Des de CNT Manresa, donem per obert el conflicte amb l’empresa Bonet Roca S.A., dedicada a la venda al detall de material elèctric, mes aviat a la venda de làmpares i il·luminació, tenint diverses botigues pel centre de Manresa i una central a St. Fruitós del Bages.

La Montse ha estat acomiadada injustament. La nostra companya a l’exigir els seus drets fonamentals estava rebent per part de la seva encarregada, ja d’un temps endarrere, pressions fins al moment de fer-se insuportables per a la companya i acabant en un atac d’ansietat per l’assetjament sofert i la  baixa mèdica. Estant en aquest procés de baixa mèdica la nostra companya ha estat acomiadada. La companya també ha sofert una sèrie d’irregularitats per part de l’empresa: treballava 44 hores setmanals, mentre l’empresa solament li cotitzava a la seguretat social 40 hores, l’empresa no havia pactat el calendari laboral amb les seves treballadores, a això se li suma que la Montse realitzava tasques en l’empresa que no es corresponien amb la seva categoria professional. La Montse duia la botiga ella sola, mentre que la seva categoria era la d’ajudant de dependenta, robant-li l’empresa la diferència de salari i drets que li corresponien.
Les reivindicacions de la Montse són les següents:

-Pagament dels salaris no reportats fins a la data de la seva readmissió.
-Signatura del calendari laboral incloent vacances no gaudides fins a la data.
-Contracte indefinit.
-La categoria laboral que li correspon.
-Pagament d’uns dies no pagats (de l’1 al 7 d’Agost).
-Retribució de les hores extres segons conveni.(cap a 44 hores mentre cotitzava 40).
-Cessament de l’abús d’autoritat de la seva encarregada Merçé i retractació per escrit.

Per aquests motius sol·licitem l’enviament de faxos a l’empresa. En número de fax és el 93.877.19.16 en solidaritat amb la companya. Proposem aquest model de enviament:

L’EMPRESA BONET ROCA
VULNERA ELS DRETS
DELS SEUS TREBALLADORS
· Van acomiadar la treballadora Montse estant
de baixa, produïda per l’assetjament laboral
de la seva encarregada Mercè, al reivindicar
els seus drets.
·La categoria laboral que tenia, no es corresponia
amb la feina que feia, robant-li a la treballadora
la diferència de salari i drets.
READMISSIÓ MONTSE!!!

Sindicat d’Oficis Varis de la CNT/AIT Manresa

El que segueix és un comunicat que ha fet públic Amadeu Caselles, que estava en vaga de fam per aconseguir la seva llibertat.

Amadeu Casellas Ramón, Hospital de Terrassa-Comunicat:

El dia 05/09/2008, a les 14.30 he deixat la vaga de fam que venia mantenint des del passat dia 22/06/2008, després d’arribar a un acord amb el Síndic de Greuges de Catalunya (Defensor del Poble), en concret amb Ignasi Garcia i Clavel, Director de Seguretat Pública i Relacions socials, també pel meu estat de salut.

Vull donar les gràcies al suport rebut sense el qual aquest acord no hagués estat possible, a la meva mare, també i molt especialment a la meva advocada, que encara i estant amb un delicat estat de salut ha estat en tot moment, al costat del seu company, al meu costat. També a la CNT, especialment als de Manresa on estic afiliat. També agraeixo tot el suport rebut des de la Plataforma de la comarca d’Osona. ALS meus amics/as, als Maulets de Vic, a la meva cosina, (…), a totes les associacions de drets humans i contra la tortura, als meus companys, grups anarquistes de tot l’estat espanyol i de l’estranger, i a totes les persones que amb les seves cartes i postals m’haveu donat ànims i forces quan flaquejaven. No segueixo amb la llista perquè és molt llarga, però us dono les gràcies a tots/es pel vostre suport i solidaritat ja que sense ell no hagués estat possible arribar a aquest acord amb el Síndic de Greuges , que mereix tota la meva confiança perquè, entre altres coses, ens coneixem des de fa molts anys.

