A judici per enganxar un adhesiu

Aquest proper divendres 13 de desembre jutgen el nostre company Lluís Riera, militant del sindicat i de diversos moviments socials de la comarca per enganxar un adhesiu en un banc en protesta pel suicidi d’una persona quan anava a ser desnonada. El dia dels fets, va tenir lloc un acte de protesta de diferents col·lectius socials, entre d’altres els Indignats i la PAH, arrel d’un suïcidi més provocat per un desnonament, concretament a Còrdova, això era l’octubre del 2012.

Ara, el jutgen amb l’acusació de deslluïment de béns mobles i immobles pel fet d’enganxar un adhesiu en una sucursal bancària.

Per tot això, us convoquem a la concentració de suport del proper divendres 13 de desembre a les 10 del matí davant els jutjats d’Olot, hi haurà xocolata calenta feta per ell mateix. És important que mirem d’assistir-hi tots els que puguem perquè el company es senti recolzat per tots i totes.

Si ens toquen a un/a, ens toquen a tots/es!

judiciadhesiupahlluis

Contra la imposició de la família. Avortament lliure i gratuït

  • Per a qualsevol dona el dret a avortar -en condicions segures per a la seva vida i salut- és inqüestionable i una decisió que només ella ha de prendre. Implica poder triar sobre la seva vida i el seu propi cos, lliurement, sense qüestionaments socials i molt menys morals o religiosos.

Rosa Fraile | Periòdic CNT
Il·lustració: Joan Turu

Però plantejar el tema de l’avortament suposa treure a la llum altres qüestions que afecten al conjunt de la societat – i no només a la dona- i que estan molt relacionades amb la dominació que el poder exerceix sobre homes i dones, a més d’afectar al desenvolupament de les nostres vides sexuals i al model de societat en el qual voldríem viure. Implica parlar de com ens relacionem, de respecte, d’igualtat, de dret a decidir, de models de família, de maternitat i paternitat, de desenvolupament sexual, de planificació familiar i mètodes anticonceptius i per descomptat d’educació sexual. Temes que afecten al conjunt de la societat i que serveixen per establir les bases de les nostres relacions i trencar barreres de gènere. Permetre que siguin “uns altres” els qui controlin aquest dret i decideixin en quins casos pot o no dur-se a terme un avortament, implica tolerar una imposició i dominació inacceptables, exercida directament sobre la meitat de la població i que va més enllà del fet mateix de l’avortament, doncs ens imposen, per exemple, una maternitat heterosexual, -mentre que a altres persones els hi neguen, gais i lesbianes-, i un model concret de família.

1470035_249801688510517_1314334493_nEl que intenten –els qui legislen i governen, els qui exerceixen el poder- és perpetuar la família patriarcal i heterosexual, mantenir un model de control i dominació en el qual confien encara. Idea que es reforça si considerem que encara es reprimeix el lliure desenvolupament sexual de les persones, que amb caràcter general no s’educa ni en el respecte ni en la igualtat i que en el cas d’existir una mínima educació sexual aquesta és, moltes vegades, lesiva per a la persona donat el caràcter repressor que sol tenir -l’augment de casos de violència masclista entre adolescents no és casual, ni que segueixin produint-se agressions homòfobes-.

Considerant que “políticament” no preocupa la prevenció de l’embaràs ni l’educació sexual i que els mètodes anticonceptius ni són barats ni estan a l’abast de totes les persones, podem afirmar que amb la nova Llei de l’Avortament imposen la “maternitat” a tota dona que estant embarassada no desitgi ser mare. Històricament els qui exerceixen el poder o pretenen fer-ho –governants varis, capitalistes o no, juntament amb esglésies i religions- sempre han volgut controlar els nostres cossos, la nostra sexualitat i les conseqüències del seu lliure desenvolupament. Sexe, embarassos, avortament, casaments, tipus de família, monogàmia o poligàmia, heterosexualitat, rols… ha estat conduït o imposat. Què temen del lliure desenvolupament del cos i de la sexualitat en general i en particular del de la dona? Potser el seu lliure desenvolupament podria fer trontollar els pilars del seu sistema de dominació? Si això fos cert, el desenvolupament d’una vida sexual sana, sense traves, sense dominacions, amb relacions basades en el respecte i el reconeixement de la diferència, seria revolucionari en si mateix i resultaria fonamental per dur a terme el plantejament de qualsevol procés de transformació social.

