Properament l’editora El Grillo Libertario treurà el llibre Anarcosindicalisme Bàsic en català gràcies a la traducció que n’ha fet un company del sindicat d’Olot i a la maquetació d’un altre company i membre de la xarxa de recursos gràfics La Bugia.
si us interessa tenir-lo poseu-vos en contacte amb l’editora o amb el mateix sindicat d’Olot i en parlem.
Us avancem la portada del llibre.
APROVADA LA MOCIÓ DE SUPORT A EN FRANCESC ARGEMÍ A L’AJUNTAMENT D’OLOT
El passat dijous 19 de juny es va votar a l’ajuntament d’Olot la moció
presentada per l’Associació Cultural La Greda, Maulets i el sindicat
CNT-AIT d’Olot.
La votació va ser favorable a la moció presentada rebent
el suport de tots els grups polítics a excepció del PP i PxC.
Un grup de companys i companyes de les organitzacions que presentaven la
moció vam estar presents en el ple amb cartells reivindicatius i demanant
la llibertat total per en Francesc Argemí que ara es troba en règim obert
havent d'anar cada dia a dormir a la presó.
L'Associació Cultural La Greda, Maulets i el sindicat CNT-AIT d'Olot continuarem reivindicant la llibertat d'en Franki en propers actes que durem a terme a la ciutat d'Olot.
Programació d’estiu a Ràdio 90
Cada any, quan arriba l’estiu, Ràdio 90 renova la seva programació. La d’enguany ofereix novetats molt interessants.
Ràdio 90, és una experiència que es va iniciar l’any 1990 a Olot – d’aquí el nostre nom -al voltant d’un grup d’amics tocats pel món de la ràdio, mitjà en el qual ja havien tingut diferents intervencions.
Després de superar un seguit inacabable de dificultats, finalment el 17 de juliol de 1993 comencem les emissions de manera regular i ininterrompuda fins el dia d’avui, cobrint la zona central de la Garrotxa, Olot i rodalies.
El plantejament, objectius i definició de la nostra emissora no ha canviat en absolut al llarg d’aquests anys. El primer de tot és el plantejament associatiu, desinteressat i respectuós amb els que professionalment es dediquen a fer tasques similars, el que provoca la total inexistència de publicitat i patrocinadors a la nostra sintonia. Per tant som una emissora sense afany de lucre i autofinançada per tots els col·laboradors. Tampoc pretenem fer res semblant al que es pot trobar al dial de la FM i sí potenciar música, grups i experiències que habitualment no tenen un espai en aquest mitjà de comunicació. Un altre dels objectius és que la qualitat sempre ha d’estar per sobre de la quantitat.
Aquesta és la nostra proposta de la qual ens sentim orgullosos i cofois perquè gaudim fent-ho i perquè malgrat les limitacions que podem patir, el que oferim es pot qualificar de força acceptable, i sinó escolteu-nos i jutgeu vosaltres mateixos. Això sí, us advertim que no trobareu res impersonal ni convencional.
A més aquest any celebrem els 15 anys de l’inici de les emissions ininterrompudament.
Pels que no sigueu d’Olot o rodalies, podeu escoltar la ràdio online aquí.
Aquest és el text de la moció que serà presentada demà a l’ajuntament d’Olot per demanar la llibertat d’en franki.
MOCIÓ PER LA LLIBERTAT D’EN
FRANCESC ARGEMÍ DE TERRASSA
ELS FETS
Durant la Festa Major de Terrassa del 2002, en el marc de les activitats de l‘espai “Jove tu també pots…”, un grup d’unes trenta persones participaren en una cercavila per demanar que es retiressin les banderes espanyola i europea del balcó de l’Ajuntament. Després de varis intents de despenjar les banderes, hi va haver una càrrega policial per intentar impedir l’acte. Tot plegat va acabar amb set persones ferides sense que es produís cap identificació ni detenció. Arrel d’aquests fets, l’Ajuntament va demanar que s’obrís una investigació i mesos més tard dos joves terrassencs rebien unes citacions judicials.
El judici a Terrassa
El 8 de setembre de 2004 es va realitzar el judici en que s’acusava als dos joves terrassencs dels delictes d’ultratges a Espanya, atemptat a l’autoritat i desordres públics. Cal destacar que:
En declaracions prèvies un agent va dir que li havien passat els noms dels joves en un paper.
La policia no va reconèixer cap de les persones acusades.
A les fotografies presentades no hi figuren els acusats.
