general

 

Després de les indignes reformes del Govern socialista, veritables atacs en contra de la classe treballadora aprovats amb la complicitat dels sindicats “més representatius”, toca el torn ara a CiU per aprofitar la situació de crisi econòmica i imposar als treballadors importants retallades dels serveis socials amb l’objectiu més que evident de potenciar l’empresa privada, minvant encara més el ja raquític sector dels serveis públics. Un nou atemptat cap als treballadors i les treballadores, que afecta alguns dels drets més fonamentals de les persones com són la salut i l’ensenyament. No obstant això, aquest nou atac ha provocat importants reaccions als centres de treball, desbordant als sindicats apagafocs i demostrant que la lluita és l’únic camí per a respondre als atacs de l’Estat i la patronal.

En aquest context, aquestes dues centrals sindicals que es defineixen com representatives, han perdut la poca vergonya que encara els podia quedar, acceptant dues reformes que constitueixen un dels retrocessos més grans a la història de la classe treballadora d’aquest país. Dues centrals que, ara, busquen aprofitar la mobilització obrera amb un clar afany electoralista, instrumentalitzant les actuals lluites dels treballadors per mantenir les seves parcel.les de poder. Oblidant (quina sorpresa!) que les actuals retallades no són un fenomen aïllat, sinó una peça més en una estratègia que mira de desmantellar decennis de conquestes per part de la classe treballadora, en benefici dels empresaris. Utilitzant la crisi com a excusa, s’ha fet xantatge sense escrúpols als treballadors per imposar la reducció de drets, l’abaratiment de l’acomiadament, l’endarreriment de les pensions i, ara, la pèrdua de serveis essencials per a la comunitat. Doncs bé, una vegada més, ha arribat l’hora de dir Prou!

La CNT ha decidit mobilitzar-se en contra de les retallades i els pactes socials, juntament amb altres forces populars i sindicals que es neguen a resignar-se. Fem, per tant, una crida a tots els treballadors i treballadores de Barcelona a sumar-se a la iniciativa i trobar-nos aquest dissabte 14 de maig a les 11 hrs a PLAÇA URQUINAONA.

Construïm junts un espai per a tots aquells treballadors i treballadores que estan farts de pactes i traïcions, i que entenen que l’única manera d’evitar-ho es organitzar-se i lluitar, al marge del sindicalisme d’Estat i mitjançant l’acció directa. Per a tots aquells treballadors i treballadores que no tenen prou amb denunciar els retalls sinó que aposten per un model de sanitat diferent, obert a la participació de la comunitat i els treballadors, a través d’un model autogestionat i horitzontal. Per a totes aquelles persones que considerin necessari implantar una pedagogia antiautoritària, capaç de desenvolupar totes les capacitats de l’individu i oferir-los eines crítiques per a enfrontar-se a la realitat. En definitiva per a tots els que volen alçar la bandera d’una alternativa sindical de classe, llibertària i autogestionària, per enderrocar l’actual model criminal i antipopular de societat que se’ns imposa diàriament.

PUNT DE TROBADA: PLAÇA URQUINAONA, DISSABTE 14 DE MAIG A LES 11 HRS.

Federació Local de Sindicats de Barcelona

Cliqueu aquí per veure’l en PDF.

Dominical Diari de Girona 08-05-2011

Unes vuit-centes persones van secundar la convocatòria de la CNT catalana de l’1 de maig a La Canadenca.

 

Per primera vegada des de fa molts anys, la CNT catalana va canviar la ubicació on celebra el primer de maig passant de l’Arc del Triomf al Parc de les Tres Xemeneies, a La Canadenca, un espai molt més apropiat.

Durant tot el dia van ser molt nombroses les parades de material llibertari amb llibres, música i publicacions diverses.

Cap a les 11 del matí van començar les activitats programades amb el grup d’animació infantil Mimulus i les cançons i jocs com a protagonistes. Més tard es va dur a terme un recital de poesia i canta – cançons.

 

 

Cap a les 12 es van iniciar els parlaments on els companys i companyes van fer un repas històric de la data de l’1 de maig, ens van recordar les raons per les quals lluitem fent una crítica a les retallades empreses per la Generalitat contra la classe treballadora i es va recordar la companya Patricia Heras, víctima de la repressió estatal i judicial del sistema.

 

 

Aproximadament a la 1 del migdia arrencava la manifestació amb un recorregut per les Rambles, la Rambla del Raval i els carrers d’aquest barri. Durant la manifestació es van poder sentir crits contra les retallades, la patronal i l’estat, en favor dels immigrants i una altra vegada, de record per Patricia Heras.

