Text original de l’any 1988 i editat per The Anarchist Media Group de Cardiff (UK), amb una primera traducció de l’anglès al castellà feta per Mayte de l’Ateneu Llibertari de Saragossa i la posterior traducció al català de la CNT d’Olot. Us el pengem en format PDF perquè pugueu descarregar-lo. Realment interessant.
Tot el que sempre has volgut saber i mai t’has atrevit a preguntar sobre l’anarquisme
El passat dijous 28 de març el Comitè Internacional d’Amics i Familiars de Mumia Abu-Jamal (ICFFMAJ) va celebrar una conferència de premsa i manifestació a Filadelfia per a expressar la seva indignació sobre el rebuig a un nou judici per a Mumia pel Tribunal Federal d’Apel·lacions del 3° Circuit. Properament hi haurà protestes a Harlem, San Francisco i diverses ciutats del món. Es convoca una gran marxa a Filadelfia el 26 d’abril per a rebutjar les opcions de cadena perpètua o mort.
Encara que el tribunal federal va afirmar la revocació de la pena de mort ordenada pel jutge Yohn el 2001, també va rebutjar els arguments sòlids de Mumia per a aconseguir un nou judici i demostrar que va ser incriminat per l’assassinat del policia Daniel Faulkner el 1981.
El mateix tribunal ha ordenat nous judicis per a altres presos pels mateixos motius. Però no segueix els seus propis precedents en el cas d’aquest escriptor que té el valor d’atacar el poder des de la seva petita cel·la en el corredor de la mort.
Encara que diversos mitjans de comunicació parlen d’una nova audiència per a Mumia Abu-Jamal, el que passa és que el fiscal podria exigir una audiència, però solament per a determinar la sentència. En aquest cas, les úniques opcions serien mort o cadena perpètua. Si el fiscal no demana una nova audiència, la sentència serà cadena perpètua.
Per a aquests jutges, l’evidència és irrellevant. La justícia és irrellevant. És més important complaure als seus amos, qui veuen la llibertat d’aquest home honest com un greu perill per als seus privilegis i poder. El volen castigar i escarmentar per una vida sencera de resistència, primer per la seva militància al partit Panteres Negres, després per la seva afinitat amb l’organització MOVE i sempre pel seu periodisme combatiu.
Per al tribunal federal, el comentari racista del jutge Sabo a un col·lega dient-li que anava a ajudar-los a fregir aquest “nigger” no va constituir una violació dels drets de Mumia a un judici imparcial.
Tampoc l’engany als membres del jurat quan el fiscal els va recomanar que no prenguessin en compte qüestionis de la presumpció d’innocència i de dubte raonable perquè Mumia tindria moltes apel·lacions en l’esdeveniment que el jurat donés un veredicte de culpabilitat erroni.
I només un dels tres jutges del panell va considerar que el racisme en la selecció del jurat va ser una violació dels drets de Mumia.
Encara que els advocats segueixen amb les apel·lacions, el més important és la pressió pública. Hi ha centenars de milers de persones que coneixem a Mumia Abu-Jamal a través dels seus assajos, els seus llibres, la seva dignitat, la seva rebel·lia.
NO PODEM ACCEPTAR AQUESTA DECISIÓ! DONEM SUPORT Al NOSTRE COMPANY MUMIA AMB ACTES PÚBLICS EN AQUESTS DIES!
MUMIA LLIBERTAT! PRES@S POLÍTICS LLIBERTAT!
Des d’aquest mes de març, ja està funcionant una nova Secció Sindical a l’empresa Tané Hermètic, situada a la Vall de Bianya (afores d’Olot).
Aquesta empresa pertany al sector de “Fusteria mecànica” i per tan, qualsevol persona que estigui treballant en el mateix sector i es vulgui posar en contacte amb els membres de la Secció Sindical, ho pot fer a través de olot@cnt.es o anant al local qualsevol dilluns a partir de les 19:00 fins a les 21:00. També està disponible el telèfon del local 972 27 16 82 a les hores d’atenció al públic de dilluns a dijous, sempre a partir de les 19:00h.
Secció Sindical de CNT a Tané Hermètic.
En aquest sub-apartat d’economia anirem reproduint articles extrets del periòdic CNT que ens semblin d’especial interès. pots trobar l’edició digital actualitzada entre els enllaços de la nostra web, encara que estaría bé que si t’agrada t’incorporessis com a subscriptor.Ajuda a la premsa llibertària.
Des de 1.996 fins a l’actualitat la nostra organització ha passat per moltes etapes, i durant aquesta última que patim ha arribat a dir-se que Creu Negra Anarquista Península Ibèrica no existia o fins i tot s’ha arribat a usar el nostre nom per a danyar al company Claudio Lavazza, a l’inventar-se la notícia de la seva mort. Fets com aquests ens han donat l’empenta que ens faltava per a reorganitzar-nos i concretar qui som per a qui no ens coneixen, o es pensaven que érem una altra cosa, o ens han oblidat…
A través d’aquestes línies simplement anem a realitzar una autocrítica (no som d’aquestes organitzacions que les seves crítiques externes són preses com heretgies i les autocrítiques són inexistents) i una descripció de la situació actual, més la pretensió de futur immediat que tenim.
