CNT Olot
biblioteca
biblioteca en construcció!
Conflicte laboral als bombers de la Generalitat de Catalunya
Els i les guaites forestals són professionals del cos de bombers situats a l’estiu en punts estratègics del territori, preparats per detectar des del primer instant qualsevol columna de fum i localitzar-la amb precisió perquè puguin reaccionar amb eficàcia tots els serveis d’emergència. Aquesta és la forma com es fa prevenció davant el creixement de qualsevol foc forestal.
No és cap tipus de vigilància repressiva ni de denúncia; el seu únic material és una ràdio i uns prismàtics per veure i avisar del lloc on tirar aigua.
Des de fa 8 o 9 anys que el col·lectiu reclama millores laborals quant al material, desplaçaments i sou, i des de 2008 els guaites afiliades a CNT-AIT han creat fins a 6 seccions sindicals en el col·lectiu de la Generalitat de Catalunya, dues d’elles al Sindicat de la CNT d’Olot.
Des de 2009 la corporació pública contraataca al col·lectiu, tancant molts punts de vigilància, formant expedient als companys i companyes de CNT-AIT per protestar, i ara amb un acomiadament disciplinari consumat i un altre en tràmit.
L’organització anarcosindicalista adverteix que la lluita obrera a Bombers pels seus drets i pel bé de la societat és una lluita enfront una administració pública amb una classe política que, sense representar ningú, es defensa dels seus súbdits i treballadors. A la premsa llegim l’únic diàleg que ofereix la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS, Departament d’Interior).
De 8 delegats sindicals existents al col·lectiu de Guaites Forestals, 6 són de CNT-AIT, i la DGPEIS rebutja el seu diàleg; primer la direcció vetava noms concrets com interlocutors, i després al·lega falta de legitimitat i representativitat de CNT-AIT.
Des de la CNT continuarem la lluita perquè els nostres companys i companyes guaites vegin reconeguts els seus drets i siguin tractats amb el respecte que es mereixen, continuarem informant del conflicte i de les accions que es duguin a terme en aquest sentit.
Més informació aquí.
Concentració contra la retallada de les pensions el passat 28 de gener a Olot.
La CNT d’Olot juntament amb Maulets, Greda, ERC, Alternativa per la Garrotxa i ANEGX es va concentrar divendre 28 de gener contra la retallada de les pensions. Aquesta retallada, està signada per UGT i CCOO, que una vegada més ens han venut. Convidem a tota l’afiliació de base d’aquests sindicats a abandonar aquests mal anomenats sindicats i a unir-se a la CNT.
Concentració 28-G contra les retallades socials i laborals
Sota una pluja i un fred intensos ens hem concentrat una trentena de persones per mostrar el nostre rebuig a la Reforma de les Pensions i a totes les retallades que el govern, amb la complicitat de la classe política i de CCOO i UGT està impossant als treballadors i treballadores.
Malgrat la climatologia la valoració d’aquesta acció ha estat bona i cal dir que seguirem denunciant públicament aquestes retallades i totes les que vinguin en un futur.
Aquest és el manifest que s’ha llegit durant l’acte:
La crisi econòmica no pot ser l’excusa per fer-la pagar als més dèbils. Després de dècades de lluita per aconseguir els drets laborals i l’estat del benestar, les classes treballadores han de lluitar conjuntament per al seu manteniment. L’associacionisme de base és el primer esglaó en la defensa dels drets socials i laborals. Només amb l’assumpció de la democràcia participativa podem garantir el manteniment dels nostres drets.
És per això que avui estem aquí donant exemple de lluita al carrer, perquè això ho hem d’arreglar els i les ciutadanes, mostrant el nostre més enèrgic rebuig a la imposició i a la retallada dels nostres drets socials. No podem esperar cap regal d’una classe política supeditada als interessos de transnacionals, la banca i la patronal més rància.
