Comunicat contra la militarització dels aeroports

Els delegats i delegades al X Congrés de la Confederació Nacional del Treball (C.N.T.) que s’ha celebrat a Còrdova del 4 al 8 de desembre, volem mostrar la nostra preocupació davant el decret proclamat pel govern pel qual s’estableix la figura jurídica constitucional de l’Estat d’Alarma. Això significa suprimir determinats drets civils en favor dels militars i posar al servei d’aquests als treballadors civils sota baionetes i pena de presó. Les formes autoritàries amb que es pretén encarar un conflicte sindical, amb independència de corporativismes que es donin en aquesta ocasió, a través de lleis franquistes que utilitzen l’exèrcit com a instrument enfront dels conflictes laborals, mostren a les clares el rostre ocult d’aquesta Constitució burgesa i feixista.

El camí obert per fer front a un problema laboral recorrent a l’exèrcit, posa de manifest la veritable cara d’un govern que, com tots, no dubta a treure’s la màscara democràtica quan no és capaç de controlar una situació, mostrant la seva incapacitat i ineptitud, al mateix temps que deixa meridianament clar de quin costat està l’Estat i les seves lleis: Del costat de la Patronal.

Per això mostrem la nostra més rebel repulsa contra la militarització dels serveis públics doncs suposa acceptar que els conflictes laborals quedin sufocats per mitjà de l’exèrcit i això només té el nom de DICTADURA.

Delegats i delegades al X Congrés de la CNT

Finalitzat el X Congrés de la CNT

En la clausura del seu X Congrés, la CNT manté l’estratègia sindical assembleària i des de la base, sense eleccions sindicals, alliberats ni subvencions.
L’organització anarcosindicalista redoblarà esforços cap als sectors més precaritzats de l’economia i la societat augmentant la seva col·laboració amb moviments socials i sindicals.
El proper Comitè Confederal s’establirà a Còrdova, amb Alfonso Álvarez com a Secretari General.

Mentre se celebra l’última sessió del X Congrés de la CNT van dilucidant-se les línies mestres del que serà la seva línia sindical i social per als propers quatre anys. El centenar llarg de delegacions -més de 500 cenetistes sobretot joves- conclouen així aquestes 50 hores de plenari  a més dels debats previs en els respectius sindicats d’origen.

Després d’una anàlisi detallada de l’evolució del capitalisme i la societat de classes en el context actual, la CNT considera que mantenint-se les mateixes causes als grans problemes de la humanitat s’han de seguir amb les mateixes formes de lluita que tants èxits van donar al moviment obrer, abans de la seva assimilació pel sistema al llarg del passat segle.

Les múltiples crisis que patim avui dia (ambiental, alimentària i econòmica) tenen darrere a un capitalisme més depredador si cap des que els sindicats van oblidar les seves eines clàssiques d’organització: acció directa, autogestió i federalisme. En aquest sentit la CNT considera que la seva estratègia sindical contra les eleccions sindicals, sense alliberats ni subvencions, és l’única alternativa que li queda a la classe treballadora per donar una bolcada a aquesta correlació de forces desfavorable per frenar l’especulació, l’explotació laboral, la destrucció del medi ambient, els abusos socials de tot tipus (sobre persones migrants, dones, presos, criatures…).

Entre les resolucions adoptades es troba un clar al·legat contra l’economia financera: l’organització es compromet a evitar que els seus actius caiguin en qualsevol tipus de fons especulatiu i a promoure l’objecció fiscal.  També augmentarà la presència en els centres de treball centrant-nos en els sectors més precaritzats com la hostaleria, comerç, agroalimentari…  Els problemes inherents a aquest sistema econòmic afecten cada vegada a més persones treballadores pel que les aliances puntuals amb moviments socials i sindicals es consideren de gran rellevància per plantar cara en el dia a dia. Es promouran les lluites transversals entorn de l’ecologia, gènere i ensenyament a més d’iniciatives concretes com són els grups confederals de consum responsable o els projectes de pedagogia llibertària.

Ahir a última hora es va triar Secretari General: Alfonso Álvarez, conductor d’autobusos a AUCORSA i Còrdova com a localitat de residència del Comitè Confederal. A més, la CNT seguirà treballant per articular un moviment d’economia alternativa més enllà del cooperativisme caduc mitjançant col·lectivitats de producció i consum, sense oblidar que la definitiva resolució als problemes que causa el capitalisme és la seva substitució per un sistema de persones lliures sense lligams econòmics ni religioses que s’organitzin d’abaix cap amunt compartint les necessitats i l’economia: el comunisme llibertari.

Miguel Fernández Martín
Secretari de Premsa i Comunicació

HOMENATGE a Francesc Conesa, Rogelio Madrigal, Antoni Miracle i Martin Ruiz.

Acte d'homenatge a Paco Conesa Alcaraz, Martín Ruiz Montoya, Antoni Miracle Guitart i Rogeli Madrigal
Torres, anarquistes morts en combat el 4 de gener de 1960 al Mas Clarà de Palol de Revardit i
companys d'en Quico Sabaté.

