El sindicat que et protegeix

Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

El Mil i Puig Antich

Antonio Téllez Solà 

Virus editorial

164 pàgines

12 € 

El Moviment Ibèric d’Alliberament és un grup atípic que sorgeix a principis dels anys setanta. Nascuts amb la intenció de no perdurar com a organització, els eixos de la seva estratègia política són el recolzament de les lluites obreres i l’edició de textos propis o traduïts amb què donar suport teòric a aquestes lluites, i criticar el burocratisme, l’autoritarisme i l’avantguardisme dels sindicats i partits d’esquerra.

Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

De la protesta al contrapoder

VVAA

Virus editorial

221 pàgines

13 €

“Aquest és un relat que interpel·la les experiències recents de l’autoorganització. Un període on hem viscut -i encara està en marxa- les sacsejades d’un nou protagonisme social que escapa a les lògiques de la política representativa, unes petites tremolors de vida col•lectiva que van més enllà del que fins ara s’ha conceptualitzat com a moviments socials.

L’autoorganització que s’intensifica en la Barcelona metropolitana, a mitjan dècada dels noranta, és un procés que vitalitza aquell protagonisme social (obrer, popular, assembleari, feminista…) hipotecat per la Transició, minoritzat per l’expropiació de la política practicada per l’estat-democràcia, escombrat per la reestructuració capitalista”.

Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

Manual de la guerrilla de la comunicación

Grup autònom A.F.R.I.K.A.

Virus editorial

234 pàgines

13 € 

El que s’intenta amb aquest llibre és una paradoxa. Aquí es presentarà de manera molt seriosa la teoria grisa d’una pràctica que no solament pretén ser subversiva, sinó també agradable i divertida. Les autores estan fins als nassos de la pràctica exclusiva d’escriure octavetes insípides i del dogmatisme (estès també entre els autònoms) de l’esquerra que com a molt ens permet riure’ns del cabaret polític. En la resta cal demostrar sempre que duem a l’espatlla tot el dolor i tota la injustícia del món. Volem fugir de la pràctica política que mesura la seva pròpia importància pel grau d’abstracció o pel gest de serietat de les seves resolucions.

Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

El anarquismo individualista en España (1923-1938)

Xavier Díez

Virus editorial

392 pàgines

20 € 

L’individualisme anarquista és un corrent dintre de l’anarquismo que es desenvolupa en la segona meitat del segle XIX a Europa i EE. *UU., especialment a través de l’obra de pensadores com Stirner o de Thoreau, i que viu la seva eclosió a la fi del XIX i principis del XX amb les aportacions, entre d’altres, d’Armand, Ryner, Warren i Tucker.

Les idees individualistes arriben a la fi del XIX a Espanya de la mà de revistes com La Revista Blanca de Federico Urales i Soledad Gustavo, i de les primeres traduccions de Nietzsche, Ibsen, Tolstoi o del propi Stirner, en un moment en què el món intel·lectual, en plena crisi pels desastres colonials, està en un procés d’acostament a l’anarquisme, en les publicacions del qual col·laboren autors de renom com Unamuno, Azorín o Pío Baroja.

Encara que no es pot parlar d’un individualisme anarquista propi a Espanya, donada l’absència de grans pensadors adscrits a aquest corrent de pensament, el cert és que les idees individualistes tenen una gran presència en el món llibertari hispà a partir de la dècada dels vint i fins al final de la Guerra Civil.

Sent sempre un corrent minoritari, i en plena efervescència de l’anarcosindicalisme, les temàtiques pròpies de l’individualisme: el conflicte individu sociedad, l’autoformació com a forma d’alliberament, la crítica de la revolució, la crítica de l’industrialisme, el naturisme, el nudisme, l’amor lliure, l’educació sexual, l’antimilitarisme, el nacionalisme, etc…  arriben molt més enllà dels reduïts cercles individualistes i impregnen els debats de tot el moviment anarquista, ja sigui provocant rebuig o adhesió.
L’individualisme no arribarà a comptar a Espanya mai amb cap tipus d’estructura organitzativa pròpia, i s’organitzarà a partir de grups d’afinitat reunits entorn d’entitats com l’Ateneu Naturista Eclèctic i Els Amics del Sol, o infinitat d’agrupacions vinculades a moviments com el naturista, l’antimilitarista o l’esperantista, i sobretot a partir de publicacions pròpies com Ètica, Iniciales, Al Margen o Nosotros, o afins com La Revista Blanca en la seva segona època o Estudios; totes elles amb una important labor de traducció dels pensadors europeus i nord-americans, i d’edició de llibres divulgatius.

L’individualisme anarquista tindrà a Espanya una importància cultural de primer ordre, i bona part de les seves idees i qüestionamients segueixen tenint una gran importància a l’hora de reflexionar sobre un futur de llibertat i justícia per a tota la humanitat.

Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

Plantas transgénicas

Varis Autors

Editorial Txalaparta

181 pàgines

14 €

El subtil fulgor d’un gra d’arròs o el fràgil cos d’un brot de soja que cert dia van enlluernar al poeta, encarnen avui dia, el producte típic d’una *devastadora política mundial. La llavor, el principi de tot, ja no pertany a l’agricultor, sinó a unes poques companyies multinacionals. Una llavor, a la qual en funció del que l’agricultor pugui pagar, se li activaran les propietats que figurin en el contracte. La vida s’ha reduït a una font de beneficis que es presenta sota la banal aparença de filaments d’ADN. El desequilibri mediambiental i la biodiversitat es queixen ja d’això. El cos humà en pagarà les conseqüències. L’ingenieria genètica permet que les multinacionals dissenyin els productes agroindustrials del futur a la seva manera. Aquest assaig pretén aportar noves dades per al debat públic, alhora que alerta sobre el que està succeint en diferents parts del planeta.

Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

Estado de wonderbra.

Entretejiendo narraciones feministas sobre las violencias de género.

Bárbara Biglia y Conchi San Martín (Cordinadores)

Virus Editorial

302 pàgines

18 €

Esperin, esperin, un moment! meravellosa dieu? pot alguna cosa ser meravellosa quan apreta tant? I aquesta subjecció no tindrà alguna cosa a veure amb els mandats de gènere, amb la inscripció a les classes socials, amb la invenció de les races, amb l’heterosexualidad obligada, amb la diferència?

Però? fins a quin punt aquestes preguntes no són més que velles queixes que no tenen sentit en les nostres actuals democràcies?

Efectivament, hi haurà qui cregui que en contextos que s’autodefineixen com a paritaris ja no resulta necessari l’anàlisi feminista. No obstant això, com interpretar llavors les quotidianes evidències de violències i discriminacions de gènere? Ignorant-les i ratllant-les d’un cop?; identificant-les com alguna cosa merament individual, que li toca a cada persona segons tingui més o menys sort en la vida?; considerant-les simplement com simulació col·lectiva d’hordes de feministes histèriques?

Ens sembla que en els actuals discursos quan s’aborda la comprensió de les violències de gènere apareixen diversos llocs comuns que solen desviar la mirada cap als símptomes oblidant les arrels. Enfront d’això creiem important mostrar l’estreta relació de subjeccions i violències amb elements d’estratificació i poder social reconeixent que no es tracta de reductes del passat sinó part d’un dolorós present.

Així en aquest llibre, a través de mirades feministes, intentem abordar aquesta qüestió formulant interrogants, qüestionant respostes, posant a debat símptomes i arrels, deslligant subjeccions i finalment obrint espais de comunicació per a les subversions.

Com? Ajuntant veus en un diàleg col·lectiu. Veus que narren les violències exercides en la construcció de la nostra identitat generitzada, dels nostres cossos, de la nostra sexualitat, del nostre lloc en la història, en els mitjans de comunicació, en l’educació i en el poder. Veus que lluny de parlar des de la victimització i infantilització ho fan des del reconeixement de la capacitat d’agència de les protagonistes.

Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.

El caso Scala. Terrorismo de estado y algo más.

Xavier Cañadas Gascón

Editorial Virus

116 pàgines

10 €

El 15 de gener de 1978, a les 13:15 hores, un incendi de grans dimensions destrueix la sala de festes Scala de Barcelona, provocant la mort de quatre treballadors. En 48 hores són localitzats els presumptes autors de l’atemptat per part de la Policia, identificats d’entre els 10.000 manifestants que acabaven de participar en la manifestació convocada per CNT contra els Pactes de la Moncloa. Aquests Pactes signats pel PSOE i el PCE a l’octubre de 1977, amb el beneplàcit d’UGT i CC. OO. anaven a marcar un abans i un després en la capacitat de la classe treballadora espanyola per a fer front a la flexibilització i precarització capitalista del mercat de treball que necessitava la reforma econòmica neoliberal.

Xavier Cañadas, militant de la CNT en aquells moments, va ser una de les cinc persones encausades i condemnades per l’anomenat «Cas Scala», el que li va suposar passar-se vuit anys a la presó. En el seu relat explica quina va ser la participació i responsabilitat real en els fets de les persones condemnades; com va transcórrer el judici plagat d’irregularitats; i com es va orquestrar la destrucció del Scala i el muntatge policial, vertebrat entorn de la figura del confident policial Joaquín Hernández alias «el Grillo» o «el Vell Anarquista», un delinqüent comú convertit per obra i gràcia dels serveis d’intel·ligència en un veterà i repressaliat militant anarquista.

Amb aquest atemptat i la repressió posterior contra el conjunt del moviment llibertari, el Govern neofranquista d’UCD i el llavors ministre de l’Interior Martín Villa perseguien erosionar la imatge pública de la CNT i de tot el moviment llibertari, que en aquells moments, amb els seus 100.000 afiliats només a Catalunya, constituïa una seriosa amenaça per als pactes i consensos dels quals l’esquerra institucional i la cúpula política i empresarial franquista van ser protagonistes durant la Transició.

El Cas Scala va marcar la fi del creixement espectacular de la CNT i del moviment llibertari, i l’inici de la seva decadència accelerada.

Xavier Cañadas Gascón, llibertari, va estar afiliat a la CNT a la fi dels setanta. Condemnat a 17 anys de presó pel conegut com «Cas Scala», va sortir en llibertat condicional després de complir vuit anys de presó.

De la seva experiència en diferents presons espanyoles tracta el text Entremuros. Les presons en la transició democràtica, publicat per l’editorial basca Muturreko Burutazioak (Bilbao, 2000), i El Tubo, un text de pròxima aparició.