Espero que en un termini curt puguem celebrar la meva sortida. Com us podeu imaginar encara he d’estar uns dies a l’hospital i després a la infermeria. Pel que a través meu o de les persones més properes us aniré informant.

Salut i Anarquia, Amadeu.

Sovint ens queixem, amb raó, que a la nostra vida pública li falten idees, debat, capacitat de reflexió. Però aquest major interès per les idees hauria d’anar acompanyat també d’un gran sentit de realitat, de la voluntat de concretar les idees, de preocupar-se pels problemes que tenen les persones reals. Quan no es fa així, les idees solen ser excuses per a fer castells en l’aire, fins i tot castells progressistes.

Trobo a faltar les dues coses: idees, però també accions concretes per a lluitar contra el tracte injust, contra els sofriments que molts pateixen. La presó és un dels temes que més debat i més preocupació haurien de generar entre nosaltres. Per desgràcia, no és així. Des de fa anys he viscut diversos casos de presos polítics a Catalunya i he comprovat que el sistema judicial i la institució penitenciària són feus tan tancats, tan opacs, que, si no es va amb molta cura, poden acabar instal·lant-se en ells la parcialitat, l’arbitrarietat, la crueltat i el legalisme venjatiu.

Ja que vull referir-me a casos concrets, parlaré d’Amadeu Casellas. És un anarquista que va atracar bancs en els 70 i 80. Fa ja bastant més de 20 anys que està en presó. Demana ser excarcelat, perquè, si no, la seva condemna acabarà convertint-se en perpètua, el que va contra la celebrada Constitució espanyola. Però també es conformaria amb la concessió, com li correspon, del tercer grau penitenciari, per a anar solament a dormir a presó. I se li nega tot. Tot. Sospito que perquè és anarquista. Si fos banquer, exalcalde, algú de la faràndula o un empresari ho tindria molt millor. Però és anarquista. I, a aquests, no se’ls condemna només a la presó: també a la inexistència.

Avui fa 74 dies que Amadeu Casellas va començar una vaga de fam per a reclamar que se’l tracti com es tracta a tot el món. Això tampoc té cap efecte. Em temo que el poder s’agrada principalment a si mateix, en el jutjat, en la presó o on sigui. Els que tenen poder, tenen també l’objectiu de reduir el sofriment i de fer la vida més suportable, més humana?

Josep Maria Terricabras

Extret del Periódico de Catalunya

Model de carta per recolzar la lluita d’Amadeu Casellas, pres anarquista en vaga de fam des de fa més de 60 dies.

23 de agosto de 2008

Ilmo. Sr. Presidente del Congreso de los Diputados,
Srs Diputados y Sras Diputadas,

Por el presente escrito, quisiéramos expresar nuestra alarma y preocupación por la gravísima situación del Sr. D. Amadeu Casellas Ramón, preso en el Centro Penitenciario de Quatre Camins, y en huelga de hambre desde hace dos meses. En estos momentos el Sr. Casellas ya ha perdido veintiocho kilos, su situación de salud es muy delicada y se encunetra en la unidad penitenciaria del Hospital de Terrassa.

El motivo de dicha huelga, es su reclamación de que se ponga un límite a su condena, algo que nos parece del todo justo y razonable si tenemos en cuenta que ya lleva veintidós años pagando condena; es decir, toda una vida. Creemos que el Sr. D. Amadeu Casellas Ramón ha pagado con creces su deuda con la justicia y que no se le puede condenar, de hecho, a una cadena perpetua.

El Sr. Casellas denuncia que ‘desde la prisión no me quieren aplicar lo que me corresponde como represalia por algunos hechos ocurridos muchos años antes’ y asegura que el equipo de tratamiento ‘envía informes antiguos a las autoridades competentes, obviando los progresos conseguidos los años posteriores’.

La situación todavía es más insostenible si tenemos en cuenta que la jueza del Penal 2 de Manresa, Érika López Gracia, ha denegado su solicitud de refundición de condenas.

