Comunicat per l’1 de maig de l’Assossiació Internacional dels Treballadors/es (AIT)

Against the State and Capitalism,
in Memory of the Haymarket Martyrs!
Another Mayday has come, and with it the time to remember, in struggle, our comrades – five
anarchist workers who died in a war between classes that we are still fighting today. They were
murdered by the State because they didn’t accept without resistance that they had bosses who lived
off of their labour, because they didn’t accept that the State and the Capital had power over their
lives.


But it is not only those five anarchists – let us remember all those countless workers, syndicalists,
anarchists, libertarians, proud human beings who died, because they didn’t accept the idea of one
human being exploiting another. All of them survive in the 1st of May as the international day of
working class struggle.
It is with their noble ideas in our hearts and with our unions in the streets that we have to defend our
rights and lives against the ferocious attacks of neo-liberal capitalism and fight for a free world.
Today, just like more than hundred years ago.
In the EU, workers suffer from the break down of the welfare state and the massive growth of
precarious work. The treason of social democracy, the incapacity of bureaucratic unions and three
right wing governments in central Europe will still worsen the situation.
In Latin America the poor still struggle against the yoke of multinational enterprises plundering the
whole continent, the destruction of the environment and a life in utmost misery. But also Africa
remains nothing but a toy in the hands of post-colonial imperialists who fan the flames of war
between the poor, let whole populations starve and die from diseases in order to rob a whole
continent of it’s natural resources.
The world is reshaped with the sword by US, Chinese, European and Russian imperialism. In
endless wars the poor and the working class is slaughtered to secure the interests of military
industries, private mercenaries and the power of ruling cliques over the resources.
In this situation of economic crises, wars and increasing misery the International Workers’
Association calls for a Mayday of struggle against exploitation of the working class. It calls for a
Mayday of solidarity and mutual aid against racist divisions of the poor. It calls for a Mayday of
resistance to capitalist wars and it calls for the working class to regain their dignity, to take their
fate in their own hands, and to emancipate itself from the interests of bureaucrats, capitalists and
politicians.
The emancipation of the working class can only be done by the workers themselves.
For libertarian communism and social revolution.

Belgrade, First of May 2008

 

I.W.A/A.I.T. secretariat

Guantanamo particular, sense llicencia de l’Estat

Autor: Militant de CNT-AIT Figueres

Des del passat diumenge 27 que totes les agències de notícies i premsa comercial/institucional estan insistint una i altra vegada sobre l’horror del règim domèstic de Josef Fritzl a la població austríaca de Amstetten.

Però quin fou el veritable error de càlcul d’aquest home, que només ha aconseguit exercir amb tranquil·litat el seu petit camp de concentració durant 24 anys?

NO COMPTAR AMB LA COBERTURA POLICIAL NI MILITAR DE L’ESTAT.

Ni les instal·lacions de tortura i violació de la CIA a Chile, Argentina, Guatemala,.. ni el famós camp de tortura de Guantánamo, ni els camps de presoners d’Afganistan, ni els claustres infantils al Tibet, etc. Cap d’aquests ha merescut mai que els periodistes a sou afegissin salsa a les històries, ni especulessin sobre les aparences més enllà de fets provats.

“Ho explicava amb tota fredor i naturalitat”

“Mireu la cara del monstre”

“Es bronzejava la pell per a lligar”

“Era ingenyer i calculador”

JOSEF FRITZL, UN ÉSSER AMB MODELS DE REFERÈNCIA

Si una institució s’ha emportat la palma en la història per la seva especialitat en dissenyar cases dels horrors, ha estat sense cap mena de dubte l’Esglesia Catòlica, tot i que a les darreres dècades la CIA, braç secret de l’exèrcit USA, ha rescatat la doctrina afegint Recerca i Desenvolupament (R+D).

No poques famílies de l’Estat Espanyol poden explicar per experiència pròpia el règim de terror que significava estar les dones recluses a casa, en molts casos també en masmorres equivalents a la tant fotografiada de Amstetten. Patir violacions de marits amb qui mai haguessin decidit casar-se, tortures físiques i psicològiques del patriarca domèstic, del patriarca eclesiàstic, de les patriarques escolars, i el sotmetiment sectari de tot l’entorn social.

