El ‘Manifest d’Olot’

Un centenar de persones van protestar ahir contra el tancament de l’Espai Zer01 i preparen un manifest per lliurar-lo a l’Ajuntament i al Departament de Cultura

04/03/12 02:00 – olot – Xavier Castillón (El Punt)

 

“Dintre de la tristesa de la situació, està molt bé que el sector artístic es mobilitzi i es cohesioni perquè el tancament de l’Espai Zer01 no sigui el punt de partida d’un desmantellament generalitzat dels centres d’art contemporani a Catalunya”: ho va dir ahir David Santaeulària, exdirector del Zer01, just després de l’acció de protesta que va reunir un centenar de persones, majoritàriament vinculades al món de l’art i arribades des de diversos punts de Catalunya, per solidaritzar-se amb Santaeulària i manifestar el seu rebuig al tancament d’aquest petit gran oasi de la creació contemporània que era el Zer01. L’acció de protesta, introduïda amb el megàfon per Florenci Guntín, secretari general de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, i l’exregidor de Cultura olotí Pep Fargas, va consistir en una pintada col·lectiva amb calç blanca de la porta tancada del Zer01, tal com es fa habitualment amb els establiments comercials en desús, i com també es va fer el 6 de febrer passat en una acció semblant al Canòdrom de la Meridiana, quan va ser desestimat per l’Ajuntament de Barcelona com a seu del centre d’art contemporani de la capital catalana. De fet, ahir també hi havia a Olot l’exdirector d’aquest centre avortat, el suís Moritz Küng, que va donar suport a Santaeulària, tal com ho han fet ja un miler de persones del món de l’art amb la signatura del primer manifest que va córrer de seguida per internet quan es va conèixer la mort sobtada del Zer01.

Un cop acabada aquesta protesta simbòlica, bona part dels presents es van traslladar a Els Catòlics, on va tenir lloc un assemblea molt participativa en què es van consensuar els punts principals d’un document, el Manifest d’Olot, que es lliurarà a l’Ajuntament d’Olot i al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, aprofitant que demà presenta les bases del nou pla de museus de Catalunya.

En el manifest, que converteix el cas del Zer01 en un símbol i una advertència per a tots els centres d’art catalans, es remarca que Olot havia fet fins ara una inversió important en creació contemporània i que ara aquest esforç econòmic es malbarata. També adverteix el govern que aquest tipus de centres no només fan una funció a nivell local, sinó també nacional, i, per tant, “sembla una irresponsabilitat deixar només en mans dels ajuntaments la tasca d’aquests centres”.

L’art no és una excepció

“No demanem que l’art contemporani sigui una excepció en un moment de retallades, però això no comporta que s’hagin de tancar els centres”, va dir Fargas. També es vol aprofitar l’acte de lliurament de guardons de l’Associació Catalana de Crítics d’Art al Macba, el 26 de març, per convertir el premi al Zer01 en una iniciativa de caràcter reivindicatiu més ampli. Es vol amortitzar, en definitiva, la reacció popular contra el tancament del Zer01 per continuar treballant en l’apropament de la ciutadania a l’art actual.

Suport a l’Espai Zer01

Per què retallar si podem exterminar?