El 22 de setembre de 2004, Enrique Rovira del Canto, titular del jutjat penal número 2 de Terrassa, va sentenciar a un dels joves a 2 anys i 3 mesos de presó i 8 mesos de pena multa. L’ altre a 1 any i 6 mesos de presó, i 7 mesos de pena multa.
El recurs a l’ Audiència Provincial de Barcelona
Davant d’aquesta sentència es va presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial demanant l’absolució d’ en Francesc Argemí (Franki).
El dia 1 d’Abril del 2005 la Secció Segona de l’Audiència Provincial, integrada per Pedro Martín Garcia, Javier Arzúa Arrugaeta, José-Carlos Iglesias Martín i Maria José Magaldi Paternostro, va ratificar la sentència del jutge i ex-fiscal militar, Enrique Rovira
del Canto, que condemnava a presó al jove egarenc.
La petició d’ indult a l’ Estat Espanyol
Tot i que en un primer moment l’Ajuntament de Terrassa s’havia presentat com acusació particular, posteriorment la junta de portaveus del consistori (a excepció del representant del PP), va decidir formular la petició d’indult en favor d’en Franki. A finals del passat mes de maig, el jutge Rovira del Canto, coneixedor de que la petició d’indult ja estava tramitant-se, va decidir aturar l’ingrés a presó del jove terrassenc basant-se en què la condemna era inferior a 3 anys i es corria el risc d’empresonar algú que posteriorment podria ser indultat.
Per altra banda, setmanes més tard, l’Audiència Provincial de Barcelona va decidir acceptar revisar la seva resolució com a conseqüència de l’incident de nul·litat presentat per la defensa. Si decidissin declarar nul·la la seva resolució haurien de tornar a pronunciar-se, però si optessin per no anul·lar-la, la defensa tindria la possibilitat de recórrer al Tribunal Constitucional per intentar aconseguir l’absolució.
Denegació de l’indult
El dimecres 22 de març del 2006, els advocats d’en Franki van saber que la petició d’indult havia estat denegada i el van citar al jutjat pels següents motius:
Notificar la denegació de la petició d’indult per part del Ministeri de Justícia
Comunicar que ha finalitzat la suspensió de l’execució de la sentència motivada per la petició de l’indult
Confirmar que continua el procés per a executar la sentència de 2 anys i 7 mesos de presó
Informar que disposava d’un termini de 7 dies per ingressar a presó
Així doncs, es va ratificar la sentència dictada pel jutge ex-militar Rovira del Canto. La defensa va presentar un recurs al Tribunal Constitucional que va aturar en aquell moment l’ingrés a presó d’en Franki.
El passat divendres 18 d’abril de 2008, els advocats d’en Francesc Argemí, reberen l’acta de desestimació del recurs presentat davant el Tribunal Constitucional espanyol en la que afirma “carece manifiestamente de contenido que justifique una decisión sobre el fondo por parte del tribunal constitucional”.
El passat dilluns 28 d’abril de 2008, Francesc Argemí, va ser detingut i empresonat sense avís als advocats i prescindint del tràmit de la citació prèvia. Ha estat durant un mes i mig al Centre Penintenciari de Can Brians 2. Actualment li han concedit el tercer grau en règim obert. Es tracta d’una llibertat parcial i vigilada, ja que de dilluns a dijous ha de dormir a la presó Model.
En les últimes setmanes s’han realitzat nombroses mobilitzacions arreu dels Països Catalans, destacant la manifestació de Barcelona amb 2.000 persones malgrat la pluja.
Per tot això, l’assemblea de Maulets de la Garrotxa, CNT d’Olot i l’associació Cultural La Greda proposem al Ple l’adopció dels següents acords:
Demanar la immediata posada en llibertat total, immediata i sense condicions d’en Francesc Argemí; entenent així que aquest ajuntament es suma al suport que des d’arreu dels Països Catalans s’està duent a terme, per evitar que accions repressives d’aquest tipus es tornin a repetir.
Instar al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya perquè estudiï d’immediat l’empresonament i es faci efectiva la revisió del cas del jove Francesc, i alhora, exigeixi la seva llibertat sense dilacions.
Instar a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, així com a la Direcció General d’Institucions Penitenciàries perquè es manifestin en el mateix sentit.
Traslladar aquest acord al Departament d’Interior i a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya; a la Direcció General d’Institucions Penintenciàries i al Ministerio de Justícia de l’estat espanyol.
Més de 30 socis de l’SGAE es
posicionen contra la demanda a CNT
Fermin Muguruza, Amparo Sánchez o Habeas Corpus, entre els signants
d’un manifest crític amb el procés judicial iniciat per la societat de gestió.
