Democratitzar el teixit empresarial suposaria incrementar fins a un 30% la productivitat

ICEA proposa la cooperativització empresarial com a eina per sortir de la crisi.


El passat dissabte 22 de maig, es va realitzar a Olot (Girona) el primer Forum d’Economia Social de la Garrotxa, organitzat per diferents organitzacions i entitats de la comarca. En els actes van participar una trentena de persones que van debatre sobre com implementar alternatives a la producció, distribució i consum capitalistes. Els actes que van comptar amb la presència d’un representant d’ICEA, es van centrar en abordar des de diferents perspectives, els processos de creació de cooperatives, gestió de les mateixes i intercanvi de productes, a més del passi d’un video explicatiu sobre les causes de la crisi.

La intervenció de Lluís Rodríguez, economista d’ICEA-Barcelona, va començar presentant l’entitat i vinculant la seva relació amb l’economia social basada doncs en “realitzar conferències, elaborar estudis generals sobre el tema, o recolzar tècnicament a la creació de cooperatives, provinguin de lluites sindicals o no”.

A continuació l’economista gironí, va plantejar la necessitat d’integrar a un debat més ampli, de transformació social estructural, l’ús de les cooperatives dins del capitalisme. Així doncs va tractar la cooperativa com una eina per caminar cap a aquesta transformació social. En aquest sentit es va abordar la necessitat d’interrelacionar el moviment sindical amb el cooperativista, encara que el ponent va matitzar la relació entre moviments ja que “no totes les organitzacions sindicals recolzen el cooperativisme ni són útils per a la transformació social”. El ponent va defensar l’anarcosindicalisme, representat a Espanya per la centenària CNT-AIT, perquè “és un model sindical que pretén capacitar a la classe treballadora per a la gestió de l’economia i la societat” a més de ser “el model sindical que més s’assembla organitzativament a una cooperativa”. Així mateix el ponent va plantejar que “des dels seus inicis l’anarcosindicalisme ha concebut el cooperativisme com a eina d’experimentació de l’economia futura”.

Segons l’economista, “les cooperatives són models empresarials més eficients, justos i democràtics que les empreses capitalistes”. En un context on la majoria d’economistes, amb evident biaix propatronal, posen l’accent en incrementar la productivitat baixant salaris per sortir de la crisi, des d’ICEA es recuperen els treballs empírics elaborats als Estats Units, on es mostra com “el desenvolupament de processos democràtics en els llocs de treball incrementarien la productivitat entre un 15 i un 30%”. Així mateix, segons Rodríguez “el model cooperatiu permet major flexibilitat a l’hora d’aplicar mesures d’ajust en les empreses”, que no es basaran en l’expulsió indiscriminada a l’atur de milers de treballadors, com ho demostra també la menor taxa de fallides que sofreixen les cooperatives en època de crisi.

Tanmateix, segons el ponent, també existeixen limitacions per a la gestió cooperativa dins del capitalisme, per la qual cosa “és necessari el suport del sindicalisme de classe i anarquista per dirigir-se a una transformació social”. D’entre les dificultats Rodríguez va destacar que les cooperatives “han d’existir al mig d’una societat capitalista, caracteritzada per valors i mecanismes contraris a l’economia social” a més va assenyalar com a fonamental “el dúmping social que alimenten les empreses capitalistes en imposar un retrocés en els drets laborals i una externalització dels costos ambientals”. Per últim va remarcar com les cooperatives veuen negat el finançament, que en èpoques de bonança donaven els bancs “al primer especulador que creuava les portes de l’entitat”.

Finalment la conferència va abordar les interrelacions entre anarcosindicalisme i cooperativisme. Per a la cooperativa el sindicat és necessari perquè “no totes les empreses són susceptibles de ser cooperativizades a curt termini” tanmateix, per a cooperativizarles “és crucial l’afiliació i pràctica sindical prèvies, aixi com l’anàlisi de la informació de l’empresa i el sector econòmic que va implicit a qualsevol acció sindical”. Per la seva part segons Rodríguez el cooperativisme serveix als sindicalistes “com a forma de generar autoocupació” i “com a eina per finançar les lluites sindicals junt amb d’altres iniciatives socialment necessàries”. En finalitzar el ponent va destacar la necessitat d’un sindicalisme que serveixi de veritat per defensar-se davant d’aquells atacs de la patronal i el govern que afecten tota la classe treballadora inclosos els cooperativistes: el retall de salari indirecte com la sanitat, educació, o diferit com les pensions i el subsidi d’atur. Amb l’excusa europea i fonsmonetarista, el govern del PSOE està imposant salvatges retalladoes socials als treballadors mentre permet insultants beneficis a la banca i als rics en temps de crisi.

Institut de Ciències Economiques i de l’Autogestió.

prensa @ iceautogestion.org

http://www.iceautogestion.org

Xerrada sobre el projecte pedagògic de Francesc Ferrer i Guàrdia.