 

 

 

Un cop tornats a La Canadenca, vam poder gaudir d’un bon dinar i una sobretaula fins al moment que molts companys i companyes van anar cap a la manifestació que hi havia convocada a la tarda als Jardinets de Gràcia.

 

Entre nosaltres, la commemoració del primer centenari de la fundació de la Confederació Nacional de Treballadors ha passat sense pena ni glòria. Deu ser que encara pesa més el record de la cruenta revolució que va desencadenar la  sublevació de l’exèrcit espanyol l’any 1936 que no pas la memòria de la seva llarga i fructífera trajectòria en pro dels drets de les classes populars olotines.

La CNT es va fundar a Barcelona uns mesos després de la Setmana Tràgica, en uns moments en què el moviment sindicalista estava essent durament reprimit. A Olot, totes les organitzacions obreres estaven prohibides i alguns dels seus dirigents havien passat uns mesos a la presó. Però, malgrat la repressió, els obrers d’Olot varen participar en tots els congressos de la Confederació, primer a títol individual i després en representació de la Federació Obrera d’Olot i Comarca, que agrupava la majoria de les associacions sectorials.

Durant els primers anys, la federació anarcosindicalista va coexistir amb un sindicat d’inspiració catòlica, de tarannà més moderat i menys reivindicatiu, que va intentar iniciar una línia de col·laboració amb l’empresariat. El nou sindicat no va acabar de quallar, tot i que va arribar a afiliar un terç dels obrers olotins, perquè els patrons volien tenir plena llibertat de fer i desfer i els sobrava qualsevol organització obrera, fins i tot un sindicat groc.

Del sindicalisme olotí anarquista es podrien dir moltes coses, la majoria positives. Per exemple, que el 1913 l’Associació de l’Art Fabril, que agrupava la meitat dels treballadors de filatures i teixits, va presentar als fabricants unes bases de negociació per millorar les condicions laborals dels seus treballadors. Demanaven coses tan sensates com repartir el treball en lloc d’acomiadar operaris; un moderat augment salarial per compensar l’encariment constant dels aliments bàsics; la reducció de la jornada laboral a un màxim de 10 hores al dia, sis dies a la setmana; cobrar una mica més si es treballava en dies festius o en hores extres, cobrar puntualment cada dissabte, pactar un calendari laboral i harmonitzar els horaris de les diferents fàbriques per afavorir la conciliació familiar. També reclamaven coses més discutibles vist des d’ara, com que les dones no poguessin treballar en segons quines tasques o que els obrers afiliats tinguessin preferència a l’hora de ser contractats. Els fabricants varen ignorar les reivindicacions obreres i no varen voler obrir cap mena de negociació, i es va iniciar un conflicte llarg i cruent.

Després de mesos de vagues, locauts, disturbis al Teatre Principal, manifestacions, acomiadaments, publicació de pamflets i, sobretot, després d’obtenir la solidaritat de la resta de sectors econòmics de la vila, els industrials varen acceptar negociar i varen acabar cedint una miqueta: un ral més a la setmana i reduir la jornada laboral a les 60 hores setmanals.

Aquesta petita victòria va donar una gran força a la Federació Obrera i un gran prestigi als seus dirigents, entre els quals hem de comptar Ramon Vila, Pere Grabulosa, Antoni Bosch, Climent Masdemont, Fèlix Canal, Joan Juvinyà, Enric Ferrés i tants altres que aniríem trobant si continuéssim resseguint la història de les associacions de treballadors d’Olot.

 

Joan Barnadas

 

Article extret d’El Cartipàs nº 49, març del 2011. Editat per l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot i l’Arxiu Comarcal de La Garrotxa

Si voleu veure’l o veure’n els números anteriors:  http://www.olot.org/cultura/icco-site/icco-site/entrada_publica-marcs/marcs-publica/conjunt.htm

 

Coincidint amb la convocatòria de concentració de CNT-AIT, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va publicar el passat 26 de març un comunicat amb el qual  posa a disposició més de mil places de treball fix discontinu, englobant auxiliars de bomber forestal, guaites forestals, operadors de control i altres persones de reforç pels estius.

Guaites i Forestals seguim esperant que la Generalitat de Catalunya respecti i homologui,  com a mínim, la sentència 2/2002 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la ratificació que va fer el Tribunal Suprem el 14 de març del 2003, les quals estableixen que el reforç d’estiu no és puntual sinó previsible i sistemàtic, i aleshores una feina fixa discontinua.

