Llibres i publicacions escrites

Descarrega’l: Periodico CNT 406 – Diciembre 2013.pdf

EDITORIAL: Sortint del pas

Salut companys/es. Són la 01:30 del dia 21 de novembre, i per tant, la data límit perquè el SP enviï l’editorial al periòdic. I està sense fer! Estem cansats de la reunió d’avui i tenim per davant una agenda de vertigen. Sense pretendre mirar-nos el melic i conscients que molts esteu en els sindicats duent a terme una tasca igual o més gran que la nostra. Així que per cobrir l’expedient, complir amb l’organització i que no ens renyin els nostres companys del CNT, us traslladem part del treball que desenvolupem de cara a l’entrevista que es va realitzar al secretari general per al programa «La Sexta Columna» i així li traiem partit a l’esforç invertit sense pretendre establir càtedra, ni donar lliçons a ningú compartim amb vosaltres el fruit de les nostres reflexions.

Preguntes i respostes (res nou sota el sol)

– Què és ser d’esquerres?

Tenir consciència de classe treballadora i en conseqüència lluitar contra l’explotació i l’ordre establert. Votar una vegada cada quatre anys a un partit progre i veure com fan el contrari del que van prometre no és ser d’esquerres, és ser un conformista.

– Què és la Llibertat?

És tenir capacitat d’elecció real i responsabilitat, sense que les teves decisions o actes comportin privilegis sobre altres persones. No pot haver-hi llibertat individual plena sense llibertat col·lectiva.

(No tenim capacitat de decisió en les qüestions més importants que ens afecten ja que aquestes es prenen en àmbits i institucions allunyades i alienes, però sí podem triar lliurement el color del cotxe o l’equip de futbol al que pertanyem).

– Què és el Mercat?

És una cortina de fum amb la qual la classe dominant eludeix la seva responsabilitat sobre les injustícies econòmiques i socials que provoquen per mantenir l’explotació, multiplicant els seus beneficis i privilegis. Ens volen fer creure que el mercat és com el clima, un fet natural però no hi ha res més artificial i dirigit per els qui ho han creat.

– Quina opinió us mereix la Monarquia?

Estem en contra de qualsevol forma de poder i la monarquia és anacrònica i insultant. És incomprensible que al segle XXI s’acceptin privilegis pro dret de naixement. Però també cal dir que no existeix cap diferència pràctica amb els països republicans, doncs mantenen el mateix sistema polític i econòmic.

– I la Dictadura del Proletariat?

La CNT no vol prendre el poder polític sinó que la classe treballadora tingui el poder econòmic. La dictadura del proletariat va ser un error teòric i una catàstrofe en la pràctica, a més d’una traïció a les aspiracions de llibertat dels treballadors. El moviment anarquista mai ha recolzat aquest concepte.

– I la Democràcia?

La democràcia hauria de ser el govern del poble. Això solament és possible quan totes les persones tenen poder de decisió real sobre el que els afecta. El sistema actual és una democràcia formal i no real, ja que treballa a favor dels interessos de les elits financeres, bancs i grans empresaris. Un exemple d’això va ser l’última reforma de la Constitució realitzada pel PSOE juntament amb el PP per assegurar el pagament del deute, en benefici dels bancs, mentre es desnona a les famílies de les seves cases.

– Igualtat

No pot existir igualtat mentre existeixi injustícia social, no es reparteixi la riquesa i desapareguin els privilegis que ostenten uns pocs.

– Què dir del Terrorisme?

Per evitar que ens fiquin en embolics, el que sí tenim clar és que terrorisme és tot allò que causa terror a la població, i la gent està terroritzada per no poder arribar a final de mes, per si és desnonada de casa seva, davant la possibilitat de perdre el dret a la sanitat i l’educació, per entrar en les llistes de l’atur.

– Com superar la divisió de l’esquerra?

