general

Entre nosaltres, la commemoració del primer centenari de la fundació de la Confederació Nacional de Treballadors ha passat sense pena ni glòria. Deu ser que encara pesa més el record de la cruenta revolució que va desencadenar la  sublevació de l’exèrcit espanyol l’any 1936 que no pas la memòria de la seva llarga i fructífera trajectòria en pro dels drets de les classes populars olotines.

La CNT es va fundar a Barcelona uns mesos després de la Setmana Tràgica, en uns moments en què el moviment sindicalista estava essent durament reprimit. A Olot, totes les organitzacions obreres estaven prohibides i alguns dels seus dirigents havien passat uns mesos a la presó. Però, malgrat la repressió, els obrers d’Olot varen participar en tots els congressos de la Confederació, primer a títol individual i després en representació de la Federació Obrera d’Olot i Comarca, que agrupava la majoria de les associacions sectorials.

Durant els primers anys, la federació anarcosindicalista va coexistir amb un sindicat d’inspiració catòlica, de tarannà més moderat i menys reivindicatiu, que va intentar iniciar una línia de col·laboració amb l’empresariat. El nou sindicat no va acabar de quallar, tot i que va arribar a afiliar un terç dels obrers olotins, perquè els patrons volien tenir plena llibertat de fer i desfer i els sobrava qualsevol organització obrera, fins i tot un sindicat groc.

Del sindicalisme olotí anarquista es podrien dir moltes coses, la majoria positives. Per exemple, que el 1913 l’Associació de l’Art Fabril, que agrupava la meitat dels treballadors de filatures i teixits, va presentar als fabricants unes bases de negociació per millorar les condicions laborals dels seus treballadors. Demanaven coses tan sensates com repartir el treball en lloc d’acomiadar operaris; un moderat augment salarial per compensar l’encariment constant dels aliments bàsics; la reducció de la jornada laboral a un màxim de 10 hores al dia, sis dies a la setmana; cobrar una mica més si es treballava en dies festius o en hores extres, cobrar puntualment cada dissabte, pactar un calendari laboral i harmonitzar els horaris de les diferents fàbriques per afavorir la conciliació familiar. També reclamaven coses més discutibles vist des d’ara, com que les dones no poguessin treballar en segons quines tasques o que els obrers afiliats tinguessin preferència a l’hora de ser contractats. Els fabricants varen ignorar les reivindicacions obreres i no varen voler obrir cap mena de negociació, i es va iniciar un conflicte llarg i cruent.

Després de mesos de vagues, locauts, disturbis al Teatre Principal, manifestacions, acomiadaments, publicació de pamflets i, sobretot, després d’obtenir la solidaritat de la resta de sectors econòmics de la vila, els industrials varen acceptar negociar i varen acabar cedint una miqueta: un ral més a la setmana i reduir la jornada laboral a les 60 hores setmanals.

Aquesta petita victòria va donar una gran força a la Federació Obrera i un gran prestigi als seus dirigents, entre els quals hem de comptar Ramon Vila, Pere Grabulosa, Antoni Bosch, Climent Masdemont, Fèlix Canal, Joan Juvinyà, Enric Ferrés i tants altres que aniríem trobant si continuéssim resseguint la història de les associacions de treballadors d’Olot.

 

Joan Barnadas

 

Article extret d’El Cartipàs nº 49, març del 2011. Editat per l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot i l’Arxiu Comarcal de La Garrotxa

Si voleu veure’l o veure’n els números anteriors:  http://www.olot.org/cultura/icco-site/icco-site/entrada_publica-marcs/marcs-publica/conjunt.htm

 

Coincidint amb la convocatòria de concentració de CNT-AIT, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va publicar el passat 26 de març un comunicat amb el qual  posa a disposició més de mil places de treball fix discontinu, englobant auxiliars de bomber forestal, guaites forestals, operadors de control i altres persones de reforç pels estius.

Guaites i Forestals seguim esperant que la Generalitat de Catalunya respecti i homologui,  com a mínim, la sentència 2/2002 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la ratificació que va fer el Tribunal Suprem el 14 de març del 2003, les quals estableixen que el reforç d’estiu no és puntual sinó previsible i sistemàtic, i aleshores una feina fixa discontinua.

Convocar el miler de llocs de treball com a ofertes públiques d’ocupació implica alliberar  totes les places amb l’acomiadament de tot el personal laboral que treballa a les campanyes forestals de Bombers.