Por lo tanto, pues, esperamos que el Congreso de los Diputados – Cortes Generales, promueva una Comisión de Investigación para esclarecer la penosa y grave situación que padece el preso D. Amadeu Casellas Ramón, y el conjunto de la población reclusa en España.

También solicitamos la mediación urgente del Ilmo. Sr. Presidente del Congreso de los Diputados y de todas las instituciones democráticas españolas e internacionales, en aras de lograr la libertad inmediata y la completa rehabilitación y reinserción del Sr. D. Amadeu Casellas Ramón, antes de que las consecuencias sean irreversibles y pueda fallecer, dado que lleva ya mas de 60 días en huelga de hambre, siendo ignoradas y despreciadas sus legítimas y lógicas peticiones

A la espera de que el Congreso de los Diputados – Cortes Generales, acepte nuestra petición urgente para evitar la muerte y lograr la libertad y rehabilitación del ciudadano preso. Sr. D. Amadeu Casellas Ramón, se despide atentamente,

(s’ha de complimentar amb les dades personals: nom cognoms , direcció postal,DNI…, i remetre-ho a la següent direcció:

CONGRESO DE LOS DIPUTADOS

C/ FLORIDABLANCA, S/N
28071 MADRID
TF – 91 390 60 00
FAX: 91 429 87 07

informacion@congreso.es,

També es poden enviar als diputats de ICV i ERC i a qui considereu convenient:

fcanet@diputado.congreso.es,
joan.herrera@diputado.congreso.es, joan.herrera@iniciativa.cat,
gaspar.llamazares@diputado.congreso.es,
jridao@diputado.congreso.es, joan.ridao@parlament.cat,
aferna11@xtec.cat,

Responsables de temes socials del PSOE

emartin@psoe.es,
rvicente@psoe.es,
msociales@psoe.es,
mfernandez@psoe.es
MÉS INFORMACIÓ A:

www.cnt-ait-manresa.blogspot.com

www.klinamen.org
www.lahaine.org
www.cnt.es
www.kaosenlared.net
www.nodo50.org
www.alasbarricadas.org

entre altres
LLIBERTAT PELS ANARQUISTES PRESOS.

 

 

 

Octavio Alberola

Ens informen que el Ministeri d’Economia ha enviat la nòmina de perceptors d’Ajudes i Indemnitzacions de la Llei 46/1977 i que en ella hi figura Pilar Vaquerizo, vídua de Francisco Granado.

Els que han seguit el desenvolupament del procés anomenat de «recuperació de la memòria històrica» recordaran que va ser al 1998 que Pilar va sol·licitar, per primera vegada, aquesta indemnització sobre la base de les que s’havien concedit a quants havien estat empresonats durant el franquisme. També recordaran que li va ser rebutjada amb el l’excusa que el seu marit no havia complert el temps mínim de presó exigit per la normativa, atès que Francisco Granado havia estat executat 17 dies després d’haver estat detingut.

Doncs bé, com tots sabeu, malgrat totes les denúncies i protestes que des de llavors es van organitzar i al fet escandalós que en el curs dels anys transcorreguts l’Estat ha donat nombroses ajudes i indemnitzacions a organitzacions polítiques i sindicals, així com a associacions de memòria històrica, no és fins ara que a la vídua de Granado se li reconeix tal dret. I ja veieu l’import de la indemnització.

 

 

 

 

 

És veritat que tot el fet durant aquests anys per a obligar a l’Estat a corregir aquest «oblit» (totes les vídues o vidus de les persones executades, que no havien complert el temps mínim de presó exigit, havien quedat excluides de les indemnitzacions al no considerar que si no havien fet més temps de presó era per haver estat executades) no ha quedat en l’oblit ; però és molt dolorós i indignant constatar que aquestes persones són ara víctimes d’una nova injustícia. Una injustícia comesa pels redactors de la Llei de « memòria històrica » i validada per tots els partits que van aprovar aquesta Llei. Em refereixo al fet que en aquesta Llei es considera que hi ha víctimes del franquisme de primera i de segona classe: Les de primera són les que van perdre la vida a partir de gener de 1968, que rebran una indemnització de 135.000 euros. Les de segona classe són les que van ser assassinades pels franquistes abans d’aquesta data, que només tenen dret a 9.616.18 euros.