Hem de tenir en compte que l’abast d’aquestes retallades no afecta únicament el nostre present o futur immediat. Aquestes reformes van més enllà i arriben a tocar el futur dels nostres fills i filles. No hem d’oblidar, que el que estem fent avui aquí és un acte de dignitat i de defensa dels nostres drets com a treballadors.
No sabem si amb aquest acte i els altres que s’estan duent arreu del país serviran de res, però el que sí tenim clar i avui d’es d’Olot ho volem expressar, és que aquí no acaba la lluita i que això és només un punt de partida si el govern decideix seguir endavant amb aquestes mesures antisocials.
Ens hem guanyat el dret a un descans digne com a treballadors i les pensions són innegociables.
És mentida que el sistema de pensions és insostenible. En 30 anys ha tingut sempre superàvit i no es pot basar en l’envelliment de la població la seva futura fallida, doncs molts altres aspectes fan que pugui continuar essent sostenible i són aquests també els que han de ser atesos correctament.
El nivell d’ocupació i d’atur, el nivell salarial, el creixement econòmic, la distribució de la renda, la productivitat laboral, la qualitat d’ocupació i l’extensió de l’economia submergida són alguns dels factors dels quals depèn la sostenibilitat del sistema de pensions.
No oblidem que si ara s’està atacant des del BM o l’OCDE el sistema de pensions públic, és simplement per interessos de les grans entitats financeres, les quals aspiren a obtenir un tros més gran d’aquest pastís, aconseguint que s’apliquin els plans de pensions privats, cosa que és l’objectiu primer abans de passar a l’ofensiva amb el copagament sanitari o el de l’educació.
Per revertir la situació de suposada fallida de les pensions, abans es podrien abordar altres aspectes com deixar de pagar part dels acomiadaments laborals amb diner públic, que les dones deixin de cobrar de mitjana un 30% menys que els homes, lluitar contra l’economia submergida i el frau fiscal, que segons la Universitat Pompeu Fabra arriba als 80.000 milions d’euros anuals, i el més important, treballar menys per treballar tots i així poder augmentar els ingressos a la seguretat social.
I no oblidem que paràsits socials com l’exèrcit s’enduen 17.000 milions d’euros anuals i es subvenciona a entitats religioses amb xifres astronòmiques en un estat que es declara aconfesional. I el més sagnant, és que les burocràcies sindicals, les quals no tenen vergonya i s’assenten a negociar els drets laborals dels nostres fills, únicament aspiren a seguir asseguts a la seva poltrona, allunyant-se cada cop més dels interessos dels qui diuen defensar. Aquestes burocràcies sindicals ens costen 60 milions d’euros anuals en subvencions directes i no pateixen crisi, al igual que els parlamentaris i senadors que ens volen aplicar aquesta nova retallada, els quals es garanteixen la pensió màxima de 2400 euros pel sol fet d’haver estat 7 anys ocupant un escó i tot hi això no dubten a retallar-nos les nostres. Això a casa nostre se’n diu pocavergonya!
No oblidem que l’augment en l’edat de jubilació farà que els que volen treballar els costi més trobar feina i als que es volen jubilar els hi posa més dificil. La taxa d’atur juvenil està en el 40%, pero amb aquestes mesures els costarà més trobar feina donat que els de major edat no poden plegar de treballar.
