Us pengem un document amb els drets laborals que tenim per la vaga i els descomptes que ens han de fer a la nòmina, etc. Feu clic a la imatge per descarregar-lo.
Els nous pressupostos de l’Ajuntament d’Olot deixen en suspens l’acord d’equiparació salarial a què havia arribat amb les treballadores de les escoles bressol municipals. És una clara mostra de l’estratègia de retallades socials i laborals del govern, a nivell municipal i estatal, ja que la seva retribució és inferior a altres treballadores de l’ajuntament de la mateixa categoria.
Parlem d’estratègia perquè aquests abusos no responen només a criteris econòmics sinó que són part del desmantellament dels drets laborals i socials que s’han adquirit amb anys de lluita. Una estratègia i política neoliberal que encapçalen CiU a Catalunya i el PP a l’estat espanyol, sense oblidar les comparses inútils que s’abstenen de la votació per no «entorpir». Aquesta és l’herència del govern i aquest serà el país que tindrem sinó hi fem res.
Des de l’inici de la crisi econòmica, la CNT ha defensat la vaga general com a principal eina de la classe treballadora contra els atacs de la banca i la patronal.
Rebutgem la negociació a la que el sindicalisme de concertació cridava al govern per suavitzar la reforma laboral després de la vaga general del 29M. De la mateixa manera hem rebutjat els plantejaments de l’anomenada “Cumbre Social”, d’eliminar només els excessos més flagrants del govern del PP, mantenint el nucli del sistema econòmic i polític que ens ha col·locat en aquesta situació, així com els seus intents de desviar i dilatar la resposta social amb propostes inútils com l’exigència d’un referèndum.
La dura situació social exigeix una resposta contundent, creixent i continuada que trenqui lligams amb l’entramat polític i econòmic que l’ha originat i de la qual es beneficia i les complicitats amb el mateix.
Després de mesos de dubtes, CCOO i UGT convocaran vaga general el 14N, arrossegats, d’un costat, pel malestar social creixent i la mobilització al carrer i, d’un altre, per les contínues mesures antiobreres d’un govern al servei d’elits financeres i patronals sense cap intenció de cedir engrunes que permetin al sindicalisme institucional justificar el seu paper.
CNT ha acordat convocar vaga general el proper 14 de novembre, i ho farem de forma diferenciada i amb les nostres pròpies reivindicacions i plantejaments. Diem que aquesta vaga és necessària però no suficient i cridem a portar-la més enllà del guió estèril i frustrant al que ens té acostumats el sindicalisme institucional.
El nostre repte és que aquesta vaga enforteixi la voluntat de lluita i auto organització de capes cada vegada més grans de la classe treballadora, construint la capacitat d’impulsar noves convocatòries i mobilitzacions a nivell global i en els diferents sectors.
Convoquem a la vaga del 14N amb voluntat de continuïtat. Convençuts que per enfrontar-nos a les elits i institucions financeres europees i els seus governs titelles, és necessari no només impulsar la unitat de classe més enllà dels límits artificials de les fronteres nacionals, com comença a apuntar la vaga del 14N, sinó que hem de trencar també amb un format de vaga que està lluny de ser suficient per fer front a aquestes polítiques.
Tenim el repte de ser capaços d’anar més enllà d’aturades de 24 hores aïllades en el temps, més enllà de la paralització de l’activitat puntual en les indústries i sectors tradicionals, de trobar formes d’interrompre tot el procés de producció i consum, d’incorporar a la mobilització al conjunt de la classe treballadora, per precaritzada i dividida que estigui. Guanyar la capacitat de fer el major mal possible als interessos econòmics de l’elit empresarial i financera és l’objectiu principal de la vaga general.
Cridem a organitzacions sindicals i moviments socials anticapitalistes a treballar des d’ara mateix per desbordar i donar continuïtat a la vaga del 14N. A prendre de forma immediata el carrer i les empreses per no abandonar-les.
Fer que la vaga general deixi de ser poc més que un lema, per convertir-se en una eina real de lluita és el nostre objectiu, i el 14N hem de donar el proper pas per fer-ho realitat, amb totes les nostres forces per que ens hi juguem molt.
14N Vaga General! A per totes!
