CNT Olot Segons el tipus d’activitat i el temps que duri la relació laboral, hi ha diferents tipus de contractes. Així entre d’altres, podem trobar contractes de treball per temps indefinit, de durada determinada i formatius.
Aquí teniu tot el que fa referència a aquest tema més detallat (fes clic aquí)
El passat dissabte 7 de març, va tenir lloc la xerrada “Part i criança natural” a l’IMPC organitzat per la CNT d’Olot per commemorar el Dia de Dona Treballadora .
Moltes persones es van apropar per escoltar a les llevadores de l’Hospital de Sant Jaume d’Olot, Marta Figueras i Marga Franch que ens van parlar de quines són les característiques d’un part natural i de com les dones poden portar-ho a terme segons els seus desitjos i la seva naturalesa, de que és un pla de part, de la importància de no separar al bebè de la mare durant els primers moment de vida…
També hi va participar la doula Judit Torres, que ens va parlar de la feina de suport i acompanyament emocional i logístic que fan les doules i ens va comentar alguns principis de la criança respectuosa, com la importància d’escoltar les necesitats de les criatures: la fase “en braços”, els beneficis de la pràctica del co-llit, l’alletament a demanda i perllongat…per aconseguir que els nens i nenes creixin feliços i segurs de si mateixos.
A més a més vam gaudir d’un vídeo poesia visual amb el tìtol “Nosotras” sobre pensaments durant la gestació realitzat per Bego Sánchez i interpretat per Carme Gómez.
Eventuals, Obra i Servei, Causes de Producció, Substitució, Relleu, els treballadors/es que esteu prestant serveis per a una empresa o a través d’una ETT amb contractes de durada determinada, teniu que tenir en compte que si haveu signat diversos contractes diferents encadenats en una mateixa empresa, sense que hagin passat almenys 20 dies hàbils entre contractes, és molt probable que els vostres contractes estiguin en Frau de Llei. Això significa que podeu demandar sol·licitant que els vostres contractes de durada determinada es transformin en un únic contracte de durada indefinida.
Des del Sindicat CNT us animem que us mireu la documentació de que disposeu i acudiu a defensar-vos a través d’aquest Sindicat. Si t’acomiadaran amb l’excusa de la crisi, no permetis que els surti barat. La crisi que la paguin els rics i no els treballadors/es.
Ja està disponible l’enllaç a les preguntes més freqüents sobre els expedients de Regulació d’Ocupació (fes clic aquí per consultar-les).
També pots consultar els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col.lectius fent clic aquí.
La CNT-AIT organitza aquesta xerrada per commemorar el 8 de març, dia de la dona treballadora.
Comptarà amb la presència de les llevadores Marta Figueres i Marga Franch (de l’Hospital Sant Jaume d’Olot) i la doula Judit Torres (Girona).
Dia: Dissabte 7 de març
Lloc: Institut Municipal de Promoció de la Ciutat (IMPC)
Hora: 16.30h
També podeu trobar la legislació laboral relacionada amb el tema fent clic aquí.
El fiscal de l’Audiència Nacional espanyola, Miguel Angel Carballo, demanarà cinc anys de presó i una multa de 6.300 euros a Núria Pórtulas sota l’acusació de ‘col·laboració amb banda armada’ durant el judici que es durà a terme properament. L’informe basa l’acusació en el que, segons l’advocat de l’acusada, Benet Salellas, “és una llista de sospites i hipòtesis”.
En aquest sentit, el text presentat se centra en els lligams entre Núria Pórtulas i Juan Sorroche, detingut i empresonat a Itàlia per la participació en l’incendi de dues furgonetes de l’empresa ferroviària d’aquest país per la col·laboració d’aquesta en la deportació de persones migrades. Segons el fiscal, el fet de posseir propaganda anarquista en abundància i mantenir comunicacions amb diferents presos o persones vinculades a l’anarquisme són proves evidents de col·laboració amb un “grupo de afinidad en el entorno anarquista insurreccionalista, que realizaria acciones directas violentas”.
El cas
La jove de Sarrià de Ter, detinguda sota la llei antiterrorista el 7 de febrer de 2007 al seu domicili pels Mossos d’Esquadra, va ser empresonada durant tres mesos per ordre de l’Audiència Nacional espanyola. En un primer moment, la policia autonòmica la va acusar de pertinença a banda armada i tinença d’explosius.
Posteriorment i ja davant el jutge de l’Audiència, l’acusació de tinença d’explosius es va retirar perquè aquests no existien. Llavors, l’acusació es va rebaixar de pertinença a col·laboració amb banda armada. El cos policial va demanar més temps per dur a terme noves investigacions al jutge instructor. El magistrat hi va accedir i va dictaminar l’empresonament de Pórtulas.