Deixar de col·laborar amb els poderosos i d’anteposar interessos electoralistes o econòmics, i dedicar tota la capacitat de les organitzacions d’esquerres a defensar els interessos dels treballadors i els exclosos socials. Alguns només són d’esquerres quan estan a l’oposició. Una organització que es reclama d’esquerres ha de lluitar pel canvi social, en cas contrari ha perdut el nord i es converteix en part del problema.

– Què dir de la Revolució?

La revolució és necessària, ja que solament mitjançant aquesta les societats han evolucionat en positiu. Nosaltres lluitem per la revolució social. Uns altres defensen una revolució que solament suposi un canvi en el poder polític. Nosaltres volem una revolució que elimini qualsevol tipus de poder. La CNT és una eina, no una fi.

Salut i descans. Demà més.

SUMARI: En aquest número:

Portada | Escombrada de drets

Sindical pàg 3 | Neteja viària: sensacions d’una vaga mediàtica

Economia pàg 10 | L’autogestió com a eina de construcció alternativa

Actualitat pàg 12 | Repressió a ritme de reformes

Global pàg 16 | Reportatge sobre l’extrema dreta. Primer lliurament: Polònia

Memòria i Història pàg 20 | Una querella contra la impunitat

Cultura quadern central | Entrevista a Francisco Contreras `El nen d’Elx´: «Han aconseguit que el poble sigui el major enemic del poble»

Opinió pàg 26 | Debat sobre el públic i l’autogestió: defensa i avanç

Contraportada | Els nostres locals // Gijón: Vida, robatori i desemparament

Ja tenim el nº6 de L’observador a la xarxa. Difoneu si us agrada. A més, estem intentant d’organitzar l’anarquisme a la Garrotxa per intentar construir una futura Federació Anarquista Catalana.

Els últims mesos, hi ha hagut diverses reunions a Catalunya per veure les possibilitats existents. Nosaltres no volem perdre el temps a la Garrotxa i comencem a organitzar-nos per si al final el projecte tira endavant.

Si ets de la nostra comarca o vius en poblacions properes d’Osona, Pla de l’Estany, Ripollés, posa’t en contacte amb nosaltres, escriu un correu a bustia@bsolot.info i t’explicarem el projecte que estem posant en marxa. A Catalunya l’anarquisme es mou!

Per baixar l’arxiu: http://soliobrera.cnt.es/numeros-anteriores/doc_download/45-soli60p5.htm

SUMARI

Sindical :

– La secció del taxi impulsa la impugnació del conveni col.lectiu

– Transports Prujà canvia de nom per esquivar als acreedors.

– Proliferen els actes de la CNT pel 1er de Mai g arreu del territori.

Opinió:

– Una vaga es convoca per guanyar-la

Esport i anarquisme:

– L’esport ens pertany. Xerrem amb un membre de CND i de la UGEL.

ICEA:

– (II) El devenir de la clase obrera: La medición de la clase.

Antirepressiu:

– 9è informe sobre la situació de la tortura a l’estat espanyol.

– Agressió racista a Cornellà de Llobregat.

– 7 anys de presó per bolcar contenidors.

– Segon aniversari del 15-M, marcat per l’entrada dels mossos a l’taneu llibertari de Sabadell.

Anàlisi:

– Quién es el nini hoy?

Cultura:

– Repassant la música negra, del funk al black power.

Un cafè amb…

– Rakel López, treballadora al RACC.

EDITORIAL

La batalla de les idees

Trenta-sis és una xifra més que curiosa en la vida social i política de les Espanyes. El 1936 va començar el que per a les classes populars es va anomenar Revolució, mentre que per uns altres va ser un Alçament Nacional fruit al cap i a la fi d’un cop d’estat fracassat. Trenta-sis van ser els anys que el dictador nacional catòlic, Francisco Franco va conduir el destí d’Espanya com a cap de l’Estat. Trenta-sis són els anys de l’aprovació de la Constitució Espanyola que va permetre de forma fefaent l’inici de l’ingrés de l’Estat Espanyol a l’antiga Comunitat Econòmica Europea. Trenta-sis són els anys que hi ha entre 2013 i 1977, data on esquerra i dreta van signar la defunció del moviment obrer: els Pactes de la Moncloa. No cal oblidar que a resultes d’ells, i després d’una manifestació convocada a Barcelona per aquesta central sindical, va succeir el tristament conegut com a Cas Scala. Aquests Pactes van significar la mort de la CNT, tant pel seu costat més contundent com pel seu costat més sindical. Trenta-sis anys després s’ha començat a aixecar cap.