Val la pena esmentar que, dels 80 punts de guaita que es van formalitzar anys enrere per  les places d’oposició, conseqüència directa de les esmentades sentències judicials, la direcció de bombers només n’està disposada a habilitar 62.

Davant el greu desequilibri envers els treballadors i treballadores en precari, i l’anunciat  empitjorament del nostre panorama laboral, les seccions sindicals de CNT-AIT mantenen el conflicte obert.

 

Comunicat de premsa des de Barcelona, a 28 de març del 2011

Aquest dissabte a les 17 hores una trentena de persones ens hem concentrat davant la seu de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) a Barcelona en protesta contra els acomiadaments a guaites i la persecució dels sindicalistes de la CNT que porten anys lluitant per la millora de les seves condicions de treball.

Ens hem concentrat companys i companyes dels sindicats gironins i de l’àrea metropolitana de Barcelona i hem repartit fulletons denunciant la situació que pateixen els guaites enmig d’un fort desplegament policial.

 

En solidaritat amb el conflicte que mantenen els companys i companyes del sindicat de Barcelona amb l’empresa Internity-Vodafone per l’acomiadament de la nostra delegada sindical ens hem concentrat aquest dissabte 26 de març una dotzena de persones a l’interior del centre comercial espai gironés davant la botiga que la companyia hi té.

Durant l’hora i mitja que ha durat l’acció la botiga ha baixat les persianes davant la concentració i ens hem dedicat a informar la gent de les pràctiques esclavistes d’aquesta empresa amb fulletons i el megàfon. Com passa habitualment han aparegut els guàrdies de seguretat del centre que han intentat amb arguments estúpids fer-nos sortir fora del centre, fet al qual ens hem negat i que ha provocat l’aparició dels mossos una estona més tard que, amb arguments igualment estúpids tampoc han aconseguit que marxéssim fins que nosaltres mateixos ho hem decidit.

Considerem aquesta acció com a molt positiva i cal remarcar que continuaran fins aconseguir la readmissió de la companya i que l’empresa reconegui la secció sindical i les reivindicacions de la CNT que només acaba de començar.

 

http://cntinternity.blogspot.com/

 

 

 

 

 

CNT-AIT convoca una concentració pel dissabte 26 de març a les 17:00h a Barcelona, contra la resposta repressiva de la direcció de Bombers de la Generalitat a les reivindicacions laborals i de servei de Guaites Forestals.

Després del gran incendi del 1986 a l’Empordà, l’any següent la Generalitat de Catalunya engegà la campanya “Foc verd” i creà el servei de Guaites Forestals, com a professionals situades en punts estratègics del territori, preparades per a detectar des del primer instant  qualsevol columna de fum, i localitzar-la amb precisió per tal de què puguin reaccionar amb eficàcia tots els serveis d’emergència. Aquesta és la manera com es prevé el  creixement de qualsevol foc forestal.

L’anterior secretari general del Departament d’Interior, Joan Boada, va promoure de forma irregular i il·legítima expedients disciplinaris contra sindicalistes que segueixen reivindicant unes condicions de treball dignes i un servei de detecció de focs forestals coherent amb les persones i eficaç.

La falta de diàleg i les mesures de destrucció del servei han caracteritzat la política laboral a Bombers els darrers anys, en ocasions arribant a tenir incendis forestals impossibles sense el tancament selectiu de Punts de Guaita.

Davant el deteriorament de les condicions de treball , el desmantellament del servei a l’anterior legislatura, i la inoperància dels sindicats “majoritaris”, els treballadors s’organitzen en seccions sindicals de CNT-AIT per defensar els seus drets i el mateix servei a favor de la natura i els habitants del territori.

La protesta es farà davant la seu de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS), al carrer Diputació 355 de Barcelona (cruïlla amb passeig de S.Joan).

Recordar també que, després d’acomiadar uns pocs centenars d’auxiliars de bomber  forestal el 2010, amb el decret 109/2011 es preveia prescindir enguany de prop de 900 treballadors al cos de Bombers de la Generalitat, i ara el govern obre les portes a contractar-ne alguns per la campanya forestal sense concretar la quantitat .

Comunicat de premsa des de Girona, a 23 de març del 2011

Més informació: http://guaites.cnt.es/

· Els governs que durant anys van recolzar i van armar a Gadafi igual que van fer amb altres règims com el de Mubarak a Egipte o Ben Alí a Tunez no tenen cap credibilitat.

