CNT Olot

Manifest Bloc Negre. Manifestació 11 de Setembre.

 

Ni dependència del mercats, ni dependència dels estats:

independència sense límits!

Aquest any hem pogut veure com els mercats han guiat les polítiques arreu del món, i els pobles han patit les conseqüències de la seva cobdícia  per la seva submissió al terror de l’economia de lliure mercat. Retallades a casa nostra dels pocs serveis bàsics de què gaudíem, com a mera caritat, per  amagar la misèria que provoquen: més indefensió dels treballadors vers la patronal, guerres globals per recursos naturals i destrucció del territori en nom del progrés. Totes aquestes mesures  collen més a les classes populars per augmentar la seva dependència dels més poderosos, únics beneficiaris d’aquestes situacions.

També hem vist una espurna d’esperança perquè sembla que el poble va despertant. Uns per la marginació i l’explotació que pateixen, com els casos dels països del nord d’Àfrica, que han fet caure règims dictatorials, o les revoltes d’ira i ràbia dels suburbis de les grans urbs Europees, com les de Londres, i París, que, tot i mancades d’una càrrega ideològica, deixen patent que qui no té res no té res a perdre. Altres han expressat la dignitat on semblava que només hi havia passivitat i aborregament, i han alçat la veu contra els abusos de poder, que són endèmics dels sistemes polítics, al veure com el seu nivell de vida i subsistència es veu clarament en perill i sense un futur amb garanties. Ens quedem amb la força dels marginats, de com són capaços de posar el sistema contra les cordes, i de les maneres dels indignats, organitzant-se sense partits ni dirigents, assenyalant des de la base els culpables a qui cal colpejar i derrocar.

Tant mateix el despertar dels pobles porta la repressió dels estats, mà executiva dels poders econòmics, quan cal amb l’exèrcit i quan no amb policia, però sempre amb la repressió. Les ganes de canvi traslladen la violència de la nostre vida diària (desigualtats socials, explotació laboral, aïllament personal, abusos de poder, etc.) als carrers dels pobles i ciutats on la repressió intenta aturar-nos. Però la unió del poble sempre podrà contra els seus opressors. Aquesta unió ha de fer possible trencar amb les dependències que patim del capital i dels seus gestors, es diguin demòcrates o dictadors. Facilitarà l’autogestió de les nostres vides decidint que volem i com ho volem. Decidint com a exercici de revolta contra els estats i el seu sistema econòmic. Decidint els pobles i les persones com construir un món sense explotació.

Cap estat ens donarà mai la llibertat ni amb el capitalisme serà possible la justícia i la dignitat humana. L’única independència real és la d’un poble autogestionat, que impliqui la lliure federació entre pobles, sense fronteres que els separin i els enfrontin, que lluiti per la igualtat entre totes les persones i la fi de les opressions. Mori l’estat i visca l’anarquia!

Bloc Negre – 11 Setembre de 2011
Pl. Urquinaona. 17 hores.

Col·lectiu Negres Tempestes

 

 

 

29-S, La lluita està al carrer. Cap a la Vaga General.

Diferents organitzacions sindicals i moviments socials convoquen un calendari de mobilitzacions conjunt cap a la vaga general.

Al llarg de l’estiu diferents organitzacions sindicals d’àmbit confederal, Confederació General del Treball (CGT), Confederació Nacional del Treball (CNT) , CO.BAS, Coordinadora Sindicalisme de Classe (CSC) i Solidaritat Obrera (SO), han mantingut diferents trobades per engegar una resposta de mobilització, des de la unitat d’acció i de classe, en l’horitzó d’una Vaga General contra les polítiques de retallades i pèrdua de drets impulsada pels governs i les institucions europees, a instàncies de la patronal i els mercats.

Després de l’aprofundiment de les retallades, reformes i atacs contra els i les treballadores al llarg d’aquest estiu, que contrasta amb la falta de voluntat de donar una resposta real i necessària a aquests atacs per part del sindicalisme institucionalitzat, ens reafirmem en el convenciment que ha arribat el moment de sortir junts al carrer a dir Prou!, engegant, sense més demora, el procés cap a una vaga general amb capacitat d’enfrontar l’actual ofensiva capitalista i avançar en la conquesta de nous drets socials.

Per això, després de l’última trobada d’organitzacions sindicals celebrat el passat 2 de setembre, cridem a una jornada de mobilització per al proper 29 de setembre sota el lema “La lluita està al carrer – Cap a la Vaga General“ a la que convidem de forma oberta a participar a totes aquelles organitzacions sindicals, col·lectius de treballadors i moviments socials que, en els diferents àmbits territorials i sectorials, vulguin fer seva aquesta convocatòria trencant amb la política de pacte social i desmobilització de CCOO i UGT.