Al llarg de la història, i més palpablement durant el període nacionalcatòlic de l’Estat Espanyol, no poques dones han estat obligades a viure sense cap dret sobre el propi cos, sobre els seus fills, sobre els bens materials, sobre els seus estudis, sobre la seva professió, ni sobre la mobilitat ni possibilitat d’exili. Afegint a això l’obligació a aplicar el mateix rentat de cervell als seus descendents per a perpetuar la secta destructiva protegida per l’Estat, i assumint la culpa de tots els mals i de la seva pròpia situació.

23 d’abril. Dia del llibre. (IX)

Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

Emboscada en Pasaia. Un crimen de estado

VVAA

Virus editorial

330 pàgines

12 € 

El 1984, la Guardia Civil acribillaba a trets a 4 membres dels Comandos Autònoms Anticapitalistes a la Badia de Pasaia. L’Editorial Virus acaba de treure a la llum, aquest llibre sobre els “assassinats de Pasaia”. El llibre és un dels pocs testimoniatges que ens relata aquest episodi de la transició i ens apropa a part de la història dels Comandos Autònoms Anticapitalistes.
Aquest llibre només pretén esclarir els fets succeïts en l’emboscada a Pasaia sense entrar en una anàlisi exhaustiva del que va ser la lluita armada autònoma a Euskadi. En ell es recull, des d’una anàlisi precisa, les bases del pla ZEN (Zona Especial Nord), estratègia d’extermini plantejada pel primer govern socialista de l’estat espanyol, i que va ser el detonant de dur a plantejar l’ekintza del secretari d’organització del Partit Socialista d’Euskadi Enrique Cases Vila. Després de la seva mort, es va destapar la caixa dels vents i el govern socialista va dissenyar l’emboscada a Pasaia amb la clara intenció d’assassinar al grup d’autònoms.
Uns fets que han de romandre en la memòria col·lectiva de totes i tots els resistents.

 

 

 

 

23 d’abril. Dia del llibre. (VIII)

Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

El Mil i Puig Antich

Antonio Téllez Solà 

Virus editorial

164 pàgines

12 € 

El Moviment Ibèric d’Alliberament és un grup atípic que sorgeix a principis dels anys setanta. Nascuts amb la intenció de no perdurar com a organització, els eixos de la seva estratègia política són el recolzament de les lluites obreres i l’edició de textos propis o traduïts amb què donar suport teòric a aquestes lluites, i criticar el burocratisme, l’autoritarisme i l’avantguardisme dels sindicats i partits d’esquerra.

 

 

 

23 d’abril. Dia del llibre. (VII)

Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

De la protesta al contrapoder

VVAA

Virus editorial

221 pàgines

13 €

Aquest és un relat que interpel·la les experiències recents de l’autoorganització. Un període on hem viscut -i encara està en marxa- les sacsejades d’un nou protagonisme social que escapa a les lògiques de la política representativa, unes petites tremolors de vida col•lectiva que van més enllà del que fins ara s’ha conceptualitzat com a moviments socials.

L’autoorganització que s’intensifica en la Barcelona metropolitana, a mitjan dècada dels noranta, és un procés que vitalitza aquell protagonisme social (obrer, popular, assembleari, feminista…) hipotecat per la Transició, minoritzat per l’expropiació de la política practicada per l’estat-democràcia, escombrat per la reestructuració capitalista”.

 

 

 

23 d’abril. Dia del llibre. (VI)

Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

Manual de la guerrilla de la comunicación

Grup autònom A.F.R.I.K.A.

Virus editorial

234 pàgines

13 € 

El que s’intenta amb aquest llibre és una paradoxa. Aquí es presentarà de manera molt seriosa la teoria grisa d’una pràctica que no solament pretén ser subversiva, sinó també agradable i divertida. Les autores estan fins als nassos de la pràctica exclusiva d’escriure octavetes insípides i del dogmatisme (estès també entre els autònoms) de l’esquerra que com a molt ens permet riure’ns del cabaret polític. En la resta cal demostrar sempre que duem a l’espatlla tot el dolor i tota la injustícia del món. Volem fugir de la pràctica política que mesura la seva pròpia importància pel grau d’abstracció o pel gest de serietat de les seves resolucions.