La lluita contra les retallades socials i laborals continua
CNT-AIT va aglutinar a Barcelona prop de 3000 manifestants en la seva protesta d’ahir
La jornada estatal de lluita contra la Reforma de Pensions va tenir el seu inici marcada per l'acord entre CCOO-UGT, Patronal i Govern. No obstant això, les manifestacions i accions d'ahir van demostrar el rebuig important de la societat a aquesta nova agressió a la dignitat de la classe treballadora. Ahir a Barcelona, la jornada de lluita va tenir una incidència social destacable. Durant tota la jornada militants de totes les organitzacions sindicals que recolzaven la jornada de lluita (CNT-AIT, CGT, IAC, Cobas, COS, etc) van confluir amb l'activisme barceloní dels diferents moviments socials, coordinats per l'Assemblea de Barcelona en gran part, en multitud d'accions de protesta per la reforma de les Pensions Públiques. D'altra banda la central anarcosindicalista, CNT-AIT de Catalunya, va convocar una manifestació en solitari a les 19h a Plaça Universitat, que va ser secundada per prop de 3000 manifestants. Va recórrer el centre de la ciutat comtal fins a arribar a Correus, on va finalitzar l'acte amb un míting denunciant la reforma laboral, la de les pensions i animant a l'acció organitzada, sindicalista, internacionalista i revolucionària cada dia de l'any.. Durant el recorregut es van realitzar diverses accions simbòliques de protesta, entre d'altres es va penjar una gran pancarta a la façana de Foment del Treball, la patronal catalana, en la que es podia llegir "Contra les retallades i les reformes, anarcosindicalisme". Amb accions com aquesta, els manifestants van voler fer visibles els responsables d'aquesta nova "catàstrofe social" que ha suposat la reforma de les Pensions Públiques, i que ha estat pactada entre el Govern de l'Estat Espanyol, la patronal CEOE i els sindicats CCOO i UGT. Finalment, CNT vol recordar que la lluita contra la brutal retallada en matèria de drets socials i laborals que ve patint la classe treballadora no ha cessat. I anima a la ciutadania en general a no resignar-se i secundar totes les protestes que des dels diferents moviments socials i organitzacions sindicals es vagin convocant en les properes setmanes, com les que té previst continuar la central anarcosindicalista.Agencia Confederal de Barcelona CNT-AIT Barcelona Pl. Duc de Medinaceli 6, Ent. 1ª 08003 Barcelona http://barcelona.cnt.esMés fotografies aquí.
Entrevista a CNT Olot als informatius de Ràdio Olot.
Entrevista als informatius de Ràdio Olot sobre les movilitzacions contra la retallada de les pensions.
Video convocatòria concentració 28-G contra la retallada de les pensions.
Video extret del telenotícies d’Olot TV.
Concentració contra les retallades de les pensions a Olot el 28 de gener a les 19h. davant St. Esteve.
El fet d’haver ostentat la condició de parlamentari durant set anys garanteix el cobrament de la pensió màxima: 2.497,91 euros, una paga brillant al costat dels 347,60 euros de la pensió més baixa del sistema de pensions….
Amb aquest paràgraf es pot començar el document. El braç executor dels que ens imposen la reforma de les pensions, no vol per a ell el que reparteix per als altres.
D’aquesta manera s’aconsegueix que les Corts, mitjançant el nou decret, garanteixin que tots els diputats i senadors amb set anys de mandat puguin cobrar la pensió màxima: 2.497,91 euros mensuals el 2011. Aquesta pensió, els ciutadans comuns només l’obtenen cotitzant 35 anys i sempre que els últims 15 l’hagin fet per la base màxima.
L’objectiu, segons el reglament aprovat a les corts, “és situar als parlamentaris espanyols en un nivell equiparable a la mitjana dels països en el nostre entorn”. No sembla preocuparlos que les pensions que perceben la majoria dels jubilats de classe obrera estiguin molt per sota de la mitjana dels països del nostre entorn. Res, que mentre dos s’estimin amb un que mengi n’hi ha prou que diuen…
Per fer-nos una idea de la situació real dels que formem part de la classe treballadora, les dades confirmen que el 71,5% dels pensionistes obtenen nòmines per sota dels mil euros al mes i el 58,5% dels pensionistes compta amb menys de 600 euros per sobreviure, la qual cosa suposa una quantitat que és menys de la meitat de la mitjana europea.
Segons l’Associació de Societats d’Inversió Col·lectiva (Inverco), el patrimoni dels fons de pensions fins al mes de setembre arribava als 84.626,6 milions.