Un procés que ja s’ha iniciat en comptar, en aquesta última trobada, amb la participació de diverses organitzacions locals o sectorials com ASSI Zaragoza, Sindicat Assembleari de Sanitat de Madrid o del grup de treball de Vaga General del 15M a Madrid, i que volem fer extensiu a aquelles organitzacions sindicals que des de diferents realitats territorials o sectorials comparteixin la necessitat de treballar des d’aquestes premisses en la mobilització cap a la vaga general.

En aquest sentit el proper 17 de Setembre està prevista una altra reunió amb diverses organitzacions sindicals i socials que pretén ampliar aquesta necessària resposta unitària i de classe, amb la finalitat de seguir unint forces per una sortida obrera a la crisi i treballar juntes i junts en la preparació d’una vaga general.

La jornada de mobilització del 29S és el primer pas d’un calendari de mobilitzacions que volem concretar, al costat de les organitzacions que s’incorporin al procés, entorn d’una jornada de lluita per mitjans d’octubre i manifestacions estatals en el mes de novembre, amb la finalitat de centrar en les reivindicacions obreres del repartiment del treball i de la riquesa, la defensa dels serveis públics i els drets socials, des de la perspectiva d’un canvi radical del sistema econòmic, el debat social i polític.

Amb aquesta finalitat, el proper 24 de setembre celebrarem un debat públic, retransmès per Internet, entre diferents organitzacions sindicals, sobre l’actual situació de la classe treballadora i les respostes i alternatives a desenvolupar.

Cridem als treballadors i treballadores, en actiu o en atur, als estudiants, als afectats i afectades per les retallades dels serveis públics, als moviments socials, als qui des de les assemblees a les places i barris comparteixen la necessitat de la mobilització cap a una vaga general, a fer seva i participar en aquesta convocatòria, a sortir al carrer el 29S, a difondre-la en els centres de treball i als barris i pobles, per fer-la efectiva i real als diferents territoris i localitats.

Així mateix cridem a recolzar les mobilitzacions previstes per als propers dies dels treballadors/es de l’ensenyament i la sanitat pública.

29S – La lluita està al carrer – Cap a la Vaga General.

Organitzacions Confederals:

Confederació Nacional del Treball (CNT)

Confederació General del Treball (CGT)

Coordinadora Sindical de Classe (CSC)

Solidaritat Obrera (SO)

El fanatisme integrista i el català a l’escola

El sindicat d’Olot de la Confederació Nacional del Treball rebutja l’atac contra la llengua catalana a l’escola perpetrat pel Tribunal Suprem primer i ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Arran d’una demanda feta per alguns pares d’alumnes fanàtics i per “Convivencia Cívica Catalana” entitat ultradretana, aquests tribunals pretenen acabar amb la immersió lingüística a l’escola que, com s’ha demostrat des que va entrar en vigor, és la millor eina d’integració per la gent vinguda de fora de Catalunya i de recuperació de la llengua catalana després dels 40 anys de dictadura criminal, quan va ser perseguida a tots els nivells.

El que proposen és, de fet, la segregació dels nens i nenes segons la llengua que els seus pares escullin com a vehicular per ells. I el que insinuen amb aquestes mesures és que a Catalunya no es pot viure si no parles el català i que els nens i nenes catalans no saben parlar el castellà, discurs que no és nou i que és una bestiesa en si mateix com molt bé sabem totes les persones que vivim i treballem a Catalunya.

Aquesta situació, de fer-se efectiva, només comportarà un nou atac a la llengua catalana ja de per si bastant precària, sobretot en algunes zones del territori.

Lamentablement no cal esperar res del govern del senyor Mas ja que estan massa ocupats carregant-se precisament el sistema educatiu, el sanitari i el socio-econòmic del país amb les seves mesures neoliberals que afecten exclusivament la classe treballadora i les persones en una situació més precària.

Només podem instar i esperar que la comunitat educativa (centres, docents, pares i alumnes) desobeeixin aquesta interlocutòria i continuïn utilitzant el català com a llengua vehicular i de relació als centres d’ensenyament.

