CNT Olot 
Mercadona s’ha construït una imatge d’empresa modèlica davant l’opinió pública pel que fa als drets de les seves treballadores i treballadors. Tot resulta perfecte i idíl·lic fins que arriba el moment de fer ús d’aquests drets… i llavors comencen els problemes.
Davant la detenció el passat dia 5 i l’excarceració amb càrrecs cinc dies després d’Alfonso i Raúl, dos titellaires andalusos un d’ells company de CNT Granada, i davant el linxament mediàtic al que estan sent sotmesos no podem sinó mostrar la nostra solidaritat, l’arma més forta que posseïm contra els abusos de poder i la repressió de l’Estat espanyol i el seu sistema judicial, relatant allò succeït sense segmentar la informació.
“Títeres desde abajo” sorgeix com a iniciativa de teatre popular on, mitjançant la sàtira i la ironia, reflecteixen les contradiccions de la societat, tractant en tot moment d’agitar consciències i convidar al debat entre el públic assistent. En aquesta ocasió, i com no podia ser d’una altra manera, des de l’obra “La Bruixa i don Cristóbal” estrenada a Granada el passat 29 de Gener, es tractava de reflectir mitjançant l’animació les realitats a les quals en ocasions, no tan infreqüents, ens veiem sumits aquells que mantenim veus discordants amb el sistema establert, tenint sempre en compte la defensa de la convivència, la tolerància i l’acceptació del diferent. La premsa, fidel a la fàcil fórmula “notícia impactant i difícil de comprovar”, concentrada també en la morbositat de determinades figures polítiques de Madrid, ha procedit a publicar la denúncia tal qual, sense contrastar la versió dels acusats, donant per resultat un relat completament erroni del que és l’obra que va poder veure’s a Granada, i que esperem documentar aviat. En el contingut de les notícies se subratllava l’exaltació del terrorisme per mitjà d’una pancarta amb el lema escrit de “Gora Alka-ETA”, traient de context la trama. Es tracta, en tot moment, d’una segmentació de l’esperit general de l’obra, tractant d’acusar sota la figura d’enaltiment una mera escena, on en to irònic, es tracta de denunciar els muntatges policials, en els quals, paradoxalment, avui les nostres companyes es veuen embolicats. Evidenciant-se així la creixent escalada de repressió que es porta sofrint els últims anys, en la qual l’estat, en un moment de tensió i convulsió política, tracta de reagrupar les seves pròpies forces a força de lluitar contra els moviments socials de tall reivindicatiu.
A tot això, es va sumar l’Ajuntament de Madrid, que va voler denunciar a “Títeres desde abajo”, com a reacció netament política que es deu, indubtablement, a la seva necessitat de respondre públicament a les acusacions de complicitat amb els detinguts que es realitzen des de l’Estat i les seves ramificacions en forma de “periodisme”, per sort aquesta denúncia ha estat retirada.
És més que evident així, com aquest muntatge policial està sent usat com a arma llancívola entre els diferents sectors del capital per solucionar el seu repartiment de poder que en aquests moments es troba especialment en pugna.
Des de la Confederació Nacional del Treball d’Olot reiterem el nostre més ferri suport als titellaires així com també exigim la retirada immediata dels càrrecs amb què han estat “alliberats”.
Contra tota autoritat, contra tota repressió, la solidaritat i el suport mutu ens mantenen en peus.
“La sàtira és l’arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l’humor, ni tan sols els governants que es diuen democràtics, perquè el riure allibera a les persones de les seves pors.” Darío Fo.
#LibertadTitiriteros
Hola, hola, hola… aquí ens teniu de nou. En part ens hi veiem obligats, doncs sembla ser que l’anarco-xusma de l’àrea metropolitana de Barcelona, cada cop fa les coses millor segons ens diuen alguns infiltrats que tenim a Can Fanga, i no ens podem despistar en un moment que l’anarquisme elegant s’està imposant. No voldreu que tornem al tofu, les rastes i les litrones!