Des d’aquesta perspectiva, reivindicar des del món llibertari un avortament lliure i gratuït és inqüestionable, doncs amb això estem reclamant el dret que tots i totes tenim a decidir sobre el nostre cos, a tenir el control de les nostres vides. Reclamar el dret a l’avortament és per tant fonamental en la lluita contra tot tipus de dominacions, que en aquest cas a més facilitaria poder gaudir dels nostres cossos, és aquest camí cap a una sexualitat lliure i respectuosa. D’aquesta manera, homes i dones, no sofriríem l’aberració de la imposició de la maternitat o paternitat és a dir, la imposició de la família.

Extret del Periòdic CNT nº 405 – Novembre 2013

L’única llei de vaga, la que no existeix

La CNT s’oposa a qualsevol limitació o restricció del dret a vaga. Rebutgem l’anunci realitzat per Rajoy de dur a terme una llei de serveis mínims.

El grau de cinisme i hipocresia dels polítics insulta a la intel·ligència, en fer-nos creure que defensen el dret a la llibertat i al treball de la població implantant una llei de serveis mínims, sent aquesta en realitat una excusa per controlar i limitar la vaga com a eina de lluita dels treballadors.

Al no poder suportar que un col·lectiu de treballadors hagi realitzat una vaga indefinida, mediàtica i, sobretot, amb èxit en gran part de les seves reivindicacions (la recent vaga de neteja de Madrid), i per evitar que se segueixi el seu exemple, ens vénen amb això, demostrant-nos la seva veritable intenció: aconseguir deixar sense efecte qualsevol procés vaguístic. És una estratègia recurrent cada vegada que els treballadors decideixen lluitar pels seus drets, especialment si guanyen el conflicte o eviten que les pretensions de la patronal es compleixin íntegrament: immediatament el govern, les organitzacions patronals i els mitjans de comunicació engeguen un estudiat discurs basat en el «civisme» per criminalitzar i titllar d’anacrònica i antisocial la vaga. Tracten així de convèncer a la població que és més important la seva comoditat que la solidaritat amb els treballadors.

Diuen respectar el dret de vaga, alhora que sostenen que pel nostre bé com a societat és necessari limitar-lo. Dit d’una altra manera, retallen la major eina de lluita dels treballadors amb lleis repressives i cants al civisme: el discurs democràtic sempre al servei dels de dalt.

IMG_0195La major prova de la seva hipocresia són els serveis mínims: mai l’administració (l’Estat) és neutral. Repetidament es fixen serveis mínims abusius (fent fins i tot que en un hospital en vaga hi hagi més personal que un dia normal de treball); d’aquesta manera priven de facto als treballadors del dret a vaga. Quan aquests serveis mínims són recorreguts davant els tribunals, l’administració és reiteradament condemnada per imposar serveis mínims il·legals i abusius, però el mal ja està fet.

Els serveis mínims haurien de ser aplicats exclusivament en els sectors bàsics d’atenció a la població (sanitat, bombers, i poc més), i no per assegurar el funcionament de les empreses i per boicotejar l’èxit de les vagues. Es fixen serveis mínims fins i tot per la venda de pipes, per si vols veure la vaga passar pel teu costat.

Si aquesta realitat es dóna sense una llei específica, a on pretenen arribar ara? L’administració actua trencant vagues i fomenta l’esquirolatge organitzat (empreses externes, policies i militars; hem vist al govern militaritzar treballadors en vaga, però no han aplicat el mateix barem amb la banca o la borsa). Amb aquesta nova llei pretenen seguir fent el mateix de forma «democràtica».

Si als sindicats oficials els queda una mica del que el seu nom indica, haurien de rebutjar de forma rotunda fins i tot la possibilitat d’asseure’s a parlar d’aquest tema, i deixar-se de tímides declaracions i d’anar pidolant que es compti amb ells.

En defensa de la vaga, en totes les seves formes, la CNT s’oposarà amb tota la seva capacitat a què s’arrabassin als treballadors les seves eines de lluita.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

Novembre Roig i Negre

Aquest dissabte comença el «Novembre roig i negre» a la CNT d’Olot, amb la presentació del llibre «Warcelona. Una història de violència» amb el seu autor Jordi Borràs Abelló i els següents caps de setmana també els tenim ocupats. Consulteu el cartell amb tots els actes i horaris. Important! Presentació de l’Assemblea Llibertària de la Garrotxa el dia 23. Als que en volgueu formar part, us hi esperem!

xxxxxxxx

Pel ressorgiment de la consciència de classe

Els sindicats de la CNT tenim el compromís de fer front als greus i continus atacs del sistema capitalista. És la nostra obligació com a eines de lluita dels treballadors unir forces per posar fre i lluitar contra la pèrdua de drets laborals i socials, i respondre a l’empitjorament de les condicions de vida de la classe obrera.

