Economia

CNT ha celebrat la conferència de militants els passats 8 i 9 de desembre

Durant els dies 8 i 9 de desembre CNT ha celebrat la Conferència Confederal de Militants sobre Acció Sindical i Social en els locals confederals de Cornellà (Barcelona). Un centenar de militants de diverses Federacions Locals de tota la península (Bilbao, Còrdova, Llevant, Madrid, Valladolid, Vitòria, Barcelona, Premià, Terrassa, etc.) han debatut sobre les diferents ponències presentades i estructurades en l’ordre del dia: Acció Sindical i Social contra l’atur i la precarietat social, Política sindical per reduir l’atur, Organització de borses d’ocupació als sindicats, Promoció d’assemblees d’aturats/des, Respostes als desafiaments de la crisi, etc.

La Conferència Confederal de Militants de CNT ha estat una posada en comú de les estratègies i experiències que els sindicats de la CNT realitzen en els seus àmbits locals; conflictes laborals, seccions sindicals, vagues, assemblees d’aturats/des, mobilitzacions unitàries, campanyes contra la precarietat i les retallades, campanyes contra l’atur, accions descentralitzades, etc.

Els sindicats de CNT que van presentar ponències van anar exposant-les al conjunt dels/les assistents i posteriorment van donar pas als debats i anàlisis col·lectives, amb una bona i notable participació; així com un alt nivell d’anàlisi i reflexió. La Confederació ha d’aprofundir encara més en l’activació de lluites i conflictes i acompanyar-les de propostes concretes, com el treball que es realitza en l’àmbit de l’economia alternativa-autogestionària i apuntar també al control de l’ocupació i la recuperació i presa dels centres de treball, davant el feroç desmantellament que els EROs, retallades i altres polítiques antilaborals (Reforma Laboral) han potenciat i segueixen generant amb la destrucció de milions de llocs de treball.

Els reptes de la CNT, en el context socio-econòmic que avui vivim són complexos, però no per això inassolibles, i esdeveniments com el realitzat reforcen la necessitat col·lectiva i militant de fer-los front, adequant les nostres eines de lluita i models organitzatius al context local i territorial. Els acords de la Confederació ens doten per poder treballar i actuar en diferents escenaris de conflicte des de les premisses de l’anarcosindicalisme, molt concorde i en sintonia amb moltes de les manifestacions populars i organitzatives que en aquests dos últims anys s’estan generant.

Més informació aquí.

Secretaries d’Acció Social i Sindical

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

• El passat onze d’octubre el Govern aprovava una reforma del Codi Penal dirigida fonamentalment a criminalitzar i reprimir accions de mobilització i protesta. L’Estat es prepara així per a un possible esclat social en els propers mesos.

La reforma penal que ha aprovat el govern del PP està pensada bàsicament per criminalitzar i reprimir tots els moviments socials de protesta que s’estan portant a terme a tot el llarg de la península ibèrica. De fet els articles reformats especialment posen l’accent a penalitzar, o sigui convertir en delicte, actuacions que fins al moment no ho eren però que estan intrínsecament vinculades a les accions de protesta i lluita social per les polítiques neoliberals aplicades per l’estat espanyol.

De fet amb aquesta reforma es pot dir que s’ha transformat Espanya en un quarter, per això no és d’estranyar que els elements menys conservadors de la judicatura espanyola com l’Associació de Jutges per a la Democràcia parlin clarament que amb aquesta reforma penal es transforma a Espanya d’un “Estat social a un Estat penal”. Això és així donat que entre la reforma dels delictes existents en el Codi Penal, així com la inclusió de nous delictes en el capítol de desordres públics, atemptats i resistència a l’autoritat, a partir de que s’aprovi aquest Codi Penal tindrem la legislació més dura, més restrictiva de les llibertats individuals i col·lectives de tota Europa; això ens ha de portar a pensar que les retallades socials que s’auguren pel futur han de ser de tal magnitud que han de preparar un codi penal a mesura.

Prenguem per exemple la inclusió en el Codi penal d’un nou article, el 557 ter. que castiga amb pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis a dotze mesos a “els qui, actuant en grup, envaeixin o ocupin, contra la voluntat del seu titular, el domicili d’una persona jurídica pública o privada, un despatx, oficina, establiment o local, encara que es trobi obert al públic, i causin amb això una pertorbació rellevant de la seva activitat normal”. Això és convertir en delicte les ocupacions d’oficines bancàries, dit en paraules planes, qui entri a ocupar un banc podrà acabar a la presó.