 

www.memorialibertaria.org

Hem d’estar alerta amb els accidents laborals i defensar la nostra seguretat per sobre dels beneficis de la Patronal. Però això no vol dir que deixem de banda la nostra responsabilitat en el moment de treballar.

A la feina utilitzem totes les mesures de seguretat necessàries.

Acomiadament del delegat sindical a TEPSA.

Recentment, i arran de l’interès d’un grup de treballadors de l’empresa per defensar els seus drets laborals, s’ha constituït la Secció Sindical de la CNT en Terminals Portuàries (TEPSA), empresa dedicada a la càrrega, descàrrega i emmagatzematge de productes químics. No obstant això, posteriorment a la constitució de la secció sindical a TEPSA, l’empresa, el 6 d’agost, ja ha comunicat l’acomiadament del delegat sindical de CNT, treballador d’aquesta empresa al seu centre del moll d’inflamables del Port de Tarragona.

La greu “falta” comesa pel company ha estat la d’organitzar-se sindicalment i interessar-se davant l’empresa pel compliment dels drets laborals més mínims. Als treballadors/as de TEPSA a Tarragona no se’ls garanteixen els festius ni els caps de setmana, canviant-se’ls l’horari sovint el mateix dia. A més en el moment que arriben els vaixells veuen afectat el seu horari, se’ls arriba a variar diàriament, i en cas d’haver alguna baixa entre els companys, no es respecten els descansos assignats. A part d’haver presentat ja la primera denúncia, pels fets denunciats anteriorment, davant l’oficina provincial de la Inspecció de Treball a Tarragona, igualment es denunciarà en els jutjats l’acomiadament del delegat com clara represàlia sindical.

A més de l’acció jurídica en defensa del company acomiadat i de la secció sindical -que ja ha escollit nou delegat-, en breu iniciarem accions de denúncia i pressió a l’empresa, accions que us informarem en pròxim comunicat. En un primer moment concentrarem la pressió de les accions a nivell local per a, si és necessari, en una segona fase, haver de sol·licitar la solidaritat dels sindicats pròxims als altres centres de TEPSA (Barcelona, Bilbao i València), en forma de piquets informatius i les accions que es considerin oportunes per a aconseguir que l’empresa readmeti al company acomiadat.

De moment, us sol·licitem a tots/as els/les companys/as i solidaris/as que envieu e-mails, faxos, cridades o cartes de protesta a les següents adreces: tepsa@tepsa.és, tarragona@tepsa.és, bilbao@tepsa.és, valència@tepsa.és, customerservice@tepsa.és

Terminal de TEPSA Barcelona Moll d’Inflamables s/n 08039 Barcelona Telf: 93 289 55 40 Fax: 93 223 45 79.

El missatge podria ser el següent: PEL RESPECTE DELS DRETS DELS/LES TREBALLADORS/AS PER LA READMISSIÓ DEL DELEGAT SINDICAL DE CNT EN TEPSA SOLIDARITAT ENFRONT DE LA REPRESSIÓ SINDICAL

En pròxim comunicat informarem del transcurs de les primeres accions sindicals. Requerim de la vostra solidaritat en forma d’enviament massiu de missatges de protesta a l’empresa, perquè replantegi la seva actitud repressiva. Us agraïm per endavant la vostra atenció i la vostra solidaritat.

Rebeu fraternals salutacions de CNT Tarragona.

La mare d’Amadeu Casellas (cabells blancs, més de setanta anys, posat decidit) té la seva mateixa expressió desperta. “Està tan prim!” diu, només, quan surt de veure’l, i se li neguen els ulls. És un moment. De seguida torna a somriure al costat de la gent, jove i no tan jove que, davant mòdul penitenciari de l’hospital de Terrassa, aquest dissabte, hem desplegat una pancarta reclamant la seva llibertat. I jo penso en el llarg calvari d’aquesta dona, que s’ha hagut d’empassar tantes llàgrimes: el seu llarg (inacabable?) peregrinatge de presó en presó.

