general

Comunicat de CNT Badalona respecte a les detencions d’ahir divendres

Ahir vam tornar a viure un altre episodi més d’aquesta llarga història repressiva, ja són més de cent detinguts, gairebé cinquanta imputats, a més dels milers de identificats i vigilats després de l’última vaga general.

Aquesta vegada ha tornat a tocar el torn a Badalona, on el matí va començar amb grups de Mossos de paisà esperant a la porta de les cases de diversos companys per detenir-los, amb tota la parafernàlia i la posada en escena pensada per atemorir i assenyalar als companys de cara al veïnat. Passamuntanyes, esposes, carreres, crits, sirenes … van ser ingredients comuns de quatre detencions que podrien haver-se simplificat amb una citació en un sobre, si el seu objectiu hagués estat únicament imputar als companys per uns fets ocorreguts mesos enrere.

Però la tasca intimidatòria no va acabar aquí, al llarg del dia un gran nombre de persones solidàries van romandre a la porta de la comissaria per exigir la llibertat dels detinguts, i en aquesta mateixa concentració van ser segrestats dos companys. A més durant tot el dia va ser constant la presència de policies de paisà al voltant dels locals del nostre sindicat, així com d’altres organitzacions de la ciutat, als voltants dels domicilis d’altres companyes, arribant fins i tot a perseguir amb el cotxe sense dissimular gaire a companyes que es desplaçaven per la ciutat.

Als sis detinguts se’ls acusa de desordres públics provocats per tallar l’autopista C-31 amb pneumàtics cremant, i participar en el posterior piquet per la zona comercial de Badalona en la jornada de vaga general del passat 29 de març.Al llarg d’aquest mateix dia ja van ser detingudes cinc persones més acusades de càrrecs similars, i els dies previs i posteriors diverses persones van ser identificades i algunes multades per la seva tasca de difusió, informació i propaganda.

No parlarem de persecució sindical, ni de persecució política, ni d’excessos policials … és la funció natural de l’Estat i de les seves institucions la de gestionar i aplicar la repressió sobre aquelles que lluiten per alliberar-se de l’explotació. El control, la vigilància, la coacció, són el dia a dia i no una circumstància excepcional, per això no anem a demanar ni a esperar de l’Estat una repressió més proporcional, més adequada o més assimilable socialment.

Nosaltres com anarcosindicalistes, ens organitzem fora de les institucions de l’Estat, no participem de les seves estructures ni aspirem a cap reconeixement per la seva banda, no rebem subvencions de cap tipus ni tenim alliberades que visquin del conte. Com no ens poden domesticar amb carícies i amb premis ens intentaran controlar mitjançant els pals i la força, però en això tampoc som nous, en pitjors moments hem continuat tirant endavant i ara no serà diferent.

Des del Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de Badalona volem mostrar el nostre suport als companys de la CNT de Catalunya, del Grup Anarquista Seny i Ràbia i de les CUP de Badalona, al company Andreu que continua segrestat a les presons de l’estat , així com a totes les persones que lluiten i pateixen la repressió.

Solidaritat i suport mutu

CNT Badalona

El ‘Manifest d’Olot’

Un centenar de persones van protestar ahir contra el tancament de l’Espai Zer01 i preparen un manifest per lliurar-lo a l’Ajuntament i al Departament de Cultura

04/03/12 02:00 – olot – Xavier Castillón (El Punt)

 