 

 

 

Comunicat pel 1er de maig del Comitè Regional de la CNT catalano-balear.

 

PRIMER DE MAIG: El got mig ple.

Com cada any torna la celebració de l´ 1 de maig.

Un dia que per la classe treballadora continua essent un dia de lluita i no de festa.

Recordem aquest primer de maig, que aquest mes de gener passat ha registrat les dades més dolentes en relació a l’atur des de fa 24 anys.

Ha pujat el nombre d’aturats en un 6,22%. Ja teníem doncs 2.261.925 persones a l’atur.

Del gener de 2007 al gener de 2008 el nombre de persones a l’atur va augmentar en 179.417 persones.

Tot i que ha pujat el nombre de persones a l’atur entre els dos sexes, entre les dones ha augmentat més, fins a arribar a les 81.920, mentre que entre els homes ha arribat als 50.458.

Però no s’acaba aquí el problema, ja que aquest mes de març passat, l’única comunitat autònoma que no ha millorat les dades (tot i ser un mes que habitualment baixa el nombre de persones a l’atur), ha estat Catalunya i les altres, tot i que les han millorat lleugerament, la tendència continua essent a la baixa.

Recordem aquest primer de maig, que fins ara ens ha estat imposada una moderació salarial a la classe treballadora per part dels de sempre, “sindicats” inclosos. En un temps que segons les dades macro-econòmiques del govern, estava essent d’autèntica millora per les butxaques de la patronal, nosaltres havíem de veure com els “representants sindicals” signaven moderació salarial a les successives reformes laborals i convenis.

I el que sí que hem de recordar aquest primer de maig, és que tot indica que vénen temps de crisis per al sistema en el que per desgràcia ens trobem immersos.

I ara els “sindicats” de sempre aconseguiran que deixem de banda la moderació salarial i preservem els nostres llocs de treball?

Sincerament, nosaltres creiem que no. Són molts 1 de maig com perquè ara ens ensarronin.

La nostra CNT, ja n’ha passat un munt i s’ha de reconèixer que alguns amb certes dificultats. Però per sort, la cosa està començant a canviar.

Certament, no fa pas tant, el got podia arribar-se a pensar que era més aviat mig buit; amb tantes ganes com sempre per part de la militància, però es podia pensar que era mig buit…

Ara, des de qualsevol sindicat de la CNT catalano-balear es pot apreciar des de fa un temps cap aquí, que hi ha quelcom a la nostra apreciada CNT que s’està revitalitzant.

Per això, des del Secretariat Permanent del Comitè Regional, pensem que aquest primer de maig ha de ser el punt de partida per acabar d’avançar mitjançant el nostre estil anarcosindicalista que sempre ens ha caracteritzat.

Alguns diran que continuem essent un sindicat que encara que estigui creixent, continua essent petit.

Sí. Ho assumim. Som un sindicat petit. Però ho assumim sense deixar d’aspirar a créixer, a ser una força encara més efectiva. La CNT està tornant a intervenir en conflictes de més calat als llocs de treball com ja s’està demostrant els últims temps, i això implica que hi ha alguna cosa que està canviant dintre la classe treballadora.

Els membres del Secretariat Permanent, recordem encara el dia en que un antic militant ens va deixar claríssim, que la CNT està allà on vol que estigui la classe treballadora, millor o pitjor, perquè és part d’ella, té les arrels en ella i només pot avançar amb ella.

Nosaltres, no tenim un model sindical desmovilitzador de la classe treballadora com és el cas del “sindicalisme” basat en comitès d’empresa i alliberats sindicals. No aspirem a ser un gegant amb peus de fang, amb molt de poder de decisió però amb un distanciament de la base que l’hauria de sostenir en moments de dificultats com els que estem patint. No tenim la força al despatx, la tenim amb la participació i la implicació dels treballadors i treballadores.

El model anarcosindicalista i per tan el de la CNT, és l’alternativa necessària per canviar aquesta situació a la que ens ha portat el model actual.