El cas és que hem tingut uns mesos força “mogudets”. Per una banda, el “processisme” està més salpebrat que mai. Les padrines de Convergència i els cunyats d’ERC estan neguitosos, i caminar per la comarca s’està tornant perillós. Sobretot si et fas amb la genteta de la CUP local. Jo tinc autèntica por de que m’apunyalin amb un obrecartes d’Omnium Cultural per una lamentable confusió. Em poden prendre per un cupaire si em veuen xerrant amb alguns dels més significats a nivell local… Bé, no pot ser. Són uns perroflautes. Però… i si les padrines i cunyats van tant encegats que són incapaços de fixar-se en un detall tant important? En tot cas, seria un màrtir i compto que es farà una col·lecta per la meva estàtua de bronze a la Granja Cooperativa del Cacau.
Per altra banda, i anant al que interessa, aquest tretzé número de L’observador, continua la mateixa línia que els anteriors, només que en aquesta ocasió hem decidit incloure un comunicat dels detinguts en la segona part de l’Operació Pandora, doncs és prou greu que en menys de 2 anys, l’anarquisme peninsular porti 68 detencions sota l’acusació de terrorisme, i que tot sigui clarament un puto muntatge i una mera invenció policial. Ara, que els quedi clar que sí. Volem fer caure l’Estat i amb ells al darrera. Però bé, els companys expliquen millor que nosaltres quina és la situació i no ens extendrem en aquesta editorial.
Doncs endavant! Passin i vegin. Esperem que us agradi el que hem fet en aquesta ocasió.
Salut i revolució anarquista!
En format PDF, el podeu descarregar d’aquí: L’observador nº13
Doncs ja en tenim un altre número fet i a disposició d’admiradors i detractors. La publicació anarquista de la Garrotxa per excel·lència (perquè és la única). L’observador: la revista que es farà sola.
En aquesta ocasió, i aprofitant la feina feta a la revista Plan B (versió en castellà d’un recull d’articles antics i nous de L’observador), l’equip redactor d’aquesta publicació anarquista garrotxina decideix «escurar el plat» i treure el màxim rendiment de la feina gràfica que van fer el passat gener de 2015. Aquest n’és el resultat:
Nos complace presentaros el PLAN B, L’Observador en castellà. Queremos llegar con ello a nuestras amadas lectoras latinoamericanas i del Baix Llobregat. Podeu visualitzar-lo a:
http://www.garrotxallibertaria.org/lobservador/
Publicat originalment a alasbarricadas.org
Del 4 al 8 de desembre ha tingut lloc a Saragossa l’últim Congrés de CNT. Donat el seu interès per al moviment llibertari (en tots els seus vessants) i donat el soroll que sempre acompanya a aquest tipus d’esdeveniments, hem volgut entrevistar a algú del secretariat permanent del comitè confederal (l’òrgan de gestió a major nivell) perquè ens expliqui de primera mà la seva opinió sobre el que ha vist en aquests dies i els efectes pràctics d’aquestes decisions.
Podeu ampliar informació a la pàgina que s’ha creat per seguir l’esdeveniment: xicongreso.cnt.es
Per els qui no et coneguin, ens podries fer una petita introducció?
Sóc Martín Paradelo, Secretari General de la CNT. En primer lloc vull agrair als companys i companyes de Alasbarricadas el seu interès en la CNT i en la celebració del nostre XI Congrés, així com el seu important treball en la difusió de les iniciatives anarquistes i la seva contribució al debat teòric.
Ara que ja ha finalitzat, com has vist en línies generals el Congrés?
En general, podem parlar d’un congrés especialment productiu en diversos sentits.
En primer lloc, per la quantitat i qualitat de les ponències que se sotmetien a debat i aprovació dels sindicats. Cal tenir en compte que la CNT té els seus ritmes propis i que el congrés no és sinó el punt final d’un llarg procés de debat intern que es va iniciar fa un any. En aquest congrés els sindicats han presentat ponències que abastaven de manera molt seriosa i completa àmbits d’actuació i línies estratègiques de la CNT que estaven per desenvolupar, encara que d’això en parlarem més endavant.