El clam d’un miler de persones -entre les quals els directors dels quatre Instituts d’Olot, la majoria del teixit artístic català, molts usuaris olotins i fins i tot persones de la sectorial de cultura de CDC – no ha servit perquè l’Ajuntament reconsiderés el tancament de l’Espai Zero1.
L’equip de govern municipal s’ha limitat a fer un comunicat, lamentable pel seu redactat i contingut, en què pretén donar explicacions d’una decisió ja presa. L’escrit en qüestió denota un preocupant estil populista, ja que indueix, amb una extrema demagògia, a triar entre destinar el diners públics a l’art contemporani o al menjador social, a l’Espai Zero1 o a les escoles bressol. De la mateixa manera, es podrien plantejar altres disjuntives, com ara: Mantenir el menjador social i les escoles bressol o continuar pagant el sou més alt de les comarques gironines al nostre alcalde Corominas, que cobra 104.542 €, és a dir, més de 17 milions de pessetes, per una dedicació a temps parcial. Un sou que, a més, complementa amb els ingressos de la seva feina com a metge en una mútua de Banyoles. O bé, què fóra preferible, seguir amb els esmentats serveis públics o injectar, un altre cop, 100.000 € de diners públics a una empresa privada –Olot Televisió- propietat del senyor Puigbó, a qui també es va contractar de manera irregular per assessorar l’alcalde. La contraposició es pot ampliar a tantes àrees com es vulgui.
La decisió amaga, amb el pretext de la retallada econòmica, la voluntat de treure’s de sobre el que ells deuen considerar una “nosa”. Ho va dir ben clarament el conseller de cultura de la Generalitat, el senyor Mascarell: “No puc obligar a Olot a mantenir l’art contemporani si no el volen” (El País, 25-2-2012). En contra del que afirma el comunicat de l’Ajuntament, no és cert que la Generalitat hagués deixat de donar suport económic a l’Espai Zero1, sinó que és la corporació municipal la que no està disposada a assumir les seves responsabilitats.
Amb aquesta actitud, no s’adona el nostre Ajuntament que està posant pals a les rodes al desenvolupament d’Olot? Per un costat, l’àrea de creació contemporània serveix als seus usuaris, fomenta la creativitat, afavoreix la introducció de les noves tecnologies i, alhora, estableix sinèrgies amb l’Escola d’Art i Disseny i amb la resta de centres d’ensenyament. I, per l’altre costat, és un instrument destacat per projectar la ciutat arreu i una eina útil per dinamitzar el teixit productiu local (impremtes, ferreteries, papereries, hostaleria, empreses de disseny i de transport, etc.).
Lamentem profundament que, malgrat la nostra voluntat de diàleg per trobar una sortida raonable a la situació, l’Ajuntament s’hagi tancat en banda. En les actuals circumstàncies, podem entendre la voluntat d’estalvi i contenció de la despesa, però en cap cas podem admetre que s’elimini de soca-rel tota una àrea cultural. Una cosa és reduir el pressupost en un determinat percentatge i una altra de ben diferent és suprimir tota l’activitat generada en i des d’aquest àmbit. L’equip de govern passarà a la història per haver sabut trobar una alternativa a les retallades, l’eliminació física.
Col·lectiu de suport a l’Espai Zer01.

Comunicat de suport a la vaga dels treballadors/es de TMB

La Confederació Nacional del Treball de Barcelona mostra el seu suport i comprensió als treballadors i treballadores d’autobusos i el suburbà de TMB, així com a la convocatòria de vaga que coincideix amb el World Mobile Congress.

La sortida de la crisi capitalista només es pot aconseguir des de baix i des de la majoria social, oposant-nos a les retallades socials i a les pujades en els serveis públics, a l’empitjorament de les condicions laborals i de vida. Pretenen cobrir el seu enorme forat financer i productiu augmentant la plusvàlua extreta de l’esforç de milions de treballadores i treballadors, fent-nos treballar més anys en pitjors condicions, eliminant tota capacitat d’oposició interna a les empreses facilitant cada cop més els acomiadaments, hipotecant la nostra educació, deixant als nostres majors desamparats i impedint que gaudim d’un sistema de salut pública que posi remei, entre d’altres coses, als problemes derivants d’uns mercats de treball, alimentari i urbanístic que erosiona la nostra salut.

La CNT de Barcelona condemna el xantatge i les amenaces dels “amos de la ciutat”, la gran burgesia catalana, les famílies polítiques i els empresaris turístics, que estan intentant col·locar a la opinió pública contra la justa reivindicació dels treballadors de TMB. Considerem molt irresponsables les crides de destacats líders de CiU que exigeixen una Llei de Vagues que coarti, de fet, el sentit de la protesta obrera: demostrar que sense la nostra participació el seu sistema productiu no pugui funcionar.

Pretenen una democràcia de la opinió, no del poder popular; unes manifestacions per la vora; unes protestes amables; vagues que no siguin vagues.

Els treballadors de TMB estan demostrant que la única sortida possible que tenim la majoria social, els treballadors i les classes populars, és una organització des de la base que esclafi les burocràcies sindicals i, per tant, disposada a oposar-se a la ofensiva del capital contra el treball que tots estem patint.