El Col·lectiu d’Ensenyants de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot volen reconèixer i homenatjar la figura del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia de qui l’any passat es va celebrar el centenari de la seva mort. Per la qual cosa us conviden a participar a la xerrada:

El projecte pedagògic de Francesc Ferrer i Guàrdia. Èxit educatiu i fracàs polític.


que tindrà lloc el proper divendres 21 de maig de 2010 a 2/4 de 7 de la tarda, a l´IMPC (davant estació d´autobusos) i que anirà a càrrec del doctor en història contemporània i docent Xavier Diez, autor de diversos llibres sobre història del pensament polític i la transició espanyola i especialista sobre el moviment llibertari, a banda de col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació.


L’acte tractarà d’aproximar-se al Ferrer pedagog, i també indagar sobre els motius de l’èxit pedagògic de l’Escola Moderna i el fracàs polític final del projecte.


US HI ESPEREM!!!

Venjança de classe i la violència revolucionària.

El passat dissabte 15 de maig en Xavier Diez va presentar el seu llibre “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” al local de la CNT d’Olot acompanyat d’un membre de Virus que l’han editat.

La xerrada va transcòrrer analitzant i responent a les preguntes que expliquen les causes de la violència que es va exercir contra els adeptes al règim de Franco en el transcurs de la Revolució Social. Evidentment vam constatar que aquesta violència venia de lluny i que les causes són diverses i complexes.

Si voleu aconseguir el llibre podeu passar pel local o comprar-lo per internet aquí. Només per 9 €.

1DSCF2866

L’Amadeu Casellas a Olot

1DSCF2857

Avui el company Amadeu Casellas ha estat present a les XI Jornades Culturals Llibertaries per explicar-nos les seves vivències durant tot el temps que ha passat segrestat per l’estat. Una vintena de persones l’hem sentit explicar-nos els abusos a què són sotmesos els presos, tortures, alienació mitjançant les drogues legals i ilegals, treball en condicions d’esclavitud…

No deixa de sorprendre sobretot el negoci que té muntat la Generalitat mitjançant el CIRE i l’explotació de la ma d’obra infinita i submissa de què disposen a les presons catalanes, els beneficis milionaris que omplen butxaques i més butxaques i la necessitat que tenen els presos de suport en temes laborals i de drets. Desde fora costa que ens n’adonem, potser haurem de fer alguna cosa per posar-hi remei.

2DSCF2860

I demà dissabte a les 6 de la tarda la presentació del llibre d’en Xavier Diez “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936”.

Victòria sindical! Readmissió al lloc de treball aconseguida! La direcció dels establiments “La botiga del pa” reconeix la nul.litat de l’acomiadament.

pa2

Amb el present comunicat volem fer saber que el conflicte per la readmissió de les companyes acomiadades i les millores en drets laborals dintre l’empresa, que venim mantinguen en diferents fases des de setembre de 2009, ha arribat a un èxit més per a la nostra Secció Sindical de CNT a l’empresa.
Fins ara s’havia aconseguit que l’empresa es posés al dia en qüestió de impagaments a les treballadores (setembre/octubre 2009), aconseguint que les afectades cobressin el que els pertocava. Arribats a aquest punt és on es van produir els acomiadaments de dos companyes del nostre sindicat (secretaria General i tresorera de la Secció Sindical), per reivindicar aquestes i altres millores en els drets laborals que no venien essent respectats per la direcció als centres de treball.
No podent arribar a cap acord amb la direcció perquè fes marxa enrera, es van iniciar mobilitzacions per a la readmissió de les acomiadades (febrer/març 2010), aconseguint un recolzament popular molt important al carrer durant les concentracions que es van dur simultàniament en els 4 establiments que l’empresa té a Olot i Banyoles durant dos caps de setmana. Evidentment la via judicial també estava en marxa.

Finalment, l’empresa ha reconegut la nulitat d’aquests acomiadaments, ha assumit que es tornarà al mateix lloc de treball i amb les mateixes condicions que es tenien abans de
l’acomiadament.

Això demostra que les nostres reivindicacions eren legitimes i fonamentades, i referma una vegada més que es pot practicar un sindicalisme sense alliberats sindicals, sense subvencions i sense comitès d’empresa.
De les dos companyes acomiadades una ha acceptat la readmissió i l’altra ja no volia continuar treballant per aquesta patronal, donat que considera massa greu les faltes comeses i la irresponsabilitat que ha demostrat aquesta patronal de la Botiga del pa (Pa Artesà Olot, S.L.). És per això que s’ha arribat a un segon acord on es reconeix, per part de la direcció, la improcedència de l’acomiadament i se li abona les quantitats corresponents a 45 dies per any treballat amb el prorrateig de pagues extraordinàries i vacances no gaudides.


A partir d’ara, la lluita continua a partir d’on estava abans de la sortida de les nostres companyes. Això inclou principalment, entre d’altres reivindicacions, un calendari laboral anual. Així mateix, tampoc renunciem a que la direcció de l’empresa faci front a les despeses econòmiques ocasionades pel seu mal comportament a les nostres companyes i al sindicat.