En segon lloc, s’ha vist la cohesió interna de la CNT i s’ha manifestat la maduresa de l’organització. A ningú se li escapa que la CNT acudia a aquest congrés en un moment intern molt delicat i difícil, després de les últimes desfederacions de petits grups inoperants i dels problemes amb l’anterior secretari general. No obstant això, s’ha vist una CNT unida i decidida a donar passos de gegant. El debat en el plenari ha estat respectuós i fluid, la qual cosa no havia ocorregut als anteriors congressos, molt més tibants, i ha aconseguit un calat i un nivell d’anàlisi molt superior. També en les comissions de refundició el nivell de consens ha estat molt ampli i els vots particulars emesos amb prou feines se separaven en detalls anecdòtics de les ponències majoritàries. Això no vol dir que no hi hagi hagut tibantors o desacords, però sí que la seva resolució no ha estat problemàtica.
Dins de l’aprovat al congrés, quins punts creus que són els més importants?
Per començar, la CNT ha passat a definir-se no solament com una organització de classe, autònoma, autogestionària, federalista i internacionalista, sinó també com una organització feminista, entenent que la lluita contra el patriarcat és inseparable de la lluita contra el capitalisme i contra qualsevol forma de dominació, i de fet també l’acció sindical que ha definit el Congrés per als propers anys s’ha impregnat d’aquest punt de vista.
S’han pres acords importants en quant a comunicació que suposaran una important posada al dia de l’estratègia comunicativa de la CNT, més efectiva i adaptada als temps actuals. Quant a acció social s’han incorporat nous acords sobre els sistemes públics de serveis i s’ha enfrontat la creació d’assemblees d’aturats i de borses d’ocupació en els sindicats, entre altres qüestions.
Sobre la visió internacionalista de la CNT i la seva concreció pràctica també s’han pres importants acords, entre ells el suport a totes les lluites per la llibertat dels pobles que avui estan tenint lloc i la importància d’estrènyer llaços entre els treballadors anomenats autòctons i els immigrants o refugiats, com a part d’una mateixa classe que patim l’opressió capitalisme, a més d’altres relatius a la AIT.
Amb tot, els acords més importants s’han aconseguit en matèria d’acció sindical, la qual cosa reflecteix amb claredat la línia de l’actual CNT. En aquest sentit, s’han incorporat acords molt importants sobre la dona treballadora i s’ha integrat aquesta perspectiva de gènere en l’acció sindical de la CNT. També es reafirma la integració en l’acció sindical de la CNT de les persones que treballen de manera autònoma i les seves problemàtiques específiques.
Molt important és l’acord sobre l’ampliació del Gabinet Tècnic Confederal, en l’actualitat desenvolupat a les seves àrees jurídica i econòmica. S’ha decidit crear dues noves àrees, una àrea social i un àrea de salut laboral. També s’ha abordat l’organització i coordinació de les seccions sindicals a tots els nivells, la qual cosa farà que es multipliqui la seva efectivitat i l’abast de les seves lluites.
S’han abordat noves formes d’oposició als processos d’acomiadaments col·lectius i expedients de regulació d’ocupació, així com sobre la negociació col·lectiva.
Acords molt importants són els relatius a la recuperació i col·lectivització d’empreses i al control anarcosindical de l’activitat productiva i de l’organització del treball, la qual cosa suposa una decidida voluntat d’iniciar processos revolucionaris que passin per la presa dels mitjans de producció i l’autogestió integral de la societat. Es recuperen per a això les Comissions de Defensa Econòmica i el Consell d’Economia Confederal. Això no és un brindis al sol ni un d’aquells acords grandiloqüents que després ningú desenvolupava i que es van convertir en habituals en la CNT de dècades passades, sinó que hi ha una voluntat clara d’iniciar aquests passos en un sentit revolucionari i transformador. Per a això també s’ha acordat l’elaboració d’un programa econòmic i sociolaboral que ha de desenvolupar aquests temes i que volem presentar públicament en el termini d’un any. Les finalitats revolucionàries de la CNT són irrenunciables i ara l’organització és conscient que ha de començar ja aquest camí, sense volta enrere possible, construït sobre l’acció permanent i no sobre discursos nostàlgics o eslògans buits. La CNT s’ha definit com una organització actual i de futur amb aquests acords.
Una qüestió que sol ser objecte de comentaris, quina línia té CNT respecte a la unitat obrera, sindical i popular?