Aquí i ara, expressem de forma clara els nostres plantejaments:

En relació a les institucions antiobreres

Manifestem que ni la classe política ni els seus partits solucionaran els problemes dels treballadors, ja que només són titelles corruptes al servei de la banca i les grans empreses. Els treballadors hem de tornar a lluitar, com hem fet sempre que hem pretès aconseguir respecte, millores de vida i drets per a la nostra classe social. El camí és la lluita (sectorial, social, als barris, als pobles…). Cal engegar una de les nostres millors eines de resposta, la vaga general real, i no repetir escenificacions de cara a la galeria per cobrir l’expedient.

Ens oposem a totes les directrius econòmiques, polítiques i socials emanades del FMI, la Troica i la Unió Europea, que fan pagar als treballadors les conseqüències de la crisi que el sistema econòmic i financer han provocat. Els governs i parlaments nacionals s’escuden en les altes institucions internacionals per imposar tot tipus de mesures antiobreres i repressives, eludint així la seva responsabilitat directa. Les seves «solucions» s’apliquen a costa de la nostra explotació i patiment, condemnant-nos a nosaltres i als nostres fills a un futur incert, negre i injust, mentre asseguren el de les elits polítiques i financeres. Estan robant la riquesa que generem els treballadors en el present i la seva avarícia és de tal magnitud que han endeutat i condemnen a les generacions futures a condicions de vida contra les quals hem de rebel·lar-nos.

Rebutgem les estructures militars al servei del capital i els estats, que enfronten i divideixen als pobles per mantenir el control sobre la matèria primera i els recursos energètics, en les seves guerres per l’hegemonia econòmica, sense importar-los gens ni mica la barbàrie i el dolor que provoquen.

Denunciem els privilegis econòmics, fiscals, laborals o d’estament social de l’Església Catòlica i la resta de confessions, la classe política, la monarquia i els militars.

En relació a l’organització dels treballadors per a la lluita

Expressem el nostre respecte i reconeixement als treballadors afiliats a CCOO i UGT que encara conserven la seva consciència de classe; és a dir, a les seves bases. Però malgrat ser aquest un manifest que crida als treballadors a fer front comú en la lluita, no per això deixarem de dir alt i clar que mostrem el nostre rebuig i repulsa als pactes que, a esquena dels treballadors i els seus interessos, signen i negocien les cúpules dirigents de CCOO i UGT. També condemnem les seves pràctiques traïdores i desmobilitzadores, que pretenen controlar o acabar amb altres lluites socials i sindicals legítimes i autònomes.

Denunciem la trajectòria de CCOO i UGT, que demostra sense cap gènere de dubtes que actuen com a instruments del sistema, moguts pels seus propis interessos: subvencions, favoritisme, clientelisme… i una infinitat d’actuacions que no tenen res a veure amb la defensa dels drets dels treballadors. S’han convertit fa temps en còmplices necessaris i gestors del sistema a l’hora de controlar, vendre i utilitzar a la classe obrera, atorgant-se la seva representació, legitimats pels governs i la patronal com a interlocutors «legals i democràtics» per permetre al capital espoliar al poble i desmantellar les conquestes obreres que tant els va costar aconseguir als treballadors que ens van precedir.

Per tant, fem una crida a tots els treballadors que conformen aquestes organitzacions a que les abandonin i no segueixin ni sostenint ni recolzant als qui de forma constant traeixen no solament a les seves bases sinó a tota la seva classe. Els demanem que no es retirin de la lluita, sinó que, com a persones lliures i conscients, s’autoorganitzin o s’integrin en altres organitzacions obreres.

La història recent, des dels Pactes de la Moncloa, ens demostra que la participació en el model sindical oficial basat en la delegació del poder i la responsabilitat dels treballadors en representants a través d’eleccions sindicals només afebleix a la classe obrera. Els camins preestablerts del sistema de representació unitària en els comitès d’empresa es converteixen en una escenificació controlada que impossibilita l’acció sindical, que només pot ser real si parteix dels propis treballadors.

