Opinió i debat

Entrevista realitzada per Kaos en la red. La pots trobar a la seva pàgina:

www.kaosenlared.net

Kaos – Quina posició manteniu davant les eleccions i per què?

Evidentment, com a sindicat no ens presentem a les eleccions. Per altra banda, als estatuts de la CNT queda clar que cap persona que formi part d’un partit polític pot accedir a un càrrec de gestió de la CNT.

Per tant, la nostra posició davant aquest tipus de “democràcia” que tenim a l’estat espanyol, és clarament d’oposició al sistema establert de representativitat parlamentària i entre els nostres objectius s’inclou combatre i destruir a l’estat.

Nosaltres continuem tenint com a finalitat el Comunisme Llibertari i per tan una societat horitzontal i no vertical, com és el cas del sistema al que ens intenten sotmetre actualment.

La nostra manera de prendre les decisions continua essent l’assemblea. Nosaltres no deleguem la nostra responsabilitat ni el nostre sentit comú, l’exercim dia a dia.

Kaos – Creieu que aquestes eleccions són plenament democràtiques, lògicament des del punt de vista de la democràcia formal pròpia del pensament burgès?

Des del punt de vista del pensament burgès, és clarament favorable als seus propòsits de desigualtat social. L’estat i els seus representants cada cop són més una eina de les multinacionals i el seu marge de decisió és mínim, especialment sobre determinats temes de tipus econòmic i també en l’àmbit de polítiques socials la seva capacitat de maniobra és pràcticament nula.

A més, aquesta dependència que els crea la necessitat de tenir el vist i plau de certs cercles “d’informació”, directament relacionats amb les altes esferes, resta clarament la seva capacitat de lliure actuació.

Tot això deixant apart certs moviments per part del braç judicial, en recolzament de interessos polítics de dubtosa “legalitat” en el tema de qui i com pot participar a les eleccions.

Kaos – Quina valoració feu de la legislatura que acaba, governada pel PSOE i els seus aliats parlamentaris (ICV-IU, ERC…)?

Una valoració molt negativa. Tinguem en compte tan sols els últims resultats en l’àmbit laboral, o­n el mes de gener de 2008 ha sigut una calamitat.

Ha pujat el nombre d’aturats en un 6,22%. Ja tenim 2.261.925 persones a l’atur. Els últims 12 mesos el total d’aturats a augmentat en 179.417 persones.

A més, el poder adquisitiu del/les treballadors/es ni de lluny ha sigut equiparable als guanys de la patronal.Les xifres macroeconòmiques i l’empenta que ens volen fer creure que té el país , només a beneficiat als de sempre. Nosaltres estarem pagant hipoteca tota la vida i amb molts problemes, mentre que el gerent de l’empresa o­n treballo, s’ha construit una casa de més de 300 quilets de les antigues pessetes sense ni tan sols despentinar-se. I així estem la majoria dels treballadors/es.

I de pas, el braç sindical de l’estat continua afavorint la moderació salarial… la dels treballadors/es ,és clar! I això que és un govern “d’esquerres”!

Kaos – Tot sembla indicar que no està clar quina serà la força política guanyadora a les eleccions. El PSOE està utilitzant a fons la possibilitat d’una victòria del PP per a mobilitzar l’electorat. Segons la vostra valoració, què podria significar una victòria de Zapatero o de Rajoy des del punt de vista de l’acció del futur govern?

La veritat és que no crec que la cosa canviï gaire governi qui governi.

Per descomptat considero que el grau de representació dels ciutadants en l’actual sistema parlamentari és ridícul. Només cal veure com el PP es va passar per “l’arc de triomf” les manifestacions que van ser tan multitudinaries en contra de la guerra d’Irak per entendre que un cop has votat els importa molt poc el que pensis.

Kaos – Sembla evident que a dia d’avui no existeix una opció anticapitalista prou implantada i reconeguda com a tal, sinó una multiplicitat d’organitzacions i col·lectius oposats al sistema: quines passos creieu que podrien ajudar a avançar en la construcció d’un referent de l’esquerra, sòlid, implantat i prou influent, capaç de fer front als atacs d’aquest sistema capitalista?

Com és lògic, nosaltres continuem pensant que el camí del sindicalisme i l’organització del treballadors és un bon camí per aconseguir quelcom davant l’enemic capitalista.

El punt dèbil del capital, continua essent la línia de producció i gestió que ocupem els treballadors. Depenen de que nosaltres estiguem al nostre lloc de treball puntualment. Si controlem la producció els podem pressionar.