Més de 30 músics associats a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) han signat un manifest en el qual critiquen la demanda interposada per l’entitat contra el sindicat Confederació Nacional del Treball (CNT), al que exigeix 9.000 euros per intromissió il·legítima en l’honor a causa d’un comunicat que va fer públic un dels seus sindicats. En resposta, la CNT va començar fa mesos una campanya d’acció directa a tot l’Estat contra l’ SGAE.
Els socis de l’SGAE, entre els quals hi ha noms coneguts com el músic basc Fermin Muguruza, la cantant d’Amparanoia, Amparo Sánchez, o el grup de hardcore Habeas Corpus, manifesten en l’escrit el seu total desacord amb la demanda, al considerar que qualsevol individu o organització té el dret d’expressar la seva opinió sobre el funcionament i activitat de l’SGAE.
D’altra banda, els artistes indiquen que l’entitat dirigida per Teddy Bautista en cap moment els va sol·licitar permís per a iniciar el procés judicial, el que al seu entendre indica serioses deficiències quant a la seva democràcia interna.
El manifest conclou amb la petició a l’SGAE que retiri la demanda i exhorta a la societat de gestió a que, a partir d’ara, renunciï a aquest tipus de mètodes davant casos similars.
L’organització anarcosindicalista continua rebent noves adhesions al manifest per part de socis de l’SGAE. Els socis i sòcies interessats han de dirigir-se al correu electrònic graficas_madrid@cnt.es.
Es pot consultar el text complet del manifest, així com la llista d’adhesions, en el següent enllaç: http://www.cnt.es/node/126
Sindicat d’Arts Gràfiques, Comunicació i Espectacles de la Confederació Nacional del Treball.
Per més informació sobre el llistat d’actes, contacte, etc. click aquí
Els ministres d’Ocupació de la Unió Europea van aprovar el dia 10 de juny per majoria qualificada després de més de 12 hores la nova directiva de temps de treball, que permet ampliar la jornada laboral màxima a 65 hores setmanals, tal com exigien els països partidaris d’una major flexibilitat en el mercat de treball, encapçalats pel Regne Unit. Espanya es va abstenir per considerar que aquesta norma suposa una “reculada en els drets socials”, segons va dir la secretària general d’Ocupació (per això s’abstenen i no hi voten en contra….quins co….!).
Juntament amb Espanya es van abstenir també Bèlgica, Xipre, Grècia i Hongria. Els cinc estats van presentar una declaració conjunta en la qual demanen a l’Eurocàmara que millori la norma durant la seva tramitació posterior. També van presentar reserves Portugal i Malta. En canvi, Itàlia i França, que en anteriors debats s’havien situat en el bàndol d’Espanya, van donar el seu vist i plau al text.
La ministra eslovena de Treball i presidenta de torn del Consell, Marjeta Cotman, va assegurar que l’acord aconseguit “ofereix protecció per als treballadors i treballadores i flexibilitat en l’ordenació del temps de treball” (genial, ho trobava a faltar fins ara!).
Els Vint-i-set haurien d’arribar ara a un acord en segona lectura amb el Parlament Europeu, que té poder de decisió en aquesta matèria. En primera lectura, els eurodiputats van reclamar la supressió de totes les excepcions a la jornada laboral de 48 hores setmanals en un termini de 3 anys.
La directiva aprovada aquest dimarts estableix que, com a regla general, la setmana de treball a la UE ha de tenir 48 hores com màxim. No obstant això, es permetrà que, en virtut d’acords individuals, empresari i treballador puguin allargar la jornada laboral fins a 60 hores setmanals, calculades com mitjana durant un període de 3 mesos, i fins i tot fins a 65 hores en el cas de guàrdies mèdiques. Espanya reclamava que aquestes excepcions (‘opt-out’) a les 48 hores s’eliminessin per complet després d’un període transitori.
No obstant, es contemplen una sèrie de salvaguardes (“manda huevos!) per a garantir que els treballadors accepten els ‘opt-out’ voluntàriament i no forçats per temor a l’acomiadament. L’empresari haurà d’obtenir un consentiment per escrit del treballador per a treballar més de 48 hores. La validesa del consentiment no podrà ser superior a un any i serà renovable. L’acord entre empresari i treballador no podrà signar-se en el moment de la rúbrica del contracte ni durant les quatre primeres setmanes de la relació laboral.