Ellison Moorehead
Secretaria de Premsa i Comunicació
Secretariat Permanent del Comitè Confederal CNT-AIT
La CNT de Barcelona presenta en roda de premsa a la Plaça Catalunya de Barcelona, la vaga general convocada pel 31 d´octubre de 2012.
Davant l´atac continuat que governs i Patronal no dubten en dirigir cap a la classe treballadora, amb el consegüent malestar laboral i social que venim patint, la CNT Barcelona convoca jornada de vaga general de 24 hores el dimecres 31 d’octubre a la ciutat, seguint el que ha estat el fil discursiu de les darreres campanyes d´aquest sindicat. La CNT convoca sense esperar que siguin sindicats del tot aliens als interessos de la clase treballadora els que cridin la població a mobilitzar-se.
Entenem les polítiques neoliberals de les elits dirigents com un atac rere altre a la classe treballadora. Una classe treballadora que, alhora, ha estat convençuda de ser la culpable d’aquesta situació que ara pateix i que anomenen crisi. Amb la culpa de per mig, és més fàcil que els i les treballadors/es acceptem tota mena de sacrificis imposats i els duguem a terme amb resignació. Els atacs a la classe treballadora no s´aturen. Ben al contrari, han continuat amb una regularitat diària, perquè és cada dia quan els patim. L´única raó per la que no s´aturen és perquè els treballadors, les treballadores, els estem permetent.
Des de la darrera vaga general al març, aquest sindicat ha dut a terme distintes campanyes (contra l’atur i la seva criminalització, contra el paper de la banca a la situació econòmica que estem patint, contra el desnonaments, etc….) en les que plantejàvem la necessitat d’una vaga general com a eina dels treballadors davant els atacs de governs i Patronal. Ara és el moment de demostrar que es pot i s´ha de fer; i es pot fer sense que hàgim d’esperar que siguin els sindicats del poder (CCOO i UGT) els que facin la crida. Una vaga ha de sorgir des de la classe treballadora, i no des d’uns organismes que no poden representar els treballadors tal com diuen, perquè els seus interessos son uns altres, que ben poc tenen a veure amb les necessitats del la classe treballadora.
La CNT ha iniciat un diàleg amb els treballadors i les treballadores: ha sortit al carrer en diferents ocasions els darrers mesos i els ha parlat clar. La resposta ha estat clara: hem trobat la necessitat d’una alternativa real de lluita, ens han demanat veure’ns al carrer. La CNT no és aliena als treballadors, sinó que són ells mateixos qui la formen i la treballen cada dia. No només funciona per a ells, sinó per ells. Aquesta vaga pretén ser una demostració de com es posa en pràctica l’organització de la classe treballadora quan són els mateixos treballadors qui la fan possible. Es tracta, doncs, de portar a l´acció el discurs que aquest sindicat ha estat portant als carrers. Per tant, fem una crida a treballadors, aturats o en actiu, estudiants, pensionistes, mestresses de casa, desnonats i, en definitiva, a tota la classe treballadora, a que participin d’aquesta jornada de vaga.
Tothom sap que ens sobren els motius per anar a la vaga. Les darreres reformes, les retallades (quan no directament aniquilació) de drets laborals i socials, congelació de sous i pensions, acomiadaments, pujada d’impostos… tots estem patint a la nostra pell alguna de les conseqüències d’aquests atacs o tenim ben a prop algú que les pateix. És per això que és necessària una vaga organitzada pels propis treballadors, amb uns problemes comuns que els hi fan anar cap a les mateixes solucions. Amb aquesta convocatòria de vaga la CNT reivindica, entre d’altres:
Aquest sindicat durà a terme un seguit d’accions de crida a la vaga a diferents punts de la ciutat en els dies previs a aquesta jornada, per tal de fer arribar a tota la població que tenen la possibilitat de defensar els seus drets a la feina i de lluitar quan se’ls ataca. I ho poden fer des d’una organització anarcosindical com és la CNT.
En conseqüència des de la CNT juntament amb altres organitzacions com la Coordinadora Laboral i de suport mutu 15-M , COS, CGT, us animem a participar en aquesta jornada de vaga i lluita.
PERQUÈ SOBREN ELS MOTIUS. NI UN PAS ENRERE.
