Davant la retallada de drets i la vaga dels treballadors públics.

El Govern de l’Estat ha decidit portar més enllà la progressiva pèrdua de drets que estem vivint els darrers anys. Emparant-se en l’argument de la crisi, ha encetat una ofensiva general contra la classe treballadora en tots els àmbits. Com si no fossin poc la precarietat existent, els milions d’aturats, la temporalitat o el creixent nombre d’accidents laborals, ara el Govern, al servei de la Patronal, retalla els salaris dels treballadors/es públics, congela les pensions i imposa una reforma laboral per garantir l’acomiadament lliure. A més, es modifiquen lleis per privatitzar l’educació i la sanitat.

Ens trobem davant una retallada de drets socials i laborals mai vista, i és només el començament del que vindrà. La Generalitat , per mitjà del seu propi Decret Llei (3/2010, de 29 de maig), ha aplicat allò decretat a nivell estatal i ho vol portar més enllà. La disposició addicional 5a suspèn indefinidament tots els acords i pactes vigents en l’àmbit públic. Això ja deixa clar el camí que ha triat el Govern.

Si no ens plantem, anirem a pitjor. Des de la CNT, cridem a la mobilització general indefinida. La màfia patronal i política s’estan rifant els nostres darrers drets i els dels nostres fills.

No podem permetre-ho!

Secretariat Permanent de Catalunya i Balears de la CNT

Entrevista a Josep Canal

Llibertat: sis anys en sis hores

David Fernandez  28/01/2009

Dissabte antològic, insondable encara, entre la Vall d’en Bas i la Fageda d’en Jordà. Arran de terra, de dignitat i de memòria, tot escoltant en Josep Canal, de noranta-un any. ‘Mireu què us dic: des del 18 juliol de 1936 no hi hagut un sol dia de democràcia plena a casa nostra.’ El subconscient, traïdor a voltes i lúcid sovint, remet sense embuts a l’enèsim procés d’il·legalització de D3M, escomès la vigília per l’infal·lible Garzón. De la demanda de democràcia plena per a tres milions, a l’apartheid i l’excepció per a 150.000. Déjà-vu inquisitorial via Audiencia Nacional.

Sant tornem-hi. En Josep, inesgotable somriure que ens tracta de vostè, és un dels darrers testimonis vius dels afusellaments franquistes al cementiri de Paterna. Rere un ‘Bon dia’ amable, enmig de la ventada, rebufa cartografia vital de presentació: ‘He viscut dotze anys de súbdit d’Alfons XIII, sis lliure, tres en guerra, quaranta sota dictadura i trenta, de nou, de súbdit del Borbó.’ Quan no vius en un país normal, aquestes coses passen. Que et retrobes de sobte amb la vella memòria, t’estampa la realitat als morros i tornes de cop al futur que ens correspon.

‘Dinarem a la cooperativa’, diu. I hi enfilem. Al cotxe, li suggerim que es posi el cinturó. I amb el somriure inalterat, inalterable, etziba: ‘Sí, sí. És clar, Sóc anarquista, però organitzat.’ Mentre despulla incògnites, parlem de tot. Del futbol, passant pel front de Terol, als Reis de l’Orient. ‘Jo vaig deixar de creure en els reis quan vaig veure que, als nens del carrer, que eren els que feien més bondat, no els duien res.’ Paraules i enginys que ens retrotransporten directament al mail obert de l’Andreu Barnils del 5 de gener: els reis del futur vull que siguin així.

Com qui no vol la cosa, aprofita que parla de monarques per afegir-hi: ‘Per cert, jo, al rei, només li faria tres preguntes: si va jurar els ‘Principios Fundamentales del Movimiento’ per convicció o per oportunitat; si el 23-F sabia res i què en sabia; i, per curiositat, m’agradaria molt saber si en el cas que no fos rei, seria monàrquic.’ A baix i a l’esquerra, a peu de carrer, cal dir-ho, aquestes coses passen: que el país hi és encara. Sencer i incorregible. Càustic i dràstic. Irreverentment lliure: sobreviu neuroconnectat amb la memòria.