La CNT afirma que només pot ser qualificada com a sindicat una organització obrera autònoma; és a dir, sostinguda econòmicament i gestionada pels propis treballadors. Només un sindicalisme de classe sense ingerències polítiques ni corporativismes pot proporcionar una unitat d’acció i una resposta global amb capacitat transformadora.

Suport a les lluites socials, des del respecte i el reconeixement als qui les protagonitzen

Des de CNT fem una crida a totes les persones de classe treballadora, en actiu, aturats, precaris, jubilats, immigrants, estudiants, desnonats, etc, en definitiva, a totes les persones que patim les injustes conseqüències del capitalisme, a enfrontar-se a aquells que ens oprimeixen.

És necessari que tots fem un esforç de solidaritat sumant-nos als actes de protesta que se succeiran en tot l’estat durant els propers mesos en defensa de l’educació, la sanitat, les pensions, el dret a l’avortament, i en definitiva de la nostra llibertat i les nostres condicions de vida. Parem l’espoli dels nostres drets i acabem amb els seus privilegis.

En la lluita és on hem de trobar-nos tots per respondre com a classe obrera als greus atacs del capitalisme. És el moment de confluir als carrers per entre tots enfortir les lluites i així d’una vegada per sempre fer-los veure al Capital i a l’Estat que no els serà senzill seguir arrabassant-nos drets socials i laborals.

Pel ressorgir de la consciència de classe

Els sindicats de la CNT ens oposem i denunciem totes les mesures injustes que aquest sistema social ens imposa, però som conscients que, a dia d’avui, com a organització no podem fer-hi front sols i sense suports. Les nostres causes de lluita són les de la nostra classe social. Només la classe treballadora unida podrà defensar i conservar tot allò que ens és necessari i comú. La guerra de classes mai ha desaparegut: hem de defensar-nos i passar al contraatac. Les persones que conformem la CNT estem disposades i en lluita, però necessitem dels nostres germans i germanes de classe que feu un pas al capdavant i que la vostra responsabilitat individual es converteixi en confrontació col·lectiva.

Que s’alci la protesta i s’estengui la revolta!

IMG_0220

La CNT davant la nova reforma de les pensions

Captura de 2013-09-24 00:56:48

En el context actual el pensament en rusc ens porta a la crítica simplista de les retallades en les pensions “públiques”, des del punt de vista de la defensa de les mateixes, enfront de les privades. El debat no està ben enfocat, ja que no es tracta d’una dicotomia entre pensions públiques o privades, sinó entre que el control sobre la nostra vellesa el tingui l’Estat o les empreses privades. Aquest marc de protestes reduccionista l’estan posant els grups polítics d’esquerres, defensors del paper Estatal com a manera de conservar els seus privilegis. És necessària la memòria històrica per comprendre aquesta tercera via que cap d’ells vol ni tan sols esmentar, on els propis treballadors organitzats gestionem la salut i les necessitats col·lectives socials.

Molta gent s’està posant les mans al cap pel que suposa la nova Reforma de les Pensions. Som molts els que veiem allunyar-se l’hora de la jubilació, i som molts també els que ni tan sols la veiem com una possibilitat remota. També sabem que les quanties que rebem es reduiran i que es beneficiarà al negoci privat de les pensions. En realitat és una cosa que es podia intuir, ja que no és la primera, ni segurament serà l’última Reforma de les Pensions.

Les modificacions de 1985, 1997, 2002, 2006 i 2011 han portat una línia clara: retardar l’edat de jubilació, fomentar que la gent segueixi treballant després de la mateixa i recolzar el negoci rodó de la Pensions Privades, a través de desgravaments fiscals. Encara que en aquests anys s’han creat pensions de misèria, molt similars a la caritat cristiana, però a través de la contribució obligatòria via impostos, en general la situació ha empitjorat. La clau del per què aquests retallades en les condicions socials és la nul·la força de la classe treballadora, totalment desmobilitzada, per fer-hi front.