En el mateix sentit de penalitzar les protestes socials ens trobem amb que el nou article 560 bis del CP sanciona a “els qui actuant individualment, o mitjançant l’acció concurrent d’uns altres, interrompin el funcionament dels serveis de telecomunicació o dels mitjans de transport públic i alterin amb això de forma greu la prestació normal del servei” amb una pena de tres mesos a dos anys de presó o multa de sis a vint-i-quatre mesos. O sigui, que tots els piquets informatius que es muntin en els serveis de transport poden acabar a la presó.

Però això no és tot, amb la nova redacció que se li dóna al delicte d’atemptat contra l’autoritat poden acabar amb els seus ossos a la presó fins i tot aquelles protestes que siguin pacifiques, ja que el nou article 550 defineix com a atemptat contra l’autoritat: “els que agredissin o, amb intimidació greu o violència, oposessin resistència a l’autoritat, als seus agents o funcionaris públics, o els escometessin, quan es trobin en l’exercici de les funcions dels seus càrrecs o en ocasió d’elles.”; el seu càstig “penes de presó d’un a quatre anys i multa de tres a sis mesos si l’atemptat fora contra autoritat i de presó de sis mesos a tres anys en els altres casos”. Això suposa que qualsevol actuació en una protesta pot acabar comportant la presó.

A més de tot l’anterior cal assenyalar que també es criminalitza i es condemna amb pena de presó de tres mesos a un any les difusions per qualsevol mitjà de consignes o missatges que incitin a les manifestacions, (ex. art. 559).

Així doncs, companys hem d’estar alerta perquè la reforma del Codi Penal està pensada simple i únicament per a l’esclat social que s’intueix.

Miguel Lucena, advocat i afiliat a CNT Cornellà | Periòdic CNT

Des de l’organització sindical es considera que la nota dirigida el passat 31 d’octubre per CEOE i CEPYME a les seves empreses és una provocació als i les treballadores i una mostra clara de l’actitud que per la part empresarial ja es venia constatant amb anterioritat en diversos centres de treball, on s’ha tingut coneixement de nombroses coaccions contra treballadors/es que volien exercir el seu legítim dret.

Davant la nota emesa per les organitzacions empresarials CEOE i CEPYME el passat 31 d’octubre, des de la CNT volem traslladar a l’opinió pública el següent:

1.- Resulta irònic que les organitzacions empresarials qualifiquin la vaga general del 14N de “política” just en un context en el qual si alguna cosa han demostrat els parlaments de diversos països és precisament que les lleis només s’elaboren a les Corts en un sentit formal, doncs de facto les dicten els mercats (bancs i grans empreses).

2- Les organitzacions empresarials menteixen quan diuen que la vaga es convoca contra decisions legítimes del Govern i el parlament. Tant aquest Govern com el seu antecessor han edificat els seus respectius mandats sobre l’engany premeditat a la població; a la vista estan les promeses que els van posar en el poder i la seva conducta posterior. No hi ha legitimitat tampoc en partits polítics que, com els dos majoritaris, mantenen els càrrecs públics a delinqüents imputats per corrupció.

3- En conseqüència de l’exposat en els dos punts anteriors, la del 14N no és ni molt menys una vaga política, sinó que és una vaga genuïnament econòmica i social: una vaga contra els privilegis d’uns pocs i contra el robatori programat als i les treballadores, robatori planejat des del món empresarial (que contra el que diuen CEOE i CEPYME si és contrapart en la vaga) i emparat per institucions il·legítimes i antisocials.

4- Denunciem la demagògia emprada per CEOE i CEPYME en parlar de piquets que suposadament transgredeixen amb freqüència la seva funció informativa quan el pitjor dels piquets són els que de forma silenciosa organitzen les empreses mitjançant coaccions, amenaces i fins i tot acomiadaments a treballadores i treballadors que exerceixen el seu dret a la vaga. Reivindiquem per tant la funció del piquet informatiu com a eina a emprar amb la contundència que sigui necessària per garantir el lliure exercici de la vaga, enfront d’una patronal molt acostumada a incomplir la llei quan li convé. N’hi ha prou amb dir que són molt més abundants les sentències que condemnen a empreses per vulneracions de la legislació reguladora del dret de vaga, que les que condemnen als treballadors/es i les seves organitzacions.

