23 d’abril. Dia del llibre. (IX)
Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.
Emboscada en Pasaia. Un crimen de estado
VVAA
330 pàgines
12 €
El 1984, la Guardia Civil acribillaba a trets a 4 membres dels Comandos Autònoms Anticapitalistes a la Badia de Pasaia. L’Editorial Virus acaba de treure a la llum, aquest llibre sobre els “assassinats de Pasaia”. El llibre és un dels pocs testimoniatges que ens relata aquest episodi de la transició i ens apropa a part de la història dels Comandos Autònoms Anticapitalistes.
Aquest llibre només pretén esclarir els fets succeïts en l’emboscada a Pasaia sense entrar en una anàlisi exhaustiva del que va ser la lluita armada autònoma a Euskadi. En ell es recull, des d’una anàlisi precisa, les bases del pla ZEN (Zona Especial Nord), estratègia d’extermini plantejada pel primer govern socialista de l’estat espanyol, i que va ser el detonant de dur a plantejar l’ekintza del secretari d’organització del Partit Socialista d’Euskadi Enrique Cases Vila. Després de la seva mort, es va destapar la caixa dels vents i el govern socialista va dissenyar l’emboscada a Pasaia amb la clara intenció d’assassinar al grup d’autònoms.
Uns fets que han de romandre en la memòria col·lectiva de totes i tots els resistents.
23 d’abril. Dia del llibre. (VIII)
Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.
El Mil i Puig Antich
Antonio Téllez Solà
164 pàgines
12 €
El Moviment Ibèric d’Alliberament és un grup atípic que sorgeix a principis dels anys setanta. Nascuts amb la intenció de no perdurar com a organització, els eixos de la seva estratègia política són el recolzament de les lluites obreres i l’edició de textos propis o traduïts amb què donar suport teòric a aquestes lluites, i criticar el burocratisme, l’autoritarisme i l’avantguardisme dels sindicats i partits d’esquerra.
23 d’abril. Dia del llibre. (VII)
Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.
De la protesta al contrapoder
VVAA
221 pàgines
13 €
“Aquest és un relat que interpel·la les experiències recents de l’autoorganització. Un període on hem viscut -i encara està en marxa- les sacsejades d’un nou protagonisme social que escapa a les lògiques de la política representativa, unes petites tremolors de vida col•lectiva que van més enllà del que fins ara s’ha conceptualitzat com a moviments socials.
L’autoorganització que s’intensifica en la Barcelona metropolitana, a mitjan dècada dels noranta, és un procés que vitalitza aquell protagonisme social (obrer, popular, assembleari, feminista…) hipotecat per la Transició, minoritzat per l’expropiació de la política practicada per l’estat-democràcia, escombrat per la reestructuració capitalista”.
23 d’abril. Dia del llibre. (VI)
Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.
Manual de la guerrilla de la comunicación
Grup autònom A.F.R.I.K.A.
234 pàgines
13 €
El que s’intenta amb aquest llibre és una paradoxa. Aquí es presentarà de manera molt seriosa la teoria grisa d’una pràctica que no solament pretén ser subversiva, sinó també agradable i divertida. Les autores estan fins als nassos de la pràctica exclusiva d’escriure octavetes insípides i del dogmatisme (estès també entre els autònoms) de l’esquerra que com a molt ens permet riure’ns del cabaret polític. En la resta cal demostrar sempre que duem a l’espatlla tot el dolor i tota la injustícia del món. Volem fugir de la pràctica política que mesura la seva pròpia importància pel grau d’abstracció o pel gest de serietat de les seves resolucions.
Comunicat pel 1er de maig del Comitè Regional de la CNT catalano-balear.
PRIMER DE MAIG: El got mig ple.
Com cada any torna la celebració de l´ 1 de maig.
Un dia que per la classe treballadora continua essent un dia de lluita i no de festa.
Recordem aquest primer de maig, que aquest mes de gener passat ha registrat les dades més dolentes en relació a l’atur des de fa 24 anys.
Ha pujat el nombre d’aturats en un 6,22%. Ja teníem doncs 2.261.925 persones a l’atur.
Del gener de 2007 al gener de 2008 el nombre de persones a l’atur va augmentar en 179.417 persones.
Tot i que ha pujat el nombre de persones a l’atur entre els dos sexes, entre les dones ha augmentat més, fins a arribar a les 81.920, mentre que entre els homes ha arribat als 50.458.
Però no s’acaba aquí el problema, ja que aquest mes de març passat, l’única comunitat autònoma que no ha millorat les dades (tot i ser un mes que habitualment baixa el nombre de persones a l’atur), ha estat Catalunya i les altres, tot i que les han millorat lleugerament, la tendència continua essent a la baixa.