“Dintre de la tristesa de la situació, està molt bé que el sector artístic es mobilitzi i es cohesioni perquè el tancament de l’Espai Zer01 no sigui el punt de partida d’un desmantellament generalitzat dels centres d’art contemporani a Catalunya”: ho va dir ahir David Santaeulària, exdirector del Zer01, just després de l’acció de protesta que va reunir un centenar de persones, majoritàriament vinculades al món de l’art i arribades des de diversos punts de Catalunya, per solidaritzar-se amb Santaeulària i manifestar el seu rebuig al tancament d’aquest petit gran oasi de la creació contemporània que era el Zer01. L’acció de protesta, introduïda amb el megàfon per Florenci Guntín, secretari general de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, i l’exregidor de Cultura olotí Pep Fargas, va consistir en una pintada col·lectiva amb calç blanca de la porta tancada del Zer01, tal com es fa habitualment amb els establiments comercials en desús, i com també es va fer el 6 de febrer passat en una acció semblant al Canòdrom de la Meridiana, quan va ser desestimat per l’Ajuntament de Barcelona com a seu del centre d’art contemporani de la capital catalana. De fet, ahir també hi havia a Olot l’exdirector d’aquest centre avortat, el suís Moritz Küng, que va donar suport a Santaeulària, tal com ho han fet ja un miler de persones del món de l’art amb la signatura del primer manifest que va córrer de seguida per internet quan es va conèixer la mort sobtada del Zer01.

Un cop acabada aquesta protesta simbòlica, bona part dels presents es van traslladar a Els Catòlics, on va tenir lloc un assemblea molt participativa en què es van consensuar els punts principals d’un document, el Manifest d’Olot, que es lliurarà a l’Ajuntament d’Olot i al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, aprofitant que demà presenta les bases del nou pla de museus de Catalunya.

En el manifest, que converteix el cas del Zer01 en un símbol i una advertència per a tots els centres d’art catalans, es remarca que Olot havia fet fins ara una inversió important en creació contemporània i que ara aquest esforç econòmic es malbarata. També adverteix el govern que aquest tipus de centres no només fan una funció a nivell local, sinó també nacional, i, per tant, “sembla una irresponsabilitat deixar només en mans dels ajuntaments la tasca d’aquests centres”.

L’art no és una excepció

“No demanem que l’art contemporani sigui una excepció en un moment de retallades, però això no comporta que s’hagin de tancar els centres”, va dir Fargas. També es vol aprofitar l’acte de lliurament de guardons de l’Associació Catalana de Crítics d’Art al Macba, el 26 de març, per convertir el premi al Zer01 en una iniciativa de caràcter reivindicatiu més ampli. Es vol amortitzar, en definitiva, la reacció popular contra el tancament del Zer01 per continuar treballant en l’apropament de la ciutadania a l’art actual.

Suport a l’Espai Zer01

Per què retallar si podem exterminar?