 

No sé si els jutges, quan dicten sentències de presó que es converteixen, de fet, en cadena perpètua o poc menys, pensen mai en les mares, les nòvies, els pares, els germans dels condemnats. No sé si pensen mai en la llarga condemna paral•lela que els imposen; que els obligarà a llargs viatges en què hauran d’invertir el poc que tenen i en què, a vegades, acabaran morint, víctimes d’accidents de trànsit. No sé si pensen en els capricis dels carcellers dèspotes que hauran de patir, dia sí i dia també. De fet, no sé si pensen, els jutges. Si ho fessin, si no actuessin com a autòmates, segurament no podrien dormir.

Avui no ha estat una excepció. “Vostè no té hora, no el podrà pas veure”. “Ja ha esgotat les dues visites setmanals”. “Torni demà” diu el carceller de torn, impertorbable, asèptic, ben planxat, encefalograma pla. Discutim sense aixecar la veu, polidament, empassant-nos la ràbia. “No veu que és una senyora gran?” “No veu que ve de lluny? Deixi-la entrar cinc minuts, només”, insistim. Ha de consultar-ho. Ho consulta. Faran una excepció. Gràcies, gràcies.

 

Amadeu Casellas compleix avui, diumenge 10 d’agost de 2008, cinquanta dies de vaga de fam. Gairebé dos mesos. Cinquanta dies i cinquanta nits de solitud, lluitant contra el propi cos, contra la fosca, contra les parets, contra la desesperança. No m’ho sé imaginar. Ha perdut vin-t-cinc quilos, però no el somriure.

Llibertat, o mort. És la disjuntiva. Al cap de vint-i-tres anys de presó, què més li poden demanar? Amadeu és víctima de la nostra hipocresia, de les nostres lleis injustes. Sí, meves. Sí, teves. Perquè, en la mesura que callem, com més callem, som més culpables.

 

Ni tan sols caldrien consideracions polítiques, que també. Perquè Amadeu no és només una víctima, també és un lluitador. Però ara s’ha encarat a l’última possibilitat d’un pres a qui han silenciat totes les veus: la veu tortuosa dels recursos legals, la veu petita de les instàncies, la veu ínfima que ha tancat en tantes cartes, durant tants anys.

 

Amadeu ens veu des de la finestra. “Quina, quina?” Mirem amunt. Els vidres fumats enlluernen, reflecteixen el sol, no es veu res, no és cap casualitat. “Sí, mira”. És una silueta esborrada: la mà enlaire recolzada al vidre, (amb un braçalet blanc que de fet és via intravenosa oberta) ara un puny.

 

 

Migdia. Molta calor. Ens acostem més, de fet entrem al recinte del mòdul penitenciari de l’hospital (quina manera més elegant de dir-ho!), la porta metàl•lica és oberta; acostem la pancarta a la finestra. De seguida tenim els carcellers al damunt, amb la pregunta típica: “Qui és el responsable del grup?”. Somriures. Tots, tots. Tots i totes. Tots i cadascun. “Només volem que ens vegi”. Aguantem una mica. Però som tan pocs, de fet, que hem de sortir, no pas sense haver hagut d’escoltar amenaces, no només contra nosaltres, sinó contra l’Amadeu mateix. “Això constarà a l’expedient”.

 

Molta calor. Dia de sol i de platja, de piscines. Quina imprudència, Amadeu, una vaga de fam com aquesta, a l’agost. Un crit com aquest, enmig de la nostra placidesa hipòcrita, de les vacances, la vida sense entrebancs, la vida petita.

 

Un crit que és una ferida, Amadeu. A les presons, no fan vacances. Mai. La roda gira, implacable, però tu, almenys, l’has feta visible. A quin preu!

 

Pleguem la pancarta, anem a dinar, et deixem sol, la vida fàcil continua.

 

Però tornarem. Dimarts que ve, sense anar més lluny, al carrer Doctor Junyent, 12-14 de Vic, a dos quarts

de dotze del matí.

 

Roser Iborra i Plans