El que està en joc és el model de ciutat. Una ciutat d’anals per a una elit, en mans d’unes poques famílies que fan servir la ciutat com un mirador per al turisme depredador, amb la gent de Barcelona arraconada. O una ciutat oberta, popular, en mans d’aquells que vivim i treballem aquí.

Animem a la població, a la classe treballadora de Barcelona, a donar suport activament als treballadors de TMB.

La seva lluita és la de tots.

Confederació Nacional del Treball de Barcelona

Acte de presentació del llibre “Orígens del moviment obrer a Olot (1840-1923)”

El passat dia 11 de febrer va tenir lloc la presentació del llibre editat per la Biblioteca Social d’Olot “Orígens del moviment Obrer a Olot (1840-1923)” de Joan Barnadas, precedit de la presentació de “Memòries d’un anarquista de Trieste. Un indignat del segle XX” d’Umberto Tomasini.

La presentació de tots dos llibres va resultar molt interessant i especialment concorreguda va ser la presentació del llibre editat per la Biblioteca Social d’Olot, que va aplegar una trentena de persones. En definitiva una bona jornada que ens anima a seguir editant llibres.

Reforma Laboral 2012. Un altre forat a la linia de flotació de la classe treballadora.

Un cop més l’Estat li fa el joc a la patronal i retalla més drets als treballadors. A grans trets aquests són els punts més significatius als quals ens veurem sotmesos si no hi plantem cara.

 L’ABARATIMENT DE L’ACOMIADAMENT

 S’abarateix l’acomiadament. La indemnització serà de 33 dies per any treballat i amb un màxim de 24 mesos. 20 i un màxim de 12 mesos en cas que l’acomiadament sigui declarat procedent, per a això la reforma augmenta el marge de casos acceptables com a tals.

 Fins aquí res de nou. La nova sorpresa per a indemnitzacions en cas d’acomiadament afecta als contractes anteriors a la reforma de l’estiu del 2010, que si ve alguns continuaven mantenint la indemnització de 45 dies per any treballat, a partir d’aquesta reforma, els hi baixarà a 33 dies.

En resum això vol dir que si acomiaden a algun treballador amb contracte indefinit anterior a la reforma, fins el dia abans de l’entrada en vigor de la reforma, es computaran com a indemnització els anys treballats en una escala de 45 dies per any treballat i els posteriors en una escala de 33 dies.

 EL CONVENI LABORAL EL PODEU ANAR EMMARCANT…

 S’autoritza el despenjament de les PIMES dels convenis sectorials. En la pràctica suposa que l’empresari pot imposar les condicions de treball (horaris, durada de la jornada, salaris, etc.) al seu aire. Suposa, també, la fi de la negociació col·lectiva. Els convenis pràcticament passen a ser, en l’àmbit de les PIMES, paper mullat, o, millor dit, figures retòriques per adornar el marc de relacions laborals vigent, però sense cap valor real.

 Els convenis caducats no podran allargar-se més enllà de 2 anys. Aquesta mesura afectarà més que res a empreses de més de 50 treballadors, doncs a les PIMES ja hem vist cap a on assenyala la nova reforma.

 L’OFERTA/DEMANDA D’OCUPACIÓ PASSA A SER UN NEGOCI.

 Pràcticament s’equiparen les Empreses de Treball Temporal (ETT) a l’INEM i altres agències autonòmiques d’ocupació com ara el SOC, en el que suposa una privatització encoberta del servei públic d’ocupació. Les ETT, conegudes per ser el paradigma de la contractació ultraprecària i l’explotació laboral abusiva, seran ara els qui exerceixin com a agències de col·locació a gran escala, traient del mig la incomoditat que per a un empresari explotador pogués suposar haver d’utilitzar l’Estat com intermediari en la recerca de treballadors i treballadores, i convertint de facto l’oferta/demanda d’ocupació en un negoci, on els aturats seran tractats com a mera mercaderia a la qual poder treure un rendiment econòmic. L’oferta/demanda d’ocupació passa a ser un negoci.