Tres mesos més tard i davant la falta de noves proves dels Mossos d’Esquadra –només la famosa agenda blava que havien confiscat en un control de carretera després d’una manifestació–, la jove de Sarrià va ser posada en llibertat sota la fiança de 15.000 euros.
Les mobilitzacions
La detenció i empresonament de Núria Pórtulas va provocar una gran mobilització social des del primer moment, fet que va esdevenir clau per aconseguir la seva sortida de la presó, segons l’assemblea de suport. L’organització d’aquesta mobilització la va endegar l’assemblea per la llibertat de Núria Pórtulas, un col·lectiu des del qual es van convocar concentracions, recollides de firmes, mocions als plens municipals, accions de denúncia….
Entre els exemples de suport més importants de la campanya per la llibertat de Núria Pórtulas, destaquen les concentracions setmanals davant la seu d’ICV, les més d’11.000 signatures entregades a la Generalitat o les diverses manifestacions amb una elevada i constant participació. El paper d’ICV en tot el cas, tant pel fet que els Mossos d’Esquadra fossin qui van iniciar i aplicar la llei antiterrorista com per les posteriors declaracions fetes per Joan Boada –secretari general d’Interior– i per Joan Saura –conseller d’Interior– que criminalitzaven Núria Pórtulas i la campanya de suport, han fet que aquesta formació torni a ser el blanc de les crítiques arran d’aquesta operació repressiva.
D’altra banda, des de l’assemblea per la llibertat de Núria Pórtulas consideren que l’argumentació del fiscal cau pel seu propi pes i valoren la situació com un salt més en l’espiral repressiva cap a les persones que se solidaritzen amb els presos i preses polítiques. La convocatòria d’una concentració el dissabte 7 de febrer a Girona, va servir per difondre la nova situació i reactivar la campanya per l’absolució de cara al judici.
( Ultima hora!!!!Avui 26 de febrer la companya de la Prou ens ha explicat que, després de presentar recurs, finalment els permeten tenir una parada pel dissabte dia 28 a partir de 2/4 d’11 al Firal per recollir signatures de cara a la presentació d’una ILP per abolir les curses de braus d’una vegada per totes).
Aquí un comunicat de premsa que ens ha facilitat l’amiga Laura, juntament amb una còpia de la denegació de la solicitud (clic aquí per veure el document) per recollir signatures per aquesta campanya que li ha fet arribar l’ajuntament d’Olot.
Hola,
us volia passar una informació que pot ser noticia, o almenys estaria bé que la gent d’Olot ho sabés…
Com a fedatària en representació de la plataforma PROU (contra les curses de braus) vaig demanar una taula de recollida de firmes al centre d’Olot el dia 28 de Febrer 2009.
La resposta per part de l’ajuntament, (el qual és qualificat com a municipi abolicionista – el trobareu a http://www.prou.cat/) El fet és que m’ha DENEGAT la taula, sense cap explicació, tan sols diu que ” atés que és el dia de la botiga al carrer i el carnaval d’Olot” com si féssim algu mal fet, és una plataforma legal i tenim dret a poder recollir firmes, que ha més, són voluntàries…
Laura
Més informació:
ara_si@prou.cat
Amb la mort de Luís Andrés Edo, mort ahir dissabte després d’una insuficiència cardiorrespiratoria, desapareix una de les figures històriques de la CNT. Havia nascut el 7 de novembre de 1925, a Casp. Molt aviat es va traslladar a Barcelona, on va conèixer l’experiència educativa de l’Escola Nova Unificada (CENU) i va viure l’esclat revolucionari contra la revolta militar del 18 de juliol i la crueltat dels bombardejos durant la Guerra Civil.
Com sovint comentava, dels durs anys de la postguerra arrenca la seva inquebrantable adscripció al moviment llibertari, primer, a través de les lectures i, posteriorment, a través dels debats i l’acció sindical clandestina, que el van dur a participar en les primeres vagues de Barcelona contra la dictadura i a declarar-se pròfug del servei militar, el que va suposar la seva primera detenció en el castell de Figueres en 1947.
Va aconseguir escapar-se a França, però va ser de nou detingut després de la seva entrada clandestina a Espanya el 1948. Va desertar per segona vegada i va marxar a l’exili, on es va convertir en una figura carismàtica per a tots els corrents llibertaris. Després del congrés de reunificació de la CNT de 1961 es va integrar a Defensa Interior, l’organisme creat per a combatre el franquisme.
El 1966, és detingut a Madrid i fins a 1972 va passar per les presons de Carabanchel, Sòria i Segòvia, on va escriure La Corriente, llibre revisat i editat el 2002. Entre 1972 i 1974 va estar a París, però al tornar a Espanya va ser novament detingut l’1 de maig de 1974, romanent en presó fins a l’amnistía de 1976.