La CNT no té una línia definida en aquest sentit, encara que és cert que existeix total autonomia a nivell local per pactar confluències i dur a terme processos unitaris, i també que a nivell confederal s’ha participat de moviments d’aquest tipus. En tot cas, la unitat de classe no pot acabar suposant una dissolució ideològica o una renúncia a determinats principis. Per cert que al Congrés s’han adoptat les condicions de confluència a nivell sindical.
La CNT pot no tenir vocació d’hegemonia i participar en igualtat en múltiples lluites que no parteixin de si mateixa, però també és cert que la CNT té la voluntat de convertir-se en la referència per al conflicte de la classe treballadora, en la referència de la lluita de classes.
Quins efectes pràctics pot tenir aquest congrés per a la classe obrera?
La classe obrera com a subjecte està en aquest moment històric terriblement disgregada i fins i tot ha deixat de reconèixer-se a si mateixa com a subjecte. En aquest sentit, l’aparició de referències fortes de reconeixement i d’estructures estables des de les quals articular aquest reconeixement i transformar-lo en un impuls creatiu positiu són de la major importància. Aquestes referències i aquestes estructures han de ser les organitzacions sindicals diferenciades i els moviments de lluita o resistència generats des de la confluència i que facin de l’autogestió el pivot central de la seva acció.
En aquest sentit la CNT està cridada a ocupar una posició preeminent, doncs cal tenir en compte que per sort o per desgràcia la CNT suposa un model sindical únic en la societat espanyola. No hi ha una altra organització sindical que se situï en tal nivell d’independència econòmica i política i que aposti exclusivament per un sindicalisme d’implantació, construït sobre l’autogestió i l’acció directa, i que articuli aquesta pràctica a un nivell territorial tan ampli. Els beneficis d’aquest model per a la classe treballadora s’estan començant a veure en les lluites que la CNT està portant endavant de manera victoriosa, però a més el caràcter finalista revolucionari de la CNT, la nostra voluntat d’estendre el conflicte a nivell social suposa un inici de superació sistèmica importantíssim en aquest moment en el qual les ideologies semblen haver deixat d’existir i que és precisament des d’aquest buit ideològic des del qual el sistema construeix amb eficàcia la seva reproducció. No oblidem que estem davant un moment de col·lapse, la qual cosa també significa un moment de reconstrucció, en el qual els conceptes forts, la solidesa ideològica i la pràctica que ofereix la CNT seran fonamentals per articular un moviment de reconstrucció revolucionària de la societat. El pessimisme pot envair-nos amb facilitat, però és necessària l’esperança, i la CNT és un gran lloc on tenir esperança.
Hem sentit que el debat sobre relacions internacionals ha estat un dels més polèmics. Quina ha estat la decisió sobre la AIT?
S’ha definit un nou enfocament organitzatiu internacionalista, que passa per denunciar el caràcter inoperant de l’actual AIT i per engegar un projecte d’expansió internacional que ha de culminar en la celebració d’un congrés de refundació d’una internacional del sindicalisme revolucionari sense els llasts burocràtics que pateix l’actual AIT.
Diguem-ho clarament: una opció internacional amb capacitat d’influència i de coordinació de lluites i conflictes sindicals és fonamental en un moment en el qual l’economia es troba en tal nivell de globalització, però també cal tenir clar que encarar aquest procés és impossible des de minúscules organitzacions conformades per algunes desenes de persones que manifesten un sectarisme atroç, una tendència al control autoritari que ratlla la paranoia, un gust per la burocratització molt allunyat del llibertari i que desprenen una olor a etnocentrisme occidental ranci i reaccionari. El Congrés ha acordat enfocar la nova Internacional cap a formes de relacions més obertes i flexibles que el ferri control intern que pretén l’actual cúpula, és a dir, potenciant l’autonomia de les seccions.
Una nova Internacional ha de comprendre i valorar les diferències i l’específic de cada organització i dels contextos culturals en què s’inscriuen i desenvolupen i que funcionen en paràmetres ideològics i es desenvolupen en imaginaris molt diferents del sindicalisme del primer món industrialitzat i hegemònic a nivell global. Fent de l’acció directa i de l’autogestió els conceptes bàsics que serveixin com a aglutinant, la nova Internacional ha de ser oberta i estar basada en la lúcida comprensió de la diferència.