I per acabar i retornant al comentari que se’ns va fer als membres del SP; si la CNT comença a assumir conflictes de més calat i a augmentar com ho està fent la seva activitat i militància , és perquè la classe treballadora ho està volent.

El got sembla que torna a veure’s mig ple un altre cop.

Visca el primer de maig!Visca la classe treballadora! Visca la CNT!

 

 

23 d’abril. Dia del llibre. (V)

Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

El anarquismo individualista en España (1923-1938)

Xavier Díez

Virus editorial

392 pàgines

20 € 

L’individualisme anarquista és un corrent dintre de l’anarquismo que es desenvolupa en la segona meitat del segle XIX a Europa i EE. *UU., especialment a través de l’obra de pensadores com Stirner o de Thoreau, i que viu la seva eclosió a la fi del XIX i principis del XX amb les aportacions, entre d’altres, d’Armand, Ryner, Warren i Tucker.

Les idees individualistes arriben a la fi del XIX a Espanya de la mà de revistes com La Revista Blanca de Federico Urales i Soledad Gustavo, i de les primeres traduccions de Nietzsche, Ibsen, Tolstoi o del propi Stirner, en un moment en què el món intel·lectual, en plena crisi pels desastres colonials, està en un procés d’acostament a l’anarquisme, en les publicacions del qual col·laboren autors de renom com Unamuno, Azorín o Pío Baroja.

Encara que no es pot parlar d’un individualisme anarquista propi a Espanya, donada l’absència de grans pensadors adscrits a aquest corrent de pensament, el cert és que les idees individualistes tenen una gran presència en el món llibertari hispà a partir de la dècada dels vint i fins al final de la Guerra Civil.

Sent sempre un corrent minoritari, i en plena efervescència de l’anarcosindicalisme, les temàtiques pròpies de l’individualisme: el conflicte individu sociedad, l’autoformació com a forma d’alliberament, la crítica de la revolució, la crítica de l’industrialisme, el naturisme, el nudisme, l’amor lliure, l’educació sexual, l’antimilitarisme, el nacionalisme, etc…  arriben molt més enllà dels reduïts cercles individualistes i impregnen els debats de tot el moviment anarquista, ja sigui provocant rebuig o adhesió.
L’individualisme no arribarà a comptar a Espanya mai amb cap tipus d’estructura organitzativa pròpia, i s’organitzarà a partir de grups d’afinitat reunits entorn d’entitats com l’Ateneu Naturista Eclèctic i Els Amics del Sol, o infinitat d’agrupacions vinculades a moviments com el naturista, l’antimilitarista o l’esperantista, i sobretot a partir de publicacions pròpies com Ètica, Iniciales, Al Margen o Nosotros, o afins com La Revista Blanca en la seva segona època o Estudios; totes elles amb una important labor de traducció dels pensadors europeus i nord-americans, i d’edició de llibres divulgatius.

L’individualisme anarquista tindrà a Espanya una importància cultural de primer ordre, i bona part de les seves idees i qüestionamients segueixen tenint una gran importància a l’hora de reflexionar sobre un futur de llibertat i justícia per a tota la humanitat.

 

 

 

 

 

23 d’abril. Dia del llibre. (IV)

Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

Plantas transgénicas

Varis Autors

Editorial Txalaparta

181 pàgines

14 €

El subtil fulgor d’un gra d’arròs o el fràgil cos d’un brot de soja que cert dia van enlluernar al poeta, encarnen avui dia, el producte típic d’una *devastadora política mundial. La llavor, el principi de tot, ja no pertany a l’agricultor, sinó a unes poques companyies multinacionals. Una llavor, a la qual en funció del que l’agricultor pugui pagar, se li activaran les propietats que figurin en el contracte. La vida s’ha reduït a una font de beneficis que es presenta sota la banal aparença de filaments d’ADN. El desequilibri mediambiental i la biodiversitat es queixen ja d’això. El cos humà en pagarà les conseqüències. L’ingenieria genètica permet que les multinacionals dissenyin els productes agroindustrials del futur a la seva manera. Aquest assaig pretén aportar noves dades per al debat públic, alhora que alerta sobre el que està succeint en diferents parts del planeta.