Total, tota una “salvaguarda”, que si portes els 30 dies treballats, et garantitzen que et poden fer fora per menys del que has cobrat l’ultim mes. No se, entre les prorrates de paga extra i els 22 dies per any treballat, per ser breus potser per anar a fer el vermouth ens pot arribar (això si, les olives de pinyol, que les farcides van cares).
Però a més, es podran fins i tot superar les 60 i les 65 hores laborals si hi ha un acord entre els interlocutors socials o si així ho estableix el conveni col·lectiu.
Els contractes de menys de 10 setmanes de durada no queden coberts per aquestes disposicions, i per tant no tindran cap limitació d’hores de treball.
Quatre anys després de l’entrada en vigor de la norma, l’Executiu comunitari haurà d’elaborar un informe sobre l’aplicació de les excepcions a la jornada laboral de 48 hores setmanals, que podrà anar acompanyat de “propostes per a reduir l’excés d’hores treballades”.
El ministre de Treball, Celestino Corbacho, va deixar la reunió a les cinc de la tarda per haver de viatjar a Ginebra ( suposo que després de la seva abstenció a fer un Gim-tonic).
Corbacho va assenyalar que, amb iniciatives com aquesta, la UE no pot sorprendre’s després “si cada vegada més els ciutadans es distancien d’aquesta Europa que s’allunya del que realment als ciutadans els agradaria que fos” (tot un visionari aquest home). “Europa no pot ser solament un espai econòmic, Europa no pot ser solament l’espai de la flexibilitat, Europa ha de ser també l’espai dels valors, l’espai dels drets”, va insistir (ja n’heu pres nota d’això?).
“I quan un segle després que s’establís el règim de 48 hores, el que Europa està avui discutint és que cal superar aquestes 48 hores per a anar a un règim de 65 hores, i a més per a fer que aquesta negociació sigui entre empresari i treballador i mai de caràcter col·lectiu, crec que ens apropem més al segle XIX que no al segle XXI”, va indicar el ministre de Treball . Al seu judici, la norma impedeix “la conciliació de la vida laboral i familiar” i no protegeix adequadament la salut dels treballadors (“ahí l’has dao Celestino!” Vejam que farà al respecte…. s’abstindrà?).
GUÀRDIES MÈDIQUES
La norma de temps de treball dedica un apartat específic a la qüestió de les guàrdies mèdiques. El Tribunal de Justícia de la UE ha dictaminat en diverses ocasions que les guàrdies han de considerar-se temps de treball, i la directiva es reforma precisament per a evitar els elevats costos que tindria l’aplicació d’aquestes sentències en sectors com la sanitat. Segons la Comissió, 23 Estats membres incompleixen aquesta jurisprudència.
Sobre aquest assumpte, els Vint-i-set van acordar que el període inactiu de les guàrdies (per exemple, quan els metges dormen en l’hospital) no sigui considerat temps de treball (olé!), llevat que es prevegi el contrari en les legislacions laborals nacionals. També en aquest cas s’haurà d’arribar a un acord amb l’Eurocàmara, que demana que les guàrdies es considerin temps de treball.
A més, l’acord aconseguit pels ministres d’Ocupació estableix que els descansos compensatoris puguin concedir-se en un període de temps raonable. El que és un període raonable es definirà en la legislació nacional, els convenis col·lectius o en un acord entre empresaris i treballadors. El Tribunal exigia que el descans es concedís de manera immediata, i aquesta interpretació causava també problemes en la majoria dels Estats membres.
EMPRESES DE TREBALL TEMPORAL
Els Vint-i-set també van tancar per majoria qualificada i amb el suport d’Espanya un acord sobre una norma comunitària que fixarà les condicions de treball dels treballadors cedits per empreses de treball temporal, que fins ara ha estat bloquejada pel Regne Unit. El principal punt de desacord era a partir de quin moment s’ha de garantir una igualtat de tracte salarial amb els empleats de la companyia de destinació.
No obstant això aquest escull s’ha resolt gràcies a l’acord aconseguit a Regne Unit entre els interlocutors socials per a aplicar el principi d’igualtat de tracte a partir de 12 setmanes de contracte. Això ha permès a la presidència eslovena presentar una proposta de compromís que garanteix la igualtat salarial des del primer dia, encara que preveu una excepció: si existeix un acord nacional entre patronal i sindicats, com ocorre amb Regne Unit.
Aquesta norma no afectarà en cap cas a Espanya perquè la legislació nacional ja garanteix la igualtat de tracte des del primer dia (…jo si li veig les banyes ja tremolo).