· CNT rebutja l’inici de bombardejos contra Líbia i la participació del govern espanyol en els mateixos.

Aquesta nova guerra no farà sinó agreujar la situació del poble libi, com ja van posar de manifest intervencions similars a Iugoslàvia, Afganistan o l’Iraq. Igual que en aquests països, les raons humanitàries esgrimides no són sinó la pantalla d’hipocresia i cinisme darrera la qual s’amaguen els descarats interessos de les elits capitalistes en la seva rampinya dels recursos energètics del planeta.
Les intervencions militars arrosseguen sempre un reguitzell de víctimes civils, destrucció d’infraestructures i desorganització dels serveis públics fonamentals, provocant en definitiva sofriment i mort a la població civil en benefici de les elits de torn.

Emparats en una ONU i en un Consell de Seguretat sense legitimitat, les potencies capitalistes solament pretenen assegurar l’accés al petroli i el gas libi,alhora que tracten de recuperar el domini d’una zona vital, domini que s’ha vist qüestionat per les successives revoltes populars dels últims mesos
No deixa de ser paradoxal, que aquesta guerra compti amb el suport i participació de la Lliga Àrab, composta per governs en la seva majoria tan dictatorials com el libi, amb molts d’ells aixafant en aquests mateixos moments revoltes populars als seus països (Aràbia Saudita, Bahrain,Iemen, el Marroc, etc).

Moltes d’aquestes revoltes han tingut en els seus orígens un important component social, d’oposició a les polítiques econòmiques imposades per institucions capitalistes com l’FMI i les seves conseqüències d’atur, alça del preu de productes bàsics, privatització de serveis públics, etc, amb un fort protagonisme de les lluites obreres, engegant experiències d’autogestió i organització popular, que ara s’intentaran silenciar i redirigir cap a canvis institucionals que no qüestionin l’ordre social i econòmic capitalista.

Cap credibilitat poden tenir els governs que durant anys van recolzar i van armar a Gadafi igual que van fer amb altres règims com el de Mubarak a Egipte o Ben Alí a Tunez. Cap confiança haurien d’inspirar-nos els qui continuen recolzant a règims igualment dictatorials i brutals com el del Marroc, Aràbia Saudita o Israel.

Res han d’esperar per tant els treballadors i treballadores d’una riba o una altra del Mediterrani de les elits capitalistes occidentals ni de les elits àrabs al seu servei, només obtindran colonialisme econòmic, depredació dels seus recursos i polítiques econòmiques neoliberals sota l’embolcall de reformes democràtiques formals i des de dalt, mentre en res afectin a l’ordre econòmic i social.

Igualment res han aportat als treballadors els plantejaments nacionalistes i militaristes, embolicats en demagògia revolucionària com els que durant anys van agitar els Gadafi i els qui els recolzaven, que cap simpatia ens susciten i darrera dels quals només s’amaga el més descarat capitalisme d’estat, la dictadura i la corrupció.

La política de guerra en la riba sud del Mediterrani, no és sinó el revers necessari de les mesures d’ajust i retallada de drets a Europa, imposada per elits decidides a recuperar els seus beneficis , fent recaure els efectes de la crisi econòmica amb tota la seva duresa sobre les classes treballadores, mentre s’assegura l’accés als recursos i augmenta la militarització d’un espai vital per gestionar les tensions que l’avanç de la crisi econòmica, ecològica i social no faran sinó augmentar.

No en va figures com Gadafi han jugat un paper fonamental en el control dels fluxos migratoris de treballadors africans cap a Europa, al servei de les elits que sufraguen els seus centres d’internament de treballadors, política que la militarització d’aquesta zona no farà sinó reforçar aixecant un nou mur, reforçant la xenofòbia i el feixisme.

A Espanya, el govern del PSOE llançat aplicant les successives contrareformes i mesures antiobreres i antisocials exigides per una Europa al servei del capital, es destaca ara en la participació en aquesta guerra, per la qual no hi ha problemes de finançament, al contrari del que ocorre amb els serveis públics i les despeses socials.

Així, el govern, a més de posicionar-se en el nou escenari del nord d’Àfrica i assegurar-se accés al repartiment dels seus recursos, desvia l’atenció sobre la crua realitat social de precarietat i atur a la qual ens enfrontem la classe treballadora conseqüència de les seves polítiques econòmiques.