Convocar el miler de llocs de treball com a ofertes públiques d’ocupació implica alliberar  totes les places amb l’acomiadament de tot el personal laboral que treballa a les campanyes forestals de Bombers.

Val la pena esmentar que, dels 80 punts de guaita que es van formalitzar anys enrere per  les places d’oposició, conseqüència directa de les esmentades sentències judicials, la direcció de bombers només n’està disposada a habilitar 62.

Davant el greu desequilibri envers els treballadors i treballadores en precari, i l’anunciat  empitjorament del nostre panorama laboral, les seccions sindicals de CNT-AIT mantenen el conflicte obert.

 

Comunicat de premsa des de Barcelona, a 28 de març del 2011

Aquest dissabte a les 17 hores una trentena de persones ens hem concentrat davant la seu de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) a Barcelona en protesta contra els acomiadaments a guaites i la persecució dels sindicalistes de la CNT que porten anys lluitant per la millora de les seves condicions de treball.

Ens hem concentrat companys i companyes dels sindicats gironins i de l’àrea metropolitana de Barcelona i hem repartit fulletons denunciant la situació que pateixen els guaites enmig d’un fort desplegament policial.

 

En solidaritat amb el conflicte que mantenen els companys i companyes del sindicat de Barcelona amb l’empresa Internity-Vodafone per l’acomiadament de la nostra delegada sindical ens hem concentrat aquest dissabte 26 de març una dotzena de persones a l’interior del centre comercial espai gironés davant la botiga que la companyia hi té.

Durant l’hora i mitja que ha durat l’acció la botiga ha baixat les persianes davant la concentració i ens hem dedicat a informar la gent de les pràctiques esclavistes d’aquesta empresa amb fulletons i el megàfon. Com passa habitualment han aparegut els guàrdies de seguretat del centre que han intentat amb arguments estúpids fer-nos sortir fora del centre, fet al qual ens hem negat i que ha provocat l’aparició dels mossos una estona més tard que, amb arguments igualment estúpids tampoc han aconseguit que marxéssim fins que nosaltres mateixos ho hem decidit.

Considerem aquesta acció com a molt positiva i cal remarcar que continuaran fins aconseguir la readmissió de la companya i que l’empresa reconegui la secció sindical i les reivindicacions de la CNT que només acaba de començar.

 

http://cntinternity.blogspot.com/

 

 

 

 

 

CNT-AIT convoca una concentració pel dissabte 26 de març a les 17:00h a Barcelona, contra la resposta repressiva de la direcció de Bombers de la Generalitat a les reivindicacions laborals i de servei de Guaites Forestals.

Després del gran incendi del 1986 a l’Empordà, l’any següent la Generalitat de Catalunya engegà la campanya “Foc verd” i creà el servei de Guaites Forestals, com a professionals situades en punts estratègics del territori, preparades per a detectar des del primer instant  qualsevol columna de fum, i localitzar-la amb precisió per tal de què puguin reaccionar amb eficàcia tots els serveis d’emergència. Aquesta és la manera com es prevé el  creixement de qualsevol foc forestal.

L’anterior secretari general del Departament d’Interior, Joan Boada, va promoure de forma irregular i il·legítima expedients disciplinaris contra sindicalistes que segueixen reivindicant unes condicions de treball dignes i un servei de detecció de focs forestals coherent amb les persones i eficaç.

La falta de diàleg i les mesures de destrucció del servei han caracteritzat la política laboral a Bombers els darrers anys, en ocasions arribant a tenir incendis forestals impossibles sense el tancament selectiu de Punts de Guaita.

Davant el deteriorament de les condicions de treball , el desmantellament del servei a l’anterior legislatura, i la inoperància dels sindicats “majoritaris”, els treballadors s’organitzen en seccions sindicals de CNT-AIT per defensar els seus drets i el mateix servei a favor de la natura i els habitants del territori.

La protesta es farà davant la seu de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS), al carrer Diputació 355 de Barcelona (cruïlla amb passeig de S.Joan).

Recordar també que, després d’acomiadar uns pocs centenars d’auxiliars de bomber  forestal el 2010, amb el decret 109/2011 es preveia prescindir enguany de prop de 900 treballadors al cos de Bombers de la Generalitat, i ara el govern obre les portes a contractar-ne alguns per la campanya forestal sense concretar la quantitat .

Comunicat de premsa des de Girona, a 23 de març del 2011

Més informació: http://guaites.cnt.es/