Opinió i debat

El sindicat anarcosindicalista considera que les dades de l’atur, conegudes ahir , són el resultat de les polítiques de retallades i acomiadaments impulsades des dels diferents governs i des de les institucions europees.

CNT considera que les dades de l’EPA, conegudes ahir, no fan sinó evidenciar els efectes de les polítiques reals que s’estan impulsant, i que tenen com a resultat conegut, assumit i buscat, la multiplicació dels acomiadaments i la destrucció sistemàtica de llocs de Treball. El sindicat anarcosindicalista afirma que el discurs oficial de creació d’ocupació no és més que una justificació per tal d’aplicar més retallades de drets, la precarització, i el desmuntatge dels serveis públics, i l’aposta per les polítiques a favor dels interessos de la patronal i la banca.

Per la CNT, sis milions d’aturats no fan sinó constatar el caràcter irracional d’un sistema econòmic que prima els beneficis de la patronal i la banca davant les necessitats i el benestar de la societat. Un sistema econòmic que descuida necessitats com l’educació, la sanitat, i la cura de les persones i del medi, mentre que les persones amb la capacitat, la voluntat i els coneixements per satisfer aquestes necessitats es troben sense recursos.

CNT acusa la patronal i el govern de no deixar, amb cada mesura, de fomentar l’atur com a mecanisme per aconseguir imposar menys salaris, condicions de treball més precàries, i fer retrocedir dècades de lluita obrera, estenent la por entre la classe obrera.

CNT ha convocat per al pròxim 15 de febrer una jornada d’acció a la que crida a participar als treballadors en atur ja que consideracia que res es pot esperar dels governs d’un i altre signe  pels que el treball només és un reclam per les campanyes electorals i publicitàries. De la mateixa manera, els anarcosindicalistes poc o res podem esperar del sindicalisme institucional, còmplice dels ERE’S i acomiadaments, i que, durant anys, han fet de l’atur juntament amb la patronal, un negoci a través de les subvencions per l’engany de la formació i la orientació laboral.

CNT espera que només desde la mobilització i la autoorganització dels  treballadors/es en atur es podran imposar mesures radicals contra aquesta situació, apostant pel repartiment del treball i la riquessa, avançant cap a un canvi de sistema amb mesures contràries a les que s’estant impulsant:

Reduint la jornada laboral;

Avançant l’ edat de jubilació;

Prohibint les hores extres i el treball a preu fet;

I garantint prestacions dignes i suficients per cada treballador o treballadora en atur.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CNT-AIT

Contra l’atur, jornada d’acció.

La CNT convoca pel proper dia 15 de febrer una jornada d’acció contra l’atur dins la campanya “Que l’atur no t’aturi!!”. En aquesta data els sindicats de la CNT sortiran al carrer i impulsaran accions pel repartiment del treball i de la riquesa.

CNT considera que l’atur obrer no ha deixat de créixer com a resultat de les polítiques econòmiques de governs d’un o altre signe, que han assumit com a prioritaris el pagament d’un deute il·legítim i assegurar els beneficis de la patronal i de l’elit financera, al que dediquen milions d’euros, davant del benestar i els drets de la majoria de la població. Per això continuen impulsant polítiques de retallades i reformes laborals que faciliten i abarateixen els acomiadaments.

Per la CNT l’atur està assolint nivells dramàtics, per sobre del 25%, molt majors en determinats territoris, sectors o franges d’edat. No obstant això, els governs segueixen retallant les prestacions i subsidis per desocupació, ja de per si mateix insuficients, als quals se sumen els previstos als Pressupostos pel 2013, on fins i tot la misèria del Pla Prepara desapareix a partir de febrer, aguditzant les conseqüències de la desocupació, que es tradueix en desnonaments o en la impossibilitat de fer front a les necessitats més elementals. Les contínues retallades en els serveis públics, en la sanitat, en l’educació i en els serveis socials, agreugen encara més la situació pels treballadors i treballadores sense recursos.

Des de CNT entenem que aquestes polítiques posen en evidència que l’atur, en contra del discurs oficial, és l’última de les seves prioritats, ja que permet a la patronal aconseguir, sota l’amenaça de l’acomiadament, la continua reducció dels salaris i l’empitjorament de les condicions de treball, objectiu últim de la reforma laboral, aprovada ara fa un any.

A CNT pensem que no podem esperar res dels governs en la lluita contra l’atur, res de les seves promeses per a la generació d’ocupació, poc o res del sindicalisme institucional que durant anys ha acceptats ERO’s i acomiadaments, mentre participava del negoci de la formació i l’orientació laboral.