No anem a realitzar una descripció de la nostra història contemporània. Després de l’intent de criminalització que va dur a terme l’Audiència Nazional i alguns cops repressius contra companys/es no va haver-hi un augment qualitatiu de l’activitat i sí una gran descordinació que va anar ampliant-se successivament. Els intents d’organitzar-se a nivell de península ibèrica i illes no van ser més que això, intents, no arribant-se des de fa molts anys a uns nivells seriosos d’organització de grup i activitats conjuntes i coordinades.
No sabríem dir a quin fet es va deure el gran creixement en nombre de grups i militants de l’organització en el passat, en un determinat moment, però gran part d’aquests van anar abandonant Creu Negra Anarquista quan s’incidia en reafirmar que érem una organització de grups federats, o després dels cops repressius. Cadascú és lliure d’organitzar-se com cregui oportú, construir el que desitgi i atacar al capital-estat de la forma que consideri… Creu Negra Anarquista de la Península va tenir la intenció des del seu inici de constituir-se en una federació de grups. Potser això no quedava clar per a tota la gent que ingressava a C.N.A., o hi havia companys/es que apostaven per altres models organitzatius. Això ja es va debatre de forma interna i es va considerar que el funcionament de la C.N.A. és el que era i és.
Una vegada clar l’anterior, ens trobem amb que el problema ara era un altre: calia dur a la pràctica el model organitzatiu pel qual apostàvem. Però això va ser difícil a causa de circumstàncies del moment i al final no va succeir. Un dels grans problemes de C.N.A. en els últims anys ha estat (i pretenem de distintes formes que d’ara endavant
En aquest sub-apartat d’economia anirem reproduint articles extrets del periòdic CNT que ens semblin d’especial interès. pots trobar l’edició digital actualitzada entre els enllaços de la nostra web, encara que estaría bé que si t’agrada t’incorporessis com a subscriptor.Ajuda a la premsa llibertària.
Com ja tots i totes sabeu, la Societat General d’Autors ha demandat a la C.N.T. per solidaritzar-se amb un portal d’internet anarquista. No és una pràctica nova en aquesta associació pretendre gaudir, a cop de querella, d’una imatge honorable i respectable. Hem de suposar que intenta desesperadament aconseguir certa reputació encara que aquesta provingui únicament dels tribunals.
Nosaltres entenem el significat que té la paraula prestigi, sense cap dubte gaudim d’ell en certs mitjans laborals i és alguna cosa que hem guanyat amb el temps i sobretot amb una determinada manera de comportar-nos; també coneixem el significat de la difamació i del que implica, però sense dubte alguna són els nostres actes els que no deixen lloc a dubtes sobre el que representem.
Hem estat fidels als nostres principis d’acció directa i, abans de realitzar les al·legacions legals pertinents, iniciem els contactes amb la SGAE per a conèixer de primera mà el seu malestar i les possibilitats de solucionar el conflicte fora dels tribunals. Hem de dir que ens va sorprendre gratament l’actitud de la demandant al rebre’ns i entaular un diàleg assossegat amb uns simples treballadors/es, i hem de dir també que la reunió va ser satisfactòria i fins i tot cordial. Les pretensions de la SGAE són sense dubte raonables i en absolut desproporcionades. Entre elles, la de disculpar-nos per l’article de solidaritat emès pel Sindicat d’Arts Gràfiques, esgrimint la raó que el comunicat havia estat fet de forma individual i no compartida per l’òrgan de govern de la CNT. Sens dubte alguna així ha estat, ja que en la nostra Organització no existeix cap òrgan de govern i la nostra identitat és genuinament llibertària, no simplement de manera formal sinó real. El Sindicat d’Arts Gràfiques va expressar amb major o menor encert el que la societat percep de la SGAE i dels seus representants, el que sostenen milers d’individus dia a dia i que la SGAE es nega a entendre. És cert que hi ha formes de manifestar un desacord però no és menys cert que la ràbia i la impotència històricament ens ha conduït al sarcasme i l’exageració per a ridiculizar els poderosos i els intocables.
Realitzant un petit esforç podríem agrair als gerents de la SGAE si tinguessin a bé la retirada de la demanda interposada contra la CNT i, ja de camí, la interposada al portal alasbarricadas.org. Seria sense dubte un gran pas per a començar a rebre aquest pretès respecte d’una forma molt més íntegra i honesta. Si a més ho acompanyen democratitzant la seva estructura interna, defensant una cultura lliure i a l’abast de tots i totes, sense necessitat d’intimidar a ningú amb accions legals o repressives, fent arribar als menys afavorits la dignitat de la música, les lletres o el cinema que diuen representar, això seria excel·lent. Estem segurs que a infinitat d’autors que simbolitzen un altre tipus de valors els agradaria que la SGAE fos més coneguda pel desenvolupament de la cultura en tots els seus àmbits que com els germans bessons dels cobradors del frac.