Això si, s’ha de tenir clar que les millores graduals no són una finalitat, són un pas més cap a la següent reivindicació, fins a aconseguir una societat lliure i igualitària. En cap cas s’ha de firmar una pau entre classes.

Apart, al mateix temps que som els productors, també som els consumidors, i l’autogestió organitzada és un altre “taló d’Aquiles” del sistema capitalista. Així com un camí a un consum més responsable, de cara a eliminar els abusos del capital per pujar o baixar preus segons convingui als interessos macro-econòmics amb la sobre explotació de la natura i els recursos energètics.

Per això és tan necessari crear un altre cop consciència de classe, i fer veure que l’organització dintre un model anarcosindicalista et dona força per passar a l’atac i començar a equilibrar la balança, a moure aquesta societat.

Exemples com el “Strike bike” amb un èxit total com el que s’ha aconseguit a hores d’ara, són un clar referent de com organitzats de forma autogestionària i anarcosindicalista els podem anar fent fora de les nostres vides.

Secretari General de la Regional catalano-balear de CNT/AIT.

Confederació Nacional del Treball (CNT)

Associació Internacional de les Treballadores (AIT / IWA)

Pagines-web: http://www.cnt.es/crcatalunya_bal/

 

Mentre els nord-americans comencen a assaborir l’amargura de la recessió, l’economia ascendeix en espiral fins a dominar la xerrameca de les eleccions primàries, desplaçant el tema d’Irak de moment.

Els republicans i demòcrates han arribat a un insòlit acord bipartidista sobre un paquet d’estímul econòmic? Un subsidi del govern d’aproximadament 800 dòlars per a cada contribuent. Se suposa que el públic gastarà els diners lliurats per a estimular o impulsar l’economia letàrgica.

No vull ser pesat, però si és possible estimular l’economia amb un esforç tan modest, em sento obligat a preguntar: és cert que els problemes són tan greus com diuen? o seran més greus del que els polítics ens volen dir?

A mi em sembla que els polítics esquiven el que és obvi: Els problemes econòmics d’Estats Units no estan desplaçant els problemes a l’Irak; de fet, la guerra contra Irak i el seu cost en sang i tresors estan impulsant aquest període d’inestabilitat econòmica, recessió i pèrdua d’ocupacions.

Com? Doncs, encara que les indústries de defensa, igual que les empreses petrolieres i contractistes de mercenaris, com Blackwater, guanyen diners il·limitats, aquesta riquesa es distribueix estretament. Durant les guerres del passat, les obreres i els obrers es veien obligats a entrar en les fàbriques, on van construir l’armament per a la primera i segona guerres mundials; per tant, els diners van circular àmpliament, particularment entre els negres acabats d’arribar del Sud segregat, o entre les dones que van entrar en les fàbriques per a utilitzar les màquines deixades per milions d’homes blancs cridats a la guerra (recordeu Rosita la Remachadora?)

L’anomenat exèrcit de voluntaris que tenim avui dia és, en gran part, el producte de la conscripció econòmica dels joves pobres de la classe obrera que esperen treure avantatge en la carrera de rates per a assistir a les universitats cada vegada més inaccessibles per a ells.

Si aquesta esperança, aquest somni, no s’aconsegueix, quins són les perspectives per a desenes de milers d’homes i dones que tornen sense cames, sense braços i sense capacitat mental després de les seves repetides gires per Irak?

I la guerra a l’Irak, que probablement costarà trillons de dòlars del dit al fet, és dissenyada en realitat per al benefici econòmic d’unes poques empreses petrolieres i les seves filials. (Clar, els combustibles fòssils provinents de dipòsits de petroli tenen els seus propis costos ecològics i socials que encara no hem començat a calcular.)

Bush i els prínceps saudites ballen la dansa de les espases (una ironia en vista de la venda d’armes per 20 mil milions de dòlars anunciada per Bush), mentre l’economia i l’ecologia cremen.

Els embargaments d’habitatges es disparen; els manufacturers fugen a Xina; els preus de la gasolina pugen; els barris pobres es converteixen en forats infernals on la gent intenta sobreviure; i les escoles semblen camps d’entrenament per a la presó.

I les presons? Tal vegada són l’única indústria de creixement a Estats Units.

Les guerres són pobres substituts per a les economies malaltes perquè només produeixen dolor, pèrdues, i al final, més guerra.

Aquesta guerra, iniciada pels imbècils neo-conservadors i la màfia de Bush/Texas, ha produït dolor, pèrdues i mort a escala èpica.