Una vegada més, com va ocórrer amb la signatura de l’últim pacte social, explica el govern del PSOE amb la complicitat i el suport de CCOO i UGT i altres forces de l’esquerra institucional, alhora que ultimen la reforma de la negociació col·lectiva, nou atac als drets dels treballadors al servei del Pacte de l’Euro.

Cridem als treballadors a recolzar les revoltes obreres en el nord d’Àfrica i Orient Mitjà, oposant-se a les ingerències militars, recolzant des d’una perspectiva llibertària les experiències d’autoorganització, suport mutu i acció directa, oposant-se a la despesa militar i a la preparació de la guerra.
És especialment necessària la solidaritat amb els treballadors migrants i la lluita contra les fronteres, exigint llibertat de moviment, iguals drets i la fi dels centres d’internament i les lleis d’excepció en ambdues ribes del Mediterrani, reclamant l’acolliment de tots els refugiats de les guerres, fams i persecucions.

No hi ha millor solidaritat que rebel·lar-nos nosaltres mateixos a Europa contra les elits capitalistes l’únic programa de les quals és la guerra, la retallada de drets, la rapinya i la destrucció ecològica com a única via per perllongar un capitalisme en crisi permanent, desemmascarant a els qui des de l’esquerra i el sindicalisme institucional apuntalen un sistema sense futur.

Les classes populars del món àrab han demostrat la possibilitat d’enfrontar-se a règims i realitats que es pensaven inamovibles, seguim el seu impuls i no deixem que la guerra sigui la resposta a l’esperança d’un canvi revolucionari a banda i banda del Mediterrani.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CNT

La Biblioteca Social d’Olot és un projecte cultural impulsat des d’el Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT d’Olot.

La intenció originària d’aquest projecte era tenir ben catalogats i ordenats els llibres de la biblioteca d’una manera més àgil i dinàmica però aquesta idea inicial s’ha ampliat per encabir també una biblioteca digital amb un miler de llibres principalment d’autors llibertaris i de les ciències (antropòlegs, filòsofs…) i finalment haurà servit també per anar editant -de moment en format PDF- totes les traduccions i edicions pròpies que anem fent últimament.

L’espai físic de la biblioteca es troba a la seu del sindicat a la Plaça Cinema Colon d’Olot i en ella hi podreu trobar uns 1.100 volums aproximadament on hi predomina la temàtica obrera, social, històrica i cultural. És ,per tant, una biblioteca especialitzada en allò que més ens interessa. La Biblioteca Social d’Olot és oberta a que tothom pugui fer-se’n soci o sòcia i disposar dels seus fons, retirar llibres en préstec o utilitzar el servei d’internet gratuït en els horaris habituals en què el local es troba obert, els dilluns, dimarts i dimecres de 19 a 21 hores.

En aquesta web podeu consultar tots els fons de la Biblioteca organitzats per temàtiques o directament si preferiu buscar per autor o títol d’una obra podeu utilitzar el cercador per anar directe al gra.

A més, en l’apartat Biblioteca Digital clicant sobre l’apartat de llibres en PDF se us desplega un menú amb les lletres de l’abecedari amb els llibres ordenats pel cognom de l’autor. També podeu utilitzar el cercador si ja teniu clar què esteu buscant.

Finalment, a l’apartat de material propi anirem penjant aquelles traduccions i edicions que impulsem des d’aquesta Biblioteca. Bàsicament traduccions al català de llibres o fulletons prou coneguts per tothom, donat el dèficit d’edicions en català d’obres dels llibertaris més clàssics intentarem posar-hi remei aportant el nostre granet de sorra. Actualment, amb la tecnologia disponible, no hi ha cap mena d’excusa més que la mandra per traduir aquests llibres i posar-los a disposició de la gent, si més no, en format digital fins que es disposi dels recursos econòmics necessaris per editar-los.

De moment ja hem traduït el llibre Anarcosindicalisme Bàsic editat en paper pels companys d’El Grillo Libertario, també s’ha editat en format digital un interessant debat que es va donar per tal de crear una Plataforma per una Unió General d’Anarquistes i que, al nostre parer, no ha perdut la seva vigència, les 6 tesis sobre el municipalisme llibertari de Murray Bookchin i la conferència Anarquisme i Sindicalisme pronunciada per Salvador Seguí. Tots ells podeu trobar-los a l’apartat de material propi.

Si voleu col·laborar aportant material que tingueu, traduint textos al català o de qualsevol altra manera poseu-vos en contacte amb nosaltres al correu o passant pel local.

Enllaç: http://www.bsolot.info/

biblioteca en construcció!