ELS DRETS NO ES NEGOCIEN, ES DEFENSEN!
Darrerament s’està parlant molt, des de diversos àmbits, del dret a l’autodeterminació i de la independència del poble català, sovint en termes més econòmics que polítics. Sembla que separar-nos de l’estat espanyol seria una gran solució pels greus problemes i la crisi que ens assetja.
Els mateixos que ens condemnen a la misèria, ens exploten, ens humilien, ens reprimeixen… són aquests els qui han de salvar-nos? Els polítics de les retallades socials i laborals en els àmbits que la classe treballadora va arrabassar al capital amb l’esforç, les vagues i la multitud de lluites dels qui ens van precedir han d’indicar-nos el camí a seguir com a poble?
Nosaltres pensem que no. El capitalisme en el que vivim i en el que viurem si es materialitza el projecte de mans dels polítics, ens fa esclaus. Els treballadors no som amos del nostre propi treball ni de les nostres decisions. Moltes vegades no som amos ni de nosaltres mateixos.
Només l’autogestió en tots els àmbits ens farà realment lliures. La construcció d’alternatives de vida i de treball al marge de l’estat i del capital ens permetrà gaudir plenament de les nostres vides i emprendre el camí que vulguem sense que ningú ens l’hagi d’assenyalar.
Com a organització llibertària, la Confederació Nacional del Treball d’Olot comparteix la lluita del poble català i de qualsevol altre per la seva autodeterminació. Els pobles i les persones hem de poder decidir lliurement el nostre futur.
En el context actual, una gran part del poble català se sent oprimit per l’estat espanyol. Ja sigui pel tema econòmic, per la llengua o per qualsevol altre, i això, com a llibertaris no podem obviar-ho. Com a organització arrelada al territori en el que vivim i lluitem, si el poble català decideix lliurement esdevenir un estat independent nosaltres hi donarem suport i, de forma immediata, seguirem combatent el nou estat capitalista que previsiblement en resultarà amb les mateixes forces que fins ara ho hem fet i ens consta que no estarem sols en aquest camí.
Bona part de l’Esquerra Independentista d’uns anys ençà ha posat molt més l’accent en la qüestió social i és en aquest punt on podrem lluitar plegats com ho hem fet fins ara a la nostra comarca: lluitant contra les retallades que els governs català, espanyol i europeu ens imposen, contra els rescats financers i la condemna a la misèria de milers de ciutadans, pel dret a l’habitatge, a una educació i una sanitat dignes.
Per la llibertat individual i col·lectiva, autogestionem les nostres vides.
Secretaria de Premsa i Comunicació
CNT d’Olot
Ahir vam tornar a viure un altre episodi més d’aquesta llarga història repressiva, ja són més de cent detinguts, gairebé cinquanta imputats, a més dels milers de identificats i vigilats després de l’última vaga general.
Aquesta vegada ha tornat a tocar el torn a Badalona, on el matí va començar amb grups de Mossos de paisà esperant a la porta de les cases de diversos companys per detenir-los, amb tota la parafernàlia i la posada en escena pensada per atemorir i assenyalar als companys de cara al veïnat. Passamuntanyes, esposes, carreres, crits, sirenes … van ser ingredients comuns de quatre detencions que podrien haver-se simplificat amb una citació en un sobre, si el seu objectiu hagués estat únicament imputar als companys per uns fets ocorreguts mesos enrere.
Però la tasca intimidatòria no va acabar aquí, al llarg del dia un gran nombre de persones solidàries van romandre a la porta de la comissaria per exigir la llibertat dels detinguts, i en aquesta mateixa concentració van ser segrestats dos companys. A més durant tot el dia va ser constant la presència de policies de paisà al voltant dels locals del nostre sindicat, així com d’altres organitzacions de la ciutat, als voltants dels domicilis d’altres companyes, arribant fins i tot a perseguir amb el cotxe sense dissimular gaire a companyes que es desplaçaven per la ciutat.
Als sis detinguts se’ls acusa de desordres públics provocats per tallar l’autopista C-31 amb pneumàtics cremant, i participar en el posterior piquet per la zona comercial de Badalona en la jornada de vaga general del passat 29 de març.Al llarg d’aquest mateix dia ja van ser detingudes cinc persones més acusades de càrrecs similars, i els dies previs i posteriors diverses persones van ser identificades i algunes multades per la seva tasca de difusió, informació i propaganda.