Sindicat d’Olot de la Confederació Nacional del Treball

CNT contra el Pacte de l’Euro, la Reforma Constitucional i les noves mesures antiobreres

Sense esperar a setembre, el govern continua prenent mesures contra els treballadors i treballadores, arribant a acordar al costat del Partit Popular una reforma urgent de la Constitució per la qual es limitaria la capacitat d’endeutament de l’Estat espanyol. Amb aquesta reforma es pretén que totes les administracions públiques espanyoles tinguin un mandat constitucional pel qual els seus dèficits pressupostaris i els seus deutes acumulats es mantinguin per sota d’uns determinats nivells preestablerts.

Aquesta reforma és un mandat exprés del Pacte de l’Euro acordat en el passat mes de març en el Consell Europeu. En aquest pacte s’establien diversos objectius que el govern espanyol està duent a terme amb obediència i diligència dignes de millor causa. És l’alumne més avantatjat de la classe en l’aplicació del programa de reformes i retallades establert en aquest pacte: augment de l’edat de jubilació i retallada de les pensions, reforma laboral amb l’objectiu exprés de reducció dels salaris, reforma del marc de la negociació col·lectiva, etc.

En particular el Pacte de l’Euro obliga a una reforma constitucional perquè l’objectiu de la sostenibilitat de les finances públiques es compleixi per tots els nivells de l’administració. Aquesta reforma estarà supervisada per la Comissió Europea. Dins d’aquest objectiu de sostenibilitat fiscal se cita expressament que s’han de reformar les pensions, l’assistència sanitària i les prestacions socials per no incórrer en dèficits insostenibles.

No hi ha lloc a dubtes. El pacte de l’euro mana retallar les despeses socials, estableix uns controls permanents des de les institucions europees perquè així es faci i obliga a reformar la Constitució perquè aquestes limitacions tinguin el màxim rang jurídic. On diuen els polítics que resideix la sobirania? Al poble?

El dèficit i l’endeutament públics són uns instruments de política econòmica que els estats poden utilitzar per influir en el marc institucional en el qual es mou l’economia. El fet de posar una limitació als mateixos és una modificació d’aquest marc institucional per afavorir el desenvolupament d’unes determinades polítiques que afavoreixen a les capes més riques de la societat i a les grans corporacions empresarials i financeres. Si no augmenten els ingressos de l’administració i aquesta no es pot endeutar la conclusió necessària és que han de disminuir les despeses. Quines despeses disminuiran? El pacte de l’euro ho diu ben clar: les despeses socials (pensions, sanitat i prestacions socials).

Les administracions locals i autonòmiques tenen les competències en la prestació de molts serveis públics essencials per a la part més feble de la societat (ajuda a la dependència, despesa sanitària i farmacèutic, transports públics, escombraries, aigües, neteja, habitatge, etc.). En imposar-li aquestes estrictes normes pressupostàries s’aboca al deteriorament dels serveis que presten, a la privatització dels mateixos o a la seva eliminació pura i dura.

L’endeutament públic espanyol no està entre els pitjors d’Europa. No obstant això l’endeutament privat, el de les llars i les empreses espanyoles, sí és un dels majors del món. Amb l’excusa de combatre’l el que s’està fent és modificar les regles del joc a favor dels més poderosos. És fals el debat intervencionisme versus liberalisme. Es tracta d’intervenir a favor dels rics. Per això cal parlar de neocaciquisme i no de neoliberalisme: utilització dels ressorts públics per a l’enriquiment dels més poderosos i l’establiment d’una xarxa clientelar (partits polítics, assessors, tertulians, sindicalistes professionals, fundacions acadèmiques, etc.) per a la implantació de les reformes.

Aquesta reforma ve acompanyada de noves mesures que, sota els eufemismes acostumats, no fan sinó aprofundir la precarietat en què vivim, especialment els més joves, per els qui s’estén fins als 30 anys la possibilitat d’utilitzar contractes precaris, font de fraus i abusos, com el contracte de formació o el de pràctiques, mentre se segueix fomentant la temporalitat amb la suspensió del límit als encadenaments de contractes temporals.

Davant això a les burocràcies sindicals només se’ls ha acudit oferir un nou pacte de contenció salarial fins a 2014, accentuant la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, i posant de manifest, no ja la seva incapacitat de donar resposta a tanta agressió, sinó el seu paper fonamental en la submissió de la classe treballadora a les necessitats del sistema capitalista.
Capitalisme en estat pur. El joc democràtic té les cartes marcades i aquesta modificació en ple agost de la intocable Constitució Espanyola és la millor mostra d’això. La mateixa elit política i econòmica que ha provocat la crisi financera i immobiliària és la que ara dicta les retallades i les reformes. Però la crisi és del sistema en el seu conjunt. Assistim a una fallida social, ecològica i energètica mundial que ens obliga a un replantejament radical de la societat en què vivim. Serà, com sempre, una qüestió de força, la seva ja veiem on està, la nostra està al carrer.