El vent el despentina, ulleres de pasta, quan ens recorda, mirada fita i perduda alhora, que a Paterna recollia el cadàver d’en Domènec d’Olot, afusellat el 1942 contra la tàpia d’un cementiri on esmicolaven tot un país. Calla, respirem plegats, i torna a esbossar el país. I l’economia en crisi. ‘El capitalisme es morirà d’èxit, ja ho dèiem. Fa molts anys. En aquest país nostre, on tothom és avui milionari. Per actiu o per passiu. Perquè té o perquè deu. Ara…, si volguéssim, els treballadors i treballadores li podríem donar la quitança en dos minuts.’ Matisa el matís: ‘He dit si volguéssim.’ Aquí està la qüestió. La voluntat de llibertat i de justícia. Ho diu convençut fins al moll de l’ós de la fidelitat. Medul·la espinal republicana que crida contra el vent: ‘Mai no es pot dir, però, si no fos per la guerra, Catalunya seria un dels països més avançats del món: cultura, educació i salut serien lliures i gratuïtes.’ Fites encara pendents, quan diu més. Tret a la consciència: ‘Fixeu’s-hi: ara tothom vol guanyar calers; abans el màxim desig era de ser professor. Carai!’ Passió permanent per la pedagogia i sornegueria a prova de bombes: ‘Déu? No sé si existeix. Però, si existeix, no em quadra res. L’única cosa que desitjo és que, si hi ha cel, no hi hagi telèfons mòbils. Si us plau!’

Ara que diuen que el país va perplex, a la deriva, en Josep ens torna als setges i als reptes contínuament. A la deriva, el país? O nosaltres? ‘Ostres quina barra! Trenta anys i encara no saben resoldre això del finançament. S’han begut l’enteniment.’ Per acabar, va filant prim: ‘Ja em diràs. Una república sense republicans no va enlloc.’ És l’emplaçament directe a les tasques pendents i al fet que tot comença en un mateix; que ja n’hi ha prou de queixar-se; que cadascun de nosaltres pot fer molt més que no sembla i que la memòria i el futur són el nostre únic territori alliberat. Que disposem de la millor escola de respecte, llibertat i alliberament: l’antídot de la memòria.

A vegades, només a vegades, aquestes coses passen… Que n’hi ha prou amb sis hores de conversa per a entendre l’ànima de la llibertat. Costa de deixar la Fageda. El temporal de memòria ha deixat, en un altre sentit, antagònic al climatològic, empremta, fonaments i seqüeles. Des del País Valencià, perquè la malaltia li va impedir de participar en l’homenatge antifeixista a Guillem Agulló, li hem portat el quadre de Toni Miró ‘Tornarà el Sud’. Que ens dóna la clau de volta. L’alternativa és tornar al sud. Al sud de la memòria, per començar de nou, quan en Josep proclama: ‘La pilota és sempre a la nostra teulada. En la capacitat de construir. L’alternativa és la verificació: demostrar amb fets (no paraules) la possibilitat real de construir comunitats amb justícia i en llibertat.’

Cau la nit. Muts a crits, tornem en silenci amb l’Anna de Sallent i el Guillem de Borredà. Amb la mateixa certesa de la Montserrat Roig: homes i dones lliures que no van poder fer un món millor, però que en l’intent van esdevenir persones lliures i justes. Millors. Contra el cotxe, per la via comarcal de la lluita i contra les autopistes de l’absurd, ressonen contra el vent les quatre veritats de vida d’en Josep. Res no és per sempre. Ni les victòries ni les derrotes. Per això cal llaurar la terra cada dia: aquesta és l’única alternativa que tenim. Ens ho va suggerir a la Fageda, allà on s’està: és molt pitjor creure que saps on ets i no saber on vas, que no pas saber on redimonis som però tenir ben clar on volem arribar. Insondable huracà de memòria condensat en quatre paraules i sis i hores i escaig de retrobament amb la llibertat: ‘Mireu què us dic: des del 18 juliol de 1936 no hi hagut un sol dia de democràcia plena a casa nostra…’ És això que passa, Josep. És això que ens passa.

(I així ens van les coses: la medalleta al treball per a en Sentís. Com sis anys enrere: medalleta al civisme per al torturador Meliton Manzanas. Quin desori, mare!, quin desori.)

Publicada a Vilaweb

6a mostra del llibre anarquista.

llibre-anarquista

Hola,

Aquest any la Mostra del Llibre Anarquista de Barcelona es trasllada a Ciutat Vella. Com en edicions anteriors, la Mostra es un espai destinat a profunditzar en les idees anarquistes, donar cabuda al pensament crític i buscar claus que ens ajudin afrontar la realitat en la que vivim. Tot mitjançant presentacions de llibres i escrits, debats etc..