El clam d’un miler de persones -entre les quals els directors dels quatre Instituts d’Olot, la majoria del teixit artístic català, molts usuaris olotins i fins i tot persones de la sectorial de cultura de CDC – no ha servit perquè l’Ajuntament reconsiderés el tancament de l’Espai Zero1.
L’equip de govern municipal s’ha limitat a fer un comunicat, lamentable pel seu redactat i contingut, en què pretén donar explicacions d’una decisió ja presa. L’escrit en qüestió denota un preocupant estil populista, ja que indueix, amb una extrema demagògia, a triar entre destinar el diners públics a l’art contemporani o al menjador social, a l’Espai Zero1 o a les escoles bressol. De la mateixa manera, es podrien plantejar altres disjuntives, com ara: Mantenir el menjador social i les escoles bressol o continuar pagant el sou més alt de les comarques gironines al nostre alcalde Corominas, que cobra 104.542 €, és a dir, més de 17 milions de pessetes, per una dedicació a temps parcial. Un sou que, a més, complementa amb els ingressos de la seva feina com a metge en una mútua de Banyoles. O bé, què fóra preferible, seguir amb els esmentats serveis públics o injectar, un altre cop, 100.000 € de diners públics a una empresa privada –Olot Televisió- propietat del senyor Puigbó, a qui també es va contractar de manera irregular per assessorar l’alcalde. La contraposició es pot ampliar a tantes àrees com es vulgui.
La decisió amaga, amb el pretext de la retallada econòmica, la voluntat de treure’s de sobre el que ells deuen considerar una “nosa”. Ho va dir ben clarament el conseller de cultura de la Generalitat, el senyor Mascarell: “No puc obligar a Olot a mantenir l’art contemporani si no el volen” (El País, 25-2-2012). En contra del que afirma el comunicat de l’Ajuntament, no és cert que la Generalitat hagués deixat de donar suport económic a l’Espai Zero1, sinó que és la corporació municipal la que no està disposada a assumir les seves responsabilitats.
Amb aquesta actitud, no s’adona el nostre Ajuntament que està posant pals a les rodes al desenvolupament d’Olot? Per un costat, l’àrea de creació contemporània serveix als seus usuaris, fomenta la creativitat, afavoreix la introducció de les noves tecnologies i, alhora, estableix sinèrgies amb l’Escola d’Art i Disseny i amb la resta de centres d’ensenyament. I, per l’altre costat, és un instrument destacat per projectar la ciutat arreu i una eina útil per dinamitzar el teixit productiu local (impremtes, ferreteries, papereries, hostaleria, empreses de disseny i de transport, etc.).
Lamentem profundament que, malgrat la nostra voluntat de diàleg per trobar una sortida raonable a la situació, l’Ajuntament s’hagi tancat en banda. En les actuals circumstàncies, podem entendre la voluntat d’estalvi i contenció de la despesa, però en cap cas podem admetre que s’elimini de soca-rel tota una àrea cultural. Una cosa és reduir el pressupost en un determinat percentatge i una altra de ben diferent és suprimir tota l’activitat generada en i des d’aquest àmbit. L’equip de govern passarà a la història per haver sabut trobar una alternativa a les retallades, l’eliminació física.
Col·lectiu de suport a l’Espai Zer01.

Nou govern, velles polítiques

Com a fruit de la pantomima electoral per simular que hi ha democràcia, cada cert temps es produeix una alternança al Govern entre el PSOE i el PP, tots dos partits al servei de l’elit financera que realment ostenta el poder. En aquesta ocasió li ha tocat governar al PP , Mariano Rajoy ha estat investit com a nou President del Govern.

En el seu discurs d’investidura, encara que prou ambigu i poc clar per no desvetllar per complet les seves fosques intencions, Rajoy sí ha mostrat ja la seva intenció de continuar en la senda de les mateixes polítiques que s’han vingut aplicant durant els últims 30 anys al nostre país, tant pel PP com pel PSOE (reducció d’impostos i augment de les bonificacions per als empresaris, retallades salarials i socials per als treballadors, privatitzacions, i regals per a la Banca…).

Concretament ha assenyalat que els tres eixos fonamentals i immediats sobre els quals girarà el seu Govern són l’establiment d’una llei d’Estabilitat Pressupostària, i en aquest sentit va anunciar per al proper any una retallada com a mínim de 16.500 milions d’euros que sens dubte afectaran a les principals partides de la despesa social, (educació, sanitat, desocupació…). En segon lloc, promet una reforma per afrontar el sanejament del sistema financer, eufemisme després del qual s’amaga la intenció de sanejar amb diners públics les caixes d’estalvi i bancs en situació de fallida tècnica per després, una vegada sanejats, regalar-los-hi a preu de saldo als grans bancs. En tercer lloc, planteja una reforma integral i profunda del mercat de treball que abastarà una nova Reforma Laboral per aconseguir abaratir més encara els salaris i els costos de l’acomiadament, noves formes de contractes porqueria per als joves, una nova reforma de la negociació col·lectiva per acabar amb els escassos mitjans legals amb que encara comptem els treballadors per defensar-nos enfront de la voracitat de la patronal i noves normes per controlar l’absentisme i pressionar als treballadors perquè no es donin de baixa quan emmalalteixen.