És hora que allí ens trobem, tots i totes els que no estem disposats a seguir aguantant agressió rere agressió, engegant des de baix, des dels centres de treball i des dels barris, als diferents territoris, en tota Europa, un moviment amb capacitat, no només d’enfrontar aquestes agressions, sinó d’avançar en el canvi radical de societat que necessitem.

Confederació Nacional del Treball

Comitè Confederal

28 d’agost de 2011

Retallades sobre els boscos: la decisió més cara mai vista

CNT-AIT defensa que la crisi sobre les persones no es resol retallant llocs de treball, i que en el cas dels serveis preventius i d’emergències és el sector més fàcil on veure que, fins i tot la despesa econòmica acaba essent més gran i fora de control. Els i les guaites forestals són professionals situades en punts estratègics del territori, preparades per a detectar des del primer instant qualsevol columna de fum, i localitzar-la amb precisió per tal de què puguin reaccionar amb eficàcia tots els serveis d’emergència.
Aquesta és la manera com es prevé el creixement de qualsevol foc forestal. La feina ben feta de guaita és molt discreta i silenciosa, doncs se sol concloure un «bon estiu» quan els centenars de columnes de fum que hi ha tots els estius es detecten a temps, per no esdevenir un incendi i per requerir les mínimes dotacions de bombers.

Cada vegada que hi ha protestes sindicals per les retallades en els recursos de la DGPEIS (Bombers de la Generalitat), la patronal de la corporació emet comunicats i informacions defensant la retallada de recursos (incloent la reducció de guaites forestals) amb arguments d’economia i eficàcia, topant frontalment amb la realitat.
CNT-AIT adverteix que l’opinió patronal del Departament d’Interior no representa l’opinió del cos de bombers i la gent que hi treballa, sinó que en realitat és una opinió oposada. Els últims temps CNT-AIT ha fet especial èmfasi en els focs de Vilopriu (Baix Empordà 2010), La Riba (Alt Camp 2011) i Rabós (Alt Empordà 2011), com a exemples inequívocs de les conseqüències de no tenir personal als punts de guaita, i amb mitjans normals de treball: quantitat d’hectàrees de bosc impossibles de valorar econòmicament, i una enorme despesa mobilitzant gran quantitat d’helicòpters, hidroavions i camions, també afectats per les retencions de l’autopista. Tot això sense aprofundir en el risc per les persones residents, i bombers i auxiliars que exposen la seva vida en la feina.
Es parla d’exemples inequívocs per una constant: que la detecció un quart d’hora abans permet extingir un foc habitualment amb un sol camió del parc de bombers més proper , i això no ho fan possible càmeres de videovigilància, ni esperar que algun vianant truqui amb informació aproximada. Així mateix, també és inequívoca la política patronal que realment intenten aplicar els comandaments a Bombers: atemorir la plantilla i castigar el treball sindical.

Comunicat de premsa des de La Bisbal d’Empordà, a 23 d’agost del 2011

Seccions Sindicals de Guaites Forestals de la CNT-AIT

Telefonia mòbil novament qüestionada per la detecció d’incendis

El foc més greu en el què portem d’any a comarques gironines, amb 82 hectàrees cremades, es va iniciar dissabte 13 d’agost a Rabós, prop del municipi de Garriguella a l’Alt Empordà, en una hora indeterminada ja que, mentre Emergències rebia una trucada del poble, l’únic guaita de la comarca de La Garrotxa només va poder avisar de les grans dimensions de la columna de fum.

El foc va començar en un marge de la carretera de Delfià i va avançar empès pel vent cap al Nord acostant-se perillosament al nucli de Rabós. Tota la zona de Delfià és albirada a la perfecció en primer lloc des del punt de guaita de Puig Esquers a Colera (a 6 Km), també des del punt de guaita de l’Altrera a Masarac (a 6 Km), després el punt de guaita de Sant Salvador a El Port de la Selva (a 12 Km), el punt de guaita de Santa Magdalena a Terrades (a 17 Km), i en últim extrem el punt de guaita del Moixer a Maçanet de Cabrenys (a 26 Km). El problema és que la Direcció de Bombers no ha posat el personal necessari per cap ni un d’aquests punts de guaita, i en el cas de Sant Salvador, Santa Magdalena i el Moixer (Les Salines) també foren seleccionats per la regió d’Emergències de Girona el 2009 a deixar de tenir servei.