Ni un sol polític en la carrera presidencial té la més mínima idea de com posar fi al cicle, perquè tots ells també estan atrapats en una xarxa imperial, teixida pels grans negocis.

Ni tan sols prometen una solució, només més del mateix, tal vegada en un altre lloc.

Des del corredor de la mort, sóc Mumia Abu-Jamal

Assaig escrit 19/01/08

Pasen y vean!!! El mayor espectáculo de la historia!!! En busca del culpable de la subida del paro en 2008:

PRIMER NOMINADO: ZP. O eso nos han contado en los telediarios últimamente, a la víspera de las elecciones este “señor” tiene todas las papeletas para llevarse el premio y es que la oposición y lxs borregxs de siempre que solo saben culpar al gobierno de turno, se llame ZP o Pepito Grillo, tanto da… si hay que culpar a alguien será a quien el pueblo supuestamente eligió hace ya casi 4 años.

SEGUNDO NOMINADO: LA CAIDA DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓN. Me parece que a estos nadie les explicó eso de que si escupes al cielo te cae en la cara o eso de que todo lo que sube tiene bajar ¿Qué esperaban que la gente siguiera comprando sus casas como si las construyeran con oro?

TERCER NOMINADO: LA INMIGRACIÓN. Y como me iba a olvidar de los inmigrantes que como yo “venimos a quitarle el trabajo a la gente” o “trabajamos más horas por menos dinero” seguro que los parados son todos de “raza aria”. Si es que los inmigrantes que no trabajamos es por que no queremos, a la vista está, según la teoría de los racistas, aquí todos tenemos un cacho del pastel, eso si, a costa de fastidiar a los que no trabajan a cambio de un sueldo indigno y claro, como olvidarnos de las horas extras, que por lo visto los nacidos en esta bella tierra nunca hacen. No puedo olvidar aquello que me dijo una chica un cálido día de invierno: “Os estáis cargando todo por lo que lucharon mis abuelos! Y bueno, me voy pal curro que voy ha hacer unas horitas ahora por la mañana… que quieras que no son 5€ la hora eh! Y eso siempre va muy bien”

Lo que no llego a entender es como la gente que tiene tan poca visión, como se empeña en buscar un culpable en concreto ¿eso de verdad les hace más felices? ¿Habiendo un culpable llegarán mejor a fin de mes? No se, por mi parte lo tengo muy claro y ya puestos a buscar culpables, desde mi punto de vista, esa “carga” es de todxs.

¿POR QUÉ?

Vosotros mismos sois culpables de la subida del suelo, ahora perdéis dinero con la caída inmobiliaria y yo que me alegro, el ansia de tener una casa al precio que hiciera falta os ha condenado y habéis creado un comercio que tarde o temprano tenía que caer por su propio peso.

Vosotros firmáis los contratos basura de los que tanto habláis, cobráis los sueldos indignos de los que tanto os quejáis y agacháis la cabeza porque agradecéis al cielo no estar en las listas del paro y poder pagar vuestra querida hipoteca. Vosotros idealizáis al jefe que os da por culo y encima no veis mal que esté sentado en su trono cobrando un pastón, mientras vosotros os partís la espalda para cobrar una miseria.

Ohhh! hablando de partirse la espalda… menos mal que tenéis las máquinas que alivian el peso del trabajo, si señorxs! Esas maquinas que han sido muy culpables de la explotación que estáis viviendo. He pasado por empresas en las que para hacer el trabajo de 8 personas, ahora solo necesitan a una, explotada y puteada, pero que no se queja y encima mira ese robot que hace el trabajo de sus ex compañerxs con miedo de que no se estropee porque sabe que si se jode la máquina no podrá dormir esa noche por el stress y el intenso dolor que le produce el echo de tener que hacer el trabajo de siempre, sumado, al que ese día no puede hacer su querida máquina. Los trabajadores del inicio de esta industria tan voraz lo tenían mas claro que vosotros, ellos se cargaban esas máquinas porque sabían que pronto serían sustituidos por un montón de tornillos. Y no es por nada, pero de momento (y solo de momento) los robots no tienen familias a quien mantener, ni hijos a los que criar, ni hipotecas que pagar.

Tampoco pienso olvidarme de los comités de empresa, esos que deciden por lxs trbajadorxs, esos que firman acuerdos que os perjudican, que venden vuestra dignidad al mejor postor y aún así les votáis. Personas sin escrúpulos que gracias al voto de los trabajadores gozan de total impunidad. Y que quede claro ¡Si nadie trabaja por ti, que nadie decida por ti!

¿Alguien más a quien culpar?

Nu Kwa