No parlarem de persecució sindical, ni de persecució política, ni d’excessos policials … és la funció natural de l’Estat i de les seves institucions la de gestionar i aplicar la repressió sobre aquelles que lluiten per alliberar-se de l’explotació. El control, la vigilància, la coacció, són el dia a dia i no una circumstància excepcional, per això no anem a demanar ni a esperar de l’Estat una repressió més proporcional, més adequada o més assimilable socialment.
Nosaltres com anarcosindicalistes, ens organitzem fora de les institucions de l’Estat, no participem de les seves estructures ni aspirem a cap reconeixement per la seva banda, no rebem subvencions de cap tipus ni tenim alliberades que visquin del conte. Com no ens poden domesticar amb carícies i amb premis ens intentaran controlar mitjançant els pals i la força, però en això tampoc som nous, en pitjors moments hem continuat tirant endavant i ara no serà diferent.
Des del Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de Badalona volem mostrar el nostre suport als companys de la CNT de Catalunya, del Grup Anarquista Seny i Ràbia i de les CUP de Badalona, al company Andreu que continua segrestat a les presons de l’estat , així com a totes les persones que lluiten i pateixen la repressió.
Solidaritat i suport mutu
CNT Badalona
04/03/12 02:00 – olot – Xavier Castillón (El Punt)
“Dintre de la tristesa de la situació, està molt bé que el sector artístic es mobilitzi i es cohesioni perquè el tancament de l’Espai Zer01 no sigui el punt de partida d’un desmantellament generalitzat dels centres d’art contemporani a Catalunya”: ho va dir ahir David Santaeulària, exdirector del Zer01, just després de l’acció de protesta que va reunir un centenar de persones, majoritàriament vinculades al món de l’art i arribades des de diversos punts de Catalunya, per solidaritzar-se amb Santaeulària i manifestar el seu rebuig al tancament d’aquest petit gran oasi de la creació contemporània que era el Zer01. L’acció de protesta, introduïda amb el megàfon per Florenci Guntín, secretari general de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, i l’exregidor de Cultura olotí Pep Fargas, va consistir en una pintada col·lectiva amb calç blanca de la porta tancada del Zer01, tal com es fa habitualment amb els establiments comercials en desús, i com també es va fer el 6 de febrer passat en una acció semblant al Canòdrom de la Meridiana, quan va ser desestimat per l’Ajuntament de Barcelona com a seu del centre d’art contemporani de la capital catalana. De fet, ahir també hi havia a Olot l’exdirector d’aquest centre avortat, el suís Moritz Küng, que va donar suport a Santaeulària, tal com ho han fet ja un miler de persones del món de l’art amb la signatura del primer manifest que va córrer de seguida per internet quan es va conèixer la mort sobtada del Zer01.
Un cop acabada aquesta protesta simbòlica, bona part dels presents es van traslladar a Els Catòlics, on va tenir lloc un assemblea molt participativa en què es van consensuar els punts principals d’un document, el Manifest d’Olot, que es lliurarà a l’Ajuntament d’Olot i al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, aprofitant que demà presenta les bases del nou pla de museus de Catalunya.
En el manifest, que converteix el cas del Zer01 en un símbol i una advertència per a tots els centres d’art catalans, es remarca que Olot havia fet fins ara una inversió important en creació contemporània i que ara aquest esforç econòmic es malbarata. També adverteix el govern que aquest tipus de centres no només fan una funció a nivell local, sinó també nacional, i, per tant, “sembla una irresponsabilitat deixar només en mans dels ajuntaments la tasca d’aquests centres”.
L’art no és una excepció
“No demanem que l’art contemporani sigui una excepció en un moment de retallades, però això no comporta que s’hagin de tancar els centres”, va dir Fargas. També es vol aprofitar l’acte de lliurament de guardons de l’Associació Catalana de Crítics d’Art al Macba, el 26 de març, per convertir el premi al Zer01 en una iniciativa de caràcter reivindicatiu més ampli. Es vol amortitzar, en definitiva, la reacció popular contra el tancament del Zer01 per continuar treballant en l’apropament de la ciutadania a l’art actual.