 CRIMINALITZACIÓ DELS QUE ESTAN EN ATUR

 L’Executiu ha anunciat que, dins de la reforma laboral, s’impulsarà que els aturats que estiguin cobrant la prestació realitzin serveis d’interès general en benefici de la comunitat. Això es durà a terme a través de convenis de col·laboració amb les Administracions públiques i l’objectiu, segons ha anunciat la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, és lluitar contra el frau en el cobrament de la prestació.

Converteix als aturats, persones malaltes amb baixa laboral (doncs també apunta a l’absentisme), etc. en subjectes sospitosos d’estar cometent algun tipus de frau fiscal solament pel mer fet de trobar-se en tal situació laboral, i carrega sobre ells la lluita contra la “economia submergida”, tractant-los a priori com a delinqüents i no es té en compte que mentre han treballat se’ls ha retingut part del salari precisament per poder gaudir de la prestació d’atur, situació en la qual es veuen en la majoria dels casos avocats a conseqüència de la mala fe de l’administració i la patronal.

 ELS JOVES: CARN DE CANÓ.

 Instauren una via legal per la qual l’empresari podrà robar a un jove aturat part de la seva prestació de desocupació.

Per reduir l’atur juvenil, que sofreix una taxa de desocupació del 48%, l’Executiu ha creat un nou contracte. En ell, s’estableix una rebaixa en els costos laborals de 3.000 euros per a les PIMES amb menys de 50 treballadors en contractar al primer empleat menor de 30 anys que estigui en atur. Aquest treballador seguirà cobrant el 25% de l’atur al que tenia dret mentre, l’ocupador, podrà deixar de pagar el 50% del que li corresponia de la prestació a la qual tenia dret l’empleat durant un màxim d’un any, encara que aquest període coincideix amb el període de prova que preveu el nou contracte, el qual s’estableix en 12 mesos (l’anterior era de 30 dies).

Això vol dir que abans de que hagin passat aquests 12 mesos tens tots els números per anar al carrer sense indemnització i que al teu lloc n’hi posin un altre.

Al costat d’aquest contracte, el Govern modifica les bonificacions i s’estableix una ajuda de 4.000 euros per els qui donin treball als anomenats aturats de llarga durada.

Perquè s’entengui, la cosa que s’acaba d’aprovar, ve a ser una cosa així com si vostè, ciutadà treballador, jove, en atur i que actualment està cobrant 900 euros pel subsidi de desocupació, perquè un empresari accepti contractar-lo, en les condicions que ell consideri oportunes (diguem, per exemple, contracte temporal pel salari mínim de 642 euros), vostè haurà de renunciar al 75% del subsidi d’atur, del qual un 25% anirà per a l’Estat, i un 50% per a l’empresari en forma de deduccions fiscals. Vostè seguirà cobrant el 25% restant i el podrà sumar als 642€, però perdrà tot dret adquirit sobre aquest tema, i, en essència, serà vostè, amb el seu subsidi, qui estigui pagant la major part del cost que a l’empresari li suposa la seva contractació.

 Tot i això, s’ha decidit recuperar el límit de l’encadenament de contractes que el govern anterior havia eliminat, passant a ser un altre cop de 24 mesos. En resum això vol dir que com a mínim cada 24 mesos perdrem la feina, doncs de tots és sabut l’afició que tenen empreses (principalment relacionades amb l’alimentació) de la nostra comarca a utilitzar aquests límits per rescindir-te el contracte.

 El contracte de formació continuarà vigent afectant a tots els treballadors fins als 30 anys. En cas de que baixi l’atur per sota del 15%, la línia serà els 25 anys.

En opinió de la ministra de treball Fátima Báñez, el nou marc legal augmenta els drets dels treballadors, encara que solament n’ha enumerat un: que tindran més dret a la formació.

Per tant, aquest augment de drets tan espectacular, estableix que les empreses hauran de pagar 20 hores de formació laboral anuals als seus empleats si es compleixen una sèrie de criteris concrets.

Cal que ens unim i lluitem contra els continuats abusos i les retallades de drets. Banquers, patronal i polítics ens estan fent pagar repetidament la crisi que han creat ells i els seus mercats. És per això que des de la CNT hem de continuar lluitant i sumant el màxim de treballadors/es possible a les nostres mobilitzacions i donar el màxim suport possible a les diferents lluites als llocs de treball.

Presentació literària.

