Fes clic a l’imatge per accedir a l’edició digital. Si t’agrada pots comprar-lo al nostre local o a través del model de subscriptor que trobaràs al propi periòdic. D’aquesta manera ajudaràs a autogestionar la premsa anarcosindicalista.
Anotacions
Aturem el genocidi
PROU COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ
L’exèrcit d’ocupació israelià està cometent una nova massacre a Gaza.
Davant d’aquesta acció no podem quedar-nos de braços plegats. La nostra inacció no pot anar acompanyada per una normal relació entre l’Estat d’Israel i Catalunya. En lloc de pressionar el govern d’Israel per les greus i sistemàtiques violacions de drets humans, crims de guerra, i incompliment del dret internacional, el govern de la Generalitat engega i desenvolupa convenis de cooperació amb l’Estat d’Israel. Ens neguem a ser còmplices de la massacre contra el poble palestí i es per això que fem una crida als nostres governants a que trenquin de manera immediata tots els acords de cooperació i associació amb l’Estat d’Israel.
Des de que l’any 2005 Sharon ordenés l’evacuació dels colons israelians de la franja de Gaza, aquest territori costaner de 40 km de llargada per 8 o 10 d’amplada va quedar segellat, aïllat del món, convertit en el camp de concentració més gran de la historia de la humanitat. Un camp de concentració amb periodistes i càmeres, un camp que tothom pot veure i que, malgrat això, segueix existint.
Altre cop ens toca sortir al carrer per expressar la nostra indignació pel genocidi contra els palestins. El nostre suport a un poble que ha sofert i sofreix violència brutal i diària des de fa més de seixanta anys.
Altre cop la bona gent de tot el món s’indigna en veure les atrocitats que, els que un dia varen ser víctimes, ocasionen al poble de Palestina.
El BOICOT, la DESINVERSIÓ i les SANCIONS son el camí que tenim com a consumidors per acabar, com un dia ja llunyà va passar amb SUDÀFRICA, amb la política d’Apartheid i Extermini que Israel implementa a Palestina.
Podem boicotejar no comprant a les empreses que comercien amb productes israelians. Hipercor, Corte Ingles, Mercadona, Imaginarium, Abacus… son algunes de les més properes.
Podem parlar amb els representants dels partits catalans. Alguns dels que darrerament s’han mostrat molt d’acord en comerciar amb l’estat d’Israel – Carod Rovira, Huguet – o han multat i reprimit la llibertat d’expressió de catalanes que protestaven pacíficament en un partit de Basquet a Barcelona – Saura.
Es l’hora dels grans canvis a nivell local i global. La pau del món passa per una pau justa a Palestina. La dignitat del món passa per la dignitat i el respecte als drets humans a Palestina. No podem quedar-nos amb els braços plegats veient indiferents a les pantalles dels televisors com Israel recull la seva collita de mort i d’ignomínia.
Els nens i nenes, les dones, els homes que moren a Gaza tenen nom i cognom.
Extret de http://mirmandaolot.blogspot.com/
CNT Catalunya i Balears
Fes clic a l’imatge per veure el comunicat.
Concentració per Gaza a Girona
Aquest dimarts passat una concentració a Girona de rebuig a l’ocupació militar de la franja de gaza va aplegar més de 200 persones.
Des de que l’any 2005 Sharon ordenés l’evacuació dels colons israelians de la franja de Gaza, aquest territori costaner de 40 km de llargada per 8 o 10 d’amplada va quedar segellat, aïllat del món, convertit en el camp de concentració més gran de la historia de la humanitat. Un camp de concentració amb periodistes i càmeres, un camp que tothom pot veure i que, malgrat això, segueix existint.
La treva entre les milícies de Hamas i l’exèrcit israelià mai va ser realment efectiva. Centenars de palestins varen morir per les bales de l’exèrcit mentre els mitjans de comunicació i els governs miraven cap a un altre banda. El càstig col·lectiu que Israel ha implementat contra la població de Gaza es un crim de guerra, un crim contra la humanitat.