Per tractar d’arribar a totes aquelles persones que puguin estar interessades, en aquesta ocasió, a mes dels cartells, el tríptic y la pàgina web, hem realitzat una falca radiofònica. Convidem a totes les ràdios lliures afins a les idees anarquistes ha emetre aquesta falca si ho desitgen y ajudar-nos amb la difusió d’aquestes jornades.

Aquí teniu la falca, en Català. Està en mp3, qualsevol problema de format poseu-vos en contacte amb nosaltres. De la mateixa manera, per qualsevol pregunta, qüestió etc. no dubteu en escriure al nostre correu.

Per mes informació sobre el programa consulteu la web de la Mostra.

Gracies,

Salut i Anarquia.

llibreanarquista@riseup.net

http://www.llibreanarquista.net/

Judici a l’ocupació forestal contra la MAT.

acreneu 045

El 24 de Març de 2010 un desproporcionat desplegament de mossos d’esquadra a la zona de les Guilleries assaltava i destruïa el campament del bosc ocupat en protesta per la construcció de la Linea de Molt Alta Tensió (MAT) detenint a 8 persones.

El pròxim dilluns 31 de Maig, aquests vuit companys prestaran declaració als jutjats de Santa Coloma de Farners (Girona). Amb tal motiu s’ha convocat una concentració a les portes dels jutjats a les 9:30 del matí.

Per saber més:

Entrevista a la web alasbarricadas.org: Ocupación Forestal contra la MAT en Sant Hilari Sacalm

Blog de la Ocupación: Des dels Boscos

Entrevista a  Radio Bronka

Democratitzar el teixit empresarial suposaria incrementar fins a un 30% la productivitat

ICEA proposa la cooperativització empresarial com a eina per sortir de la crisi.


El passat dissabte 22 de maig, es va realitzar a Olot (Girona) el primer Forum d’Economia Social de la Garrotxa, organitzat per diferents organitzacions i entitats de la comarca. En els actes van participar una trentena de persones que van debatre sobre com implementar alternatives a la producció, distribució i consum capitalistes. Els actes que van comptar amb la presència d’un representant d’ICEA, es van centrar en abordar des de diferents perspectives, els processos de creació de cooperatives, gestió de les mateixes i intercanvi de productes, a més del passi d’un video explicatiu sobre les causes de la crisi.

La intervenció de Lluís Rodríguez, economista d’ICEA-Barcelona, va començar presentant l’entitat i vinculant la seva relació amb l’economia social basada doncs en “realitzar conferències, elaborar estudis generals sobre el tema, o recolzar tècnicament a la creació de cooperatives, provinguin de lluites sindicals o no”.

A continuació l’economista gironí, va plantejar la necessitat d’integrar a un debat més ampli, de transformació social estructural, l’ús de les cooperatives dins del capitalisme. Així doncs va tractar la cooperativa com una eina per caminar cap a aquesta transformació social. En aquest sentit es va abordar la necessitat d’interrelacionar el moviment sindical amb el cooperativista, encara que el ponent va matitzar la relació entre moviments ja que “no totes les organitzacions sindicals recolzen el cooperativisme ni són útils per a la transformació social”. El ponent va defensar l’anarcosindicalisme, representat a Espanya per la centenària CNT-AIT, perquè “és un model sindical que pretén capacitar a la classe treballadora per a la gestió de l’economia i la societat” a més de ser “el model sindical que més s’assembla organitzativament a una cooperativa”. Així mateix el ponent va plantejar que “des dels seus inicis l’anarcosindicalisme ha concebut el cooperativisme com a eina d’experimentació de l’economia futura”.

Segons l’economista, “les cooperatives són models empresarials més eficients, justos i democràtics que les empreses capitalistes”. En un context on la majoria d’economistes, amb evident biaix propatronal, posen l’accent en incrementar la productivitat baixant salaris per sortir de la crisi, des d’ICEA es recuperen els treballs empírics elaborats als Estats Units, on es mostra com “el desenvolupament de processos democràtics en els llocs de treball incrementarien la productivitat entre un 15 i un 30%”. Així mateix, segons Rodríguez “el model cooperatiu permet major flexibilitat a l’hora d’aplicar mesures d’ajust en les empreses”, que no es basaran en l’expulsió indiscriminada a l’atur de milers de treballadors, com ho demostra també la menor taxa de fallides que sofreixen les cooperatives en època de crisi.