Després de la reconstitució de la CNT de Catalunya, el 29 de febrer de 1976, va formar part del Comitè Regional, del que va ser Secretari General i director de Solidaritat Obrera. Però, encara el 1980, tornarà de nou a la presó per uns mesos. D’aquests anys guarden els seus companys els millors records, quan va posar tota la seva capacitat organitzativa al servei dels més febles i marginats, els presos socials.
En la Model, Edo es va convertir en una referència per als presos antifranquistes i li complaia recordar com a través d’un sofisticat, alhora que simple, sistema de comunicació intern s’anaven transmetent per tota la presó les notícies més importants, com la mort del dictador. Aquest mateix sistema servia per a organitzar les accions de protesta i de solidaritat amb els presos que es trobaven en les condicions més dures d’incomunicació o de càstig.
Des de mitjans dels vuitanta, Edo va dedicar totes les seves forces a difondre, mitjançant escrits, conferències i debats, la necessitat de superar la rigidesa de les estructures organitzatives i impulsar el corrent que hauria d’aglutinar el moviment llibertari en tots els seus sentits, matisos i complexitat. La seva última aportació era l’aposta per la formació de municipis lliures. En la seva última obra, La CNT en la encrucijada. Aventuras de un heterodoxo (2006) recull bona part del seu recorregut vital i de les seves reflexions.
En els últims anys, agradava de reunir-se amb els amics que havia anat forjant al llarg d’una vida dedicada a difondre les idees llibertàries i d’assistir a actes on es debatia la història de l’anarquisme.
Sens dubte, amb la mort d’Edo desapareix una part de la nostra història -llàstima que no arribés a publicar el llibre que actualment tenia entre mans- i, sobretot, desapareix un infatigable lluitador per les llibertats i la dignitat de les persones que, com reconeixen tots els que el van conèixer amb independència d’adscripcions ideològiques, era capaç de dialogar i d’obrir-se a les idees dels altres amb una desbordant dosi d’humanitat.
Com deia ahir el recordatori de l’Ateneu Enciclopèdic Popular: “Que la terra et sigui lleu, Luís Andrés”.
Antoni Segura.
Antoni Segura és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.
Ja hem acabat d’editar l’apartat de la biblioteca a la web amb tota la col·lecció de llibres de què disposem al local. Amb apartats diversos amb els llibres més destacats i un enllaç a un arxiu amb tot el catàleg sencer de la nostra biblioteca llibertària que compta amb més de 800 títols. Al local mateix tenim servei de préstec pels qui volgueu.
A més hem introduit un apartat on pots llegir clàssics de l’anarquisme en format PDF nomès fent “clic” a l’imatge, perquè som així de “xulus” i perquè volem facilitar la difusió de la idea sense cap ànim de lucre.
Aquest és l’enllaç directe a l’apartat de la biblioteca: http://olot.cnt.es/bc/Imatges/Biblio.php o també podeu accedir-hi obrint la pàgina inicial http://olot.cnt.es i després clicant a l’enllaç que hi ha a la columna de la dreta al requadre on posa: Visita la nostra biblioteca llibertària.
Esperem que us agradi i que us decidiu a utilitzar-la.
CNT Olot
El 7 de febrer de 1939 l’exèrcit feixista ocupa la població d’Olot, el 7 de febrer de 2009, 70 anys després, el Sindicat d’Oficis Varis de la CNT d’Olot organitzà un homenatge a la resistència.
La presentació de l’acte va anar a càrrec de Gabriel Alcalde Gurt que va ser Director del Museu Comarcal de La Garrotxa de l’any 1983 fins al 1997. Actualment és professor a la Universitat de Girona i director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
Els ponents de la conferència van ser Josep Clara Resplandis que és professor d’Història Contemporània a la Universitat de Girona i autor de nombrosos treballs sobre el tema com “La primera oposició al franquisme: els grups clandestins a la demarcació de Girona 1939-1950” o “Ramon Vila, Caracremada, el darrer maqui català” entre d’altres.
L’altre ponent va ser Dolors Marín Silvestre, Doctora en Història Contemporània i que ha estudiat la història dels moviments socials europeus contemporanis. “Clandestinos: el maquis contra el franquismo1934-1975” és un dels seus treballs relacionats amb aquesta temàtica.
L’acte es va celebrar a la sala d’actes de l’Institut Municipal de Promoció de la Ciutat d’Olot que va quedar plena de gom a gom.
En l’acte es va parlar de tres de les figures més destacades del maquis català, Ramon Vila, Marcel·lí Massana i Quico Sabaté, sense oblidar però totes les persones anònimes que van col·laborar amb ells per enderrocar el règim franquista. Vam recordar aquests grans lluitadors oblidats sempre per les institucions que van perdre la vida per les llibertats individuals i col·lectives fent-se mereixedors d’estar presents a la memòria de tots nosaltres.
La lluita continua, endavant sempre!!
CNT Olot