5- Des de la CNT considerem que els únics serveis mínims compatibles amb el dret real a la vaga són aquells que afecten al dret a la vida: serveis d’emergències (hospitals i bombers) i atenció a discapacitats i ancians. L’existència de serveis mínims en el transport, en la recollida d’escombraries, en els mitjans de comunicació, etcètera, és en si mateixa una vulneració del dret de vaga que busca anul·lar de manera fraudulenta els efectes d’una eina legítima, davant el que estudiarem mesures a prendre tant contra les empreses, com de les administracions públiques, com ja vam fer el 29M.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal CNT-AIT

prensa@cnt.es / 618 450 411

C/Historiador Domínguez Ortíz, 7 local. Còrdova

L’AIT crida a una jornada internacional de mobilització el 14 de novembre.

Vaga general – 14 novembre – Espanya i Portugal: El mateix robatori, la mateixa lluita!

En tots dos països, el govern i la patronal recorren a mesures d’austeritat amb el pretext de combatre la “crisi”, que són autèntics robatoris i una intensificació de l’explotació de la classe treballadora i dels sectors més febles de la població; Els governs pugen els impostos als treballadors , disminueixen els salaris i redueixen drets conquistat en les lluites del passat.
Els governs retallen les pensions, els subsidis de desocupació i les despeses socials, pagats per endavant pels treballadors amb les seves cotitzacions i impostos, igual que es retalla la sanitat i l’educació, en benefici sempre dels mateixos: el capital financer i la patronal.
Els bancs reben suport financer de l’Estat mentre les persones són obligades a lliurar les seves cases als bancs; l’atur s’apropa a 6 milions a Espanya i a un milió a Portugal i la majoria de la població s’enfronta diàriament a una vida de pobresa i explotació.
L’economia capitalista i l’Estat afavoreixen sempre a la patronal i als rics, encara que són els treballadors els veritables productors de la riquesa social.

Només la classe treballadora té la capacitat de paralitzar l’economia per fer que els governs cedeixin als interessos de la població explotada i oprimida. Per això hem de ser capaços d’anar més enllà de les aturades de 24 hores aïllades en el temps, més enllà de la paralització puntual de l’activitat en les indústries i sectors tradicionals, de trobar formes d’interrompre tot el procés de producció i consum, d’incorporar a la mobilització al conjunt de la classe treballadora, per més precaritzada i dividida que estigui. Guanyar la capacitat de fer el major mal possible als interessos econòmics de l’elit empresarial i financera és l’objectiu principal de la vaga general.

La vaga general ha de ser també un pas per a l’autogestió, o sigui, per a la conscienciació que la classe treballadora posseeix la capacitat per recuperar el control sobre l’economia i per repartir amb justícia la riquesa produïda, a través de processos de participació directa i assembleària.

L’AIT-SP i la CNT-AIT, com a organitzacions anarcosindicalistes que són, practiquen un sindicalisme independent i revolucionari, d’acció directa i suport mutu, rebutjant la col·laboració de classes i qualsevol ajuda de l’Estat i del capitalisme. Participem de la jornada de mobilització internacional del 14 de Novembre al costat de les altres seccions de l’Associació Internacional dels Treballadors, que lluita per la construcció d’una societat lliure i igualitària, on tots puguin viure amb dignitat.

Per la vaga general indefinida. Per l’autoorganització i l’autoemancipació dels treballadors i treballadores!

CNT/AIT Confederació Nacional del Treball – CNT – Associació Internacional dels Treballadors. http://www.cnt.es spcc@cnt.es C/Historiador Domínguez Ortíz, 7 local 14002 Còrdova – Espanya

AIT-SP Associação Internacional dos Trabalhadores – Secção Portuguesa http://ait-sp.blogspot.com aitport@yahoo.com Apartat 50029 /1701-001 Lisboa / Portugal

Aquesta tarda s’ha dut a terme la roda de premsa conjunta de la CNT, la CUP, Arran i SEPC en motiu de la propera Vaga General el 14 de novembre. S’han explicat els motius que tenim per fer aquesta convocatòria i les diferents accions que es duran a terme pel dia de la Vaga als mitjans que hi eren presents.

També s’ha parlat de la por que té la gent a l’hora de fer vaga degut, principalment, a la precarització laboral creixent. Com a resposta s’ha argumentat que cal aturar la precarietat i que la única manera de fer-ho és aturant la producció i caminant cap a la Vaga general Indefinida.

Els nous pressupostos de l’Ajuntament d’Olot deixen en suspens l’acord d’equiparació salarial a què havia arribat amb les treballadores de les escoles bressol municipals. És una clara mostra de l’estratègia de retallades socials i laborals del govern, a nivell municipal i estatal, ja que la seva retribució és inferior a altres treballadores de l’ajuntament de la mateixa categoria.