El Congrés ha estat acompanyat d’unes jornades culturals (veure programa) amb una proposta molt variada, com les valoreu? 
Lamentablement no puc valorar-les com es mereixen, doncs no he participat en elles. Crec que les taules rodones que s’han organitzat abordaven temes importants i fonamentals a l’actual moment de crisi que vivim, i coneixent als ponents estic segur que el seu contingut a estat a l’altura, a més de que es relacionaven molt amb el contingut d’algunes discussions del congrés.
Sobre la programació teatral i musical, només vaig tenir temps d’assistir al magistral espectacle de Pepe Viyuela. No vaig poder assistir a les representacions d’Ana Plaza, que m’interessava molt pel seu contingut i perquè Ana és una actriu excel·lent, ni tampoc a la del grup Els Mancusos, que comentaven les companyes de Saragossa que era un gran espectacle.
Crec que la programació del cicle de cinema aporta una interessant mescla de visió històrica i actual i que contribueix a estendre la idea constructiva de l’anarquisme, encara que faré una petita crítica, i és que trobo a faltar una major qualitat en quant a la selecció.
En general, crec que els actes han estat al nivell i han abrigat el contingut del Congrés de manera excel·lent. No em queda sinó agrair als companys i companyes de la CNT que han treballat en aquestes jornades i a tots els ponents i artistes que hi han col·laborat.
Una nova onada de repressió s’estén avui contra el moviment llibertari. Des de primera hora d’aquest matí, s’estan duent a terme escorcolls a Centres Socials i a cases particulars, en el que és la continuació de l’Operació Pandora del desembre passat. Recordem que, en aquella fase de l’operació set companyes van ser empresonades sense fiança i, després d’un mes i mig a la presó van ser posades en llibertat, fet que demostra el poc fonament d’aquestes actuacions. Avui, de moment, es confirmen vuit detencions, entre elles també hi hauria un advocat de Sants.
Els mitjans, la policia i la pròpia Audiència Nacional tornen a carregar contra el moviment llibertari i a relacionar-nos amb un inexistent terrorisme anarquista, en un intent d’atemorir la població i de fer emmudir la nostra veu i les nostres propostes.
Però no ens faran callar, ni la repressió cap a les persones, ni la criminalització de les idees, ni les reixes de les presons ens impediran seguir amb la nostra tasca de construir un món millor per totes i tots i fet entre totes i tots.
El moviment llibertari no para de créixer i d’organitzar-se, bona mostra d’això en són els diversos col·lectius que en els darrers anys han anat sorgint a Catalunya i a l’estat espanyol. Gent que treballem perquè l’anarquisme arribi a tots els racons del món i per canviar la societat que ens envolta.
Només ens queda seguir amb la lluita al carrer, als pobles, als barris, a la feina i en tots els àmbits que ens afecten com a persones, ciutadanes o treballadores.
Si ens toquen a una ens toquen a totes!
La repressió no ens atura.
Olot, 28 d’octubre de 2015
Els darrers dies ens han colpejat amb duresa les notícies de dones assassinades a mans del masclisme, 17 només en el mes de juliol a tot l’estat espanyol, 63 en el que portem d’any, això són més de 8 assassinats masclistes cada mes o el que és el mateix, un cada 4 dies aproximadament. Podríem pensar que aquest està essent un any especialment dur però no, desenganyem-nos, el 2014 van haver-hi 102 víctimes mortals de la violència de gènere. En els últims 12 anys 789 homes han assassinat a les seves parelles o ex-parelles. (Font: http://feminicidio.net/)
Això no són successos, no són fets aïllats, és un sistema que perpetua la dominació sobre les dones. És el patriarcat.