Fa vint anys, aquests fons només disposaven de 3.214,4 milions, vint-i-sis vegades menys. No obstant això, des que el 1995 va entrar en funcionament el Pacte de Toledo, uns anys després es va produir un salt espectacular fins als 17.441,23 milions. No obstant això, aquests passos no han estat suficients pels qui gestionen els recursos privats de pensions, perquè entenen que podrien obtenir un major tros d’aquest pastís. Els cinc grups més importants que controlen els fons de pensions són BBVA, amb 15.539 milions; seguit de SegurCaixa Holding, 13.710,3 milions; el Santander, 8.896,3 milions; seguit d’Aviva, amb 5.1679,7 milions i Ibercaja, amb 4.489,6 milions.
Els eixos de la Reforma de les Pensions.
El PSOE pretén que el nou termini pel còmput de la prestació per jubilació sigui de 25 anys i el PP hi dóna suport.L’altre gran eix de la reforma és el del retard en l’edat de la jubilació. El Govern vol que passi dels 65 als 67 anys i per deixar clar que això segons el govern es farà sí o sí, el govern s’ha compromès a tancar la reforma el proper 28 de gener.
Què signifiquen aquestes mesures?
L’ampliació del període de càlcul de les pensions, suposarà una retallada de la pensió mitjana de prop del 10% per al 2030. I l’altre problema afegit, l’augment de l’edat de jubilació als 67 anys, provocarà que la pensió mitjana del sistema es veurà reduïda un 6%.
El “pack”:
Reforma del mercat laboral, reforma de les pensions i reforma de la negociació col·lectiva. Aquest últim punt és, per tant, l’únic que li falta a l’Executiu per poder complir rigorosament la prescripció reformista marcada per Brussel·les.
La idea de la patronal, l’Estat i les entitats financeres, és aprofundir en la flexibilitat (sinònim de precarietat laboral) a les empreses, i aquesta suposada flexibilitat passaria per generalitzar les clàusules de despenjament (cosa que d’altra banda ja s’inclou en la reforma laboral del passat estiu) i en la simplificació de convenis.
El context:
Aquesta sèrie de mesures, es volen portar a terme en un context, on Espanya és un dels països d’Europa amb una edat “real” de jubilació més alta (63 anys i 10 mesos).
El Govern al·lega per portar a terme aquestes agressions en que l’augment de l’esperança de vida (hi haurà més pensionistes en el futur) fa necessària la reforma. Però no és menys cert que es poden fer cotitzar els contractes que estan en l’economia submergida, es pot evitar que les dones guanyin un 30% menys que els homes i, per tant, cotitzin menys, es pot elevar el salari mínim (un dels més baixos d’Europa), i es poden elevar les cotitzacions màximes (3.198 euros/mes).
L’objectiu:
El govern, vol vendre’ns la moto dient que defensa el sistema públic de pensions, però el cert és que poc a poc aquest Sistema neo-liberal, està posant en mans de les grans entitats financeres les conquestes públiques, de manera que en un futur no gaire llunyà ens trobem en un model semblant al dels Estats Units, on t’ha de pagar un pla de pensions, sanitat o d’estudis per posar tres exemples. Això representa un gran pastis que el capital no es vol perdre, aprofitant la difícil situació per la qual ens està fent passar i per això és necessari que la classe treballadora reaccioni, que torni al sindicat revolucionari i planti cara. No podem assegurar que si plantem cara guanyarem la batalla, però el que sí podem garantir des de CNT és que nosaltres estarem a primera fila al costat de qui hi vulgui ser-hi.
CNT Olot.
LA CNT-AIT DE CATALUNYA ES SUMA A LA JORNADA DE LLUITA DEL 27 DE GENER
CONTRA L’AGRESSIÓ AL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS
Com ja havia anunciat el govern fa un any, s’està negociant una reforma del sistema de pensions que pretén empitjorar encara més la situació laboral de tots els treballadors i treballadores d’aquest país. La reforma pretén retardar l’edat de jubilació als 67 anys i augmentar els anys per calcular-la de 15 a 20 anys o inclús a tota la vida laboral. Els experts calculen que aquesta retallada suposarà una reducció d’un 26% de mitjana en la pensió a rebre.