Una seixantena de persones ens hem aplegat aquest passat dissabte al migdia al cementiri de Girona per
fer un acte de record i dignificar la memòria dels nostres companys, amics i familiars morts en combat.

Malgrat les pressions de l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, per prohibir la col·locació d'una placa
que recorda aquells fets ocorreguts durant l'últim viatge del grup d'en Quico Sabaté, s'ha col·locat
la placa prop del lloc on estan els cossos dels companys assassinats i al costat de les seves pròpies
plaques individuals, tot i que pel que hem pogut saber és possible que l'alcaldessa doni l'ordre de
retirar-la.
Si finalment comet aquesta barbaritat ja pot comptar que respondrem com sabem fer-ho, lluitant per
mantenir viva la memòria dels qui van arriscar-ho tot i van combatre el franquisme. No se'ns traurà de
sobre fàcilment.

L'acte s'ha dut a terme d'una manera tranquil·la, emotiva i ha comptat amb la presència dels familiars
dels homenatjats, l'Octavio Alberola i una de les filles d'en Quico Sabaté.
Després dels parlaments s'ha fet una ofrena floral acabant l'acte entre aplaudiments de tots i totes els
assistents.

Ha estat un dia important per la rehabilitació d’uns lluitadors per la justícia social, d’uns herois que
van creure que un altre món era possible, d’uns guerrillers que no podien suportar l’actitud conformista
i inoperant de l’oposició al franquisme a l’exili i que avui, 50 anys després, la democràcia parlamentària
continua ignorant.

Familiars i amics








ACTE CONTRA LA PLANTA DE TRIATGE A SANT JAUME

Dia 3 de desembre a 2/4 de vuit del vespre al Centre Cívic de Sant Jaume de Llierca

LA PLANTA DE TRIATGE D’ESCOMBRARIES NO LA VOLEM!
ÉS UNA MALA SOLUCIÓ PER LA COMARCA, UNA GESTIÓ DE LES ESCOMBRARIES MAL FETA, CARA, PERILLOSA i INEFICIENT.

-Xerrada sobre el sistema de recollida selectiva  “Porta a Porta” que han adoptat un centenar de municipis catalans a càrrec d’Enric Coll de la comissió tècnica de l’Associació de Municipis Catalans per la recollida selectiva “Porta a Porta”

.-Lliurament a un representant del Consell Comarcal de la Garrotxa de les signatures de suport al Manifest contra la Planta de triatge de Sant Jaume de Llierca, recollides al poble i als municipis veïns de Montagut, Tortellà i Argelaguer.

.-Presentació en Powerpoint “Reciclatge o planta de triatge” amb textos, gràfics i imatges sobre el problema dels residus i diverses alternatives possibles i sobre els previsibles impactes a la zona de Can Coma de Sant Jaume de Llierca.

(TOTS HI SOU CONVIDATS! FEU-NE DIFUSIÓ)

HOMENATGE a Francesc Conesa, Rogelio Madrigal, Antoni Miracle i Martin Ruiz.

HOMENATGE a Francesc Conesa, Rogelio Madrigal, Antoni Miracle i Martin Ruiz.

El proper dissabte dia 27 de novembre a les 12h, al cementiri de Girona es farà un  homenatge al lluitadors antifranquistes Paco Conesa Alcaraz, Martín Ruiz Montoya, Antoni Miracle Guitart i Rogeli Madrigal Torres. Tots ells van formar part de l’últim grup que Quico Sabaté va formar al sud de França.
A finals de desembre de 1959 van creuar la frontera per lluitar contra la Dictadura, el dia 3 de gener van se localitzats per la Guàrdia Civil al mas Clarà, a la Mota (Palol de Reverdit) i, aquella mateixa nit, van ser abatuts a trets.
Quico Sabaté va ser l’únic que va escapar del cercle, el dia 5 de gener va arribar a Sant Celoni a on va ser mort per un sometent local.

El programa de l’acte inclou:

Divendres 26 de Novembre al CSO Kan Kolmo.
18:00 Obertura de la cafeteria i la distri.
19:00 Xerrada: Què eren els Maquis?
20:00 Documental: Els Maquis la guerrilla de la Memòria