Sobre tres quarts de dotze del migdia es va reaccionar amb unes poques dotacions per treballar en allò què normalment s’extingeix amb un sol camió apagant un marge de carretera (amb una detecció precoç). El guaita de El Mont, a 29 Km del focus, ja només va poder advertir que a aquelles hores ja hi havia una gran columna de fum visible des de la comarca veïna i amb una mica de vent.

A causa de la comentada política d’opressió a les protestes de treballadors i treballadores, amb especial èmfasi a la Regió de Girona sobre els guaites forestals, es van haver de mobilitzar 52 dotacions terrestres i 19 mitjans aeris, evacuar diversos habitatges, donar atenció mèdica pel fum i perdre vida als nostres boscos. Una fortuna.

Aquest és un exemple més de què, a la societat tecnològica que vivim, no es pot delegar la detecció de focs forestals ni a les càmeres de videovigilància ni a les trucades de mòbil de la gent que pretén fer la seva vida normalment.

Comunicat de premsa des de Girona, a 15 d’agost del 2011

Seccions Sindicals de Guaites Forestals de CNT-AIT

Càmeres novament qüestionades per la detecció d’incendis

El foc més greu en el què portem d’any, amb 410 hectàrees cremades, es va iniciar dimarts 19 de juliol sobre les 14h a La Riba, municipi de l’Alt Camp, i va créixer cap a les muntanyes de Prades fàcilment gràcies al vent, la baixa humitat, i el factor clau per la reacció de Bombers: la tardança en la detecció de la columna de fum.
Els punts de guaita de Miramar i La Baltasana, a 6 i 13 Km de l’inici del foc respectivament, funcionen amb una videocàmera que obliga a distingir una columna de fum a través de pantalla en comptes de tenir vista directa i prismàtics. Tot i aquesta disposició, fou el guaita in situ del punt de Cantallops-Conesa a 22Km el primer de confirmar i localitzar tècnicament la columna de fum en entrar les trucades de la població alarmada. Fem recordatori que a la línia 112 també hi ha un conflicte laboral similar.

A CNT-AIT pensem que si els mitjans que posa la Generalitat de Catalunya són inadequats, no es pot culpar una persona que treballa darrere múltiples pantalles.

Tècniques per oprimir els treballadors i treballadores

La patronal de bombers afirma utilitzar noves tecnologies per prevenir focs forestals, mentre que dependre de la tecnologia de les webcams ja s’ha descartat en altres països europeus per aquest sector, i es demostra un any i altre que la DGPEIS (Bombers delDepartament d’Interior) lluny de voler detectar millor les columnes de fum en zones forestals, en realitat està combatent un sector de treballadors i treballadores en lluita.
La primera retallada significativa de punts de guaita la va fer la Patronal el 2009 en resposta a la contundent lluita per tenir vacances, arranjar instal·lacions, cobrar els desplaçaments de muntanya i altres reivindicacions. El 2009 van ser tancats 12 punts de guaita i posada en marxa només 1 càmera a mig estiu. Això demostra fàcilment que a Bombers primer es fa fora gent i després es publiciten les nefastes càmeres, perquè nefast és promoure la crisi dels treballadors d’escalafó més baix que no arribem ni a funcionaris.
Per últim, recordar als caps de bombers que la retallada de treballadors la paguen els boscos, que sempre queden fora del pressupost per comprar una càmera amb antena.
Encara estem esperant la convocatòria per cobrir vacants d’estiu del 2011, igual com la del 2010, i la imprevisible meteorologia d’ambdós anys tampoc no serviria d’excusa.

Seccions sindicals de guaites forestals – Generalitat de Catalunya
Comunicat de premsa des de Barcelona, a 10 d’agost del 2011

Concentració a la presentació del cartell de les Festes del Tura

Aquesta tarda uns quants membres del Sindicat i altres persones solidàries ens hem concentrat a la Plaça de les Monges en la presentació del cartell de les Festes del Tura d’enguany on comptàvem amb la presència de l’alcalde de la ciutat. Hem aprofitat l’ocasió per repartir els fulls de propaganda explicant els acomiadaments dels membres de la Secció Sindical i presentant les nostres reivindicacions que són el pagament dels diners que hem guanyat judicialment i la readmissió del company delegat sindical.

Aquesta ha estat la primera de les moltes concentracions que hi ha previstes per exposar a l’opinió pública el nostre cas i fer-los saber a on van a parar els diners dels seus impostos, A PERDRE JUDICIS CONTRA ELS TREBALLADORS.