El passat dissabte 27 hi va haver un altre volta en la pressió contra la població de Gaza. Bombarders de l’aviació israeliana varen llençar centenars de tones de bombes sobre les superpoblades ciutats de Gaza i Rafah. L’exèrcit diu que va disparar contra les posicions de la policia de Hamas. Quan escric aquests ratlles es parla ja de 280 morts i gairebé un miler de ferits. Molts d’ells no combatents.
Els representants d’Israel sortien ahir a la televisió. Livni, Olmert i Barak, els botxins, justificaven l’atac i demanaven comprensió i recolzament internacional per als seus crims.
Altre cop ens toca sortir al carrer per expressar la nostra indignació pel genocidi contra els palestins. El nostre suport a un poble que ha sofert i sofreix violència brutal i diària des de fa més de seixanta anys.
Altre cop la bona gent de tot el món s’indigna en veure les atrocitats que, els que un dia varen ser víctimes, ocasionen al poble de Palestina.
No és temps de lamentacions. La gent que ara mort a Gaza eren morts evitables. La solidaritat internacional pot acabar amb el genocidi del poble palestí.
El BOICOT, la DESINVERSIÓ i les SANCIONS son el camí pacífic per acabar, com un dia ja llunyà va passar amb SUDÀFRICA, amb la política d’Apartheid i Extermini que Israel implementa a Palestina.
Podem boicotejar i escriure cartes a les empreses que comercien amb productes israelians. Hipercor, Corte Ingles, Mercadona, Imaginarium, Abacus… son algunes de les més properes.
Podem parlar amb els representants dels partits catalans. Alguns dels que darrerament s’han mostrat molt d’acord en comerciar amb l’estat d’Israel – Carod Rovira, Huguet – o han multat i reprimit la llibertat d’expressió de catalanes que protestaven pacíficament en un partit de Basquet a Barcelona – Saura.
Es l’hora dels grans canvis a nivell local i global. La pau del món passa per una pau justa a Palestina. La dignitat del món passa per la dignitat i el respecte als drets humans a Palestina. No podem quedar-nos amb els braços plegats veient indiferents a les pantalles dels televisors com Israel recull la seva collita de mort i d’ignomínia.
Els nens i nenes, les dones, els homes que moren a Gaza tenen nom i cognom.
Isidre Pallàs
membre de Celrà X Palestina
Informació extreta de www.elsud.org
Nou numero de Solidaridad Obrera
Fes click a l’imatge per accedir a la versió digital. Si t’agrada passa’t pel local de CNT o la llibreria Doria d’olot i trobaràs un exemplar en paper gratuitament. També la pots llegir a la Biblioteca Pública d’Olot.
Concentració solidària amb la revolta grega i els detinguts a Barcelona
Unes 150 persones s’han concentrat a les 17h a la Plaça Universitat, sota una gran pressió policial.
Malgrat l’assetjament policial sofert per lxs manifestants una setmana abans en les convocatòries de solidaritat amb la revolta grega, unes 150 persones han acudit a la convocatòria d’aquest dissabte a les 17h a la Plaça Universitat.
S’han trobat, de nou, amb un gran assetjament policial, que havia pres les sortides del metro, registrant motxilles i intimidant a totes les persones “sospitoses” d’acudir a la concentració.
Per a avui hi havia 2 concentracions convocades a Barcelona en solidaritat amb la revolta grega i les persones detingudes tant a Grècia com a l’estat espanyol.
Després d’una mica més d’una hora de concentració i la gran presència policial, s’ha decidit deixar-ho només en concentració, i s’ha desconvocat.
No obstant això, s’ha volgut demostrar que la pressió policial i l’assetjament que han sofert totes les mobilitzacions en solidaritat amb la revolta grega no aconseguirà la desmobilització.
