PRIMER DE MAIG: El got mig ple.
Com cada any torna la celebració de l´ 1 de maig.
Un dia que per la classe treballadora continua essent un dia de lluita i no de festa.
Recordem aquest primer de maig, que aquest mes de gener passat ha registrat les dades més dolentes en relació a l’atur des de fa 24 anys.
Ha pujat el nombre d’aturats en un 6,22%. Ja teníem doncs 2.261.925 persones a l’atur.
Del gener de 2007 al gener de 2008 el nombre de persones a l’atur va augmentar en 179.417 persones.
Tot i que ha pujat el nombre de persones a l’atur entre els dos sexes, entre les dones ha augmentat més, fins a arribar a les 81.920, mentre que entre els homes ha arribat als 50.458.
Però no s’acaba aquí el problema, ja que aquest mes de març passat, l’única comunitat autònoma que no ha millorat les dades (tot i ser un mes que habitualment baixa el nombre de persones a l’atur), ha estat Catalunya i les altres, tot i que les han millorat lleugerament, la tendència continua essent a la baixa.
Recordem aquest primer de maig, que fins ara ens ha estat imposada una moderació salarial a la classe treballadora per part dels de sempre, “sindicats” inclosos. En un temps que segons les dades macro-econòmiques del govern, estava essent d’autèntica millora per les butxaques de la patronal, nosaltres havíem de veure com els “representants sindicals” signaven moderació salarial a les successives reformes laborals i convenis.
I el que sí que hem de recordar aquest primer de maig, és que tot indica que vénen temps de crisis per al sistema en el que per desgràcia ens trobem immersos.
I ara els “sindicats” de sempre aconseguiran que deixem de banda la moderació salarial i preservem els nostres llocs de treball?
Sincerament, nosaltres creiem que no. Són molts 1 de maig com perquè ara ens ensarronin.
La nostra CNT, ja n’ha passat un munt i s’ha de reconèixer que alguns amb certes dificultats. Però per sort, la cosa està començant a canviar.
Certament, no fa pas tant, el got podia arribar-se a pensar que era més aviat mig buit; amb tantes ganes com sempre per part de la militància, però es podia pensar que era mig buit…
Ara, des de qualsevol sindicat de la CNT catalano-balear es pot apreciar des de fa un temps cap aquí, que hi ha quelcom a la nostra apreciada CNT que s’està revitalitzant.
Per això, des del Secretariat Permanent del Comitè Regional, pensem que aquest primer de maig ha de ser el punt de partida per acabar d’avançar mitjançant el nostre estil anarcosindicalista que sempre ens ha caracteritzat.
Alguns diran que continuem essent un sindicat que encara que estigui creixent, continua essent petit.
Sí. Ho assumim. Som un sindicat petit. Però ho assumim sense deixar d’aspirar a créixer, a ser una força encara més efectiva. La CNT està tornant a intervenir en conflictes de més calat als llocs de treball com ja s’està demostrant els últims temps, i això implica que hi ha alguna cosa que està canviant dintre la classe treballadora.
Els membres del Secretariat Permanent, recordem encara el dia en que un antic militant ens va deixar claríssim, que la CNT està allà on vol que estigui la classe treballadora, millor o pitjor, perquè és part d’ella, té les arrels en ella i només pot avançar amb ella.
Nosaltres, no tenim un model sindical desmovilitzador de la classe treballadora com és el cas del “sindicalisme” basat en comitès d’empresa i alliberats sindicals. No aspirem a ser un gegant amb peus de fang, amb molt de poder de decisió però amb un distanciament de la base que l’hauria de sostenir en moments de dificultats com els que estem patint. No tenim la força al despatx, la tenim amb la participació i la implicació dels treballadors i treballadores.
El model anarcosindicalista i per tan el de la CNT, és l’alternativa necessària per canviar aquesta situació a la que ens ha portat el model actual.
I per acabar i retornant al comentari que se’ns va fer als membres del SP; si la CNT comença a assumir conflictes de més calat i a augmentar com ho està fent la seva activitat i militància , és perquè la classe treballadora ho està volent.
El got sembla que torna a veure’s mig ple un altre cop.
Visca el primer de maig!Visca la classe treballadora! Visca la CNT!