El proper dissabte dia 11 de febrer, tindrà lloc la presentació del nou llibre editat per la Biblioteca Social d’Olot i la CNT d’Olot “Orígens del moviment obrer a Olot (1840-1923)” escrit per Joan Barnadas, juntament amb un altre llibre “Memòries d’un anarquista de Trieste. Un indignat del segle XX”, d’Umberto Tommasini i recentment traduit al català per en Claudio Venza.

Orígens del moviment obrer a Olot (1840-1923)” el podeu trobar a les llibreries de la comarca i a la seu de la CNT d’Olot. Té 154 pàgines i val 5€.

Nou govern, velles polítiques

Com a fruit de la pantomima electoral per simular que hi ha democràcia, cada cert temps es produeix una alternança al Govern entre el PSOE i el PP, tots dos partits al servei de l’elit financera que realment ostenta el poder. En aquesta ocasió li ha tocat governar al PP , Mariano Rajoy ha estat investit com a nou President del Govern.

En el seu discurs d’investidura, encara que prou ambigu i poc clar per no desvetllar per complet les seves fosques intencions, Rajoy sí ha mostrat ja la seva intenció de continuar en la senda de les mateixes polítiques que s’han vingut aplicant durant els últims 30 anys al nostre país, tant pel PP com pel PSOE (reducció d’impostos i augment de les bonificacions per als empresaris, retallades salarials i socials per als treballadors, privatitzacions, i regals per a la Banca…).

Concretament ha assenyalat que els tres eixos fonamentals i immediats sobre els quals girarà el seu Govern són l’establiment d’una llei d’Estabilitat Pressupostària, i en aquest sentit va anunciar per al proper any una retallada com a mínim de 16.500 milions d’euros que sens dubte afectaran a les principals partides de la despesa social, (educació, sanitat, desocupació…). En segon lloc, promet una reforma per afrontar el sanejament del sistema financer, eufemisme després del qual s’amaga la intenció de sanejar amb diners públics les caixes d’estalvi i bancs en situació de fallida tècnica per després, una vegada sanejats, regalar-los-hi a preu de saldo als grans bancs. En tercer lloc, planteja una reforma integral i profunda del mercat de treball que abastarà una nova Reforma Laboral per aconseguir abaratir més encara els salaris i els costos de l’acomiadament, noves formes de contractes porqueria per als joves, una nova reforma de la negociació col·lectiva per acabar amb els escassos mitjans legals amb que encara comptem els treballadors per defensar-nos enfront de la voracitat de la patronal i noves normes per controlar l’absentisme i pressionar als treballadors perquè no es donin de baixa quan emmalalteixen.

En definitiva, més del mateix: se’ls omple la boca parlant d’austeritat però redueixen l’impost de societats a les empreses, augmenten les bonificacions empresarials de la seguretat social, regalen milers de milions de diners públics per als bancs i la patronal i permeten que aquests bancs i grans empreses defraudin a Hisenda milers de milions a través dels seus “xiringuitos” financers en els paradisos fiscals. Mentre, per als treballadors només anuncien noves retallades salarials i socials, en honor de la sacrosanta competitivitat. Finalment, per combatre la major xacra d’aquest país que és l’atur no se’ls acudeix millor cosa que congelar l’oferta d’ocupació pública i destruir milers de llocs de treball al no cobrir ni una sola de les vacants que deixen els funcionaris que es jubilen.

Cas paradigmàtic del que diem és el nomenament de qui pilotarà la política econòmica del nou Govern, Luis de Guindos, excap de Lehman Brothers, el banc d’inversió nord-americana que va fer fallida el 2008, i un dels desencadenants del sisme financer que va estar darrere de la crisi financera i econòmica que va sorgir després. Que ningú es deixi enganyar, el que ens espera és més capitalisme salvatge i inhumà.