Recordem aquest primer de maig, que fins ara ens ha estat imposada una moderació salarial a la classe treballadora per part dels de sempre, “sindicats” inclosos. En un temps que segons les dades macro-econòmiques del govern, estava essent d’autèntica millora per les butxaques de la patronal, nosaltres havíem de veure com els “representants sindicals” signaven moderació salarial a les successives reformes laborals i convenis.
I el que sí que hem de recordar aquest primer de maig, és que tot indica que vénen temps de crisis per al sistema en el que per desgràcia ens trobem immersos.
I ara els “sindicats” de sempre aconseguiran que deixem de banda la moderació salarial i preservem els nostres llocs de treball?
Sincerament, nosaltres creiem que no. Són molts 1 de maig com perquè ara ens ensarronin.
La nostra CNT, ja n’ha passat un munt i s’ha de reconèixer que alguns amb certes dificultats. Però per sort, la cosa està començant a canviar.
Certament, no fa pas tant, el got podia arribar-se a pensar que era més aviat mig buit; amb tantes ganes com sempre per part de la militància, però es podia pensar que era mig buit…
Ara, des de qualsevol sindicat de la CNT catalano-balear es pot apreciar des de fa un temps cap aquí, que hi ha quelcom a la nostra apreciada CNT que s’està revitalitzant.
Per això, des del Secretariat Permanent del Comitè Regional, pensem que aquest primer de maig ha de ser el punt de partida per acabar d’avançar mitjançant el nostre estil anarcosindicalista que sempre ens ha caracteritzat.
Alguns diran que continuem essent un sindicat que encara que estigui creixent, continua essent petit.
Sí. Ho assumim. Som un sindicat petit. Però ho assumim sense deixar d’aspirar a créixer, a ser una força encara més efectiva. La CNT està tornant a intervenir en conflictes de més calat als llocs de treball com ja s’està demostrant els últims temps, i això implica que hi ha alguna cosa que està canviant dintre la classe treballadora.
Els membres del Secretariat Permanent, recordem encara el dia en que un antic militant ens va deixar claríssim, que la CNT està allà on vol que estigui la classe treballadora, millor o pitjor, perquè és part d’ella, té les arrels en ella i només pot avançar amb ella.
Nosaltres, no tenim un model sindical desmovilitzador de la classe treballadora com és el cas del “sindicalisme” basat en comitès d’empresa i alliberats sindicals. No aspirem a ser un gegant amb peus de fang, amb molt de poder de decisió però amb un distanciament de la base que l’hauria de sostenir en moments de dificultats com els que estem patint. No tenim la força al despatx, la tenim amb la participació i la implicació dels treballadors i treballadores.
El model anarcosindicalista i per tan el de la CNT, és l’alternativa necessària per canviar aquesta situació a la que ens ha portat el model actual.
I per acabar i retornant al comentari que se’ns va fer als membres del SP; si la CNT comença a assumir conflictes de més calat i a augmentar com ho està fent la seva activitat i militància , és perquè la classe treballadora ho està volent.
El got sembla que torna a veure’s mig ple un altre cop.
Visca el primer de maig!Visca la classe treballadora! Visca la CNT!
23 d’abril. Dia del llibre. (V)
Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.
El anarquismo individualista en España (1923-1938)
Xavier Díez
392 pàgines
20 €
L’individualisme anarquista és un corrent dintre de l’anarquismo que es desenvolupa en la segona meitat del segle XIX a Europa i EE. *UU., especialment a través de l’obra de pensadores com Stirner o de Thoreau, i que viu la seva eclosió a la fi del XIX i principis del XX amb les aportacions, entre d’altres, d’Armand, Ryner, Warren i Tucker.
Les idees individualistes arriben a la fi del XIX a Espanya de la mà de revistes com La Revista Blanca de Federico Urales i Soledad Gustavo, i de les primeres traduccions de Nietzsche, Ibsen, Tolstoi o del propi Stirner, en un moment en què el món intel·lectual, en plena crisi pels desastres colonials, està en un procés d’acostament a l’anarquisme, en les publicacions del qual col·laboren autors de renom com Unamuno, Azorín o Pío Baroja.
Encara que no es pot parlar d’un individualisme anarquista propi a Espanya, donada l’absència de grans pensadors adscrits a aquest corrent de pensament, el cert és que les idees individualistes tenen una gran presència en el món llibertari hispà a partir de la dècada dels vint i fins al final de la Guerra Civil.
Sent sempre un corrent minoritari, i en plena efervescència de l’anarcosindicalisme, les temàtiques pròpies de l’individualisme: el conflicte individu sociedad, l’autoformació com a forma d’alliberament, la crítica de la revolució, la crítica de l’industrialisme, el naturisme, el nudisme, l’amor lliure, l’educació sexual, l’antimilitarisme, el nacionalisme, etc… arriben molt més enllà dels reduïts cercles individualistes i impregnen els debats de tot el moviment anarquista, ja sigui provocant rebuig o adhesió.
