveus del consistori (a excepció del representant del PP), va decidir formular la petició d’indult en favor d’en Franki. A finals del passat mes de maig, el jutge Rovira del Canto, coneixedor de que la petició d’indult ja estava tramitant-se, va decidir aturar l’ingrés a presó del jove terrassenc basant-se en què la condemna era inferior a 3 anys i es corria el risc d’empresonar algú que posteriorment podria ser indultat.


Per altra banda, setmanes més tard, l’Audiència Provincial de Barcelona va decidir acceptar revisar la seva resolució com a conseqüència de l’incident de nul·litat presentat per la defensa. Si decidissin declarar nul·la la seva resolució haurien de tornar a pronunciar-se, però si optessin per no anul·lar-la, la defensa tindria la possibilitat de recórrer al Tribunal Constitucional per intentar aconseguir l’absolució.


Denegació de l’indult

El dimecres 22 de març del 2006, els advocats d’en Franki van saber que la petició d’indult havia estat denegada i el van citar al jutjat pels següents motius:

  • Notificar la denegació de la petició d’indult per part del Ministeri de Justícia

  • Comunicar que ha finalitzat la suspensió de l’execució de la sentència motivada per la petició de l’indult

  • Confirmar que continua el procés per a executar la sentència de 2 anys i 7 mesos de presó

  • Informar que disposava d’un termini de 7 dies per ingressar a presó


Així doncs, es va ratificar la sentència dictada pel jutge ex-militar Rovira del Canto. La defensa va presentar un recurs al Tribunal Constitucional que va aturar en aquell moment l’ingrés a presó d’en Franki.

El passat divendres 18 d’abril de 2008, els advocats d’en Francesc Argemí, reberen l’acta de desestimació del recurs presentat davant el Tribunal Constitucional espanyol en la que afirma “carece manifiestamente de contenido que justifique una decisión sobre el fondo por parte del tribunal constitucional”.

El passat dilluns 28 d’abril de 2008, Francesc Argemí, va ser detingut i empresonat sense avís als advocats i prescindint del tràmit de la citació prèvia. Ha estat durant un mes i mig al Centre Penintenciari de Can Brians 2. Actualment li han concedit el tercer grau en règim obert. Es tracta d’una llibertat parcial i vigilada, ja que de dilluns a dijous ha de dormir a la presó Model.

En les últimes setmanes s’han realitzat nombroses mobilitzacions arreu dels Països Catalans, destacant la manifestació de Barcelona amb 2.000 persones malgrat la pluja.

Per tot això, l’assemblea de Maulets de la Garrotxa, CNT d’Olot i l’associació Cultural La Greda proposem al Ple l’adopció dels següents acords:

  1. Demanar la immediata posada en llibertat total, immediata i sense condicions d’en Francesc Argemí; entenent així que aquest ajuntament es suma al suport que des d’arreu dels Països Catalans s’està duent a terme, per evitar que accions repressives d’aquest tipus es tornin a repetir.

  2. Instar al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya perquè estudiï d’immediat l’empresonament i es faci efectiva la revisió del cas del jove Francesc, i alhora, exigeixi la seva llibertat sense dilacions.

  3. Instar a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, així com a la Direcció General d’Institucions Penitenciàries perquè es manifestin en el mateix sentit.

  4. Traslladar aquest acord al Departament d’Interior i a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya; a la Direcció General d’Institucions Penintenciàries i al Ministerio de Justícia de l’estat espanyol.

SGAE

Més de 30 socis de l’SGAE es

posicionen  contra la demanda a CNT

 



Fermin Muguruza, Amparo Sánchez o Habeas Corpus, entre els signants

d’un manifest crític amb el procés judicial iniciat per la societat de gestió.

 

 

Més de 30 músics associats a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) han signat un manifest en el qual critiquen la demanda interposada per l’entitat contra el sindicat Confederació Nacional del Treball (CNT), al que exigeix 9.000 euros per intromissió il·legítima en l’honor a causa d’un comunicat que va fer públic un dels seus sindicats. En resposta, la CNT va començar fa mesos una campanya d’acció directa a tot l’Estat contra l’ SGAE.

 

 

Els socis de l’SGAE, entre els quals hi ha noms coneguts com el músic basc Fermin Muguruza, la cantant d’Amparanoia, Amparo Sánchez, o el grup de hardcore Habeas Corpus, manifesten en l’escrit el seu total desacord amb la demanda, al considerar que qualsevol individu o organització té el dret d’expressar la seva opinió sobre el funcionament i activitat de l’SGAE.

 

 

D’altra banda, els artistes indiquen que l’entitat dirigida per Teddy Bautista en cap moment els va sol·licitar permís per a iniciar el procés judicial, el que al seu entendre indica serioses deficiències quant a la seva democràcia interna.

 

 

El manifest conclou amb la petició a l’SGAE que retiri la demanda i exhorta a la societat de gestió a que, a partir d’ara, renunciï a aquest tipus de mètodes davant casos similars.

L’organització anarcosindicalista continua rebent noves adhesions al manifest per part de socis de l’SGAE. Els socis i sòcies interessats han de dirigir-se al correu electrònic graficas_madrid@cnt.es.



Es pot consultar el text complet del manifest, així com la llista d’adhesions, en el següent enllaç: http://www.cnt.es/node/126

 

 

Sindicat d’Arts Gràfiques, Comunicació i Espectacles de la Confederació Nacional del Treball.

 

www.cnt.es/graficas