A CNT apostem per que siguem els propis treballadors els qui ens organitzem, especialment els directament afectats per aquesta situació, fent del sindicat una eina útil en la lluita contra l’atur, rebutjant frontalment EROS’s i acomiadaments. Exigim mesures radicals contra la desocupació, el repartiment del treball i la riquesa, per garantir el benestar per tots i totes, cosa que en última instància no serà possible sense un canvi radical de model econòmic i social.

Per tot això, CNT crida a mobilitzar-se contra l’atur el proper 15 de febrer, a organitzar-se, a sortir al carrer i impulsar accions exigint:

• La reducció de la jornada laboral a 30 hores, sense rebaixa salarial;

• L’avançament de l’edat de jubilació als 55 anys;

• L’oposició frontal a tot tipus d’ERO’s i acomiadaments, lluitant i defensant cada lloc de treball; i

• Una cobertura universal digna per tots els aturats/des.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal CNT-AIT

prensa@cnt.es / 618 450 411

C/Historiador Domínguez Ortíz, 7 local. Còrdova

En aquesta ocasió, el Grup Anarquista X Llogar-hi Cadires, ens sorprén amb un manifest anarquista: El manifest negre.

Perpetrat a la Garrotxa, en aquest treball s’hi van abordant diferents temes d’actualitat  a partir de la crítica del moment actual en els diferents àmbits, econòmics, democràtics, laborals, etc. s’hi van suggerint possibles solucions i idees per caminar cap a una societat més justa.

Treballador: L’Estat no et necessita

Els Pressupostos Generals per 2013 que van ser aprovats a finals de desembre passat, constaten amb tota claredat que l’Estat ja no necessita als treballadors, ni als presents, ni als futurs.

Per fer front a una pujada de més d’un 33% de la partida destinada a pagar els interessos del deute, el govern no ha dubtat a practicar profundes retallades pressupostàries en sanitat, educació, prestacions per desocupació o serveis socials, a més de la congelació de les pensions, que configuren un ombrívol panorama per a aquells que no podem -ni volem, ni estem disposats- a pagar-nos una assegurança mèdica privada, una educació privada o un pla de pensions.

Una bona part dels gairebé sis milions d’aturats d’aquest país no tornarà a trobar treball assalariat en anys. I si no tornen a treballar, perquè són mà d’obra sobrant, per què ha de gastar l’Estat diners per mantenir a aquests treballadors sans? Si emmalalteixen, poden substituir-se sense cap cost, i probablement, per altres més barats. Els nens que ara van a escola pública, segons els càlculs del govern, tampoc aconseguiran en el futur un treball qualificat ja que estan destinats a ser aquesta mà d’obra barata i intercanviable. Per què llavors gastar diners en la seva educació? L’única cosa que necessiten saber aquests nens és obeir i sotmetre’s al poder establert. Per què pagar prestacions per desocupació si els aturats no es veuen als carrers, si no s’organitzen, si no són un problema social? I el mateix cal dir de les pensions i de moltes altres prestacions que minven o desapareixen en cada reforma i en cada llei de pressupostos.

Tots aquests diners, en comptes de redistribuir-se en la societat, estan sent utilitzats per rescatar als bancs i pagar els interessos del deute als inversors nacionals i estrangers. És a dir, per fer més rics als rics. I la funció que compleixen tots aquests serveis públics que es desmantellen, es lliura també al sector privat: només tindran accés a la sanitat, l’educació o les pensions aquelles que puguin pagar-ho. Tot això ens aboca a un sistema dissenyat perquè la lluita social no sigui dels de baix contra els de dalt, sinó dels de baix contra els seus iguals; per aconseguir un lloc de treball, per aconseguir alguns diners per sobreviure o simplement per accedir a la beneficència en la qual es convertiran els serveis públics.

Davant aquesta situació, ara ens toca a nosaltres, als treballadors, demostrar que podem fer una cosa diferent; que podem forçar que s’inverteixi aquest robatori de drets del que som víctimes. Ens toca demostrar que podem posar les bases d’una societat diferent, d’una economia i uns drets diferents. Per a això, tots els que som material sobrant de l’estat neoliberal hem d’unir-nos i organitzar-nos. I hem d’estar al carrer, no defensant interessos parcials o corporatius, sinó defensant-nos com a poble enfront d’uns poders polítics i econòmics que són literalment criminals. Enfront del ‘salvi’s qui pugui’ al que ens condemna l’Estat, només ens queda la solidaritat com a resposta. I aquest és el nostre autèntic repte: ser capaços de promoure la solidaritat i el suport mutu en una societat que encara pensa en clau individualista.