L’individualisme no arribarà a comptar a Espanya mai amb cap tipus d’estructura organitzativa pròpia, i s’organitzarà a partir de grups d’afinitat reunits entorn d’entitats com l’Ateneu Naturista Eclèctic i Els Amics del Sol, o infinitat d’agrupacions vinculades a moviments com el naturista, l’antimilitarista o l’esperantista, i sobretot a partir de publicacions pròpies com Ètica, Iniciales, Al Margen o Nosotros, o afins com La Revista Blanca en la seva segona època o Estudios; totes elles amb una important labor de traducció dels pensadors europeus i nord-americans, i d’edició de llibres divulgatius.
L’individualisme anarquista tindrà a Espanya una importància cultural de primer ordre, i bona part de les seves idees i qüestionamients segueixen tenint una gran importància a l’hora de reflexionar sobre un futur de llibertat i justícia per a tota la humanitat.
23 d’abril. Dia del llibre. (IV)
Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.
Plantas transgénicas
Varis Autors
181 pàgines
14 €
El subtil fulgor d’un gra d’arròs o el fràgil cos d’un brot de soja que cert dia van enlluernar al poeta, encarnen avui dia, el producte típic d’una *devastadora política mundial. La llavor, el principi de tot, ja no pertany a l’agricultor, sinó a unes poques companyies multinacionals. Una llavor, a la qual en funció del que l’agricultor pugui pagar, se li activaran les propietats que figurin en el contracte. La vida s’ha reduït a una font de beneficis que es presenta sota la banal aparença de filaments d’ADN. El desequilibri mediambiental i la biodiversitat es queixen ja d’això. El cos humà en pagarà les conseqüències. L’ingenieria genètica permet que les multinacionals dissenyin els productes agroindustrials del futur a la seva manera. Aquest assaig pretén aportar noves dades per al debat públic, alhora que alerta sobre el que està succeint en diferents parts del planeta.
BIBLIOTECA D’ECONOMIA
En aquest sub-apartat d’economia anirem reproduint articles extrets del periòdic CNT que ens semblin d’especial interès. Pots trobar l’edició digital actualitzada entre els enllaços de la nostra web, encara que estaría bé que si t’agrada t’incorporessis com a subscriptor.Ajuda a la premsa llibertària.
Article “EL DEUTE EXTERN: ARMA DE DOMINACIÓ DE CLASSE.” (Obre’l aqui)
23 d’abril. Dia del llibre. (III)
Fins el 23 d’abril, anirem fent un petit esboç d’alguns dels llibres que la CNT d’Olot tindrà per la parada del dia del llibre al Firal d’Olot.
Estado de wonderbra.
Entretejiendo narraciones feministas sobre las violencias de género.
Bárbara Biglia y Conchi San Martín (Cordinadores)
302 pàgines
18 €
Esperin, esperin, un moment! meravellosa dieu? pot alguna cosa ser meravellosa quan apreta tant? I aquesta subjecció no tindrà alguna cosa a veure amb els mandats de gènere, amb la inscripció a les classes socials, amb la invenció de les races, amb l’heterosexualidad obligada, amb la diferència?
Però? fins a quin punt aquestes preguntes no són més que velles queixes que no tenen sentit en les nostres actuals democràcies?
Efectivament, hi haurà qui cregui que en contextos que s’autodefineixen com a paritaris ja no resulta necessari l’anàlisi feminista. No obstant això, com interpretar llavors les quotidianes evidències de violències i discriminacions de gènere? Ignorant-les i ratllant-les d’un cop?; identificant-les com alguna cosa merament individual, que li toca a cada persona segons tingui més o menys sort en la vida?; considerant-les simplement com simulació col·lectiva d’hordes de feministes histèriques?
Ens sembla que en els actuals discursos quan s’aborda la comprensió de les violències de gènere apareixen diversos llocs comuns que solen desviar la mirada cap als símptomes oblidant les arrels. Enfront d’això creiem important mostrar l’estreta relació de subjeccions i violències amb elements d’estratificació i poder social reconeixent que no es tracta de reductes del passat sinó part d’un dolorós present.
Així en aquest llibre, a través de mirades feministes, intentem abordar aquesta qüestió formulant interrogants, qüestionant respostes, posant a debat símptomes i arrels, deslligant subjeccions i finalment obrint espais de comunicació per a les subversions.
Com? Ajuntant veus en un diàleg col·lectiu. Veus que narren les violències exercides en la construcció de la nostra identitat generitzada, dels nostres cossos, de la nostra sexualitat, del nostre lloc en la història, en els mitjans de comunicació, en l’educació i en el poder. Veus que lluny de parlar des de la victimització i infantilització ho fan des del reconeixement de la capacitat d’agència de les protagonistes.