Sí, el panorama que se’ns presenta als treballadors és realment ombrívol, però no és hora ni de resignar-se ni de lamentacions estèrils sinó de posar-se a la feina, organitzar la resistència, combatre sense dilació i sense treva amb totes les nostres forces al sistema capitalista i als qui el sustenten, un sistema que ens condueix a la barbàrie i la misèria; el dilema és clar, si no els parem els peus i guanyen ells aquesta guerra declarada contra els drets socials i laborals que tantes lluites va costar aconseguir, tornarem als pitjors temps del capitalisme salvatge. Per contra, podem optar per unir-nos, organitzar-nos i llençar-nos al carrer a defensar-nos i a lluitar fins a vèncer.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CNT

Nota de premsa – Alliberament d’un edifici a Olot

El passat dissabte 19 de novembre, en plena jornada de reflexió, algunes persones indignades de La Garrotxa van ocupar un edifici propietat d’un banc per allotjar-hi famílies desnonades i establir-hi l’Oficina de Recuperació dels Drets Humans Expropiats. D’això si que se’n pot dir reflexionar i actuar conseqüentment.

Com és ben sabut a Olot hi ha uns 1200 edificis buits, alguns com aquest des de fa anys. I com també és ben sabut cada dia hi ha uns 8 desnonaments de famílies a les comarques de Girona. Els taurons banquers i hipotecaris no tenen escrúpols a l’hora de privar la gent d’un lloc on viure i els polítics i empresaris no dubten a utilitzar la nefasta situació econòmica per escanyar, cada dia una mica més, els treballadors i treballadores. La sanitat i l’educació van camí de convertir-se en un negoci molt pròsper -per alguns- i l’habitatge ja fa temps que ho és.

Les retallades d’aquest any 2011 en tots els àmbits quedaran petites quan les puguem comparar amb les que vindran aquest any vinent, noves mesures per anar introduint el copagament, més retallades en educació i, sobretot, més atacs contra els treballadors públics de qui el govern català ja ha dit que gradualment han d’anar equiparant-se amb el sector privat.
Davant tots aquests atacs, només poder fer una cosa: actuar i donar suport a les accions com aquesta, on s’ha alliberat un espai posant-lo a disposició de la gent que més ho necessita i s’ha fet sense demanar permís, sense esperar respostes que mai arriben i de la millor manera amb què pot fer-se justícia: amb l’acció directa.

Des de la CNT d’Olot volem donar tot el nostre suport a aquesta acció i a totes les que s’han anat fent des del moviment indignat i convidem a la ciutadania en general a visitar l’oficina, a mostrar el seu suport decidit a la gent que hi resisteix i que ja s’enfronta a la denúncia del banc propietari de l’immoble i a sumar-se a noves accions que puguin convocar-se des d’aquest col·lectiu.

Oficina de Recuperació dels Drets Humans Expropiats: c/ dels sastres

http://personesindignades.net/

http://twitter.com/#!/IndignadesOLOT

Confederació Nacional del Treball d’Olot
Secretaria de Premsa i Comunicació

Una victòria més de CNT en el conflicte contra l’Ajuntament d’Olot.

El consistori olotí es torna a estavellar en la seva estratègia jurídica. En aquest cas, i després de que el jutge dictés a favor dels nostres companys una resolució provisional de sentencia (a l’espera del recurs presentat per l’ajuntament davant del TSJ de Catalunya) en un plaç de 4 dies, que l’ajuntament es va tornar a saltar, aquest cop desestima l’Oposició presentada per l’ajuntament contra l’esmentada resolució.

Això vol dir que l’Ajuntament ha de pagar la meitat del que deu (salaris de tramitació, endarreriments,etc.) i readmetre a un dels nostres companys o en cas contrari pagar-li el salari per quedar-se a casa (cosa absurda, però vist com actua el consistori…).

Això vol dir que l’ajuntament hauria de canviar d’assessors jurídics, perquè ja estan llençant els calers massa sovint en coses que són obvies per qualsevol estudiant de dret. I això vol dir, que si continuen sense pagar i no acatant les sentències judicials (i seria el tercer cop), haurem de veure quines mesures legals serviran per penalitzar aquest comportament i l’augment de la pressió al carrer, que és on més còmodes ens sentim, estarà garantida.

Podeu consultar les últimes resolucions judicials aquí:

Desestimació oposició ajuntament a Exe. Provisional David

Desestimació oposició ajuntament a Exe. Provisional Francesc

Teniu més documentació, fotos, notícies a la premsa i la informació més completa al següent enllaç:

http://olot.cnt.es/ajuntamentolot