La repressió serà la tònica en qualsevol dels intents que es facin en aquest sentit. Ja ho saben bastants companys de l’organització, perseguits, maltractats i acusats sense fonament per la policia. Qualsevol conat de lluita social serà durament castigat per les forces “de l’ordre” i hem de preparar-nos per fer-los front.

El paper de la CNT en aquest escenari no pot ser un altre que llançar-nos a la lluita en tots els camps que puguem abastar; promoure l’organització social en barris, pobles, fàbriques i camps. Mostrar a la societat que la solidaritat existeix i que es pot sentir, palpar i contagiar. Seguir traslladant el nostre discurs a la pràctica, com fem en el dia a dia dels nostres sindicats.

Si algun dia som capaços de fer-li saber a l’Estat que som nosaltres els qui no el necessitem, llavors, res tornarà a ser igual.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CNT

 

 

 

Periódico cnt nº 396 – Enero 2013.pdf

 

Índex en aquest número:

Portada | Sanitat: Juguen amb vides

Sindical pàg 3 | Vaga indefinida a IMESAPI

Economia pàg 10 | Rescatats o devorats?

Actualitat pàg 14 | Balanç de la repressió després del 14N

Global pàg 18 | Coordinació global en el 90 aniversari de l’AIT

Memòria i Història pàg 20 | Història de l’anarquisme a Xile

Cultura quadern central | Entrevista a l’historiador Francisco Espinosa

Opinió pàg 25 | A debat: representativitat i poder

Contraportada | 80 aniversari del periòdic // Els successos de “Casas Viejas”

fracking a Catalunya

Des de la CNT d’Olot volem sumar la nostra veu a les dels altres que demanen l’aturada de les prospeccions per buscar i explotar jaciments de gas mitjançant la tècnica del fracking.

En aquest assumpte hi ha dues qüestions a destacar; la primera que la tècnica d’extracció coneguda com a fracking comporta greus perills pel medi ambient i la segona, que els governants actuals i passats han estat i són incapaços d’apostar d’una manera ferma i decidida per les energies renovables, entregant i explotant la terra -que és de tots i de ningú- a empreses depredadores sense cap escrúpol pel bé comú.

Les repercussions pel medi ambient del fracking i de l’explotació del gas són innombrables. Utilització de grans superfícies per les plataformes d’explotació, camions, equips; obertura de pistes i carreteres; emissió a l’atmosfera de contaminants, contaminació de les aigües subterrànies per fluxos incontrolats de gas, erupcions, vessaments o l’abocament incontrolat d’aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux metalls pesats i materials radioactius; prop dels pous de gas s’han contaminat aigües residuals amb metà i amb clorur de potassi que salinitza l’aigua potable.

I també cal no oblidar el greu atemptat que suposaria tot plegat pel paisatge de les zones de gran valor natural de La Garrotxa i el Ripollès afectades.

Mentre que a nivell local i de carrer la oposició al fracking s’està organitzant per aturar-lo a les altes instàncies les coses van d’una altra manera. El govern de la Generalitat de CiU ja ha donat els permisos necessaris perquè comencin les prospeccions a l’empresa Teredo Oil Limited i fins i tot els ha facilitat el fraccionament del pagament de la fiança a què han de fer front.

Un cop més la política neoliberal de CiU no té en compte els ciutadans ni el territori, l’únic que interessa són els diners. Els mateixos que clamen per la llibertat del país són els primers a destrossar-lo i a condemnar-lo a la misèria. És aquest el país que vol CiU? I ERC hi té alguna cosa a dir? O tot el que no sigui l’hipotètica consulta no interessa?

Quin model aplicaran al territori quan siguem independents? El mateix que a l’estat espanyol els darrers anys? Els aeroports sense avions, els aeroports amb avions sense passatgers, les promocions de milers de vivendes desocupades, les carreteres que no duen enlloc, les infraestructures faraòniques infrautilitzades. Perquè no ho oblidem, la política econòmica de CiU és la mateixa que la del PP, el neoliberalisme i el capitalisme, ras i curt. I el model de país en mans d’aquests també serà el mateix.

Podeu obtenir més informació sobre aquest tema a la plataforma contra el fracking que s’ha creat al municipi de Riudaura: http://riudauranofracking.wordpress.com/

CNT ha celebrat la conferència de militants els passats 8 i 9 de desembre

Durant els dies 8 i 9 de desembre CNT ha celebrat la Conferència Confederal de Militants sobre Acció Sindical i Social en els locals confederals de Cornellà (Barcelona). Un centenar de militants de diverses Federacions Locals de tota la península (Bilbao, Còrdova, Llevant, Madrid, Valladolid, Vitòria, Barcelona, Premià, Terrassa, etc.) han debatut sobre les diferents ponències presentades i estructurades en l’ordre del dia: Acció Sindical i Social contra l’atur i la precarietat social, Política sindical per reduir l’atur, Organització de borses d’ocupació als sindicats, Promoció d’assemblees d’aturats/des, Respostes als desafiaments de la crisi, etc.

