Mitin – manifestació 1 de maig a les 11h. del matí a Arc de Triomf (Barcelona). Si vols venir amb els de CNT Olot posa’t en contacte a través del correu electrònic olot[arroba]cnt.es
Anotacions
Victoria sindical!
A Manxa Ferros d’Olot varen acomiadar el delegat de la Secció Sindical de CNT a l’Empresa. Després d’intentar arribar a un acord amb la direcció de l’empresa satisfactori per ambdues parts, no vàrem obtenir una resposta justa que era ni més ni menys que el reconeixement per part de l’Empresa que l’acomiadament era improcedent i per tant li corresponien al nostre company el salari de 45 dies per any treballat (fins a un màxim de 42 mensualitats) i no el que pretenia la direcció de 20 dies per any treballat (fins un màxim de 12 mensualitats) al.legant que l’acomiadament era per causes objectives.Apart es consideraven el prorratejat de les vacances i pagues extres.
El cas és que davant la negativa de l’empresa de complir amb els mínims que se li demanava, es va optar per intentar la readmissió del company al mateix lloc de treball i amb les mateixes condicions que havia tingut fins que el van acomiadar, amb el resultat que el Tribunal superior de Justícia de Catalunya a dictaminat: Acomiadament Nul , condemnant a l’empresa Manxa Ferros a pagar els salaris de tramitació (Tots els mesos que havia deixat de cobrar des que el varen acomiadar fins que es va dictar sentència) i a readmentre al nostre company amb les mateixes condicions anteriors.
DIEGO
Abel Paz (Almeria, 12 d’agost de 1921 – Barcelona, 13 d’abril del 2009) és el pseudónim de Diego Camacho, escriptor, historiador autodidacta y militant de l’anarcosindicalisme i l’anarquisme.
Sobre ell i com va afrontar els temps que va viure de revolució i lluita tracta aquest video fet per uns francesos anomenat “Diego”. Clic aquí per saber més sobre Abel Paz.
Ha mort Abel Paz
Aquesta tarda hem rebut la trista noticia de la mort de Diego Camacho, més conegut pel seu pseudònim Abel Paz, escriptor, historiador autodidàcta, reconegut militant confederal de Barcelona y militant del moviment llibertari.
Més informació sobre el company desaparegut fent clic aquí.
Demà 14 d’abril a les 16 hores serà traslladat al tanatori de Sancho de Ávila, prop el pont de Marina.
Que la terra et sigui lleu.
CNT-AIT
Quant ens costa salvar de l’extinció als linxs i quant ens costa mantenir als capellans i monges.
L’any 2006 es va pactar un nou model de finançament entre el govern espanyol de Zapatero i la Conferència Episcopal, mitjançant el qual s’elevava el percentatge de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) del 0,52% al 0,7%. A resultes d’aquest acord, en els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2008 aprovats per la Llei 51/2007, de 26 de desembre de, l’Estat lliurarà, mensualment, a l’Església Catòlica 12.751.072,79 euros.
Bracons no calia!!!
Bracons no calia!
Salvem les Valls
Desmentit de Tele Madrid sobre CNT.
Després de que Telemadrid Donés una informació falsa sobre CNt s’han vist obligats a rectificar. Aqui teniu el video de la rectificació:
Tipus d’acomiadament.
Aquí et deixem la legislació referent als diferents tipus d’acomiadament (fes clic aquí). És important saber com està aquest tema legislat i més ara que s’aprofiten tant de l’excusa de la crisi per fer-nos fora per quatre duros. En cas de que t’hagin acomiadat i no hi estiguis d’acord (en cas de signar posa “no conforme”), passa’t pel sindicat i en parlarem.
Subvencions Estatals als “sindicats”.
Aquí us deixem una relació publicada al BOE de les subvencions que l’Estat ha pagat als “sindicats” l’any 2008 (clic aquí per veure-les). Evidentment la CNT no hi surt, perquè som l’únic sindicat a tot l’Estat que considera que el sindicalisme s’ha d’autogestionar per mantenir la seva independència i combativitat. A més, nosaltres no tenim els càrrecs remunerats. El sindicalisme no és un negoci, sinó un dret i un deure com a treballadors/es el fet de participar-hi.
Ni subvencions, ni alliberats sindicals! La CNT no es ven i segueix lliure i revolucionària!
Repressió policial contra els estudiants a la universitat i al carrer
Ahir, 18 de març del 2009, a la matinada, els cossos antiavalots de la Generalitat per ordre del rector Didac Ramirez i el conseller d’ICV-EUA Joan Saura, han desallotjat a cop de porra les estudiants que ocupaven el Rectorat de la UB desde feia 4 mesos. El desallotjament s’ha dut a terme sense previ avís i de forma violenta. Els primers estudiants han sortit il·lesos i han estat gravats per una càmara, però els darrers, quan ja no estava essent gravat en sortit amb nombroses contusions i lesions. Alguns estudiants que s’han ressistit de forma pacífica, agafant-se entre ells i evitant que els arroseguessin, han estat imputats per desobediència civil, amb una previsible pena de 6 mesos a 3 anys de presó.
Com a resposta davant aquests actes de repressió directa i de violència policial inadmissibles i inconcebibles en una societat avançada i democràtica, hi ha hagut una convocatòria de concentració pacífica i roda de premsa a les 11:30h a Plaça Universitat, davant l’edifici històric.
La concentració ha congregat més de 1000 estudiants. Poca estona després, una munió de furgonetes dels mossos, prop de de 400 efectius d’antidisturbis, han carregat contra els estudiants asseguts i amb les mans alçades, fent-los retrocedir per Gran Via. La càrrega ha ocasionat diversos ferits, que han hagut de ser atesos pels serveis mèdics, entre ells alguns amb fractures òssies, punts de sutura, contusions i hematomes. Sis estudiants han estat detinguts i vuit retinguts, segons fonts policials.
Els estudiants, desplaçats del punt original de concentració i un gran nombre d’estudiants aliens a les assemblees que han presenciat els fets, s’han organitzat espontàniament en una manifestació i s’han dirigit cap el Comissionat d’universitats. Alla un nombre exagerat d’antidisturbis, més de 460 els esperaven i han carregat sistemàticament contra els estudiants que volien demanar explicacions als responsables polítics i que demanaven la dimissió, tant dels rectors que integren l’ACUP com dels consellers Saura i Huguet. S’han produït carregues successives dels mossos que han anat disgregant els estudiants al llarg de 5 travessies de l’Eixample. Els mossos han anat perseguint i carregant de manera sistemàtica i brutal contra els estudiants que ja no només dispersats i desconcentrats, sinó esgotats i espantats, miraven de fugir al llarg de l’Eixample amb l’objectiu de reagrupar-se.
Aquesta actitud no respon a cap lògica de manteniment de l’ordre, sinó a una voluntat directa de les autoritats de castigar físicament als estudiants mobilitzats, i així dissuadir-los de la seva actitud crítica.
Més info i videos de les càrregues: