Democratitzar el teixit empresarial suposaria incrementar fins a un 30% la productivitat

ICEA proposa la cooperativització empresarial com a eina per sortir de la crisi.


El passat dissabte 22 de maig, es va realitzar a Olot (Girona) el primer Forum d’Economia Social de la Garrotxa, organitzat per diferents organitzacions i entitats de la comarca. En els actes van participar una trentena de persones que van debatre sobre com implementar alternatives a la producció, distribució i consum capitalistes. Els actes que van comptar amb la presència d’un representant d’ICEA, es van centrar en abordar des de diferents perspectives, els processos de creació de cooperatives, gestió de les mateixes i intercanvi de productes, a més del passi d’un video explicatiu sobre les causes de la crisi.

La intervenció de Lluís Rodríguez, economista d’ICEA-Barcelona, va començar presentant l’entitat i vinculant la seva relació amb l’economia social basada doncs en “realitzar conferències, elaborar estudis generals sobre el tema, o recolzar tècnicament a la creació de cooperatives, provinguin de lluites sindicals o no”.

A continuació l’economista gironí, va plantejar la necessitat d’integrar a un debat més ampli, de transformació social estructural, l’ús de les cooperatives dins del capitalisme. Així doncs va tractar la cooperativa com una eina per caminar cap a aquesta transformació social. En aquest sentit es va abordar la necessitat d’interrelacionar el moviment sindical amb el cooperativista, encara que el ponent va matitzar la relació entre moviments ja que “no totes les organitzacions sindicals recolzen el cooperativisme ni són útils per a la transformació social”. El ponent va defensar l’anarcosindicalisme, representat a Espanya per la centenària CNT-AIT, perquè “és un model sindical que pretén capacitar a la classe treballadora per a la gestió de l’economia i la societat” a més de ser “el model sindical que més s’assembla organitzativament a una cooperativa”. Així mateix el ponent va plantejar que “des dels seus inicis l’anarcosindicalisme ha concebut el cooperativisme com a eina d’experimentació de l’economia futura”.

Segons l’economista, “les cooperatives són models empresarials més eficients, justos i democràtics que les empreses capitalistes”. En un context on la majoria d’economistes, amb evident biaix propatronal, posen l’accent en incrementar la productivitat baixant salaris per sortir de la crisi, des d’ICEA es recuperen els treballs empírics elaborats als Estats Units, on es mostra com “el desenvolupament de processos democràtics en els llocs de treball incrementarien la productivitat entre un 15 i un 30%”. Així mateix, segons Rodríguez “el model cooperatiu permet major flexibilitat a l’hora d’aplicar mesures d’ajust en les empreses”, que no es basaran en l’expulsió indiscriminada a l’atur de milers de treballadors, com ho demostra també la menor taxa de fallides que sofreixen les cooperatives en època de crisi.

Tanmateix, segons el ponent, també existeixen limitacions per a la gestió cooperativa dins del capitalisme, per la qual cosa “és necessari el suport del sindicalisme de classe i anarquista per dirigir-se a una transformació social”. D’entre les dificultats Rodríguez va destacar que les cooperatives “han d’existir al mig d’una societat capitalista, caracteritzada per valors i mecanismes contraris a l’economia social” a més va assenyalar com a fonamental “el dúmping social que alimenten les empreses capitalistes en imposar un retrocés en els drets laborals i una externalització dels costos ambientals”. Per últim va remarcar com les cooperatives veuen negat el finançament, que en èpoques de bonança donaven els bancs “al primer especulador que creuava les portes de l’entitat”.

Finalment la conferència va abordar les interrelacions entre anarcosindicalisme i cooperativisme. Per a la cooperativa el sindicat és necessari perquè “no totes les empreses són susceptibles de ser cooperativizades a curt termini” tanmateix, per a cooperativizarles “és crucial l’afiliació i pràctica sindical prèvies, aixi com l’anàlisi de la informació de l’empresa i el sector econòmic que va implicit a qualsevol acció sindical”. Per la seva part segons Rodríguez el cooperativisme serveix als sindicalistes “com a forma de generar autoocupació” i “com a eina per finançar les lluites sindicals junt amb d’altres iniciatives socialment necessàries”. En finalitzar el ponent va destacar la necessitat d’un sindicalisme que serveixi de veritat per defensar-se davant d’aquells atacs de la patronal i el govern que afecten tota la classe treballadora inclosos els cooperativistes: el retall de salari indirecte com la sanitat, educació, o diferit com les pensions i el subsidi d’atur. Amb l’excusa europea i fonsmonetarista, el govern del PSOE està imposant salvatges retalladoes socials als treballadors mentre permet insultants beneficis a la banca i als rics en temps de crisi.

Institut de Ciències Economiques i de l’Autogestió.

prensa @ iceautogestion.org

http://www.iceautogestion.org