En definitiva, més del mateix: se’ls omple la boca parlant d’austeritat però redueixen l’impost de societats a les empreses, augmenten les bonificacions empresarials de la seguretat social, regalen milers de milions de diners públics per als bancs i la patronal i permeten que aquests bancs i grans empreses defraudin a Hisenda milers de milions a través dels seus “xiringuitos” financers en els paradisos fiscals. Mentre, per als treballadors només anuncien noves retallades salarials i socials, en honor de la sacrosanta competitivitat. Finalment, per combatre la major xacra d’aquest país que és l’atur no se’ls acudeix millor cosa que congelar l’oferta d’ocupació pública i destruir milers de llocs de treball al no cobrir ni una sola de les vacants que deixen els funcionaris que es jubilen.

Cas paradigmàtic del que diem és el nomenament de qui pilotarà la política econòmica del nou Govern, Luis de Guindos, excap de Lehman Brothers, el banc d’inversió nord-americana que va fer fallida el 2008, i un dels desencadenants del sisme financer que va estar darrere de la crisi financera i econòmica que va sorgir després. Que ningú es deixi enganyar, el que ens espera és més capitalisme salvatge i inhumà.

Sí, el panorama que se’ns presenta als treballadors és realment ombrívol, però no és hora ni de resignar-se ni de lamentacions estèrils sinó de posar-se a la feina, organitzar la resistència, combatre sense dilació i sense treva amb totes les nostres forces al sistema capitalista i als qui el sustenten, un sistema que ens condueix a la barbàrie i la misèria; el dilema és clar, si no els parem els peus i guanyen ells aquesta guerra declarada contra els drets socials i laborals que tantes lluites va costar aconseguir, tornarem als pitjors temps del capitalisme salvatge. Per contra, podem optar per unir-nos, organitzar-nos i llençar-nos al carrer a defensar-nos i a lluitar fins a vèncer.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CNT

Nota de premsa – Alliberament d’un edifici a Olot

El passat dissabte 19 de novembre, en plena jornada de reflexió, algunes persones indignades de La Garrotxa van ocupar un edifici propietat d’un banc per allotjar-hi famílies desnonades i establir-hi l’Oficina de Recuperació dels Drets Humans Expropiats. D’això si que se’n pot dir reflexionar i actuar conseqüentment.

Com és ben sabut a Olot hi ha uns 1200 edificis buits, alguns com aquest des de fa anys. I com també és ben sabut cada dia hi ha uns 8 desnonaments de famílies a les comarques de Girona. Els taurons banquers i hipotecaris no tenen escrúpols a l’hora de privar la gent d’un lloc on viure i els polítics i empresaris no dubten a utilitzar la nefasta situació econòmica per escanyar, cada dia una mica més, els treballadors i treballadores. La sanitat i l’educació van camí de convertir-se en un negoci molt pròsper -per alguns- i l’habitatge ja fa temps que ho és.

Les retallades d’aquest any 2011 en tots els àmbits quedaran petites quan les puguem comparar amb les que vindran aquest any vinent, noves mesures per anar introduint el copagament, més retallades en educació i, sobretot, més atacs contra els treballadors públics de qui el govern català ja ha dit que gradualment han d’anar equiparant-se amb el sector privat.
Davant tots aquests atacs, només poder fer una cosa: actuar i donar suport a les accions com aquesta, on s’ha alliberat un espai posant-lo a disposició de la gent que més ho necessita i s’ha fet sense demanar permís, sense esperar respostes que mai arriben i de la millor manera amb què pot fer-se justícia: amb l’acció directa.

Des de la CNT d’Olot volem donar tot el nostre suport a aquesta acció i a totes les que s’han anat fent des del moviment indignat i convidem a la ciutadania en general a visitar l’oficina, a mostrar el seu suport decidit a la gent que hi resisteix i que ja s’enfronta a la denúncia del banc propietari de l’immoble i a sumar-se a noves accions que puguin convocar-se des d’aquest col·lectiu.

Oficina de Recuperació dels Drets Humans Expropiats: c/ dels sastres

http://personesindignades.net/

http://twitter.com/#!/IndignadesOLOT

Confederació Nacional del Treball d’Olot
Secretaria de Premsa i Comunicació