La CNT iniciarà en les properes setmanes una nova campanya de mobilitzacions que tindrà com a objectiu als responsables i als beneficiaris de les polítiques que, contra la classe treballadora, estan impulsant els diferents governs i les institucions europees, al servei de la banca i la gran patronal.
En concret, el 30-31 d’agost, la CNT realitzarà accions i mobilitzacions davant les oficines de la desocupació a nivell estatal, per denunciar la situació d’atur massiu que està provocant la política del govern, les retallades en la protecció als treballadors i treballadores en atur i defensar les alternatives de la CNT davant aquest problema.
La campanya continuarà els dies 13 i 14 de setembre, en els quals CNT es mobilitzarà contra la banca, impulsora i principal beneficiària de les polítiques de retallades imposades pels diferents governs.
No ens enganyem, el que anomenen crisi econòmica no és més que la forma quotidiana de funcionament del capitalisme, gestionat per elits decidides a suprimir les conquestes obreres i populars, en un desesperat intent per mantenir a flotació un vaixell que fa aigües.
Davant d’això, apostem per la mobilització general i sostinguda, amb respostes contundents, d’acord amb la gravetat dels atacs que estem patint els treballadors i treballadores.
Hem d’apuntar a un canvi radical de model econòmic, polític i social, més enllà de la mera aspiració per recuperar l’“status quo” que ha imperat des de l’anomenada “transició democràtica”, o a una estèril alternança partidista dins d’un model polític, econòmic i sindical que és part del problema i que es troba en l’origen de la dramàtica situació que pateix avui la classe treballadora.
Per això, CNT rebutja les conclusions i propostes de l’anomenada “Cimera Social”, impulsada des del sindicalisme de CCOO i UGT.
Aquests dos sindicats miraven cap a un altre costat quan es precaritzava el món del treball, i van acceptar, quan no pactar, les successives reformes contra els drets laborals bàsics i el sistema públic de pensions, recolzant l’entramat institucional europeu, una Constitució i uns Tractats Europeus, i es limiten ara a proposar una ambigua tornada a una situació anterior a la “crisi”, cosa que deixa clara que la seva pretensió principal és que l’estat els segueixi reconeixent el seu paper de mediadors i apaivagadors de la conflictivitat social.
La “Cimera Social” pretén aglutinar entorn del sindicalisme institucional, el moviment social de resposta a aquests atacs, tractant de silenciar el protagonisme que en l’últim any han tingut en les mobilitzacions el seu qüestionament com a puntals del pacte social i la cerca d’alternatives. Per això dirigeixen la mobilització a carrerons sense sortida o a estèrils propostes, com són el ja rebutjat referèndum o l’organització d’una consulta social, propostes que no fan sinó desviar l’atenció sobre la falta de continuïtat donada a la vaga general del 29M i la seva negativa a engegar un veritable procés cap a la vaga d’acord amb la gravetat dels atacs.
La gravetat de la situació, la reculada social que es pretén, exigeix la unitat dels treballadors i treballadores, de totes les organitzacions de classe, però entorn d’un procés real de lluita, des de la ruptura amb el pacte social, i analitzant les causes que ens han portat a aquesta situació. Per això la CNT estarà al carrer, d’on no hem sortit en els últims anys, tant en mobilitzacions pròpies i també, colze a colze amb els qui vulguin realment lluitar en aquest sentit.
En la situació que estem vivint, tots els treballadors i treballadores disposats a la lluita per un canvi social hem de reflexionar sobre la necessitat de dotar-se d’una organització sindical disposada a això, i sobre la urgència de trencar amb un model sindical i polític que no ha fet sinó facilitar el debilitament, derrota darrera derrota, del moviment obrer.
La convocatòria d’una vaga general de 24 hores a Euskadi i Nafarroa per al proper 26 de setembre ens col·loca a tots davant la disjuntiva d’assumir la nostra responsabilitat. Els motius que justifiquen aquesta vaga s’estenen més enllà d’aquests territoris al conjunt de la classe treballadora i per això interpel·la directament a la voluntat real de lluita d’els qui, ara com ara, tenen la capacitat d’estendre aquesta convocatòria a tot l’estat, que han de donar la cara i no amagar-se darrere d’absurds referèndums, o de l’enèsima manifestació.
CNT ha fet una crida a altres organitzacions sindicals combatives, als moviments socials i als treballadors i treballadores en general per treballar per desbordar i estendre les vagues sectorials i d’empresa previstes per al primer mes de tardor, per tractar de fer de l’extensió de la vaga del 26S a tot l’estat un procés irreversible, i després d’aquesta, apostar per anar més enllà de les aturades de 24 hores, cap a un procés de vaga amb capacitat real de qüestionar el model polític i econòmic.
En aquest sentit, i de no estendre’s finalment la convocatòria, CNT, convocant de la vaga a Euskadi, al costat d’ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS, EHNE, Hiru, CGT i més d’un centenar d’organitzacions socials, convocarà el 26S a tot l’estat una Jornada de Lluita en suport a aquesta vaga general, jornada que ha proposat organitzar de forma conjunta a altres organitzacions sindicals combatives.
Davant l’atur, les retallades i el pacte social.
Ni consultes, ni referèndums, és l’hora de lluitar.
Cap a la Vaga General.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