Tanmateix, segons el ponent, també existeixen limitacions per a la gestió cooperativa dins del capitalisme, per la qual cosa “és necessari el suport del sindicalisme de classe i anarquista per dirigir-se a una transformació social”. D’entre les dificultats Rodríguez va destacar que les cooperatives “han d’existir al mig d’una societat capitalista, caracteritzada per valors i mecanismes contraris a l’economia social” a més va assenyalar com a fonamental “el dúmping social que alimenten les empreses capitalistes en imposar un retrocés en els drets laborals i una externalització dels costos ambientals”. Per últim va remarcar com les cooperatives veuen negat el finançament, que en èpoques de bonança donaven els bancs “al primer especulador que creuava les portes de l’entitat”.

Finalment la conferència va abordar les interrelacions entre anarcosindicalisme i cooperativisme. Per a la cooperativa el sindicat és necessari perquè “no totes les empreses són susceptibles de ser cooperativizades a curt termini” tanmateix, per a cooperativizarles “és crucial l’afiliació i pràctica sindical prèvies, aixi com l’anàlisi de la informació de l’empresa i el sector econòmic que va implicit a qualsevol acció sindical”. Per la seva part segons Rodríguez el cooperativisme serveix als sindicalistes “com a forma de generar autoocupació” i “com a eina per finançar les lluites sindicals junt amb d’altres iniciatives socialment necessàries”. En finalitzar el ponent va destacar la necessitat d’un sindicalisme que serveixi de veritat per defensar-se davant d’aquells atacs de la patronal i el govern que afecten tota la classe treballadora inclosos els cooperativistes: el retall de salari indirecte com la sanitat, educació, o diferit com les pensions i el subsidi d’atur. Amb l’excusa europea i fonsmonetarista, el govern del PSOE està imposant salvatges retalladoes socials als treballadors mentre permet insultants beneficis a la banca i als rics en temps de crisi.

Institut de Ciències Economiques i de l’Autogestió.

prensa @ iceautogestion.org

http://www.iceautogestion.org

Xerrada sobre el projecte pedagògic de Francesc Ferrer i Guàrdia.

El Col·lectiu d’Ensenyants de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot volen reconèixer i homenatjar la figura del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia de qui l’any passat es va celebrar el centenari de la seva mort. Per la qual cosa us conviden a participar a la xerrada:

El projecte pedagògic de Francesc Ferrer i Guàrdia. Èxit educatiu i fracàs polític.


que tindrà lloc el proper divendres 21 de maig de 2010 a 2/4 de 7 de la tarda, a l´IMPC (davant estació d´autobusos) i que anirà a càrrec del doctor en història contemporània i docent Xavier Diez, autor de diversos llibres sobre història del pensament polític i la transició espanyola i especialista sobre el moviment llibertari, a banda de col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació.


L’acte tractarà d’aproximar-se al Ferrer pedagog, i també indagar sobre els motius de l’èxit pedagògic de l’Escola Moderna i el fracàs polític final del projecte.


US HI ESPEREM!!!

Venjança de classe i la violència revolucionària.

El passat dissabte 15 de maig en Xavier Diez va presentar el seu llibre “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” al local de la CNT d’Olot acompanyat d’un membre de Virus que l’han editat.

La xerrada va transcòrrer analitzant i responent a les preguntes que expliquen les causes de la violència que es va exercir contra els adeptes al règim de Franco en el transcurs de la Revolució Social. Evidentment vam constatar que aquesta violència venia de lluny i que les causes són diverses i complexes.

Si voleu aconseguir el llibre podeu passar pel local o comprar-lo per internet aquí. Només per 9 €.

1DSCF2866

L’Amadeu Casellas a Olot

1DSCF2857

Avui el company Amadeu Casellas ha estat present a les XI Jornades Culturals Llibertaries per explicar-nos les seves vivències durant tot el temps que ha passat segrestat per l’estat. Una vintena de persones l’hem sentit explicar-nos els abusos a què són sotmesos els presos, tortures, alienació mitjançant les drogues legals i ilegals, treball en condicions d’esclavitud…

No deixa de sorprendre sobretot el negoci que té muntat la Generalitat mitjançant el CIRE i l’explotació de la ma d’obra infinita i submissa de què disposen a les presons catalanes, els beneficis milionaris que omplen butxaques i més butxaques i la necessitat que tenen els presos de suport en temes laborals i de drets. Desde fora costa que ens n’adonem, potser haurem de fer alguna cosa per posar-hi remei.

2DSCF2860

I demà dissabte a les 6 de la tarda la presentació del llibre d’en Xavier Diez “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936”.