La suposada raó que argumenten per a aquesta retallada és que en uns anys les pensions públiques serien insostenibles, basant-se en estudis suposadament científics d’economistes que en realitat estan al servei de l’OCDE, bancs i caixes d’estalvis. Per contra, estudiosos de l’economia com Dean Baker (co-director del Center for Economic and Policy Research de Washington), Joseph Stiglitz (Premi Nobel d’Economia), Juan Torres o Vicenç Navarro (Catedràtics d’Economia) sostenen que el sistema públic de pensions serà sostenible durant tota la vida, basant-se en l’evolució de les dades econòmiques. L’autor Vicenç Navarro arriba a dir que “presentar a organitzacions de coneguda orientació neoliberal, com l’OCDE, la Comissió Europea, o FEDEA com a institucions que gaudeixen de credibilitat científica és equivalent a assenyalar que el Vaticà i els seus arguments en contra de la utilització de preservatius com a eina per prevenir la SIDA té credibilitat científica” i manté que el missatge catastrofista sobre les pensions porta usant els mateixos arguments durant més de 50 anys i ja s’ha demostrat que és fals, “han anat profetitzant el col·lapse de les pensions, retardant la data del col·lapse cada deu anys, […] en realitat, la Seguretat Social mai va tenir dèficit i continua avui tenint superàvit”.
És molt significatiu que a la darrera reforma laboral es van bonificar a les empreses gairebé tots els tipus de contracte, reduint els ingressos de la Seguretat Social, i alhora es varen començar a subvencionar els acomiadaments als empresaris amb diner públic. A més, també es varen reduir les tributacions de l’Impost de Societats de les grans empreses, la qual cosa reduirà els ingressos de les arques públiques en 230 milions d’euros, s’eximeix del pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials a les ampliacions de capital i privatitza el 30% de les loteries i bona part d’AENA. S’entregaren desenes de milions d’euros de diner públic a la banca que no para de tenir beneficis multimilionaris, i un llarg etcètera de mesures que paguem amb la nostra precarietat, sous miserables i atur. Atur que a més inevitablement es veurà incrementat d’allargar l’edat de jubilació.
El que es pretén des de fa uns anys és eliminar a poc a poc el sistema públic de pensions, creant inestabilitat i obligant al ciutadà a contractar plans de pensions en algun banc, amb els llaminers beneficis que comporta. Es a dir, un cop més aprofitar l’excusa de la crisi per incrementar els beneficis de bancs, caixes i capital especulatiu (responsables precisament de la situació actual) a costa un cop més de la situació laboral i econòmica dels de sempre.
La cotització a la Seguretat Social és proporcional al salaris. Una mesura d’incrementar o al menys mantenir els ingressos a la Seguretat Social és no permetre salaris cada cop més baixos.
Com sempre, es busca que el treballador pagui cada vegada més i l’empresari reparteixi menys els seus astronòmics beneficis. Ho poden pintar com vulguin, però aquesta és la realitat. La prova d’això és que cada vegada vivim més escanyats: retallades de sous, hipoteques insultants, reformes laborals, tremendes pujades de preus d’articles bàsics i serveis públics (electricitat, combustible, …).
Aquesta via és la que ens volen imposar sense cap fi la patronal, el gran capital especulatiu i l’Estat. El govern ha escomès reformes que va prometre no fer en campanya electoral, al·ludint que són instruccions del FMI, entitat que ens venen com la salvaguarda de l’economia mundial quan en realitat és la representació dels grans poders econòmics.
La CNT de Catalunya crida a una resposta contundent de la classe treballadora i del conjunt de la societat com única mesura per aturar el pla sense límit al què ens volen sotmetre. Per això es suma a la jornada de lluita convocada pel 27 de gener amb diferents accions i mobilitzacions dels sindicats locals de la CNT i convocant a una manifestació pel 27 de gener a les 19H i des de la Plaça Universitat de Barcelona.
Secretariat Permanent de la CNT de Catalunya