És regalar pilotes als nens i nines a les nenes, és educar-les perquè siguin submises i callades, ensenyar-los que hi ha coses de dones i coses d’homes, és mirar el cos d’una dona quan no t’ha demanat que el miris, és tractar-les d’exagerades o d’histèriques quan s’expressen, és l’assetjament verbal cap a elles, és la insistència, és la violència i, finalment, la mort. Tot això és el patriarcat, i moltes més coses. Que els homes tinguin més temps lliure que les dones, que els homes no facin a casa sinó que ajudin, que deleguin en elles la cura de les filles o fills i de les persones grans, que les dones cobrin menys per fer la mateixa feina, que passin por quan caminen pel carrer, que les assetgin des de la infància…
Totes aquestes situacions legitimen el masclisme i els que les permeten, les practiquen o, senzillament miren cap a una altra banda són còmplices de la violència patriarcal.
Ja és l’hora, des dels nostres col·lectius de dir prou. El masclisme no és un tema de segona, situem-lo al centre del debat i de l’acció i organitzem la resposta, per tots els mitjans necessaris.
No deixem passar ni un dia més perquè ens estan matant i ens volem vives.
CNT Olot
14 d’agost del 2015
Camarades Treballadores i Treballadors, sindicats i organitzacions de treballadors!
Us fem arribar la càlida i fraternal salutació de les treballadores i treballadors del Cantó de Kobane, el Cantó de la revolució, la resistència i els màrtirs, en el Primer de Maig, el dia de commemoració de la lluita i resistència dels Treballadors contra la tirania i l’opressió, i contra l’explotació del capitalisme!
La revolució de Rojavá, va ser un punt de partida històric en la lluita dels treballadors i els pobles oprimits a l’Orient Mitjà i a tot el món, per recuperar l’autoritat política; i va ser la revolució de les dones, la joventut i els treballadors per establir un nou sistema basat en la transició del poder al poble com el veritable legítim amo d’aquest poder. La nostra resistència contra els terroristes d’ISIS i els qui els recolzen internacionalment no va ser només per protegir la vida i la dignitat humana del nostre poble, sinó que també va ser i és la resistència per defensar els assoliments de la revolució i el nostre sistema d’autoorganització que està basat en la democràcia radical i l’eliminació de les organitzacions jeràrquiques.
Ara, a través d’heroiques batalles de les nostres camarades a les “Unitats de Defensa del Poble” (YPG) i les “Unitats de Defensa de les Dones” (YPJ), els terroristes estan sent expulsats de la ciutat, però els atacs a les àrees suburbanes i el bloqueig de les rutes i camins del nostre cantó encara continuen. La nostra resistència ha entrat en una nova fase, més difícil encara, i és la fase de reconstruir la vida social a Kobane, sota els atacs i el bloqueig econòmic i logístic, en una situació en la qual més del 80% de les estructures i edificis de la ciutat i les infraestructures vitals han estat destruïdes.
La història de la lluita de classes mostra que la unió dels treballadors no té fronteres ni límits geogràfics, així és que reconeixem la nostra resistència contra el cruel terrorisme i els qui els recolzen internacionalment, com la resistència en representació de tots els pobles del món. Nosaltres creiem que, la revolució, al mateix temps que trenca amb els fonaments de la dominació, i va fundant un nou món, conquistant i garantint el respecte i la llibertat i la igualtat per a tots els pobles, requereix d’una lluita pràctica i ferotge. El mateix camí, la solidaritat internacional dels treballadors, és la necessitat històrica i un camp material i concret per defensar els assoliments de la classe, per lluitar colze a colze contra la dominació i l’opressió capitalistes.
Nosaltres, les treballadores i treballadors i associacions i organitzacions del Cantó de Kobane, commemorant les lluites dels treballadors i pobles oprimits pel seu alliberament i per la igualtat al voltant de tothom, i agraint i apreciant el vostre suport i solidaritat amb la nostra resistència contra els atacs terroristes, convidem a les i els nostres camarades treballadors, sindicalistes, gremialistes, i a tots els llibertaris, a participar en la solidaritat pràctica amb la revolució de Rojavá i la resistència de Kobane, i els convidem a unir-se a nosaltres en aquesta situació històrica per defensar els assoliments de la revolució!
Visca la lluita llibertària dels pobles al voltant del món!
Visca la unió internacional de les treballadores i els treballadors del món!
https://rojavanoestasola.noblogs.org/post/2015/05/01/1o-de-mayo-para-kobane/#more-1432
https://1stmayforkobani.wordpress.com/2015/04/26/1-may-2015-spanish/