Dissabte 27 de Novembre a les 12:00h al Cementiri de Girona.
Parlament a càrrec d’historiadors.
Descoberta de Placa
Ofrena floral a càrrec de familiars.
Parlament i cloenda.
Per primera vegada, després de 50 anys, i a iniciativa dels familiars dels guerrillers anarquistes s’organitza aquest acte que  vol contribuir a donar a conèixer uns fets, uns personatges que durant molt temps i degut a molts interessos, no només de la dreta feixista, van ser condemnats a l’ostracisme i a la manipulació.
Una vegada més demanem, i cada any amb més força, la rehabilitació d’uns lluitadors per la justícia social, d’uns herois que van creure que un altre món era possible, d’uns guerrillers que no podien suportar l’actitud conformista i inoperant de l’oposició al franquisme a l’exili.
Davant d’un discurs polític buit, de les estratègies que no portaven enlloc, enfront dels afusellaments, de la repressió brutal, del garrot vil, Josep Lluís Facerias, Ramon Vila Capdevila (dit ‘Caracremada’), Marcel·lí Massana i altres van optar per atacar a objectius que estaven al seu abast: torres d’alta tensió, segrestos, atracament a bancs, etc. Les seves accions esporàdiques van servir per que el poble treballador, que tantes vegades els havia recolzat, mantingués una espurna d’esperança, creure que les coses podien canviar era possible. La lluita de guerrilla també va servir per que els grans propietaris i terratinents locals, els industrials que s’estaven enriquint amb els favors de la Dictadura, s’autolimitessin en la seva actuació repressora i d’explotació, sabien molt bé que la seva prepotència podia tenir com a conseqüència la visita d’algun guerriller per demanar-li comptes.
Aquesta trobada no es un fet insòlit i aïllat, des de fa anys moltes entitats al llarg de l’Estat espanyol estan demanant la rehabilitació dels maquis que van lluitar per l’enderrocament del dictador. Aquets fet no és més que un episodi d’una llarga història que arrenca al 18 de juliol de 1936, aquell dia com diu Emilio Silva Berrera, fundador de l’Asociación para la recuperación de la Memoria Històrica”; “España se convirtió en el país del horror”.
El dictador va morir al llit després de quatre decennis exercint un poder amb mà de ferro, deixant un rastre de sang i tragèdia, de repressió i dolor difícils d’oblidar si abans no es  dóna llum als fets, si no s’obren els arxius als investigadors i si no es respecten a les víctimes (mortes o vives) i als  seus familiars.
Organitza: Familiars i Amics

EL DÍA 27 DE NOVEMBRE A LES 12:00H AL CEMENTIRI DE GIRONA

Organitza: Amics i familiars

Manifestació a Olot contra la Reforma Laboral

Aquesta tarda a les 17 hores hi havia convocada la concentració a Olot de rebuig a la Reforma Laboral. Puntualment ha començat la concentració amb l’assistència de 150 persones i la lectura d’un manifest per part d’un membre del Sindicat. Donada la bona assistència -per una ciutat com Olot- s’ha decidit sortir en manifestació pels carrers de la ciutat.
La manifestació que anava encapçalada per una pancarta on hi posava “Ni drets retallats, ni reforma laboral. Organitza’t. CNT-AIT” ha baixat pel Carrer Major, el carrer Mulleras que és la principal carretera que travessa la ciutat i on s’ha tallat el trànsit en dos carrils, ha pujat pel Carrer dels Sastres i finalment ha acabat davant l’Ajuntament on s’ha tornat a llegir el manifest i s’ha desconvocat l’acte a les 18:30 hores.
Els petards i els crits com “La crisi que la paguin els rics i els banquers” o “Unió, acció, autogestió” han acompanyat tot el recorregut i han fet que alguns comerços tanquessin al nostre pas. Cal assenyalar també la presència de vàries dotacions de policia municipal i una d’antidisturbis dels mossos d’esquadra especialment atabalats al ser aquest un acte que no havia estat legalitzat i haver afectat els principals carrers de la ciutat. Malgrat la seva presència no hi ha hagut incidents.
La valoració que en fem des de la CNT d’Olot és molt positiva, hem estat l’única organització combativa que ha actuat aquest 29-S a la ciutat. Al matí també s’ha estat informant a la ciutadania i els comerços al centre de la ciutat i s’ha organitzat una marxa lenta de cotxes que ha provocat retencions al vial Sant Jordi  entre les 7 i les 8 del matí.
Com hem dit al final de la manifestació, avui no és el final de res, ha de ser el principi de tot.

Salut i guerra social!

També hem gravat i editat un video que podeu veure al següent enllaç: http://blip.tv/file/4190963

Concentració a Olot contra la Reforma Laboral

El dissabte 29 de setembre hem convocat una concentració a la Plaça Rector Ferrer (davant de Sant Esteve) de rebuig a l’atac que suposa la Reforma Laboral contra els drets que tenim com a persones treballadores.

Punt d’informació contra la Reforma Laboral i per la Vaga General

Aquest dissabte al matí hem tornat a sortir al carrer (davant de Sant Esteve)  per segona vegada per informar sobre les conseqüències que tindrà la Reforma Laboral en els treballadors/es i al mateix temps animar a la gent a fer vaga el proper 29 de setembre. Com el primer dia, la propaganda repartida ha estat molta i l’acceptació per part de la gent molt bona, interessant-se i fent preguntes sobre el tema.

El proper divendres 24 i el dissabte 25 de setembre hi tornarem a ser a partir de les 11 del matí al mateix lloc tot preparant la jornada de Vaga i com una més de les accions que durem a terme en aquests dies previs a la Vaga General i el mateix dia 29.