CLAUS HISTÒRIQUES PER COMPRENDRE LA SITUACIÓ ACTUAL:

El Sistema Públic de Pensions no és un invent de fa dos dies. Si a Europa s’implanta el sistema de Seguretat Social Bismarckià a mitjans del segle XIX, a Espanya no és fins a l’any 1908 quan es crea l’Institut Nacional de Previsió, que pretenia dissenyar un model de pensió de vellesa, en un règim d’afiliació lliure, subvencionat per l’Estat i dependent del mateix. Des d’aquest moment, el model va anar evolucionant i ampliant serveis, a costa d’ampliar les aportacions patronals i dels obrers, al principi lliurement, però més tard de manera obligatòria. La classe treballadora en general va desconfiar d’aquesta mesura.

Ara bé, no podem deixar de banda el context en el qual es donaven aquestes suposades millores a la classe treballadora, que era precisament un moment d’alta conflictivitat social, i sobretot de gran organització obrera, que, tot i que insuficients, mantenia sistemes de solidaritat per mantenir als treballadors en casos de vellesa, accidents o altres esdeveniments inesperats. Els gremis, les cases de socors, les mútues obreres, les borses de treball i finalment els sindicats, donaven solució en gran part al que coneixem com a Seguretat Social, i d’aquí el seu nom, «social» que no «estatal». En realitat, l’Estat i la Patronal van prendre el control de la solidaritat als obrers que perdien així la capacitat de decisió sobre la seva pensió, a canvi de finançar ells mateixos la seva pròpia paga de vellesa: Patró i Estat obtenien els diners de les quotes que ingressaven a costa de l’esforç dels treballadors. De fet sistemes de pensions estatals van començar sense cotització directa del treballador ja que al cap i a la fi el que aporti tant l’Estat com la patronal és riquesa alienada als treballadors.

I ARA QUÈ?

És evident que l’Estat té eines suficients perquè la caixa comuna de les pensions no es trenqui. És evident també que l’única manera que l’Estat no desmantelli les pensions és que hi hagi una resposta social suficientment potent com per mantenir el sistema de pensions. Però des de CNT entenem que és més important anar a l’arrel del problema per poder arribar a una solució.

En primer lloc, cal ser conscients, com hem comentat, que el Sistema de Pensions se sustenta a través de l’esforç diari de la classe obrera. La dotació econòmica de la caixa comuna parteix: de les cotitzacions empresarials, cada vegada més baixes i que surten directament de l’explotació dels treballadors; dels impostos, cada vegada més injusts, que ens roba cada dia l’Estat; més les cotitzacions forçoses dels treballadors a la Seguretat Social.

En segon lloc, vist que el problema és l’explotació de la classe obrera per els qui ostenten el Poder, cal comprendre que l’única lluita que ens portarà a canviar les coses, serà la que estigui lliure d’ingerències dels polítics, que només busquen aferrar-se al Poder. Per tant, no hem de fer seguidisme de les consignes de Partits i Sindicats Oficials, no hem de deixar-nos portar com a ovelles a l’escorxador electoral, sinó que hem de generar plantejaments propis, que surtin del marc de propostes establert, que només ens porta al carreró sense sortida de canviar-ho tot perquè res canviï.

En aquesta línia, des de la CNT sempre ens hem oposat a la intervenció de l’Estat en la solució dels problemes de la classe treballadora, perquè precisament és un dels causants dels nostres mals. Ens oposem també per coherència a la intervenció de l’Estat en les cures de la nostra vellesa. No obstant això mentre no recomponguem un moviment obrer capaç de prendre el control i proporcionar una cobertura social a totes les persones, ens tocarà defensar el que tenim contra les retallades en les condicions laborals i de vida, en aquest cas les pensions.

NO HI HA FUTUR SENSE PRESENT

No podem oblidar-nos de reconstruir eines que ens permetin tenir una vellesa segura, que depenguin només de nosaltres mateixos/es, és a dir, dels/les treballadors/es lliurement associats. El pacte de suport mutu i solidaritat que ens uneix a les persones que formem la CNT, ha de ser la base per a un futur de pensions de control obrer. Un sistema basat en la solidaritat, el suport mutu i la lliure federació de comunitats lliures. Mentre part de la lluita està a prendre el control social dels sistemes públics de protecció social, apostant per la seva autogestió i democratització per part dels propis treballadors, usuaris i la col·lectivitat en general.

És la lluita la que ens dóna el que la llei ens treu, i en última instància és destruir per complet el sistema establert per canviar-lo per un altre que ens serveixi, la qual cosa ens permetria passar la tercera edat amb tranquil·litat i bona salut.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CNT-AIT