La Conferència Confederal de Militants de CNT ha estat una posada en comú de les estratègies i experiències que els sindicats de la CNT realitzen en els seus àmbits locals; conflictes laborals, seccions sindicals, vagues, assemblees d’aturats/des, mobilitzacions unitàries, campanyes contra la precarietat i les retallades, campanyes contra l’atur, accions descentralitzades, etc.

Els sindicats de CNT que van presentar ponències van anar exposant-les al conjunt dels/les assistents i posteriorment van donar pas als debats i anàlisis col·lectives, amb una bona i notable participació; així com un alt nivell d’anàlisi i reflexió. La Confederació ha d’aprofundir encara més en l’activació de lluites i conflictes i acompanyar-les de propostes concretes, com el treball que es realitza en l’àmbit de l’economia alternativa-autogestionària i apuntar també al control de l’ocupació i la recuperació i presa dels centres de treball, davant el feroç desmantellament que els EROs, retallades i altres polítiques antilaborals (Reforma Laboral) han potenciat i segueixen generant amb la destrucció de milions de llocs de treball.

Els reptes de la CNT, en el context socio-econòmic que avui vivim són complexos, però no per això inassolibles, i esdeveniments com el realitzat reforcen la necessitat col·lectiva i militant de fer-los front, adequant les nostres eines de lluita i models organitzatius al context local i territorial. Els acords de la Confederació ens doten per poder treballar i actuar en diferents escenaris de conflicte des de les premisses de l’anarcosindicalisme, molt concorde i en sintonia amb moltes de les manifestacions populars i organitzatives que en aquests dos últims anys s’estan generant.

Més informació aquí.

Secretaries d’Acció Social i Sindical

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

• El passat onze d’octubre el Govern aprovava una reforma del Codi Penal dirigida fonamentalment a criminalitzar i reprimir accions de mobilització i protesta. L’Estat es prepara així per a un possible esclat social en els propers mesos.

La reforma penal que ha aprovat el govern del PP està pensada bàsicament per criminalitzar i reprimir tots els moviments socials de protesta que s’estan portant a terme a tot el llarg de la península ibèrica. De fet els articles reformats especialment posen l’accent a penalitzar, o sigui convertir en delicte, actuacions que fins al moment no ho eren però que estan intrínsecament vinculades a les accions de protesta i lluita social per les polítiques neoliberals aplicades per l’estat espanyol.

De fet amb aquesta reforma es pot dir que s’ha transformat Espanya en un quarter, per això no és d’estranyar que els elements menys conservadors de la judicatura espanyola com l’Associació de Jutges per a la Democràcia parlin clarament que amb aquesta reforma penal es transforma a Espanya d’un “Estat social a un Estat penal”. Això és així donat que entre la reforma dels delictes existents en el Codi Penal, així com la inclusió de nous delictes en el capítol de desordres públics, atemptats i resistència a l’autoritat, a partir de que s’aprovi aquest Codi Penal tindrem la legislació més dura, més restrictiva de les llibertats individuals i col·lectives de tota Europa; això ens ha de portar a pensar que les retallades socials que s’auguren pel futur han de ser de tal magnitud que han de preparar un codi penal a mesura.

Prenguem per exemple la inclusió en el Codi penal d’un nou article, el 557 ter. que castiga amb pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis a dotze mesos a “els qui, actuant en grup, envaeixin o ocupin, contra la voluntat del seu titular, el domicili d’una persona jurídica pública o privada, un despatx, oficina, establiment o local, encara que es trobi obert al públic, i causin amb això una pertorbació rellevant de la seva activitat normal”. Això és convertir en delicte les ocupacions d’oficines bancàries, dit en paraules planes, qui entri a ocupar un banc podrà acabar a la presó.

En el mateix sentit de penalitzar les protestes socials ens trobem amb que el nou article 560 bis del CP sanciona a “els qui actuant individualment, o mitjançant l’acció concurrent d’uns altres, interrompin el funcionament dels serveis de telecomunicació o dels mitjans de transport públic i alterin amb això de forma greu la prestació normal del servei” amb una pena de tres mesos a dos anys de presó o multa de sis a vint-i-quatre mesos. O sigui, que tots els piquets informatius que es muntin en els serveis de transport poden acabar a la presó.

