Autor: Militant de CNT-AIT Figueres
Des del passat diumenge 27 que totes les agències de notícies i premsa comercial/institucional estan insistint una i altra vegada sobre l’horror del règim domèstic de Josef Fritzl a la població austríaca de Amstetten.
Però quin fou el veritable error de càlcul d’aquest home, que només ha aconseguit exercir amb tranquil·litat el seu petit camp de concentració durant 24 anys?
NO COMPTAR AMB LA COBERTURA POLICIAL NI MILITAR DE L’ESTAT.
Ni les instal·lacions de tortura i violació de la CIA a Chile, Argentina, Guatemala,.. ni el famós camp de tortura de Guantánamo, ni els camps de presoners d’Afganistan, ni els claustres infantils al Tibet, etc. Cap d’aquests ha merescut mai que els periodistes a sou afegissin salsa a les històries, ni especulessin sobre les aparences més enllà de fets provats.
“Ho explicava amb tota fredor i naturalitat”
“Mireu la cara del monstre”
“Es bronzejava la pell per a lligar”
“Era ingenyer i calculador”
JOSEF FRITZL, UN ÉSSER AMB MODELS DE REFERÈNCIA
Si una institució s’ha emportat la palma en la història per la seva especialitat en dissenyar cases dels horrors, ha estat sense cap mena de dubte l’Esglesia Catòlica, tot i que a les darreres dècades la CIA, braç secret de l’exèrcit USA, ha rescatat la doctrina afegint Recerca i Desenvolupament (R+D).
No poques famílies de l’Estat Espanyol poden explicar per experiència pròpia el règim de terror que significava estar les dones recluses a casa, en molts casos també en masmorres equivalents a la tant fotografiada de Amstetten. Patir violacions de marits amb qui mai haguessin decidit casar-se, tortures físiques i psicològiques del patriarca domèstic, del patriarca eclesiàstic, de les patriarques escolars, i el sotmetiment sectari de tot l’entorn social.
Al llarg de la història, i més palpablement durant el període nacionalcatòlic de l’Estat Espanyol, no poques dones han estat obligades a viure sense cap dret sobre el propi cos, sobre els seus fills, sobre els bens materials, sobre els seus estudis, sobre la seva professió, ni sobre la mobilitat ni possibilitat d’exili. Afegint a això l’obligació a aplicar el mateix rentat de cervell als seus descendents per a perpetuar la secta destructiva protegida per l’Estat, i assumint la culpa de tots els mals i de la seva pròpia situació.