Més info: www.solidariosgrecia.org
3er Certamen de Contes Antiautoritaris
El Col·lectiu Negres Tempestes convoca aquest tercer certamen de contes anti-autoritaris “La Rosa dels Vents” per continuar amb la promoció dels valors anarquistes.
Més info: www.negrestempestes.org
Estatut del Treballador Autònom
Aquí pots veure el text complet d’aquesta documentació bàsica pels treballadors i treballadores autònoms:
LA NOVA OPORTUNITAT: L’ANARCOSINDICALISME
A la vista està que el model sindical imperant, el de comitès d’empresa, ha fracassat. Certament desprès de 30 anys d’haver optat la majoria de la classe treballadora per aquest model, únicament ens ha aportat retrocés en tots els àmbits.
Començant per l’abaratiment de l’acomiadament per crear contractació indefinida (segons argumenten en les diferents reformes laborals) que ja es pot considerar contractació “indefinidament temporal”, i acabant per la no implicació dels treballadors/es en el dia a dia del sindicat.
A la vista està que els treballadors estem destinats, si seguim per aquest camí, a amotllar-nos a les necessitats de la patronal i no a l’inrevés. Tot això en ares de la sacrosanta competitivitat i el capitalisme salvatge dels neolliberals. Argumenten els de “la paella pel mànec” que els treballadors hauríem de tenir més mobilitat, estar disposats a perdre la feina cada 3 anys i a estar a un nivell formatiu superior, subvencionat per l’empresa i perdut per la Seguretat Social a l´estar lliure de pagar aquest tipus d’impost la patronal.
Vist el text del què de moment s’ha quedat en un intent (la directiva de les 65hores), està clar quines són les línies de ruta de la patronal i els ministres de treball de la UE. És només qüestió de temps que els “sindicats” de sempre vagin signant successives retallades en els nostres drets laborals, com ja han anat fent els últims 30 anys.
A la vista està que potser seria bo replantejar-se aquest model sindical actual i optar per l’opció que planteja CNT des de sempre. Un model que radica en l’assemblea i que implica l’acció dels treballadors/es i no d’unes elits directives.
I a la vista està que ara, el nostre model sindical és l’opció que representa el canvi real enfront d’aquest gegant amb els peus de fang de les eleccions sindicals i la representativitat mal entesa. Els trenta anys de fracàs d’aquests anomenats “pactes de la Moncloa” atorguen a l’anarcosindicalisme una nova vitalitat i una pàtina de novetat al ser un model que desgraciadament fa 30 anys no va ser l’opció escollida per la majoria.
Ara és el moment de posar-lo renovat en el detall i fidel en el fons sobre la taula com està fent la CNT i que aquesta construcció del sindicalisme real continuï en la línia ascendent que està mantenint els últims temps.
Que no ens enganyin als treballadors un altre cop amb el model que fins ara ha vingut essent imperant. I que no passi com pensen alguns, que per intentar introduir un nou “jugador” entre els que fins ara venien tallant el bacallà, les coses canviaran, si no és replantejant-nos tots els mecanismes que fins ara ens han portat a la derrota i a la falta de cohesió entre sindicat i treballadors.
Assumir un cop més les eines d’aquest model sindical (comitès d’empresa, subvencions, etc.) només pot dur-nos per segona vegada al fracàs.
A la vista està que ara és el moment de l’autogestió, l’acció directa i les seccions sindicals de CNT com a eina de lluita. En definitiva ara és el moment del revitalitzat anarcosindicalisme per poder crear un front cohesionat davant la crisi del Sistema.
Un més de CNT Olot.
Solidaritat amb la revolta grega!
Aquí us deixem un enllaç a una web on podràs trobar tota mena d’informació que els medis de comunicació no emeten perquè resulten problemàtics pel Sistema, no fos cas que ens replantegessim tots plegats el que està passant en la nostra societat actual… Fes clic a la següent imatge per accedir-hi.
També pots trobar més notícies relacionades amb la revolta grega a:
-La Haine (fes clic aquí)
-A las barricadas (fes clic aquí)