Però això no és tot, amb la nova redacció que se li dóna al delicte d’atemptat contra l’autoritat poden acabar amb els seus ossos a la presó fins i tot aquelles protestes que siguin pacifiques, ja que el nou article 550 defineix com a atemptat contra l’autoritat: “els que agredissin o, amb intimidació greu o violència, oposessin resistència a l’autoritat, als seus agents o funcionaris públics, o els escometessin, quan es trobin en l’exercici de les funcions dels seus càrrecs o en ocasió d’elles.”; el seu càstig “penes de presó d’un a quatre anys i multa de tres a sis mesos si l’atemptat fora contra autoritat i de presó de sis mesos a tres anys en els altres casos”. Això suposa que qualsevol actuació en una protesta pot acabar comportant la presó.

A més de tot l’anterior cal assenyalar que també es criminalitza i es condemna amb pena de presó de tres mesos a un any les difusions per qualsevol mitjà de consignes o missatges que incitin a les manifestacions, (ex. art. 559).

Així doncs, companys hem d’estar alerta perquè la reforma del Codi Penal està pensada simple i únicament per a l’esclat social que s’intueix.

Miguel Lucena, advocat i afiliat a CNT Cornellà | Periòdic CNT

Des de l’organització sindical es considera que la nota dirigida el passat 31 d’octubre per CEOE i CEPYME a les seves empreses és una provocació als i les treballadores i una mostra clara de l’actitud que per la part empresarial ja es venia constatant amb anterioritat en diversos centres de treball, on s’ha tingut coneixement de nombroses coaccions contra treballadors/es que volien exercir el seu legítim dret.

Davant la nota emesa per les organitzacions empresarials CEOE i CEPYME el passat 31 d’octubre, des de la CNT volem traslladar a l’opinió pública el següent:

1.- Resulta irònic que les organitzacions empresarials qualifiquin la vaga general del 14N de “política” just en un context en el qual si alguna cosa han demostrat els parlaments de diversos països és precisament que les lleis només s’elaboren a les Corts en un sentit formal, doncs de facto les dicten els mercats (bancs i grans empreses).

2- Les organitzacions empresarials menteixen quan diuen que la vaga es convoca contra decisions legítimes del Govern i el parlament. Tant aquest Govern com el seu antecessor han edificat els seus respectius mandats sobre l’engany premeditat a la població; a la vista estan les promeses que els van posar en el poder i la seva conducta posterior. No hi ha legitimitat tampoc en partits polítics que, com els dos majoritaris, mantenen els càrrecs públics a delinqüents imputats per corrupció.

3- En conseqüència de l’exposat en els dos punts anteriors, la del 14N no és ni molt menys una vaga política, sinó que és una vaga genuïnament econòmica i social: una vaga contra els privilegis d’uns pocs i contra el robatori programat als i les treballadores, robatori planejat des del món empresarial (que contra el que diuen CEOE i CEPYME si és contrapart en la vaga) i emparat per institucions il·legítimes i antisocials.

4- Denunciem la demagògia emprada per CEOE i CEPYME en parlar de piquets que suposadament transgredeixen amb freqüència la seva funció informativa quan el pitjor dels piquets són els que de forma silenciosa organitzen les empreses mitjançant coaccions, amenaces i fins i tot acomiadaments a treballadores i treballadors que exerceixen el seu dret a la vaga. Reivindiquem per tant la funció del piquet informatiu com a eina a emprar amb la contundència que sigui necessària per garantir el lliure exercici de la vaga, enfront d’una patronal molt acostumada a incomplir la llei quan li convé. N’hi ha prou amb dir que són molt més abundants les sentències que condemnen a empreses per vulneracions de la legislació reguladora del dret de vaga, que les que condemnen als treballadors/es i les seves organitzacions.

5- Des de la CNT considerem que els únics serveis mínims compatibles amb el dret real a la vaga són aquells que afecten al dret a la vida: serveis d’emergències (hospitals i bombers) i atenció a discapacitats i ancians. L’existència de serveis mínims en el transport, en la recollida d’escombraries, en els mitjans de comunicació, etcètera, és en si mateixa una vulneració del dret de vaga que busca anul·lar de manera fraudulenta els efectes d’una eina legítima, davant el que estudiarem mesures a prendre tant contra les empreses, com de les administracions públiques, com ja vam fer el 29M.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal CNT-AIT

prensa@cnt.es / 618 450 411

C/Historiador Domínguez Ortíz, 7 local. Còrdova