Profecies al marge, és evident que els canvis i la radicalitat de les posicions socials i ideològiques estan trencant l’espai central de la política. Els diferents eixos que componen la societat i política catalana s’estan radicalitzant, deixant de costat el “consens” tant social com nacional. D’això, les primeres víctimes estan sent les posicions de partits com el PSC o de coalicions com CiU.

A tot això, partits com el Popular, el qual està fent un viratge a la dreta, no sembla que els permeti canalitzar una suposada centralitat de la qual feien gala no fa tant temps. Aspectes com l’aprovació del que és un dels majors atacs a la intel·ligència com la realitzada pel Parlament d’Aragó, amb la creació d’una nova “llengua”: la Llengua Aragonesa Pròpia de l’àrea Oriental, al costat dels sil·logismes per no actualitzar pensions o sous amb expressions com la “desindexació de l’IPC” són exemples clars d’una burla creixent al conjunt d’uns súbdits que sembla que cada vegada es creuen menys les històries i brots verds d’una casta política que està podrida fins a la medul·la.

L’esquerra no sembla que estigui molt millor. L’1 de maig s’ha convertit per a alguns en la festa del treball, i els treballadors ens hem transformat en ciutadans, com deia el líder de la principal central sindical, don Ignacio Fernández Toxo a la passada Vaga General. Se’ns anomena ciutadans que estem sota l’imperi de la llei. Una llei que pel que es veu no acaba de ser igual per a tots. L’últim escàndol (per anomenar-lo d’alguna manera) és el de la desimputació de la infanta Cristina de Borbó. El seu espòs, el Duc de Palma segueix en una perillosa carrera cap a l’abisme judicial que molt probablement acabarà amb l’indult del govern de torn.

Sil·logismes i imputats a banda, la taxa d’atur a Catalunya arriba gairebé al 25% en el primer trimestre. A això cal sumar, que cada vegada més famílies no disposen de cap ingrés, provocant un increment espectacular de la pobresa, la migració forçada a països com Alemanya, on en ciutats com Berlín ja apareixen pintades contra els immigrants espanyols (hi haurà algun votant de Plataforma per Catalunya o Espanya2000 entre aquests emigrants?).

L’estratègia encapçalada per Alemanya, fonamentada en un rigor pressupostari de nefastes conseqüències per a les classes populars i treballadores del sud (i no tan sud) de la Unió es fonamenta en la suposada por histèrica de les elits alemanyes a la inflació. Paral·lelament, sembla ser que un simple estudiant de doctorat ha desmuntat un estudi econòmic que permetia justificar aquesta política de retallades, en afirmar que quan el deute públic superava el 90% del PIB, el creixement econòmic es veia afectat. Una taula d’excel qüestionant tota la política econòmica d’una de les majors superestructures econòmiques i ¿polítiques? internacionals.

A tot això, l’esquerra política i sindical segueix en la seva dèria d’aspirar a unes polítiques econòmiques de tall keynesià com a salvació de la crisi econòmica i tornada al model propi de l’era dels anys daurats del capitalisme.

I entre l’espasa i la paret ens trobem encara certament acomplexats els moviments antisistèmics, sindicats com la CNT, els valors de la qual estan al marge de l’esquerra i la dreta. La major batalla, a curt termini és la de les idees. I és aquesta, la que la classe està començant a marcar.