Un dels nostres senyals d’identitat ha estat i continua sent la dignitat, i per descomptat sempre hem fet front de qui, per mitjà d’accions repressives, intenten dissuadir-nos de la nostra forma de pensar o actuar. No seríem el que som si ens repleguéssim, o miréssim a un altre costat quan algú és aclaparat per la injustícia, encara que aquesta tingui forma legal. Hem de dir que continuarem solidaritzant-nos amb el portal de alasbarricadas, i amb qualsevol altre que defensi els valors ètics i morals llibertaris, costi el que costi.
I únicament els més exercitats en l’art de la llibertat escoltaran aquest fi murmuri, o potser sigui un càntic acompanyat per una música que procedeix dels confins de la història i que parla d’un món més just i lliure, alguns reconeguts com Joe Hill o potser José Molina (payador llibertari) qui marquen uns acords, trencant el silenci i la injustícia, mentre, lentament, els nostres peus es van movent.
Aunque me quiten la vida
o engrillen mi libertad,
Aunque chamusquen quizás
mi guitarra en los fogones,
han de vivir mis canciones
en el alma de los demás,
no me nombren que es pecado
y no comenten mis trinos,
yo me voy con mi destino
pa’lado donde el sol se pierde,
tal vez alguno se acuerde
que aquí cantó un libertario.
( ) versión libre del payador perseguido
Miguel Perera González
Secretari d’Acció Sindical, Social, Jurídica i Pro-presos
del Secretariat Permanent del Comitè Nacional de la CNT
Aquest 9 de març recicla el teu vot!
Nou model d’urnes: més capacitat, més ecològiques, un eficient sistema logístic de recollida perquè li donis un nou sentit al teu vot.
Resol tots els teus dilemes en un moment: vota en blau-contenidor.
Perquè llençar el teu vot en altres recipients on no serà tingut en compte?
En les properes eleccions recicla el teu vot amb eco-lògica.
Departament de mal ambient
Entrevista realitzada per Kaos en la red. La pots trobar a la seva pàgina:
Kaos – Quina posició manteniu davant les eleccions i per què?
Evidentment, com a sindicat no ens presentem a les eleccions. Per altra banda, als estatuts de la CNT queda clar que cap persona que formi part d’un partit polític pot accedir a un càrrec de gestió de la CNT.
Per tant, la nostra posició davant aquest tipus de “democràcia” que tenim a l’estat espanyol, és clarament d’oposició al sistema establert de representativitat parlamentària i entre els nostres objectius s’inclou combatre i destruir a l’estat.
Nosaltres continuem tenint com a finalitat el Comunisme Llibertari i per tan una societat horitzontal i no vertical, com és el cas del sistema al que ens intenten sotmetre actualment.
La nostra manera de prendre les decisions continua essent l’assemblea. Nosaltres no deleguem la nostra responsabilitat ni el nostre sentit comú, l’exercim dia a dia.
Kaos – Creieu que aquestes eleccions són plenament democràtiques, lògicament des del punt de vista de la democràcia formal pròpia del pensament burgès?
Des del punt de vista del pensament burgès, és clarament favorable als seus propòsits de desigualtat social. L’estat i els seus representants cada cop són més una eina de les multinacionals i el seu marge de decisió és mínim, especialment sobre determinats temes de tipus econòmic i també en l’àmbit de polítiques socials la seva capacitat de maniobra és pràcticament nula.
A més, aquesta dependència que els crea la necessitat de tenir el vist i plau de certs cercles “d’informació”, directament relacionats amb les altes esferes, resta clarament la seva capacitat de lliure actuació.
Tot això deixant apart certs moviments per part del braç judicial, en recolzament de interessos polítics de dubtosa “legalitat” en el tema de qui i com pot participar a les eleccions.
Kaos – Quina valoració feu de la legislatura que acaba, governada pel PSOE i els seus aliats parlamentaris (ICV-IU, ERC…)?
Una valoració molt negativa. Tinguem en compte tan sols els últims resultats en l’àmbit laboral, on el mes de gener de 2008 ha sigut una calamitat.
Ha pujat el nombre d’aturats en un 6,22%. Ja tenim 2.261.925 persones a l’atur. Els últims 12 mesos el total d’aturats a augmentat en 179.417 persones.
A més, el poder adquisitiu del/les treballadors/es ni de lluny ha sigut equiparable als guanys de la patronal.Les xifres macroeconòmiques i l’empenta que ens volen fer creure que té el país , només a beneficiat als de sempre. Nosaltres estarem pagant hipoteca tota la vida i amb molts problemes, mentre que el gerent de l’empresa on treballo, s’ha construit una casa de més de 300 quilets de les antigues pessetes sense ni tan sols despentinar-se. I així estem la majoria dels treballadors/es.
I de pas, el braç sindical de l’estat continua afavorint la moderació salarial… la dels treballadors/es ,és clar! I això que és un govern “d’esquerres”!