Anar sense complexos, a l’enemic i afirmar de forma rotunda que no volem ocupar les poltrones a l’esquerra del rei sinó que aquestes poltrones i aquests Parlaments siguin presa de l’odi de classe. Que no volem ser ciutadans ni súbdits de ningú, sinó classe. Classe treballadora que té i imposa les seves lleis i la seva justícia com temps enrera ho va fer.

Que no volem uns impostos més alts, ni un exèrcit d’inspectors d’Hisenda passejant-se per empreses i paradisos fiscals per gravar un 70 o 80% de les rendes dels rics com vol l’esquerra. Que el nostre és diferent, que l’exèrcit el volem de treballadors assaltant les empreses i obligant a l’empresari, al directiu o encarregat a treballar igual que ho fa el treballador pel mateix. Que no creiem en la redistribució de la renda via impostos, sinó en la distribució primària de la mateixa (és a dir en les empreses) en funció de les necessitats a cobrir. Que no volem la nacionalització de les empreses en mans d’un exèrcit de buròcrates i alts funcionaris subjectes a una corrupció partitocràtica digna de l’antiga URSS. Que no creiem en el model d’una Andalusia ni una Veneçuela que s’omple de subsidiaris contents pagats per Papà Estat. Que el que volem és que aquestes terres siguin dels treballadors i que els Alba siguin història. Que els valors de responsabilitat i d’esforç, no són de la dreta sinó de l’anarcosindicalisme.

I això, com tantes altres coses, cal tornar-ho a posar en valor. Això és el que va fer gran a aquesta organització: la voluntat de poder, la fermesa en unes idees que van aconseguir netejar territoris com el nostre d’aquesta escòria que avui mana i governa.

Tenim la Raó, aconseguim la Força per imposar-la!

Secretariat Permanent del Comitè Regional de Catalunya i Balears.

Està disponible aquí i a la web de solidaritat obrera el nou número corresponent a Març i Abril de 2013. Clicant a la imatge la podreu descarregar.

 

 

 

– Dins la notícia, el sumari.

– Editorial. Game Over.

– Sindical: – Amb la readmissió acabaria el conflicte (IMESAPI).

– Finalitza la vaga a ACASERVI-RACC.

– Crònica del debat la crisi social a Europa, celebrat a Perpinyà.

– Paradores, aturats temporalment.

– Cooperativisme combatiu com a eina transformadora?

– Opinió: Vaga general d’un dia? Una derrota anunciada. Reflexions entorn de les aturades de 24 hores.

– Territori: El perill del fracking a Catalunya.

– Anàlisi: Resum de l’informe mundial sobre salaris 2012/2013 de l’OIT.

– Educació: Lluitar per l’educació.

– Economia: Evolució i canvi en la classe treballadora.

– Entrevista: Vaga general a Lebrija. (2009).

– Un café amb….: Toni Soler, treballador d’IMESAPI.

 

La web del periòdic Solidaritat Obrera, http://soliobrera.cnt.es/

En el marc del 8 de Març, la CNT edita el dossier «Dona, sindicalisme i societat», amb l’objectiu d’aprofundir en l’anàlisi sobre la situació de la dona en l’àmbit laboral i social. Evidenciant les dificultats afegides que tenim les dones treballadores i sindicalistes en la societat patriarcal i en èpoques de crisi generalitzada per a la classe treballadora.

Companyes i companys de la CNT ens conviden a reflexionar sobre com la reforma laboral s’acarnissa especialment amb les dones treballadores, com els mecanismes d’exclusió social en els sistemes capitalistes afecten especialment a les dones i com un model sindical assembleari i autogestionari com és la CNT afavoreix la igualtat entre sindicalistes sempre que s’acompanyi d’un canvi de paradigma en les relacions familiars i socials.

Descarrega’l en PDF: Dossier: Dona, sindicalisme i societat

Secretaries d’Acció Sindical i Social

Secretariat Permanent del Comitè Confederal CNT